219-7677
10
7500817
John Benjamins Publishing Company
Marketing Department / Karin Plijnaar, Pieter Lamers
onix@benjamins.nl
201808270952
ONIX title feed
eng
01
EUR
810018968
03
01
01
JB
John Benjamins Publishing Company
01
JB code
IVITRA 16 Eb
15
9789027263209
06
10.1075/ivitra.16
13
2018035023
DG
002
02
01
IVITRA
02
2211-5412
IVITRA Research in Linguistics and Literature
16
01
Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word
Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature
01
ivitra.16
01
https://benjamins.com
02
https://benjamins.com/catalog/ivitra.16
1
B01
Manuel Pérez-Saldanya
Pérez-Saldanya, Manuel
Manuel
Pérez-Saldanya
Universitat de València
2
B01
Rafael Roca Ricart
Roca Ricart, Rafael
Rafael
Roca Ricart
Universitat de València
01
eng
447
vii
439
LAN009000
v.2006
CF
2
24
JB Subject Scheme
LIN.ROM
Romance linguistics
24
JB Subject Scheme
LIT.ROM
Romance literature & literary studies
06
01
This collection, which transports readers from the age of manuscripts to the digital word, is a good demonstration not only of the current vitality of studies of Catalan language and literature, but also of the variety of interests and theoretical approaches and the diversity of origin of Catalan researchers. The studies are focused primarily on three thematic areas: a) culture and language between the fifteenth and eighteenth centuries; b) one hundred years of Catalan literature: 1859-1959; and c) multilingualism and interculturality. The collected studies will prove to make a solid contribution to the unstoppable progress that Catalan philology has been making for decades.
04
09
01
https://benjamins.com/covers/475/ivitra.16.png
04
03
01
https://benjamins.com/covers/475_jpg/9789027263193.jpg
04
03
01
https://benjamins.com/covers/475_tif/9789027263193.tif
06
09
01
https://benjamins.com/covers/1200_front/ivitra.16.hb.png
07
09
01
https://benjamins.com/covers/125/ivitra.16.png
25
09
01
https://benjamins.com/covers/1200_back/ivitra.16.hb.png
27
09
01
https://benjamins.com/covers/3d_web/ivitra.16.hb.png
10
01
JB code
ivitra.16.00int
1
4
4
Chapter
1
01
Introducció
1
A01
Manuel Pérez-Saldanya
Pérez-Saldanya, Manuel
Manuel
Pérez-Saldanya
2
A01
Rafael Roca
Roca, Rafael
Rafael
Roca
10
01
JB code
ivitra.16.00for
5
8
4
Miscellaneous
2
01
Foreword
1
A01
Manuel Pérez-Saldanya
Pérez-Saldanya, Manuel
Manuel
Pérez-Saldanya
2
A01
Rafael Roca
Roca, Rafael
Rafael
Roca
10
01
JB code
ivitra.16.p1
Section header
3
01
I. Cultura i llengua dels segles xv al xviii
10
01
JB code
ivitra.16.01con
11
35
25
Chapter
4
01
La traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor
La
traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor
1
A01
Maria Conca
Conca, Maria
Maria
Conca
Universitat de València
2
A01
Josep Guia
Guia, Josep
Josep
Guia
Universitat de València
20
baixa edat mitjana
20
competència lingüística
20
literatura sapiencial
20
traducció
01
En aquest treball, contrastem els vuit manuscrits catalans que han transmès l’obra original de Jafudà Bonsenyor amb la seva traducció castellana del segle xv, a fi d’esbrinar el model que s’ha utilitzat per a la traducció. Estudiem i comparem el text traduït atenent elements paratextuals i textuals, des d’un enfocament lingüístic i paremiològic, per determinar la seva qualitat i per valorar la competència lingüística del traductor. També ens ocupem del fet que la crítica espanyola s’ha mostrat reticent, durant molt de temps, a reconèixer que el text castellà prové d’un text català, així com les altres obres en prosa que l’acompanyen al mateix còdex.
10
01
JB code
ivitra.16.02sol
36
49
14
Chapter
5
01
Italians contra catalans? Rerefons dantesc i circumstàncies històriques d'un episodi de <i>Curial e Güelfa</i>
1
A01
Abel Soler Molina
Soler Molina, Abel
Abel
Soler Molina
20
Alfons el Mangànim
20
Boca de Far
20
Curial
20
Curial e Güelfa
20
Dante
20
Nàpols
20
novel·la cavalleresca
01
L’episodi del torneig de Montferrat de <i>Curial e Güelfa</i>, on Curial el llombard i tres<br />catalans s’enfronten al napolità Boca de Far i tres italians, confuta el tòpic proverbial –reforçat per Dante en la <i>Comèdia</i>– de l’avara povertà de Catalunya, amb la moralitat “honor sens treball, bonament no ·s pot haver.” En aquest escenari, de catalans “pobres” contraposats al “gran senyor” napolità, l’escriptor evoca els noms de condottieri italians que s’oposaven a l’eix de poder Aragó-Visconti pel 1446, en vespres que la Corona d’Aragó optara a esdevenir “senyora de Milà”. Aquestes i altres coordenades historicoculturals fan pensar en una novel·la cavalleresca concebuda, d’acord amb la tesi tradicional, a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim.
10
01
JB code
ivitra.16.03mor
50
66
17
Chapter
6
01
La llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució
La
llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució
1
A01
Hèctor Moret
Moret, Hèctor
Hèctor
Moret
Institut d’Estudis del Baix Cinca
2
A01
Hugo Sorolla
Sorolla, Hugo
Hugo
Sorolla
Institut d’Estudis del Baix Cinca
20
Aragó catalanòfon
20
Fraga
20
història de la llengua catalana
20
substitució lingüística
20
usos lingüístics
01
Aquest treball constata que durant la baixa edat mitjana el català es va emprar<br />habitualment en la documentació administrativa originada a la vila de Fraga. A<br />partir del segle xv començà la substitució, que no fou sobtada, d’aquesta llengua en l’escriptura. El desencadenant va ser la incorporació de Fraga al regne d’Aragó en el segle xv i l’arribada de procuradors d’origen aragonès. Coincidint amb aquests fets, els textos adreçats a la Cancelleria canvien de llengua. La documentació municipal és en català fins a mitjan segle xvi, i la lligada a l’Església ho és fins a finals del xvi. Així, Fraga va instaurar abans que la resta de la catalanofonia la substitució selectiva de la llengua en els usos institucionals.
10
01
JB code
ivitra.16.04zar
67
93
27
Chapter
7
01
L'univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica
L'
univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica
1
A01
Verònica Zaragoza Gómez
Gómez, Verònica Zaragoza
Verònica Zaragoza
Gómez
Universitat Oberta de Catalunya
20
cultura literària femenina
20
estudis de gènere
20
literatura femenina conventual
20
literatura i llengua catalana moderna
01
En aquest article es pretén reflexionar al voltant d’un aspecte interessant per a la<br />història literària catalana completament desatès per la crítica: les diferents tries<br />lingüístiques de les escriptores del domini lingüístic català en l’època moderna,<br />que són bàsicament, el castellà i el català. L’objectiu del treball és aportar dades provisionals i incitar a la reflexió sobre els possibles factors que pogueren determinar la llengua de les religioses, conforme a la funcionalitat i l’especificitat d’uns textos que, segons el context de producció conventual, majoritàriament no havien d’assolir la impremta.
10
01
JB code
ivitra.16.05ros
94
111
18
Chapter
8
01
Llengua i dialecte al teatre català (segles xvi-xix)
1
A01
Albert Rossich
Rossich, Albert
Albert
Rossich
Universitat de Girona
20
elocució
20
gracioso
20
literatura dialectal
20
plurilingüisme literari
20
teatre català
01
L’estudi de les obres literàries que fan servir, en un mateix text, més d’una llengua obre un punt de vista nou a tot un seguit de problemes i procediments estilístics que altrament podrien passar desapercebuts. Aquest article se centra en un aspecte generalment inadvertit, tot i que és força present en les obres dramàtiques en català de l’edat moderna, que és l’ús que es fa d’una variant dialectal per caracteritzar el personatge del graciós, tan típic de la comèdia barroca, i que contrasta amb l’ús lingüístic no marcat de la resta de personatges.
10
01
JB code
ivitra.16.06rib
112
133
22
Chapter
9
01
"Aquells que hic parteixen e en van en altres parts no moren d'aquest mal". La decadència del clític adverbial <i>hic</i> durant els segles xv i xvi
1
A01
Josep E. Ribera
Ribera, Josep E.
Josep E.
Ribera
Universitat de València
20
anàfora
20
canvi lingüístic
20
demostratius
20
dixi
20
gramàtica històrica
20
referència
20
romanística
01
El català antic manifestava l’oposició entre referència fòrica i díctica a través dels<br />clítics locatius o al·latius <i>hi</i> i <i>hic</i>. L’ús fòric de <i>hi</i> s’oposava a l’ús díctic de <i>hic</i>, que competia també amb els demostratius tònics <i>ací</i> i <i>aquí</i>. A més, <i>hic</i> havia adoptat el valor díctic ablatiu de l’adverbi llatí <i>hinc</i>; confluïa, doncs, semànticament i funcionalment amb el pronom <i>en</i>. A partir de l’anàlisi de les freqüències que proporciona el <i>Corpus Informatitzat de Català Antic</i>, aquest treball delimita els factors de la desaparició de hic durant els segles xv i xvi. Els resultats demostren que les tensions funcionals i pragmàtiques dins del paradigma dels adverbis demostratius del català antic van ser les causes de la desaparició de <i>hic</i>.
10
01
JB code
ivitra.16.07mar
134
155
22
Chapter
10
01
Els textos popularistes valencians dels segles xviii i xix i la lexicografia catalana
1
A01
Joaquim Martí Mestre
Martí Mestre, Joaquim
Joaquim
Martí Mestre
Universitat de València / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
20
ampliació àrea geogràfica
20
creació i canvi lèxic
20
història del lèxic
20
interferència lèxica
20
literatura popularista
20
llengua catalana
20
País Valencià
20
variants formals
01
Continuant amb el nostre interés per l’estudi lingüístic de la literatura popularista,<br />al qual hem dedicat altres treballs, en aquest article ens centrem en les dades<br />lexicogràfiques procedents d’aquestes fonts que proporcionen noves aportacions<br />respecte als diccionaris històrics i etimològics catalans. Aquestes fonts literàries permeten ampliar l’àrea geogràfica dels mots, com ho veiem en els verbs <i>bellugar, abrusar, agiponar</i> i <i>bavar</i>, de les variants formals, cas de <i>so</i> “son”, i de les locucions (<i>caure de son ase, de franc</i>). D’altra banda, permeten conéixer millor el procés de creació i de canvi lèxic en relació amb l’entorn cultural i antropològic (agu<i>aitacossos, albat, fer cantalets</i>). I, per últim, les fonts literàries popularistes resulten útils per a conéixer millor les etapes dels processos d’interferència lèxica (<i>avi/abuelo</i>, <i>agüelo</i>; <i>bec/pico</i>).
10
01
JB code
ivitra.16.08mir
156
174
19
Chapter
11
01
Espais per a l'èpica: de Lepant a la guerra de Successió
1
A01
Eulàlia Miralles
Miralles, Eulàlia
Eulàlia
Miralles
Universitat de València (IIFV)
20
batalla de Lepant
20
cristianisme
20
èpica
20
epil·li
20
guerra de Successió
20
guerra dels Segadors
20
nacionalisme
20
panegíric
20
poesia narrativa
20
Principat de Catalunya
20
propaganda política
01
La literatura ha guardat sempre un espai per a l’èpica, vista des d’antic com un instrument de propaganda de les gestes nacionals. Al Principat de Catalunya durant l’edat moderna, la batalla de Lepant i les guerres dels Segadors i de Successió van generar una literatura heroica, patriòtica i cristiana, en què el discurs parteix en bona part d’una concepció de la guerra (i la victòria) com a fonament de la força de la nació i del cristianisme com a pern de la societat civilitzada. Siguin epopeies, epil·lis, panegírics o poesia narrativa, aquests escrits devien ser sentits com a èpica pels contemporanis.
10
01
JB code
ivitra.16.p2
175
1
Section header
12
01
II. Cent anys de literatura catalana: 1859-1959
10
01
JB code
ivitra.16.09mal
177
190
14
Chapter
13
01
La ironia tropical de Josep Carner
La
ironia tropical de Josep Carner
1
A01
Jordi Malé
Malé, Jordi
Jordi
Malé
Universitat de Lleida
20
crítica literària
20
ironia
20
Josep Carner
20
literatura catalana
20
periodisme
01
L’objectiu d’aquest text és estudiar els articles escrits per Josep Carner des de<br />Costa Rica durant el període en què va ser cònsol a San José, entre octubre de 1924 i novembre de 1926, que van ser publicats a <i>La</i> <i>Veu de Catalunya</i> entre desembre de 1924 i desembre de 1926. S’hi analitzarà principalment l’ús de la ironia, a través de la qual Carner va expressar el seu judici crític sobre les terres i els costums tropicals, molt allunyats dels d’Europa.
10
01
JB code
ivitra.16.10rib
191
201
11
Chapter
14
01
Algunes observacions sobre la ironia espriuana
1
A01
Patrizio Rigobon
Rigobon, Patrizio
Patrizio
Rigobon
Università Ca’Foscari, Venezia
20
Aspectes
20
Espriu
20
Ferrater Mora
20
humor
20
ironia
20
Perot Lolladre
20
sarcasme
01
L’article estudia la ironia espriuana en algunes de les seves obres publicades<br />durant la Segona República i la Guerra Civil (Miratge a Citerea, Aspectes). Per tal d’entendre’n millor el desenvolupament, s’han considerat també obres publicades durant les etapes posteriors (Primera història d’Esther i el conte Tres sorores) així com la relació entre ironia, humor i sarcasme. Segons el filòsof Ferrater Mora, la ironia és una actitud típica de les èpoques de crisi que amb dificultats arriba a ser humor en el cas d’Espriu. L’article s’ocupa també de la autoironia espriuana que està estrictament connectada amb l’actitud ètica de l’autor.
10
01
JB code
ivitra.16.11san
202
215
14
Chapter
15
01
Les dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana
Les
dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana
1
A01
Vicent Santamaria de Mingo
Mingo, Vicent Santamaria de
Vicent Santamaria de
Mingo
ACCA
20
avantguarda catalana
20
Dalí
20
ironia
01
En el marc de l’avantguarda catalana de la segona meitat dels anys vint del segle passat, Dalí fa servir dues accepcions molt diferents de la paraula ironia. La primera, molt estreta i particular, és la que deriva del músic, escriptor i pintor italià Alberto Savinio i la segona és la que es correspon amb una de les característiques d’allò que Ortega y Gasset va anomenar la «deshumanització de l’art». La primera d’aquestes accepcions està associada a la cultura clàssica i troba la seva justificació en una enigmàtica frase d’Heràclit que Dalí mai es cansarà de repetir, mentre que la segona està vinculada a la modernitat i queda identificada amb les figures de Buster Keaton i Erik Satie. Aquestes dues accepcions de la ironia reflecteixen la bipolaritat que caracteritza l’avantguardisme català, sempre vacil·lant entre la tradició i la novetat, entre la santa continuïtat i la santa innovació.
10
01
JB code
ivitra.16.12fra
216
227
12
Chapter
16
01
La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda
La
ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda
1
A01
M. Àngels Francés-Díez
Francés-Díez, M. Àngels
M. Àngels
Francés-Díez
Universitat d’Alacant
20
captatio benevolentiae
20
escriptora
20
ironia
20
Mercè Rodoreda
20
paratextos
20
Víctor Català
01
Aquest article té l’objectiu de constatar el paper subversiu de la ironia en la reflexió que Caterina Albert / Víctor Català i Mercè Rodoreda efectuen sobre la seua condició d’escriptores i les expectatives que aquesta genera en la recepció crítica de les seues obres. Així, examinarem diversos textos que podríem encabir dins de la literatura del jo (bàsicament, entrevistes i articles de premsa) datats del primer terç del segle XX o que reflexionen sobre aquells anys, i ens centrarem, sobretot, en tres paratextos que precedeixen a les seues primeres obres: concretament, el «Prec» a <i>Drames rurals</i> (1902) i el «Pòrtic» a <i>Caires vius</i> (1907), de Víctor Català, i la «Endreça» a <i>Sóc una dona honrada?</i> (1932), de Mercè Rodoreda.
10
01
JB code
ivitra.16.13est
228
240
13
Chapter
17
01
Un viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila
Un
viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila
1
A01
Anna Esteve
Esteve, Anna
Anna
Esteve
Universitat d’Alacant
20
alteritat
20
Anglaterra
20
Catalunya
20
dietari
20
Ferran Soldevila
20
identitat
01
En aquest article oferim una aproximació al dietari de Ferran Soldevila Hores<br />angleses amb els instruments que ens aporten els estudis autobiogràfics. Des<br />d’aquesta perspectiva crítica volem subratllar el seu valor dins la literatura autobiogràfica catalana del segle xx i plantejar una hipòtesi de lectura segons la qual la tria del gènere resulta decisiva per a interpretar el propòsit literari de l’historiador. El viatge permet el descobriment de l’alteritat com a via per a arribar a conèixer la pròpia identitat. Així doncs, ens centrarem en l’estratègia que fa servir l’autor per proposar un diàleg entre la societat anglesa, en què s’emmiralla seguint els postulats de l’època, i la catalana.
10
01
JB code
ivitra.16.14mae
241
251
11
Chapter
18
01
Sobre fractures traumàtiques i ideològiques: la guerra en "<i>El carro dels morts</i>" de Joan Santamaria
1
A01
Antoni Maestre Brotons
Brotons, Antoni Maestre
Antoni Maestre
Brotons
Universitat d’Alacant
20
fractura
20
nacionalisme
20
patriotisme
20
Primera Guerra Mundiale
20
relat gòtic
20
trauma
01
La intenció d’aquest capítol és explorar la funció del trauma en els usos de la memòria històrica i el passat, concretament en el conte titulat “El carro dels morts”, de Joan Santamaria. A partir del concepte del trauma com a fractura, analitze les seqüeles personals que la guerra té en el protagonista del conte –fractura interna o personal–, a més de la ruptura que es produeix entre el personatge i la societat – fractura social i cultural. D’altra banda, des d’un punt de vista col·lectiu, el trauma també genera una discontinuïtat en la història de la comunitat –fractura històrica. Tanmateix, el concepte de fractura traumàtica resulta ambivalent, ja que en discursos dissidents com el de Santamaria, el trauma de la guerra no constitueix un punt de cohesió nacional al voltant del dolor compartit, sinó que representa al contrari una esquerda en el discurs patriòtic –fractura política– que desacredita l’ús de la violència.
10
01
JB code
ivitra.16.15gal
252
266
15
Chapter
19
01
Teatre i bilingüisme a la Barcelona de postguerra
1
A01
Enric Gallen
Gallen, Enric
Enric
Gallen
Universitat Pompeu Fabra
20
Barcelona
20
bilingüisme
20
Franquisme
20
postguerra
20
teatre català
01
La implantació del franquisme va produir grans canvis en el funcionament general<br />de la cultura catalana i, concretament, en el teatre. En el primer franquisme, alguns autors desapareguts (i altres de supervivents) van ser representats en llengua espanyola fins a 1946, quan els dramaturgs desapareguts i vius es van tornar a escenificar en català. Paral·lelament, en la dècada de 1950 va aparèixer un grup d’autors nascuts bàsicament en els anys vint, que inicialment escrivien exclusivament en espanyol. A partir dels anys seixanta, l’ús literari de la llengua catalana va ser assumit com a exclusiu per alguns d’aquests dramaturgs que van esdevenir escriptors exclusius en llengua catalana. La present aportació pretén descriure el tema, tot establint-ne la història, la nòmina i la característica dels autors implicats.
10
01
JB code
ivitra.16.16rib
267
281
15
Chapter
20
01
<i>Incerta glòria</i> de Joan Sales: viatge entre les edicions i les traduccions
1
A01
Patrizio Rigobon
Rigobon, Patrizio
Patrizio
Rigobon
Università Ca’Foscari, Venezia
20
Cattaneo
20
censura
20
critica textual
20
Incerta glòria
20
Lesfargues
20
Pujol
20
Sales
20
traducció
01
La història textual d’Incerta glòria de Joan Sales és força complicada com, d’altra banda, bona part dels textos publicats a Espanya durant la dictadura franquista. A més a més, com la novel·la tracta de la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista dels vençuts, fou llegida curosament pels censors i fou censurada. Les edicions de la novel·la després de la primera (1956) van ser continuament cambiades i eixamplades per l’autor que, a la vegada, n’era també l’editor. Quan l’autor va morir (1983), la seva dona es va fer càrrec de les edicions posteriors. Així que seria útil i necessari que una propera edició es pogués fer des d’un punt de vista estrictament filològic.
10
01
JB code
ivitra.16.p3
Section header
21
01
III. Multilingüisme i interculturitat
10
01
JB code
ivitra.16.17raf
285
315
31
Chapter
22
01
Lingüística i diccionaris. Un dels reptes de la lexicografia actual
1
A01
Joaquim Rafel i Fontanals
Fontanals, Joaquim Rafel i
Joaquim Rafel i
Fontanals
Institut d’Estudis Catalans
20
combinatòria lèxica
20
estructura sintàctica
20
lexicografia pràctica
20
lexicografia teòrica
20
restriccions de selecció
20
teoria lingüística
01
En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria lingüística i la pràctica<br />lexicogràfica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teòrics i pel fet de no tenir en compte els avenços que s’han produït en la descripció de les unitats lèxiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base lingüística, d’una manera més o menys sistemàtica, especialment pel que fa a la combinatòria lèxica, a les estructures sintàctiques i a les restriccions de selecció, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referència. En el cas del català s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versió del Diccionari manual de la llengua catalana, que és en curs de redacció.
10
01
JB code
ivitra.16.18val
316
330
15
Chapter
23
01
Les llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana
Les
llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana
1
A01
Caterina Valriu Llinàs
Llinàs, Caterina Valriu
Caterina Valriu
Llinàs
Universitat de les Illes Balears / Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE-IEC) / Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB)
20
folklore català
20
llegenda etiològica
20
llegenda mimològica
20
llegendes sobre la Passió
20
Nou Testament
01
En aquest estudi revisem cent llegendes sobre la passió i mort de Jesús de la tradició catalana i n’analitzem les fonts i la contextualització, la seva vinculació amb el Nou Testament, els motius, els arguments i els personatges que les conformen, les escenes evangèliques que s’hi tracten, la presència de la naturalesa com a personatge, l’estructura i la funcionalitat que presenten i l’especificitat de les que usen formes mimològiques. Les conclusions ens duen a constatar llur abundància i varietat, l’estreta vinculació al món femení i la seva uniformitat estructural, així com l’alt grau de rendibilitat funcional que presenten per explicar característiques determinades de l’entorn natural i per a transmetre pautes de conducta a través d’una formulació literària atractiva que presenta una gran capacitat de perviure en la tradició.
10
01
JB code
ivitra.16.19per
331
348
18
Chapter
24
01
Els quaderns de camp d'Antoni M. Alcover en l'era digital
1
A01
Maria-Pilar Perea
Perea, Maria-Pilar
Maria-Pilar
Perea
20
dialectologia
20
geolingüística
20
variació lingüística
01
Aquest article té l’objectiu de descriure el procés de cartografia a Internet de la<br />base de dades resultant de la informatització dels 65 quaderns que Alcover va<br />recopilar durant els nombrosos viatges que va dur a terme. Aquests quaderns<br />contenen una quantitat considerable d’informació dialectal de característiques<br />diferents. S’han classificat un total de 74.000 registres en les categories següents: 5.351 corresponent a fonètica; 9.967, a la morfologia; 3.435, a la sintaxi; 59.150, al lèxic; i 1.676 al folklore. Actualment, la base de dades s’allotja a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans (Portal d’Antoni M. Alcover = <a href="http://alcover.iec.cat">http://alcover.iec.cat</a> /) així com els diferents mapes que se n’han derivat. En aquest treball es descriurà el procés de creació de diversos tipus de mapes i s’explicaran les conseqüències de la selecció i l’adaptació dels materials lingüístics a partir de la base de dades. També es mostrarà com llocs i zones geogràfiques específiques es poden combinar per aconseguir una representació visual més acurada. La cartografia de les dades dels quaderns de camp ofereix una nova visualització dels materials lingüístics i en facilita l’explotació i interpretació tant des d’un punt de vista sincrònic –que<br />mostra les dades dialectals d’un període determinat– com diacrònic –a través de la comparació amb dades actuals.
10
01
JB code
ivitra.16.20ser
349
360
12
Chapter
25
01
La paraula digital i els usos lingüístics escrits
La
paraula digital i els usos lingüístics escrits
1
A01
Neus Nogué Serrano
Serrano, Neus Nogué
Neus Nogué
Serrano
Universitat de Barcelona
20
comunicació digital
20
convencions
20
correcció de textos
20
lingüística aplicada
20
noves tecnologies
20
registres
20
traducció
01
Aquest text té l’objectiu de reflexionar sobre la concepció que tenen dels usos<br />lingüístics escrits els usuaris del que encara anomenem noves tecnologies, tant en l’àmbit privat com en el públic, i dins d’aquest últim, tant des d’una perspectiva general com des del punt de vista dels professionals de la llengua (revisió de textos, traducció i edició de textos periodístics, bàsicament). La tecnologia fa molt més fàcil que mai la comunicació escrita immediata (pública i privada), la revisió dels textos i l’autoedició. També ha provocat, en contrapartida, l’aparició –i a vegades l’assumpció com a “normals”– d’errors no desitjats en contextos comunicatius formals. I en el rerefons de tot plegat, una pregunta que només el temps i l’evolució dels avenços tecnològics mateixos permetran, potser, respondre: ¿com s’hauran d’adaptar les normes que regulen l’escrit a les noves condicions de producció i recepció en què s’insereixen els usos de la paraula digital?
10
01
JB code
ivitra.16.21lor
361
379
19
Chapter
26
01
Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic
1
A01
Mercè Lorente Casafont
Casafont, Mercè Lorente
Mercè Lorente
Casafont
Institut de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra
20
canvi lingüístic
20
disponibilitat
20
morfologia
20
neologia
20
productivitat
20
semàntica
20
verb
01
Tot i que la creació de nous verbs és reduïda al costat de la de substantius i<br />adjectius, la neologia verbal documentada per l’Observatori de Neologia de la<br />Universitat Pompeu Fabra ens permet detectar tendències en els processos de<br />formació, ja que els nous verbs segueixen només alguns dels processos morfològics disponibles, i reconsiderar la noció mateixa de neologicitat, per tal com els parlants poden concebre més o menys neològics aquests verbs d’acord amb la predictibilitat gramatical. En la revisió de les dades sobre neologia verbal de l’Observatori de Neologia, comprovem la productivitat de certs processos de formació, distingim la neologia verbal predictible d’altres casos d’innovació lèxica i correlacionem les tendències neològiques principals amb principis del canvi lingüístic.
10
01
JB code
ivitra.16.22ber
380
394
15
Chapter
27
01
Usos lingüístics en famílies italocatalanes i francocatalanes. Famílies mixtes de Catalunya davant del català
1
A01
Francesc Bernat
Bernat, Francesc
Francesc
Bernat
Universitat de Barcelona
2
A01
Rosa Maria Torrens Guerrini
Guerrini, Rosa Maria Torrens
Rosa Maria Torrens
Guerrini
Universitat de Barcelona
20
famílies mixtes
20
francocatalans
20
italocatalans
20
sociolingüística
20
transmissió lingüística intergeneracional
01
El nostre objectiu és presentar les dades d’un estudi en curs, fet a partir d’entrevistes semidirigides, en el qual s’analitzen i comparen els usos lingüístics declarats d’un conjunt de famílies italocatalanes i francocatalanes amb fills en edat escolar de Catalunya. L’estudi s’emmarca dins els projectes EVOTRANLING i GLOBINMED de la Universitat de Barcelona, centrats en l’estudi qualitatiu de diferents tipus de parelles lingüísticament mixtes. Descrivim els usos lingüístics dins la parella, de pares a fills, entre germans i els globals entre tots els membres familiars, així com els diferents factors que influeixen en un major o menor ús del català, i el manteniment i transmissió de les llengües dels pares als fills.
10
01
JB code
ivitra.16.23saf
395
404
10
Chapter
28
01
El dir i el fer lingüístic dels tortosins: entre la voluntat i la confusió
1
A01
Aurélie Saffroy
Saffroy, Aurélie
Aurélie
Saffroy
ESPE de Lorraine France
20
bilingüisme
20
identitat
20
tortosí
01
En un context de bilingüisme, és interessant estudiar des d’un punt de vista sociolingüístic la comarca del Baix Ebre per caracteritzar els hàbits lingüístics dels habitants d’aquesta zona que han provocat la creació d’una identitat pròpia. En efecte, per la seva ubicació geogràfica, en aquesta zona es combina l’ús del castellà i del català, a l’hora que també hi ha un fort contacte amb les varietats valencianes, cosa que explica moltes de les característiques de la varietat lingüística tortosina i l’interès que suscita. La relació que s’estableix en aquesta zona entre llengua, els altres i el procés identitari és molt particular i de vegades origina un cert grau de confusió lingüística i de comportament que presenta un gran interès sociolingüístic. L’interès del nostre estudi es troba en l’observació dels contextos en què s’utilitzen les llengües catalana i espanyola, mirant al mateix temps quina idea tenen els interlocutors de la seva utilització. Així l’objectiu serà confrontar el dir i el fer dels interlocutors del Baix Ebre quant a la utilització de les llengües per destacar les ideologies lingüístiques més rellevants.
10
01
JB code
ivitra.16.24lah
405
418
14
Chapter
29
01
La reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna
La
reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna
1
A01
Àngela Lahosa Enguix
Enguix, Àngela Lahosa
Àngela Lahosa
Enguix
Universitat de València
20
castellanització
20
immigració
20
reversibilitat lingüística
20
Tavernes de la Valldigna
20
transmissió intergeneracional
01
Proposem l’anàlisi de la transmissió lingüística de fills a pares de 10 famílies nouvingudes a Tavernes de la Valldigna (València), duta a terme a partir d’una anàlisi qualitativa que, si bé no aporta dades estadístiques, dóna compte de la realitat sociolingüística. Al País Valencià, a la Valldigna, la transmissió intergeneracional és clau per al manteniment del valencià: malgrat la castellanització, l’ús del valencià augmenta (Montoya & Fabà 2012). La diferència, en aquest cas, rau en la transferència: de fills a pares. S’anomena “reversibilitat lingüística” (Fishman 2001), i es propicia per les particularitats sociolingüístiques. Aquest fenomen també ocorre en l’irlandès, ja que els pares aprenen la llengua per parlar-la amb els fills (Harris 2006).
10
01
JB code
ivitra.16.25gal
419
430
12
Chapter
30
01
Els "altres catalans" a <i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal. Ús de la llengua en la construcció de personatges
1
A01
Montse Gatell Pérez
Pérez, Montse Gatell
Montse Gatell
Pérez
Universitat Autònoma de Barcelona
20
caracterització psicològica
20
consciència metalingüística
20
identitat
20
immigració
20
Maria Barbal
20
memòria
20
tardofranquisme
01
<i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal literaturitza un dels fenòmens més importants del<br />segle xx en relació a la identitat catalana: les onades migratòries des de diferents punts de l’estat Espanyol que, a banda d’altres impactes, incideixen sobre la idiosincràsia de la llengua que els nouvinguts assimilen o rebutgen en funció del seu encaix en la societat d’acollida. L’estudi analitza de quina manera l’ús de la llengua és fonamental en la caracterització dels personatges com a instrument per a l’articulació de la tensió entre els espais, els models socials i de llengua i els personatges. S’analitza l’ús de la llengua en la construcció dels personatges i com la consciència metalingüística incideix en la seva creació psicològica.
10
01
JB code
ivitra.16.26top
431
434
4
Miscellaneous
31
01
Índex toponomàstic
10
01
JB code
ivitra.16.27con
435
439
5
Miscellaneous
32
01
Índex de conceptes
02
JBENJAMINS
John Benjamins Publishing Company
01
John Benjamins Publishing Company
Amsterdam/Philadelphia
NL
04
20180906
2018
John Benjamins B.V.
02
WORLD
13
15
9789027263193
01
JB
3
John Benjamins e-Platform
03
jbe-platform.com
09
WORLD
21
01
00
105.00
EUR
R
01
00
88.00
GBP
Z
01
gen
00
158.00
USD
S
69018967
03
01
01
JB
John Benjamins Publishing Company
01
JB code
IVITRA 16 Hb
15
9789027263193
13
2018033785
BB
01
IVITRA
02
2211-5412
IVITRA Research in Linguistics and Literature
16
01
Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word
Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature
01
ivitra.16
01
https://benjamins.com
02
https://benjamins.com/catalog/ivitra.16
1
B01
Manuel Pérez-Saldanya
Pérez-Saldanya, Manuel
Manuel
Pérez-Saldanya
Universitat de València
2
B01
Rafael Roca Ricart
Roca Ricart, Rafael
Rafael
Roca Ricart
Universitat de València
01
eng
447
vii
439
LAN009000
v.2006
CF
2
24
JB Subject Scheme
LIN.ROM
Romance linguistics
24
JB Subject Scheme
LIT.ROM
Romance literature & literary studies
06
01
This collection, which transports readers from the age of manuscripts to the digital word, is a good demonstration not only of the current vitality of studies of Catalan language and literature, but also of the variety of interests and theoretical approaches and the diversity of origin of Catalan researchers. The studies are focused primarily on three thematic areas: a) culture and language between the fifteenth and eighteenth centuries; b) one hundred years of Catalan literature: 1859-1959; and c) multilingualism and interculturality. The collected studies will prove to make a solid contribution to the unstoppable progress that Catalan philology has been making for decades.
04
09
01
https://benjamins.com/covers/475/ivitra.16.png
04
03
01
https://benjamins.com/covers/475_jpg/9789027263193.jpg
04
03
01
https://benjamins.com/covers/475_tif/9789027263193.tif
06
09
01
https://benjamins.com/covers/1200_front/ivitra.16.hb.png
07
09
01
https://benjamins.com/covers/125/ivitra.16.png
25
09
01
https://benjamins.com/covers/1200_back/ivitra.16.hb.png
27
09
01
https://benjamins.com/covers/3d_web/ivitra.16.hb.png
10
01
JB code
ivitra.16.00int
1
4
4
Chapter
1
01
Introducció
1
A01
Manuel Pérez-Saldanya
Pérez-Saldanya, Manuel
Manuel
Pérez-Saldanya
2
A01
Rafael Roca
Roca, Rafael
Rafael
Roca
10
01
JB code
ivitra.16.00for
5
8
4
Miscellaneous
2
01
Foreword
1
A01
Manuel Pérez-Saldanya
Pérez-Saldanya, Manuel
Manuel
Pérez-Saldanya
2
A01
Rafael Roca
Roca, Rafael
Rafael
Roca
10
01
JB code
ivitra.16.p1
Section header
3
01
I. Cultura i llengua dels segles xv al xviii
10
01
JB code
ivitra.16.01con
11
35
25
Chapter
4
01
La traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor
La
traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor
1
A01
Maria Conca
Conca, Maria
Maria
Conca
Universitat de València
2
A01
Josep Guia
Guia, Josep
Josep
Guia
Universitat de València
20
baixa edat mitjana
20
competència lingüística
20
literatura sapiencial
20
traducció
01
En aquest treball, contrastem els vuit manuscrits catalans que han transmès l’obra original de Jafudà Bonsenyor amb la seva traducció castellana del segle xv, a fi d’esbrinar el model que s’ha utilitzat per a la traducció. Estudiem i comparem el text traduït atenent elements paratextuals i textuals, des d’un enfocament lingüístic i paremiològic, per determinar la seva qualitat i per valorar la competència lingüística del traductor. També ens ocupem del fet que la crítica espanyola s’ha mostrat reticent, durant molt de temps, a reconèixer que el text castellà prové d’un text català, així com les altres obres en prosa que l’acompanyen al mateix còdex.
10
01
JB code
ivitra.16.02sol
36
49
14
Chapter
5
01
Italians contra catalans? Rerefons dantesc i circumstàncies històriques d'un episodi de <i>Curial e Güelfa</i>
1
A01
Abel Soler Molina
Soler Molina, Abel
Abel
Soler Molina
20
Alfons el Mangànim
20
Boca de Far
20
Curial
20
Curial e Güelfa
20
Dante
20
Nàpols
20
novel·la cavalleresca
01
L’episodi del torneig de Montferrat de <i>Curial e Güelfa</i>, on Curial el llombard i tres<br />catalans s’enfronten al napolità Boca de Far i tres italians, confuta el tòpic proverbial –reforçat per Dante en la <i>Comèdia</i>– de l’avara povertà de Catalunya, amb la moralitat “honor sens treball, bonament no ·s pot haver.” En aquest escenari, de catalans “pobres” contraposats al “gran senyor” napolità, l’escriptor evoca els noms de condottieri italians que s’oposaven a l’eix de poder Aragó-Visconti pel 1446, en vespres que la Corona d’Aragó optara a esdevenir “senyora de Milà”. Aquestes i altres coordenades historicoculturals fan pensar en una novel·la cavalleresca concebuda, d’acord amb la tesi tradicional, a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim.
10
01
JB code
ivitra.16.03mor
50
66
17
Chapter
6
01
La llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució
La
llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució
1
A01
Hèctor Moret
Moret, Hèctor
Hèctor
Moret
Institut d’Estudis del Baix Cinca
2
A01
Hugo Sorolla
Sorolla, Hugo
Hugo
Sorolla
Institut d’Estudis del Baix Cinca
20
Aragó catalanòfon
20
Fraga
20
història de la llengua catalana
20
substitució lingüística
20
usos lingüístics
01
Aquest treball constata que durant la baixa edat mitjana el català es va emprar<br />habitualment en la documentació administrativa originada a la vila de Fraga. A<br />partir del segle xv començà la substitució, que no fou sobtada, d’aquesta llengua en l’escriptura. El desencadenant va ser la incorporació de Fraga al regne d’Aragó en el segle xv i l’arribada de procuradors d’origen aragonès. Coincidint amb aquests fets, els textos adreçats a la Cancelleria canvien de llengua. La documentació municipal és en català fins a mitjan segle xvi, i la lligada a l’Església ho és fins a finals del xvi. Així, Fraga va instaurar abans que la resta de la catalanofonia la substitució selectiva de la llengua en els usos institucionals.
10
01
JB code
ivitra.16.04zar
67
93
27
Chapter
7
01
L'univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica
L'
univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica
1
A01
Verònica Zaragoza Gómez
Gómez, Verònica Zaragoza
Verònica Zaragoza
Gómez
Universitat Oberta de Catalunya
20
cultura literària femenina
20
estudis de gènere
20
literatura femenina conventual
20
literatura i llengua catalana moderna
01
En aquest article es pretén reflexionar al voltant d’un aspecte interessant per a la<br />història literària catalana completament desatès per la crítica: les diferents tries<br />lingüístiques de les escriptores del domini lingüístic català en l’època moderna,<br />que són bàsicament, el castellà i el català. L’objectiu del treball és aportar dades provisionals i incitar a la reflexió sobre els possibles factors que pogueren determinar la llengua de les religioses, conforme a la funcionalitat i l’especificitat d’uns textos que, segons el context de producció conventual, majoritàriament no havien d’assolir la impremta.
10
01
JB code
ivitra.16.05ros
94
111
18
Chapter
8
01
Llengua i dialecte al teatre català (segles xvi-xix)
1
A01
Albert Rossich
Rossich, Albert
Albert
Rossich
Universitat de Girona
20
elocució
20
gracioso
20
literatura dialectal
20
plurilingüisme literari
20
teatre català
01
L’estudi de les obres literàries que fan servir, en un mateix text, més d’una llengua obre un punt de vista nou a tot un seguit de problemes i procediments estilístics que altrament podrien passar desapercebuts. Aquest article se centra en un aspecte generalment inadvertit, tot i que és força present en les obres dramàtiques en català de l’edat moderna, que és l’ús que es fa d’una variant dialectal per caracteritzar el personatge del graciós, tan típic de la comèdia barroca, i que contrasta amb l’ús lingüístic no marcat de la resta de personatges.
10
01
JB code
ivitra.16.06rib
112
133
22
Chapter
9
01
"Aquells que hic parteixen e en van en altres parts no moren d'aquest mal". La decadència del clític adverbial <i>hic</i> durant els segles xv i xvi
1
A01
Josep E. Ribera
Ribera, Josep E.
Josep E.
Ribera
Universitat de València
20
anàfora
20
canvi lingüístic
20
demostratius
20
dixi
20
gramàtica històrica
20
referència
20
romanística
01
El català antic manifestava l’oposició entre referència fòrica i díctica a través dels<br />clítics locatius o al·latius <i>hi</i> i <i>hic</i>. L’ús fòric de <i>hi</i> s’oposava a l’ús díctic de <i>hic</i>, que competia també amb els demostratius tònics <i>ací</i> i <i>aquí</i>. A més, <i>hic</i> havia adoptat el valor díctic ablatiu de l’adverbi llatí <i>hinc</i>; confluïa, doncs, semànticament i funcionalment amb el pronom <i>en</i>. A partir de l’anàlisi de les freqüències que proporciona el <i>Corpus Informatitzat de Català Antic</i>, aquest treball delimita els factors de la desaparició de hic durant els segles xv i xvi. Els resultats demostren que les tensions funcionals i pragmàtiques dins del paradigma dels adverbis demostratius del català antic van ser les causes de la desaparició de <i>hic</i>.
10
01
JB code
ivitra.16.07mar
134
155
22
Chapter
10
01
Els textos popularistes valencians dels segles xviii i xix i la lexicografia catalana
1
A01
Joaquim Martí Mestre
Martí Mestre, Joaquim
Joaquim
Martí Mestre
Universitat de València / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
20
ampliació àrea geogràfica
20
creació i canvi lèxic
20
història del lèxic
20
interferència lèxica
20
literatura popularista
20
llengua catalana
20
País Valencià
20
variants formals
01
Continuant amb el nostre interés per l’estudi lingüístic de la literatura popularista,<br />al qual hem dedicat altres treballs, en aquest article ens centrem en les dades<br />lexicogràfiques procedents d’aquestes fonts que proporcionen noves aportacions<br />respecte als diccionaris històrics i etimològics catalans. Aquestes fonts literàries permeten ampliar l’àrea geogràfica dels mots, com ho veiem en els verbs <i>bellugar, abrusar, agiponar</i> i <i>bavar</i>, de les variants formals, cas de <i>so</i> “son”, i de les locucions (<i>caure de son ase, de franc</i>). D’altra banda, permeten conéixer millor el procés de creació i de canvi lèxic en relació amb l’entorn cultural i antropològic (agu<i>aitacossos, albat, fer cantalets</i>). I, per últim, les fonts literàries popularistes resulten útils per a conéixer millor les etapes dels processos d’interferència lèxica (<i>avi/abuelo</i>, <i>agüelo</i>; <i>bec/pico</i>).
10
01
JB code
ivitra.16.08mir
156
174
19
Chapter
11
01
Espais per a l'èpica: de Lepant a la guerra de Successió
1
A01
Eulàlia Miralles
Miralles, Eulàlia
Eulàlia
Miralles
Universitat de València (IIFV)
20
batalla de Lepant
20
cristianisme
20
èpica
20
epil·li
20
guerra de Successió
20
guerra dels Segadors
20
nacionalisme
20
panegíric
20
poesia narrativa
20
Principat de Catalunya
20
propaganda política
01
La literatura ha guardat sempre un espai per a l’èpica, vista des d’antic com un instrument de propaganda de les gestes nacionals. Al Principat de Catalunya durant l’edat moderna, la batalla de Lepant i les guerres dels Segadors i de Successió van generar una literatura heroica, patriòtica i cristiana, en què el discurs parteix en bona part d’una concepció de la guerra (i la victòria) com a fonament de la força de la nació i del cristianisme com a pern de la societat civilitzada. Siguin epopeies, epil·lis, panegírics o poesia narrativa, aquests escrits devien ser sentits com a èpica pels contemporanis.
10
01
JB code
ivitra.16.p2
175
1
Section header
12
01
II. Cent anys de literatura catalana: 1859-1959
10
01
JB code
ivitra.16.09mal
177
190
14
Chapter
13
01
La ironia tropical de Josep Carner
La
ironia tropical de Josep Carner
1
A01
Jordi Malé
Malé, Jordi
Jordi
Malé
Universitat de Lleida
20
crítica literària
20
ironia
20
Josep Carner
20
literatura catalana
20
periodisme
01
L’objectiu d’aquest text és estudiar els articles escrits per Josep Carner des de<br />Costa Rica durant el període en què va ser cònsol a San José, entre octubre de 1924 i novembre de 1926, que van ser publicats a <i>La</i> <i>Veu de Catalunya</i> entre desembre de 1924 i desembre de 1926. S’hi analitzarà principalment l’ús de la ironia, a través de la qual Carner va expressar el seu judici crític sobre les terres i els costums tropicals, molt allunyats dels d’Europa.
10
01
JB code
ivitra.16.10rib
191
201
11
Chapter
14
01
Algunes observacions sobre la ironia espriuana
1
A01
Patrizio Rigobon
Rigobon, Patrizio
Patrizio
Rigobon
Università Ca’Foscari, Venezia
20
Aspectes
20
Espriu
20
Ferrater Mora
20
humor
20
ironia
20
Perot Lolladre
20
sarcasme
01
L’article estudia la ironia espriuana en algunes de les seves obres publicades<br />durant la Segona República i la Guerra Civil (Miratge a Citerea, Aspectes). Per tal d’entendre’n millor el desenvolupament, s’han considerat també obres publicades durant les etapes posteriors (Primera història d’Esther i el conte Tres sorores) així com la relació entre ironia, humor i sarcasme. Segons el filòsof Ferrater Mora, la ironia és una actitud típica de les èpoques de crisi que amb dificultats arriba a ser humor en el cas d’Espriu. L’article s’ocupa també de la autoironia espriuana que està estrictament connectada amb l’actitud ètica de l’autor.
10
01
JB code
ivitra.16.11san
202
215
14
Chapter
15
01
Les dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana
Les
dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana
1
A01
Vicent Santamaria de Mingo
Mingo, Vicent Santamaria de
Vicent Santamaria de
Mingo
ACCA
20
avantguarda catalana
20
Dalí
20
ironia
01
En el marc de l’avantguarda catalana de la segona meitat dels anys vint del segle passat, Dalí fa servir dues accepcions molt diferents de la paraula ironia. La primera, molt estreta i particular, és la que deriva del músic, escriptor i pintor italià Alberto Savinio i la segona és la que es correspon amb una de les característiques d’allò que Ortega y Gasset va anomenar la «deshumanització de l’art». La primera d’aquestes accepcions està associada a la cultura clàssica i troba la seva justificació en una enigmàtica frase d’Heràclit que Dalí mai es cansarà de repetir, mentre que la segona està vinculada a la modernitat i queda identificada amb les figures de Buster Keaton i Erik Satie. Aquestes dues accepcions de la ironia reflecteixen la bipolaritat que caracteritza l’avantguardisme català, sempre vacil·lant entre la tradició i la novetat, entre la santa continuïtat i la santa innovació.
10
01
JB code
ivitra.16.12fra
216
227
12
Chapter
16
01
La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda
La
ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda
1
A01
M. Àngels Francés-Díez
Francés-Díez, M. Àngels
M. Àngels
Francés-Díez
Universitat d’Alacant
20
captatio benevolentiae
20
escriptora
20
ironia
20
Mercè Rodoreda
20
paratextos
20
Víctor Català
01
Aquest article té l’objectiu de constatar el paper subversiu de la ironia en la reflexió que Caterina Albert / Víctor Català i Mercè Rodoreda efectuen sobre la seua condició d’escriptores i les expectatives que aquesta genera en la recepció crítica de les seues obres. Així, examinarem diversos textos que podríem encabir dins de la literatura del jo (bàsicament, entrevistes i articles de premsa) datats del primer terç del segle XX o que reflexionen sobre aquells anys, i ens centrarem, sobretot, en tres paratextos que precedeixen a les seues primeres obres: concretament, el «Prec» a <i>Drames rurals</i> (1902) i el «Pòrtic» a <i>Caires vius</i> (1907), de Víctor Català, i la «Endreça» a <i>Sóc una dona honrada?</i> (1932), de Mercè Rodoreda.
10
01
JB code
ivitra.16.13est
228
240
13
Chapter
17
01
Un viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila
Un
viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila
1
A01
Anna Esteve
Esteve, Anna
Anna
Esteve
Universitat d’Alacant
20
alteritat
20
Anglaterra
20
Catalunya
20
dietari
20
Ferran Soldevila
20
identitat
01
En aquest article oferim una aproximació al dietari de Ferran Soldevila Hores<br />angleses amb els instruments que ens aporten els estudis autobiogràfics. Des<br />d’aquesta perspectiva crítica volem subratllar el seu valor dins la literatura autobiogràfica catalana del segle xx i plantejar una hipòtesi de lectura segons la qual la tria del gènere resulta decisiva per a interpretar el propòsit literari de l’historiador. El viatge permet el descobriment de l’alteritat com a via per a arribar a conèixer la pròpia identitat. Així doncs, ens centrarem en l’estratègia que fa servir l’autor per proposar un diàleg entre la societat anglesa, en què s’emmiralla seguint els postulats de l’època, i la catalana.
10
01
JB code
ivitra.16.14mae
241
251
11
Chapter
18
01
Sobre fractures traumàtiques i ideològiques: la guerra en "<i>El carro dels morts</i>" de Joan Santamaria
1
A01
Antoni Maestre Brotons
Brotons, Antoni Maestre
Antoni Maestre
Brotons
Universitat d’Alacant
20
fractura
20
nacionalisme
20
patriotisme
20
Primera Guerra Mundiale
20
relat gòtic
20
trauma
01
La intenció d’aquest capítol és explorar la funció del trauma en els usos de la memòria històrica i el passat, concretament en el conte titulat “El carro dels morts”, de Joan Santamaria. A partir del concepte del trauma com a fractura, analitze les seqüeles personals que la guerra té en el protagonista del conte –fractura interna o personal–, a més de la ruptura que es produeix entre el personatge i la societat – fractura social i cultural. D’altra banda, des d’un punt de vista col·lectiu, el trauma també genera una discontinuïtat en la història de la comunitat –fractura històrica. Tanmateix, el concepte de fractura traumàtica resulta ambivalent, ja que en discursos dissidents com el de Santamaria, el trauma de la guerra no constitueix un punt de cohesió nacional al voltant del dolor compartit, sinó que representa al contrari una esquerda en el discurs patriòtic –fractura política– que desacredita l’ús de la violència.
10
01
JB code
ivitra.16.15gal
252
266
15
Chapter
19
01
Teatre i bilingüisme a la Barcelona de postguerra
1
A01
Enric Gallen
Gallen, Enric
Enric
Gallen
Universitat Pompeu Fabra
20
Barcelona
20
bilingüisme
20
Franquisme
20
postguerra
20
teatre català
01
La implantació del franquisme va produir grans canvis en el funcionament general<br />de la cultura catalana i, concretament, en el teatre. En el primer franquisme, alguns autors desapareguts (i altres de supervivents) van ser representats en llengua espanyola fins a 1946, quan els dramaturgs desapareguts i vius es van tornar a escenificar en català. Paral·lelament, en la dècada de 1950 va aparèixer un grup d’autors nascuts bàsicament en els anys vint, que inicialment escrivien exclusivament en espanyol. A partir dels anys seixanta, l’ús literari de la llengua catalana va ser assumit com a exclusiu per alguns d’aquests dramaturgs que van esdevenir escriptors exclusius en llengua catalana. La present aportació pretén descriure el tema, tot establint-ne la història, la nòmina i la característica dels autors implicats.
10
01
JB code
ivitra.16.16rib
267
281
15
Chapter
20
01
<i>Incerta glòria</i> de Joan Sales: viatge entre les edicions i les traduccions
1
A01
Patrizio Rigobon
Rigobon, Patrizio
Patrizio
Rigobon
Università Ca’Foscari, Venezia
20
Cattaneo
20
censura
20
critica textual
20
Incerta glòria
20
Lesfargues
20
Pujol
20
Sales
20
traducció
01
La història textual d’Incerta glòria de Joan Sales és força complicada com, d’altra banda, bona part dels textos publicats a Espanya durant la dictadura franquista. A més a més, com la novel·la tracta de la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista dels vençuts, fou llegida curosament pels censors i fou censurada. Les edicions de la novel·la després de la primera (1956) van ser continuament cambiades i eixamplades per l’autor que, a la vegada, n’era també l’editor. Quan l’autor va morir (1983), la seva dona es va fer càrrec de les edicions posteriors. Així que seria útil i necessari que una propera edició es pogués fer des d’un punt de vista estrictament filològic.
10
01
JB code
ivitra.16.p3
Section header
21
01
III. Multilingüisme i interculturitat
10
01
JB code
ivitra.16.17raf
285
315
31
Chapter
22
01
Lingüística i diccionaris. Un dels reptes de la lexicografia actual
1
A01
Joaquim Rafel i Fontanals
Fontanals, Joaquim Rafel i
Joaquim Rafel i
Fontanals
Institut d’Estudis Catalans
20
combinatòria lèxica
20
estructura sintàctica
20
lexicografia pràctica
20
lexicografia teòrica
20
restriccions de selecció
20
teoria lingüística
01
En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria lingüística i la pràctica<br />lexicogràfica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teòrics i pel fet de no tenir en compte els avenços que s’han produït en la descripció de les unitats lèxiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base lingüística, d’una manera més o menys sistemàtica, especialment pel que fa a la combinatòria lèxica, a les estructures sintàctiques i a les restriccions de selecció, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referència. En el cas del català s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versió del Diccionari manual de la llengua catalana, que és en curs de redacció.
10
01
JB code
ivitra.16.18val
316
330
15
Chapter
23
01
Les llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana
Les
llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana
1
A01
Caterina Valriu Llinàs
Llinàs, Caterina Valriu
Caterina Valriu
Llinàs
Universitat de les Illes Balears / Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE-IEC) / Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB)
20
folklore català
20
llegenda etiològica
20
llegenda mimològica
20
llegendes sobre la Passió
20
Nou Testament
01
En aquest estudi revisem cent llegendes sobre la passió i mort de Jesús de la tradició catalana i n’analitzem les fonts i la contextualització, la seva vinculació amb el Nou Testament, els motius, els arguments i els personatges que les conformen, les escenes evangèliques que s’hi tracten, la presència de la naturalesa com a personatge, l’estructura i la funcionalitat que presenten i l’especificitat de les que usen formes mimològiques. Les conclusions ens duen a constatar llur abundància i varietat, l’estreta vinculació al món femení i la seva uniformitat estructural, així com l’alt grau de rendibilitat funcional que presenten per explicar característiques determinades de l’entorn natural i per a transmetre pautes de conducta a través d’una formulació literària atractiva que presenta una gran capacitat de perviure en la tradició.
10
01
JB code
ivitra.16.19per
331
348
18
Chapter
24
01
Els quaderns de camp d'Antoni M. Alcover en l'era digital
1
A01
Maria-Pilar Perea
Perea, Maria-Pilar
Maria-Pilar
Perea
20
dialectologia
20
geolingüística
20
variació lingüística
01
Aquest article té l’objectiu de descriure el procés de cartografia a Internet de la<br />base de dades resultant de la informatització dels 65 quaderns que Alcover va<br />recopilar durant els nombrosos viatges que va dur a terme. Aquests quaderns<br />contenen una quantitat considerable d’informació dialectal de característiques<br />diferents. S’han classificat un total de 74.000 registres en les categories següents: 5.351 corresponent a fonètica; 9.967, a la morfologia; 3.435, a la sintaxi; 59.150, al lèxic; i 1.676 al folklore. Actualment, la base de dades s’allotja a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans (Portal d’Antoni M. Alcover = <a href="http://alcover.iec.cat">http://alcover.iec.cat</a> /) així com els diferents mapes que se n’han derivat. En aquest treball es descriurà el procés de creació de diversos tipus de mapes i s’explicaran les conseqüències de la selecció i l’adaptació dels materials lingüístics a partir de la base de dades. També es mostrarà com llocs i zones geogràfiques específiques es poden combinar per aconseguir una representació visual més acurada. La cartografia de les dades dels quaderns de camp ofereix una nova visualització dels materials lingüístics i en facilita l’explotació i interpretació tant des d’un punt de vista sincrònic –que<br />mostra les dades dialectals d’un període determinat– com diacrònic –a través de la comparació amb dades actuals.
10
01
JB code
ivitra.16.20ser
349
360
12
Chapter
25
01
La paraula digital i els usos lingüístics escrits
La
paraula digital i els usos lingüístics escrits
1
A01
Neus Nogué Serrano
Serrano, Neus Nogué
Neus Nogué
Serrano
Universitat de Barcelona
20
comunicació digital
20
convencions
20
correcció de textos
20
lingüística aplicada
20
noves tecnologies
20
registres
20
traducció
01
Aquest text té l’objectiu de reflexionar sobre la concepció que tenen dels usos<br />lingüístics escrits els usuaris del que encara anomenem noves tecnologies, tant en l’àmbit privat com en el públic, i dins d’aquest últim, tant des d’una perspectiva general com des del punt de vista dels professionals de la llengua (revisió de textos, traducció i edició de textos periodístics, bàsicament). La tecnologia fa molt més fàcil que mai la comunicació escrita immediata (pública i privada), la revisió dels textos i l’autoedició. També ha provocat, en contrapartida, l’aparició –i a vegades l’assumpció com a “normals”– d’errors no desitjats en contextos comunicatius formals. I en el rerefons de tot plegat, una pregunta que només el temps i l’evolució dels avenços tecnològics mateixos permetran, potser, respondre: ¿com s’hauran d’adaptar les normes que regulen l’escrit a les noves condicions de producció i recepció en què s’insereixen els usos de la paraula digital?
10
01
JB code
ivitra.16.21lor
361
379
19
Chapter
26
01
Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic
1
A01
Mercè Lorente Casafont
Casafont, Mercè Lorente
Mercè Lorente
Casafont
Institut de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra
20
canvi lingüístic
20
disponibilitat
20
morfologia
20
neologia
20
productivitat
20
semàntica
20
verb
01
Tot i que la creació de nous verbs és reduïda al costat de la de substantius i<br />adjectius, la neologia verbal documentada per l’Observatori de Neologia de la<br />Universitat Pompeu Fabra ens permet detectar tendències en els processos de<br />formació, ja que els nous verbs segueixen només alguns dels processos morfològics disponibles, i reconsiderar la noció mateixa de neologicitat, per tal com els parlants poden concebre més o menys neològics aquests verbs d’acord amb la predictibilitat gramatical. En la revisió de les dades sobre neologia verbal de l’Observatori de Neologia, comprovem la productivitat de certs processos de formació, distingim la neologia verbal predictible d’altres casos d’innovació lèxica i correlacionem les tendències neològiques principals amb principis del canvi lingüístic.
10
01
JB code
ivitra.16.22ber
380
394
15
Chapter
27
01
Usos lingüístics en famílies italocatalanes i francocatalanes. Famílies mixtes de Catalunya davant del català
1
A01
Francesc Bernat
Bernat, Francesc
Francesc
Bernat
Universitat de Barcelona
2
A01
Rosa Maria Torrens Guerrini
Guerrini, Rosa Maria Torrens
Rosa Maria Torrens
Guerrini
Universitat de Barcelona
20
famílies mixtes
20
francocatalans
20
italocatalans
20
sociolingüística
20
transmissió lingüística intergeneracional
01
El nostre objectiu és presentar les dades d’un estudi en curs, fet a partir d’entrevistes semidirigides, en el qual s’analitzen i comparen els usos lingüístics declarats d’un conjunt de famílies italocatalanes i francocatalanes amb fills en edat escolar de Catalunya. L’estudi s’emmarca dins els projectes EVOTRANLING i GLOBINMED de la Universitat de Barcelona, centrats en l’estudi qualitatiu de diferents tipus de parelles lingüísticament mixtes. Descrivim els usos lingüístics dins la parella, de pares a fills, entre germans i els globals entre tots els membres familiars, així com els diferents factors que influeixen en un major o menor ús del català, i el manteniment i transmissió de les llengües dels pares als fills.
10
01
JB code
ivitra.16.23saf
395
404
10
Chapter
28
01
El dir i el fer lingüístic dels tortosins: entre la voluntat i la confusió
1
A01
Aurélie Saffroy
Saffroy, Aurélie
Aurélie
Saffroy
ESPE de Lorraine France
20
bilingüisme
20
identitat
20
tortosí
01
En un context de bilingüisme, és interessant estudiar des d’un punt de vista sociolingüístic la comarca del Baix Ebre per caracteritzar els hàbits lingüístics dels habitants d’aquesta zona que han provocat la creació d’una identitat pròpia. En efecte, per la seva ubicació geogràfica, en aquesta zona es combina l’ús del castellà i del català, a l’hora que també hi ha un fort contacte amb les varietats valencianes, cosa que explica moltes de les característiques de la varietat lingüística tortosina i l’interès que suscita. La relació que s’estableix en aquesta zona entre llengua, els altres i el procés identitari és molt particular i de vegades origina un cert grau de confusió lingüística i de comportament que presenta un gran interès sociolingüístic. L’interès del nostre estudi es troba en l’observació dels contextos en què s’utilitzen les llengües catalana i espanyola, mirant al mateix temps quina idea tenen els interlocutors de la seva utilització. Així l’objectiu serà confrontar el dir i el fer dels interlocutors del Baix Ebre quant a la utilització de les llengües per destacar les ideologies lingüístiques més rellevants.
10
01
JB code
ivitra.16.24lah
405
418
14
Chapter
29
01
La reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna
La
reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna
1
A01
Àngela Lahosa Enguix
Enguix, Àngela Lahosa
Àngela Lahosa
Enguix
Universitat de València
20
castellanització
20
immigració
20
reversibilitat lingüística
20
Tavernes de la Valldigna
20
transmissió intergeneracional
01
Proposem l’anàlisi de la transmissió lingüística de fills a pares de 10 famílies nouvingudes a Tavernes de la Valldigna (València), duta a terme a partir d’una anàlisi qualitativa que, si bé no aporta dades estadístiques, dóna compte de la realitat sociolingüística. Al País Valencià, a la Valldigna, la transmissió intergeneracional és clau per al manteniment del valencià: malgrat la castellanització, l’ús del valencià augmenta (Montoya & Fabà 2012). La diferència, en aquest cas, rau en la transferència: de fills a pares. S’anomena “reversibilitat lingüística” (Fishman 2001), i es propicia per les particularitats sociolingüístiques. Aquest fenomen també ocorre en l’irlandès, ja que els pares aprenen la llengua per parlar-la amb els fills (Harris 2006).
10
01
JB code
ivitra.16.25gal
419
430
12
Chapter
30
01
Els "altres catalans" a <i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal. Ús de la llengua en la construcció de personatges
1
A01
Montse Gatell Pérez
Pérez, Montse Gatell
Montse Gatell
Pérez
Universitat Autònoma de Barcelona
20
caracterització psicològica
20
consciència metalingüística
20
identitat
20
immigració
20
Maria Barbal
20
memòria
20
tardofranquisme
01
<i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal literaturitza un dels fenòmens més importants del<br />segle xx en relació a la identitat catalana: les onades migratòries des de diferents punts de l’estat Espanyol que, a banda d’altres impactes, incideixen sobre la idiosincràsia de la llengua que els nouvinguts assimilen o rebutgen en funció del seu encaix en la societat d’acollida. L’estudi analitza de quina manera l’ús de la llengua és fonamental en la caracterització dels personatges com a instrument per a l’articulació de la tensió entre els espais, els models socials i de llengua i els personatges. S’analitza l’ús de la llengua en la construcció dels personatges i com la consciència metalingüística incideix en la seva creació psicològica.
10
01
JB code
ivitra.16.26top
431
434
4
Miscellaneous
31
01
Índex toponomàstic
10
01
JB code
ivitra.16.27con
435
439
5
Miscellaneous
32
01
Índex de conceptes
02
JBENJAMINS
John Benjamins Publishing Company
01
John Benjamins Publishing Company
Amsterdam/Philadelphia
NL
04
20180906
2018
John Benjamins B.V.
02
WORLD
08
920
gr
01
JB
1
John Benjamins Publishing Company
+31 20 6304747
+31 20 6739773
bookorder@benjamins.nl
01
https://benjamins.com
01
WORLD
US CA MX
21
10
24
01
02
JB
1
00
105.00
EUR
R
02
02
JB
1
00
111.30
EUR
R
01
JB
10
bebc
+44 1202 712 934
+44 1202 712 913
sales@bebc.co.uk
03
GB
21
24
02
02
JB
1
00
88.00
GBP
Z
01
JB
2
John Benjamins North America
+1 800 562-5666
+1 703 661-1501
benjamins@presswarehouse.com
01
https://benjamins.com
01
US CA MX
21
1
24
01
gen
02
JB
1
00
158.00
USD