219-7677 10 7500817 John Benjamins Publishing Company Marketing Department / Karin Plijnaar, Pieter Lamers onix@benjamins.nl 201808270952 ONIX title feed eng 01 EUR
810018968 03 01 01 JB John Benjamins Publishing Company 01 JB code IVITRA 16 Eb 15 9789027263209 06 10.1075/ivitra.16 13 2018035023 DG 002 02 01 IVITRA 02 2211-5412 IVITRA Research in Linguistics and Literature 16 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word</TitleText> <Subtitle textformat="02">Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature</Subtitle> 01 ivitra.16 01 https://benjamins.com 02 https://benjamins.com/catalog/ivitra.16 1 B01 Manuel Pérez-Saldanya Pérez-Saldanya, Manuel Manuel Pérez-Saldanya Universitat de València 2 B01 Rafael Roca Ricart Roca Ricart, Rafael Rafael Roca Ricart Universitat de València 01 eng 447 vii 439 LAN009000 v.2006 CF 2 24 JB Subject Scheme LIN.ROM Romance linguistics 24 JB Subject Scheme LIT.ROM Romance literature & literary studies 06 01 This collection, which transports readers from the age of manuscripts to the digital word, is a good demonstration not only of the current vitality of studies of Catalan language and literature, but also of the variety of interests and theoretical approaches and the diversity of origin of Catalan researchers. The studies are focused primarily on three thematic areas: a) culture and language between the fifteenth and eighteenth centuries; b) one hundred years of Catalan literature: 1859-1959; and c) multilingualism and interculturality. The collected studies will prove to make a solid contribution to the unstoppable progress that Catalan philology has been making for decades. 04 09 01 https://benjamins.com/covers/475/ivitra.16.png 04 03 01 https://benjamins.com/covers/475_jpg/9789027263193.jpg 04 03 01 https://benjamins.com/covers/475_tif/9789027263193.tif 06 09 01 https://benjamins.com/covers/1200_front/ivitra.16.hb.png 07 09 01 https://benjamins.com/covers/125/ivitra.16.png 25 09 01 https://benjamins.com/covers/1200_back/ivitra.16.hb.png 27 09 01 https://benjamins.com/covers/3d_web/ivitra.16.hb.png 10 01 JB code ivitra.16.00int 1 4 4 Chapter 1 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Introducció</TitleText> 1 A01 Manuel Pérez-Saldanya Pérez-Saldanya, Manuel Manuel Pérez-Saldanya 2 A01 Rafael Roca Roca, Rafael Rafael Roca 10 01 JB code ivitra.16.00for 5 8 4 Miscellaneous 2 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Foreword</TitleText> 1 A01 Manuel Pérez-Saldanya Pérez-Saldanya, Manuel Manuel Pérez-Saldanya 2 A01 Rafael Roca Roca, Rafael Rafael Roca 10 01 JB code ivitra.16.p1 Section header 3 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">I. Cultura i llengua dels segles xv al xviii</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.01con 11 35 25 Chapter 4 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Maria Conca Conca, Maria Maria Conca Universitat de València 2 A01 Josep Guia Guia, Josep Josep Guia Universitat de València 20 baixa edat mitjana 20 competència lingüística 20 literatura sapiencial 20 traducció 01 En aquest treball, contrastem els vuit manuscrits catalans que han transmès l’obra original de Jafudà Bonsenyor amb la seva traducció castellana del segle xv, a fi d’esbrinar el model que s’ha utilitzat per a la traducció. Estudiem i comparem el text traduït atenent elements paratextuals i textuals, des d’un enfocament lingüístic i paremiològic, per determinar la seva qualitat i per valorar la competència lingüística del traductor. També ens ocupem del fet que la crítica espanyola s’ha mostrat reticent, durant molt de temps, a reconèixer que el text castellà prové d’un text català, així com les altres obres en prosa que l’acompanyen al mateix còdex. 10 01 JB code ivitra.16.02sol 36 49 14 Chapter 5 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Italians contra catalans? Rerefons dantesc i circumstàncies històriques d'un episodi de <i>Curial e Güelfa</i></TitleText> 1 A01 Abel Soler Molina Soler Molina, Abel Abel Soler Molina 20 Alfons el Mangànim 20 Boca de Far 20 Curial 20 Curial e Güelfa 20 Dante 20 Nàpols 20 novel·la cavalleresca 01 L’episodi del torneig de Montferrat de <i>Curial e Güelfa</i>, on Curial el llombard i tres<br />catalans s’enfronten al napolità Boca de Far i tres italians, confuta el tòpic proverbial –reforçat per Dante en la <i>Comèdia</i>– de l’avara povertà de Catalunya, amb la moralitat “honor sens treball, bonament no ·s pot haver.” En aquest escenari, de catalans “pobres” contraposats al “gran senyor” napolità, l’escriptor evoca els noms de condottieri italians que s’oposaven a l’eix de poder Aragó-Visconti pel 1446, en vespres que la Corona d’Aragó optara a esdevenir “senyora de Milà”. Aquestes i altres coordenades historicoculturals fan pensar en una novel·la cavalleresca concebuda, d’acord amb la tesi tradicional, a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim. 10 01 JB code ivitra.16.03mor 50 66 17 Chapter 6 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Hèctor Moret Moret, Hèctor Hèctor Moret Institut d’Estudis del Baix Cinca 2 A01 Hugo Sorolla Sorolla, Hugo Hugo Sorolla Institut d’Estudis del Baix Cinca 20 Aragó catalanòfon 20 Fraga 20 història de la llengua catalana 20 substitució lingüística 20 usos lingüístics 01 Aquest treball constata que durant la baixa edat mitjana el català es va emprar<br />habitualment en la documentació administrativa originada a la vila de Fraga. A<br />partir del segle xv començà la substitució, que no fou sobtada, d’aquesta llengua en l’escriptura. El desencadenant va ser la incorporació de Fraga al regne d’Aragó en el segle xv i l’arribada de procuradors d’origen aragonès. Coincidint amb aquests fets, els textos adreçats a la Cancelleria canvien de llengua. La documentació municipal és en català fins a mitjan segle xvi, i la lligada a l’Església ho és fins a finals del xvi. Així, Fraga va instaurar abans que la resta de la catalanofonia la substitució selectiva de la llengua en els usos institucionals. 10 01 JB code ivitra.16.04zar 67 93 27 Chapter 7 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">L'univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica</TitleText> <TitlePrefix>L'</TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Verònica Zaragoza Gómez Gómez, Verònica Zaragoza Verònica Zaragoza Gómez Universitat Oberta de Catalunya 20 cultura literària femenina 20 estudis de gènere 20 literatura femenina conventual 20 literatura i llengua catalana moderna 01 En aquest article es pretén reflexionar al voltant d’un aspecte interessant per a la<br />història literària catalana completament desatès per la crítica: les diferents tries<br />lingüístiques de les escriptores del domini lingüístic català en l’època moderna,<br />que són bàsicament, el castellà i el català. L’objectiu del treball és aportar dades provisionals i incitar a la reflexió sobre els possibles factors que pogueren determinar la llengua de les religioses, conforme a la funcionalitat i l’especificitat d’uns textos que, segons el context de producció conventual, majoritàriament no havien d’assolir la impremta. 10 01 JB code ivitra.16.05ros 94 111 18 Chapter 8 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Llengua i dialecte al teatre català (segles xvi-xix)</TitleText> 1 A01 Albert Rossich Rossich, Albert Albert Rossich Universitat de Girona 20 elocució 20 gracioso 20 literatura dialectal 20 plurilingüisme literari 20 teatre català 01 L’estudi de les obres literàries que fan servir, en un mateix text, més d’una llengua obre un punt de vista nou a tot un seguit de problemes i procediments estilístics que altrament podrien passar desapercebuts. Aquest article se centra en un aspecte generalment inadvertit, tot i que és força present en les obres dramàtiques en català de l’edat moderna, que és l’ús que es fa d’una variant dialectal per caracteritzar el personatge del graciós, tan típic de la comèdia barroca, i que contrasta amb l’ús lingüístic no marcat de la resta de personatges. 10 01 JB code ivitra.16.06rib 112 133 22 Chapter 9 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">"Aquells que hic parteixen e en van en altres parts no moren d'aquest mal". La decadència del clític adverbial <i>hic</i> durant els segles xv i xvi</TitleText> 1 A01 Josep E. Ribera Ribera, Josep E. Josep E. Ribera Universitat de València 20 anàfora 20 canvi lingüístic 20 demostratius 20 dixi 20 gramàtica històrica 20 referència 20 romanística 01 El català antic manifestava l’oposició entre referència fòrica i díctica a través dels<br />clítics locatius o al·latius <i>hi</i> i <i>hic</i>. L’ús fòric de <i>hi</i> s’oposava a l’ús díctic de <i>hic</i>, que competia també amb els demostratius tònics <i>ací</i> i <i>aquí</i>. A més, <i>hic</i> havia adoptat el valor díctic ablatiu de l’adverbi llatí <i>hinc</i>; confluïa, doncs, semànticament i funcionalment amb el pronom <i>en</i>. A partir de l’anàlisi de les freqüències que proporciona el <i>Corpus Informatitzat de Català Antic</i>, aquest treball delimita els factors de la desaparició de hic durant els segles xv i xvi. Els resultats demostren que les tensions funcionals i pragmàtiques dins del paradigma dels adverbis demostratius del català antic van ser les causes de la desaparició de <i>hic</i>. 10 01 JB code ivitra.16.07mar 134 155 22 Chapter 10 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Els textos popularistes valencians dels segles xviii i xix i la lexicografia catalana</TitleText> 1 A01 Joaquim Martí Mestre Martí Mestre, Joaquim Joaquim Martí Mestre Universitat de València / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 20 ampliació àrea geogràfica 20 creació i canvi lèxic 20 història del lèxic 20 interferència lèxica 20 literatura popularista 20 llengua catalana 20 País Valencià 20 variants formals 01 Continuant amb el nostre interés per l’estudi lingüístic de la literatura popularista,<br />al qual hem dedicat altres treballs, en aquest article ens centrem en les dades<br />lexicogràfiques procedents d’aquestes fonts que proporcionen noves aportacions<br />respecte als diccionaris històrics i etimològics catalans. Aquestes fonts literàries permeten ampliar l’àrea geogràfica dels mots, com ho veiem en els verbs <i>bellugar, abrusar, agiponar</i> i <i>bavar</i>, de les variants formals, cas de <i>so</i> “son”, i de les locucions (<i>caure de son ase, de franc</i>). D’altra banda, permeten conéixer millor el procés de creació i de canvi lèxic en relació amb l’entorn cultural i antropològic (agu<i>aitacossos, albat, fer cantalets</i>). I, per últim, les fonts literàries popularistes resulten útils per a conéixer millor les etapes dels processos d’interferència lèxica (<i>avi/abuelo</i>, <i>agüelo</i>; <i>bec/pico</i>). 10 01 JB code ivitra.16.08mir 156 174 19 Chapter 11 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Espais per a l'èpica: de Lepant a la guerra de Successió</TitleText> 1 A01 Eulàlia Miralles Miralles, Eulàlia Eulàlia Miralles Universitat de València (IIFV) 20 batalla de Lepant 20 cristianisme 20 èpica 20 epil·li 20 guerra de Successió 20 guerra dels Segadors 20 nacionalisme 20 panegíric 20 poesia narrativa 20 Principat de Catalunya 20 propaganda política 01 La literatura ha guardat sempre un espai per a l’èpica, vista des d’antic com un instrument de propaganda de les gestes nacionals. Al Principat de Catalunya durant l’edat moderna, la batalla de Lepant i les guerres dels Segadors i de Successió van generar una literatura heroica, patriòtica i cristiana, en què el discurs parteix en bona part d’una concepció de la guerra (i la victòria) com a fonament de la força de la nació i del cristianisme com a pern de la societat civilitzada. Siguin epopeies, epil·lis, panegírics o poesia narrativa, aquests escrits devien ser sentits com a èpica pels contemporanis. 10 01 JB code ivitra.16.p2 175 1 Section header 12 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">II. Cent anys de literatura catalana: 1859-1959</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.09mal 177 190 14 Chapter 13 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La ironia tropical de Josep Carner</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">ironia tropical de Josep Carner</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Jordi Malé Malé, Jordi Jordi Malé Universitat de Lleida 20 crítica literària 20 ironia 20 Josep Carner 20 literatura catalana 20 periodisme 01 L’objectiu d’aquest text és estudiar els articles escrits per Josep Carner des de<br />Costa Rica durant el període en què va ser cònsol a San José, entre octubre de 1924 i novembre de 1926, que van ser publicats a <i>La</i> <i>Veu de Catalunya</i> entre desembre de 1924 i desembre de 1926. S’hi analitzarà principalment l’ús de la ironia, a través de la qual Carner va expressar el seu judici crític sobre les terres i els costums tropicals, molt allunyats dels d’Europa. 10 01 JB code ivitra.16.10rib 191 201 11 Chapter 14 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Algunes observacions sobre la ironia espriuana</TitleText> 1 A01 Patrizio Rigobon Rigobon, Patrizio Patrizio Rigobon Università Ca’Foscari, Venezia 20 Aspectes 20 Espriu 20 Ferrater Mora 20 humor 20 ironia 20 Perot Lolladre 20 sarcasme 01 L’article estudia la ironia espriuana en algunes de les seves obres publicades<br />durant la Segona República i la Guerra Civil (Miratge a Citerea, Aspectes). Per tal d’entendre’n millor el desenvolupament, s’han considerat també obres publicades durant les etapes posteriors (Primera història d’Esther i el conte Tres sorores) així com la relació entre ironia, humor i sarcasme. Segons el filòsof Ferrater Mora, la ironia és una actitud típica de les èpoques de crisi que amb dificultats arriba a ser humor en el cas d’Espriu. L’article s’ocupa també de la autoironia espriuana que està estrictament connectada amb l’actitud ètica de l’autor. 10 01 JB code ivitra.16.11san 202 215 14 Chapter 15 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Les dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana</TitleText> <TitlePrefix>Les </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Vicent Santamaria de Mingo Mingo, Vicent Santamaria de Vicent Santamaria de Mingo ACCA 20 avantguarda catalana 20 Dalí 20 ironia 01 En el marc de l’avantguarda catalana de la segona meitat dels anys vint del segle passat, Dalí fa servir dues accepcions molt diferents de la paraula ironia. La primera, molt estreta i particular, és la que deriva del músic, escriptor i pintor italià Alberto Savinio i la segona és la que es correspon amb una de les característiques d’allò que Ortega y Gasset va anomenar la «deshumanització de l’art». La primera d’aquestes accepcions està associada a la cultura clàssica i troba la seva justificació en una enigmàtica frase d’Heràclit que Dalí mai es cansarà de repetir, mentre que la segona està vinculada a la modernitat i queda identificada amb les figures de Buster Keaton i Erik Satie. Aquestes dues accepcions de la ironia reflecteixen la bipolaritat que caracteritza l’avantguardisme català, sempre vacil·lant entre la tradició i la novetat, entre la santa continuïtat i la santa innovació. 10 01 JB code ivitra.16.12fra 216 227 12 Chapter 16 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda</TitleWithoutPrefix> 1 A01 M. Àngels Francés-Díez Francés-Díez, M. Àngels M. Àngels Francés-Díez Universitat d’Alacant 20 captatio benevolentiae 20 escriptora 20 ironia 20 Mercè Rodoreda 20 paratextos 20 Víctor Català 01 Aquest article té l’objectiu de constatar el paper subversiu de la ironia en la reflexió que Caterina Albert / Víctor Català i Mercè Rodoreda efectuen sobre la seua condició d’escriptores i les expectatives que aquesta genera en la recepció crítica de les seues obres. Així, examinarem diversos textos que podríem encabir dins de la literatura del jo (bàsicament, entrevistes i articles de premsa) datats del primer terç del segle XX o que reflexionen sobre aquells anys, i ens centrarem, sobretot, en tres paratextos que precedeixen a les seues primeres obres: concretament, el «Prec» a <i>Drames rurals</i> (1902) i el «Pòrtic» a <i>Caires vius</i> (1907), de Víctor Català, i la «Endreça» a <i>Sóc una dona honrada?</i> (1932), de Mercè Rodoreda. 10 01 JB code ivitra.16.13est 228 240 13 Chapter 17 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Un viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila</TitleText> <TitlePrefix>Un </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Anna Esteve Esteve, Anna Anna Esteve Universitat d’Alacant 20 alteritat 20 Anglaterra 20 Catalunya 20 dietari 20 Ferran Soldevila 20 identitat 01 En aquest article oferim una aproximació al dietari de Ferran Soldevila Hores<br />angleses amb els instruments que ens aporten els estudis autobiogràfics. Des<br />d’aquesta perspectiva crítica volem subratllar el seu valor dins la literatura autobiogràfica catalana del segle xx i plantejar una hipòtesi de lectura segons la qual la tria del gènere resulta decisiva per a interpretar el propòsit literari de l’historiador. El viatge permet el descobriment de l’alteritat com a via per a arribar a conèixer la pròpia identitat. Així doncs, ens centrarem en l’estratègia que fa servir l’autor per proposar un diàleg entre la societat anglesa, en què s’emmiralla seguint els postulats de l’època, i la catalana. 10 01 JB code ivitra.16.14mae 241 251 11 Chapter 18 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Sobre fractures traumàtiques i ideològiques: la guerra en "<i>El carro dels morts</i>" de Joan Santamaria</TitleText> 1 A01 Antoni Maestre Brotons Brotons, Antoni Maestre Antoni Maestre Brotons Universitat d’Alacant 20 fractura 20 nacionalisme 20 patriotisme 20 Primera Guerra Mundiale 20 relat gòtic 20 trauma 01 La intenció d’aquest capítol és explorar la funció del trauma en els usos de la memòria històrica i el passat, concretament en el conte titulat “El carro dels morts”, de Joan Santamaria. A partir del concepte del trauma com a fractura, analitze les seqüeles personals que la guerra té en el protagonista del conte –fractura interna o personal–, a més de la ruptura que es produeix entre el personatge i la societat – fractura social i cultural. D’altra banda, des d’un punt de vista col·lectiu, el trauma també genera una discontinuïtat en la història de la comunitat –fractura històrica. Tanmateix, el concepte de fractura traumàtica resulta ambivalent, ja que en discursos dissidents com el de Santamaria, el trauma de la guerra no constitueix un punt de cohesió nacional al voltant del dolor compartit, sinó que representa al contrari una esquerda en el discurs patriòtic –fractura política– que desacredita l’ús de la violència. 10 01 JB code ivitra.16.15gal 252 266 15 Chapter 19 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Teatre i bilingüisme a la Barcelona de postguerra</TitleText> 1 A01 Enric Gallen Gallen, Enric Enric Gallen Universitat Pompeu Fabra 20 Barcelona 20 bilingüisme 20 Franquisme 20 postguerra 20 teatre català 01 La implantació del franquisme va produir grans canvis en el funcionament general<br />de la cultura catalana i, concretament, en el teatre. En el primer franquisme, alguns autors desapareguts (i altres de supervivents) van ser representats en llengua espanyola fins a 1946, quan els dramaturgs desapareguts i vius es van tornar a escenificar en català. Paral·lelament, en la dècada de 1950 va aparèixer un grup d’autors nascuts bàsicament en els anys vint, que inicialment escrivien exclusivament en espanyol. A partir dels anys seixanta, l’ús literari de la llengua catalana va ser assumit com a exclusiu per alguns d’aquests dramaturgs que van esdevenir escriptors exclusius en llengua catalana. La present aportació pretén descriure el tema, tot establint-ne la història, la nòmina i la característica dels autors implicats. 10 01 JB code ivitra.16.16rib 267 281 15 Chapter 20 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02"><i>Incerta glòria</i> de Joan Sales: viatge entre les edicions i les traduccions</TitleText> 1 A01 Patrizio Rigobon Rigobon, Patrizio Patrizio Rigobon Università Ca’Foscari, Venezia 20 Cattaneo 20 censura 20 critica textual 20 Incerta glòria 20 Lesfargues 20 Pujol 20 Sales 20 traducció 01 La història textual d’Incerta glòria de Joan Sales és força complicada com, d’altra banda, bona part dels textos publicats a Espanya durant la dictadura franquista. A més a més, com la novel·la tracta de la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista dels vençuts, fou llegida curosament pels censors i fou censurada. Les edicions de la novel·la després de la primera (1956) van ser continuament cambiades i eixamplades per l’autor que, a la vegada, n’era també l’editor. Quan l’autor va morir (1983), la seva dona es va fer càrrec de les edicions posteriors. Així que seria útil i necessari que una propera edició es pogués fer des d’un punt de vista estrictament filològic. 10 01 JB code ivitra.16.p3 Section header 21 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">III. Multilingüisme i interculturitat</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.17raf 285 315 31 Chapter 22 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Lingüística i diccionaris. Un dels reptes de la lexicografia actual</TitleText> 1 A01 Joaquim Rafel i Fontanals Fontanals, Joaquim Rafel i Joaquim Rafel i Fontanals Institut d’Estudis Catalans 20 combinatòria lèxica 20 estructura sintàctica 20 lexicografia pràctica 20 lexicografia teòrica 20 restriccions de selecció 20 teoria lingüística 01 En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria lingüística i la pràctica<br />lexicogràfica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teòrics i pel fet de no tenir en compte els avenços que s’han produït en la descripció de les unitats lèxiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base lingüística, d’una manera més o menys sistemàtica, especialment pel que fa a la combinatòria lèxica, a les estructures sintàctiques i a les restriccions de selecció, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referència. En el cas del català s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versió del Diccionari manual de la llengua catalana, que és en curs de redacció. 10 01 JB code ivitra.16.18val 316 330 15 Chapter 23 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Les llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana</TitleText> <TitlePrefix>Les </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Caterina Valriu Llinàs Llinàs, Caterina Valriu Caterina Valriu Llinàs Universitat de les Illes Balears / Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE-IEC) / Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) 20 folklore català 20 llegenda etiològica 20 llegenda mimològica 20 llegendes sobre la Passió 20 Nou Testament 01 En aquest estudi revisem cent llegendes sobre la passió i mort de Jesús de la tradició catalana i n’analitzem les fonts i la contextualització, la seva vinculació amb el Nou Testament, els motius, els arguments i els personatges que les conformen, les escenes evangèliques que s’hi tracten, la presència de la naturalesa com a personatge, l’estructura i la funcionalitat que presenten i l’especificitat de les que usen formes mimològiques. Les conclusions ens duen a constatar llur abundància i varietat, l’estreta vinculació al món femení i la seva uniformitat estructural, així com l’alt grau de rendibilitat funcional que presenten per explicar característiques determinades de l’entorn natural i per a transmetre pautes de conducta a través d’una formulació literària atractiva que presenta una gran capacitat de perviure en la tradició. 10 01 JB code ivitra.16.19per 331 348 18 Chapter 24 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Els quaderns de camp d'Antoni M. Alcover en l'era digital</TitleText> 1 A01 Maria-Pilar Perea Perea, Maria-Pilar Maria-Pilar Perea 20 dialectologia 20 geolingüística 20 variació lingüística 01 Aquest article té l’objectiu de descriure el procés de cartografia a Internet de la<br />base de dades resultant de la informatització dels 65 quaderns que Alcover va<br />recopilar durant els nombrosos viatges que va dur a terme. Aquests quaderns<br />contenen una quantitat considerable d’informació dialectal de característiques<br />diferents. S’han classificat un total de 74.000 registres en les categories següents: 5.351 corresponent a fonètica; 9.967, a la morfologia; 3.435, a la sintaxi; 59.150, al lèxic; i 1.676 al folklore. Actualment, la base de dades s’allotja a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans (Portal d’Antoni M. Alcover = <a href="http://alcover.iec.cat">http://alcover.iec.cat</a> /) així com els diferents mapes que se n’han derivat. En aquest treball es descriurà el procés de creació de diversos tipus de mapes i s’explicaran les conseqüències de la selecció i l’adaptació dels materials lingüístics a partir de la base de dades. També es mostrarà com llocs i zones geogràfiques específiques es poden combinar per aconseguir una representació visual més acurada. La cartografia de les dades dels quaderns de camp ofereix una nova visualització dels materials lingüístics i en facilita l’explotació i interpretació tant des d’un punt de vista sincrònic –que<br />mostra les dades dialectals d’un període determinat– com diacrònic –a través de la comparació amb dades actuals. 10 01 JB code ivitra.16.20ser 349 360 12 Chapter 25 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La paraula digital i els usos lingüístics escrits</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">paraula digital i els usos lingüístics escrits</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Neus Nogué Serrano Serrano, Neus Nogué Neus Nogué Serrano Universitat de Barcelona 20 comunicació digital 20 convencions 20 correcció de textos 20 lingüística aplicada 20 noves tecnologies 20 registres 20 traducció 01 Aquest text té l’objectiu de reflexionar sobre la concepció que tenen dels usos<br />lingüístics escrits els usuaris del que encara anomenem noves tecnologies, tant en l’àmbit privat com en el públic, i dins d’aquest últim, tant des d’una perspectiva general com des del punt de vista dels professionals de la llengua (revisió de textos, traducció i edició de textos periodístics, bàsicament). La tecnologia fa molt més fàcil que mai la comunicació escrita immediata (pública i privada), la revisió dels textos i l’autoedició. També ha provocat, en contrapartida, l’aparició –i a vegades l’assumpció com a “normals”– d’errors no desitjats en contextos comunicatius formals. I en el rerefons de tot plegat, una pregunta que només el temps i l’evolució dels avenços tecnològics mateixos permetran, potser, respondre: ¿com s’hauran d’adaptar les normes que regulen l’escrit a les noves condicions de producció i recepció en què s’insereixen els usos de la paraula digital? 10 01 JB code ivitra.16.21lor 361 379 19 Chapter 26 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic</TitleText> 1 A01 Mercè Lorente Casafont Casafont, Mercè Lorente Mercè Lorente Casafont Institut de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra 20 canvi lingüístic 20 disponibilitat 20 morfologia 20 neologia 20 productivitat 20 semàntica 20 verb 01 Tot i que la creació de nous verbs és reduïda al costat de la de substantius i<br />adjectius, la neologia verbal documentada per l’Observatori de Neologia de la<br />Universitat Pompeu Fabra ens permet detectar tendències en els processos de<br />formació, ja que els nous verbs segueixen només alguns dels processos morfològics disponibles, i reconsiderar la noció mateixa de neologicitat, per tal com els parlants poden concebre més o menys neològics aquests verbs d’acord amb la predictibilitat gramatical. En la revisió de les dades sobre neologia verbal de l’Observatori de Neologia, comprovem la productivitat de certs processos de formació, distingim la neologia verbal predictible d’altres casos d’innovació lèxica i correlacionem les tendències neològiques principals amb principis del canvi lingüístic. 10 01 JB code ivitra.16.22ber 380 394 15 Chapter 27 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Usos lingüístics en famílies italocatalanes i francocatalanes. Famílies mixtes de Catalunya davant del català</TitleText> 1 A01 Francesc Bernat Bernat, Francesc Francesc Bernat Universitat de Barcelona 2 A01 Rosa Maria Torrens Guerrini Guerrini, Rosa Maria Torrens Rosa Maria Torrens Guerrini Universitat de Barcelona 20 famílies mixtes 20 francocatalans 20 italocatalans 20 sociolingüística 20 transmissió lingüística intergeneracional 01 El nostre objectiu és presentar les dades d’un estudi en curs, fet a partir d’entrevistes semidirigides, en el qual s’analitzen i comparen els usos lingüístics declarats d’un conjunt de famílies italocatalanes i francocatalanes amb fills en edat escolar de Catalunya. L’estudi s’emmarca dins els projectes EVOTRANLING i GLOBINMED de la Universitat de Barcelona, centrats en l’estudi qualitatiu de diferents tipus de parelles lingüísticament mixtes. Descrivim els usos lingüístics dins la parella, de pares a fills, entre germans i els globals entre tots els membres familiars, així com els diferents factors que influeixen en un major o menor ús del català, i el manteniment i transmissió de les llengües dels pares als fills. 10 01 JB code ivitra.16.23saf 395 404 10 Chapter 28 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">El dir i el fer lingüístic dels tortosins: entre la voluntat i la confusió</TitleText> 1 A01 Aurélie Saffroy Saffroy, Aurélie Aurélie Saffroy ESPE de Lorraine France 20 bilingüisme 20 identitat 20 tortosí 01 En un context de bilingüisme, és interessant estudiar des d’un punt de vista sociolingüístic la comarca del Baix Ebre per caracteritzar els hàbits lingüístics dels habitants d’aquesta zona que han provocat la creació d’una identitat pròpia. En efecte, per la seva ubicació geogràfica, en aquesta zona es combina l’ús del castellà i del català, a l’hora que també hi ha un fort contacte amb les varietats valencianes, cosa que explica moltes de les característiques de la varietat lingüística tortosina i l’interès que suscita. La relació que s’estableix en aquesta zona entre llengua, els altres i el procés identitari és molt particular i de vegades origina un cert grau de confusió lingüística i de comportament que presenta un gran interès sociolingüístic. L’interès del nostre estudi es troba en l’observació dels contextos en què s’utilitzen les llengües catalana i espanyola, mirant al mateix temps quina idea tenen els interlocutors de la seva utilització. Així l’objectiu serà confrontar el dir i el fer dels interlocutors del Baix Ebre quant a la utilització de les llengües per destacar les ideologies lingüístiques més rellevants. 10 01 JB code ivitra.16.24lah 405 418 14 Chapter 29 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Àngela Lahosa Enguix Enguix, Àngela Lahosa Àngela Lahosa Enguix Universitat de València 20 castellanització 20 immigració 20 reversibilitat lingüística 20 Tavernes de la Valldigna 20 transmissió intergeneracional 01 Proposem l’anàlisi de la transmissió lingüística de fills a pares de 10 famílies nouvingudes a Tavernes de la Valldigna (València), duta a terme a partir d’una anàlisi qualitativa que, si bé no aporta dades estadístiques, dóna compte de la realitat sociolingüística. Al País Valencià, a la Valldigna, la transmissió intergeneracional és clau per al manteniment del valencià: malgrat la castellanització, l’ús del valencià augmenta (Montoya &#38; Fabà 2012). La diferència, en aquest cas, rau en la transferència: de fills a pares. S’anomena “reversibilitat lingüística” (Fishman 2001), i es propicia per les particularitats sociolingüístiques. Aquest fenomen també ocorre en l’irlandès, ja que els pares aprenen la llengua per parlar-la amb els fills (Harris 2006). 10 01 JB code ivitra.16.25gal 419 430 12 Chapter 30 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Els "altres catalans" a <i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal. Ús de la llengua en la construcció de personatges</TitleText> 1 A01 Montse Gatell Pérez Pérez, Montse Gatell Montse Gatell Pérez Universitat Autònoma de Barcelona 20 caracterització psicològica 20 consciència metalingüística 20 identitat 20 immigració 20 Maria Barbal 20 memòria 20 tardofranquisme 01 <i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal literaturitza un dels fenòmens més importants del<br />segle xx en relació a la identitat catalana: les onades migratòries des de diferents punts de l’estat Espanyol que, a banda d’altres impactes, incideixen sobre la idiosincràsia de la llengua que els nouvinguts assimilen o rebutgen en funció del seu encaix en la societat d’acollida. L’estudi analitza de quina manera l’ús de la llengua és fonamental en la caracterització dels personatges com a instrument per a l’articulació de la tensió entre els espais, els models socials i de llengua i els personatges. S’analitza l’ús de la llengua en la construcció dels personatges i com la consciència metalingüística incideix en la seva creació psicològica. 10 01 JB code ivitra.16.26top 431 434 4 Miscellaneous 31 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Índex toponomàstic</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.27con 435 439 5 Miscellaneous 32 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Índex de conceptes</TitleText> 02 JBENJAMINS John Benjamins Publishing Company 01 John Benjamins Publishing Company Amsterdam/Philadelphia NL 04 20180906 2018 John Benjamins B.V. 02 WORLD 13 15 9789027263193 01 JB 3 John Benjamins e-Platform 03 jbe-platform.com 09 WORLD 21 01 00 105.00 EUR R 01 00 88.00 GBP Z 01 gen 00 158.00 USD S 69018967 03 01 01 JB John Benjamins Publishing Company 01 JB code IVITRA 16 Hb 15 9789027263193 13 2018033785 BB 01 IVITRA 02 2211-5412 IVITRA Research in Linguistics and Literature 16 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word</TitleText> <Subtitle textformat="02">Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature</Subtitle> 01 ivitra.16 01 https://benjamins.com 02 https://benjamins.com/catalog/ivitra.16 1 B01 Manuel Pérez-Saldanya Pérez-Saldanya, Manuel Manuel Pérez-Saldanya Universitat de València 2 B01 Rafael Roca Ricart Roca Ricart, Rafael Rafael Roca Ricart Universitat de València 01 eng 447 vii 439 LAN009000 v.2006 CF 2 24 JB Subject Scheme LIN.ROM Romance linguistics 24 JB Subject Scheme LIT.ROM Romance literature & literary studies 06 01 This collection, which transports readers from the age of manuscripts to the digital word, is a good demonstration not only of the current vitality of studies of Catalan language and literature, but also of the variety of interests and theoretical approaches and the diversity of origin of Catalan researchers. The studies are focused primarily on three thematic areas: a) culture and language between the fifteenth and eighteenth centuries; b) one hundred years of Catalan literature: 1859-1959; and c) multilingualism and interculturality. The collected studies will prove to make a solid contribution to the unstoppable progress that Catalan philology has been making for decades. 04 09 01 https://benjamins.com/covers/475/ivitra.16.png 04 03 01 https://benjamins.com/covers/475_jpg/9789027263193.jpg 04 03 01 https://benjamins.com/covers/475_tif/9789027263193.tif 06 09 01 https://benjamins.com/covers/1200_front/ivitra.16.hb.png 07 09 01 https://benjamins.com/covers/125/ivitra.16.png 25 09 01 https://benjamins.com/covers/1200_back/ivitra.16.hb.png 27 09 01 https://benjamins.com/covers/3d_web/ivitra.16.hb.png 10 01 JB code ivitra.16.00int 1 4 4 Chapter 1 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Introducció</TitleText> 1 A01 Manuel Pérez-Saldanya Pérez-Saldanya, Manuel Manuel Pérez-Saldanya 2 A01 Rafael Roca Roca, Rafael Rafael Roca 10 01 JB code ivitra.16.00for 5 8 4 Miscellaneous 2 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Foreword</TitleText> 1 A01 Manuel Pérez-Saldanya Pérez-Saldanya, Manuel Manuel Pérez-Saldanya 2 A01 Rafael Roca Roca, Rafael Rafael Roca 10 01 JB code ivitra.16.p1 Section header 3 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">I. Cultura i llengua dels segles xv al xviii</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.01con 11 35 25 Chapter 4 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">traducció castellana quatrecentista del <i>Llibre</i> <i>de paraules e dits de savis</i> e filòsofs de Jafudà Bonsenyor</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Maria Conca Conca, Maria Maria Conca Universitat de València 2 A01 Josep Guia Guia, Josep Josep Guia Universitat de València 20 baixa edat mitjana 20 competència lingüística 20 literatura sapiencial 20 traducció 01 En aquest treball, contrastem els vuit manuscrits catalans que han transmès l’obra original de Jafudà Bonsenyor amb la seva traducció castellana del segle xv, a fi d’esbrinar el model que s’ha utilitzat per a la traducció. Estudiem i comparem el text traduït atenent elements paratextuals i textuals, des d’un enfocament lingüístic i paremiològic, per determinar la seva qualitat i per valorar la competència lingüística del traductor. També ens ocupem del fet que la crítica espanyola s’ha mostrat reticent, durant molt de temps, a reconèixer que el text castellà prové d’un text català, així com les altres obres en prosa que l’acompanyen al mateix còdex. 10 01 JB code ivitra.16.02sol 36 49 14 Chapter 5 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Italians contra catalans? Rerefons dantesc i circumstàncies històriques d'un episodi de <i>Curial e Güelfa</i></TitleText> 1 A01 Abel Soler Molina Soler Molina, Abel Abel Soler Molina 20 Alfons el Mangànim 20 Boca de Far 20 Curial 20 Curial e Güelfa 20 Dante 20 Nàpols 20 novel·la cavalleresca 01 L’episodi del torneig de Montferrat de <i>Curial e Güelfa</i>, on Curial el llombard i tres<br />catalans s’enfronten al napolità Boca de Far i tres italians, confuta el tòpic proverbial –reforçat per Dante en la <i>Comèdia</i>– de l’avara povertà de Catalunya, amb la moralitat “honor sens treball, bonament no ·s pot haver.” En aquest escenari, de catalans “pobres” contraposats al “gran senyor” napolità, l’escriptor evoca els noms de condottieri italians que s’oposaven a l’eix de poder Aragó-Visconti pel 1446, en vespres que la Corona d’Aragó optara a esdevenir “senyora de Milà”. Aquestes i altres coordenades historicoculturals fan pensar en una novel·la cavalleresca concebuda, d’acord amb la tesi tradicional, a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim. 10 01 JB code ivitra.16.03mor 50 66 17 Chapter 6 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">llengua catalana en la documentació administrativa de Fraga a la baixa edat mitjana i moderna: de la pervivència a la substitució</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Hèctor Moret Moret, Hèctor Hèctor Moret Institut d’Estudis del Baix Cinca 2 A01 Hugo Sorolla Sorolla, Hugo Hugo Sorolla Institut d’Estudis del Baix Cinca 20 Aragó catalanòfon 20 Fraga 20 història de la llengua catalana 20 substitució lingüística 20 usos lingüístics 01 Aquest treball constata que durant la baixa edat mitjana el català es va emprar<br />habitualment en la documentació administrativa originada a la vila de Fraga. A<br />partir del segle xv començà la substitució, que no fou sobtada, d’aquesta llengua en l’escriptura. El desencadenant va ser la incorporació de Fraga al regne d’Aragó en el segle xv i l’arribada de procuradors d’origen aragonès. Coincidint amb aquests fets, els textos adreçats a la Cancelleria canvien de llengua. La documentació municipal és en català fins a mitjan segle xvi, i la lligada a l’Església ho és fins a finals del xvi. Així, Fraga va instaurar abans que la resta de la catalanofonia la substitució selectiva de la llengua en els usos institucionals. 10 01 JB code ivitra.16.04zar 67 93 27 Chapter 7 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">L'univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica</TitleText> <TitlePrefix>L'</TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">univers literari femení de l'edat moderna a l'àmbit català: textos i llengües de l'esfera monàstica</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Verònica Zaragoza Gómez Gómez, Verònica Zaragoza Verònica Zaragoza Gómez Universitat Oberta de Catalunya 20 cultura literària femenina 20 estudis de gènere 20 literatura femenina conventual 20 literatura i llengua catalana moderna 01 En aquest article es pretén reflexionar al voltant d’un aspecte interessant per a la<br />història literària catalana completament desatès per la crítica: les diferents tries<br />lingüístiques de les escriptores del domini lingüístic català en l’època moderna,<br />que són bàsicament, el castellà i el català. L’objectiu del treball és aportar dades provisionals i incitar a la reflexió sobre els possibles factors que pogueren determinar la llengua de les religioses, conforme a la funcionalitat i l’especificitat d’uns textos que, segons el context de producció conventual, majoritàriament no havien d’assolir la impremta. 10 01 JB code ivitra.16.05ros 94 111 18 Chapter 8 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Llengua i dialecte al teatre català (segles xvi-xix)</TitleText> 1 A01 Albert Rossich Rossich, Albert Albert Rossich Universitat de Girona 20 elocució 20 gracioso 20 literatura dialectal 20 plurilingüisme literari 20 teatre català 01 L’estudi de les obres literàries que fan servir, en un mateix text, més d’una llengua obre un punt de vista nou a tot un seguit de problemes i procediments estilístics que altrament podrien passar desapercebuts. Aquest article se centra en un aspecte generalment inadvertit, tot i que és força present en les obres dramàtiques en català de l’edat moderna, que és l’ús que es fa d’una variant dialectal per caracteritzar el personatge del graciós, tan típic de la comèdia barroca, i que contrasta amb l’ús lingüístic no marcat de la resta de personatges. 10 01 JB code ivitra.16.06rib 112 133 22 Chapter 9 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">"Aquells que hic parteixen e en van en altres parts no moren d'aquest mal". La decadència del clític adverbial <i>hic</i> durant els segles xv i xvi</TitleText> 1 A01 Josep E. Ribera Ribera, Josep E. Josep E. Ribera Universitat de València 20 anàfora 20 canvi lingüístic 20 demostratius 20 dixi 20 gramàtica històrica 20 referència 20 romanística 01 El català antic manifestava l’oposició entre referència fòrica i díctica a través dels<br />clítics locatius o al·latius <i>hi</i> i <i>hic</i>. L’ús fòric de <i>hi</i> s’oposava a l’ús díctic de <i>hic</i>, que competia també amb els demostratius tònics <i>ací</i> i <i>aquí</i>. A més, <i>hic</i> havia adoptat el valor díctic ablatiu de l’adverbi llatí <i>hinc</i>; confluïa, doncs, semànticament i funcionalment amb el pronom <i>en</i>. A partir de l’anàlisi de les freqüències que proporciona el <i>Corpus Informatitzat de Català Antic</i>, aquest treball delimita els factors de la desaparició de hic durant els segles xv i xvi. Els resultats demostren que les tensions funcionals i pragmàtiques dins del paradigma dels adverbis demostratius del català antic van ser les causes de la desaparició de <i>hic</i>. 10 01 JB code ivitra.16.07mar 134 155 22 Chapter 10 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Els textos popularistes valencians dels segles xviii i xix i la lexicografia catalana</TitleText> 1 A01 Joaquim Martí Mestre Martí Mestre, Joaquim Joaquim Martí Mestre Universitat de València / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 20 ampliació àrea geogràfica 20 creació i canvi lèxic 20 història del lèxic 20 interferència lèxica 20 literatura popularista 20 llengua catalana 20 País Valencià 20 variants formals 01 Continuant amb el nostre interés per l’estudi lingüístic de la literatura popularista,<br />al qual hem dedicat altres treballs, en aquest article ens centrem en les dades<br />lexicogràfiques procedents d’aquestes fonts que proporcionen noves aportacions<br />respecte als diccionaris històrics i etimològics catalans. Aquestes fonts literàries permeten ampliar l’àrea geogràfica dels mots, com ho veiem en els verbs <i>bellugar, abrusar, agiponar</i> i <i>bavar</i>, de les variants formals, cas de <i>so</i> “son”, i de les locucions (<i>caure de son ase, de franc</i>). D’altra banda, permeten conéixer millor el procés de creació i de canvi lèxic en relació amb l’entorn cultural i antropològic (agu<i>aitacossos, albat, fer cantalets</i>). I, per últim, les fonts literàries popularistes resulten útils per a conéixer millor les etapes dels processos d’interferència lèxica (<i>avi/abuelo</i>, <i>agüelo</i>; <i>bec/pico</i>). 10 01 JB code ivitra.16.08mir 156 174 19 Chapter 11 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Espais per a l'èpica: de Lepant a la guerra de Successió</TitleText> 1 A01 Eulàlia Miralles Miralles, Eulàlia Eulàlia Miralles Universitat de València (IIFV) 20 batalla de Lepant 20 cristianisme 20 èpica 20 epil·li 20 guerra de Successió 20 guerra dels Segadors 20 nacionalisme 20 panegíric 20 poesia narrativa 20 Principat de Catalunya 20 propaganda política 01 La literatura ha guardat sempre un espai per a l’èpica, vista des d’antic com un instrument de propaganda de les gestes nacionals. Al Principat de Catalunya durant l’edat moderna, la batalla de Lepant i les guerres dels Segadors i de Successió van generar una literatura heroica, patriòtica i cristiana, en què el discurs parteix en bona part d’una concepció de la guerra (i la victòria) com a fonament de la força de la nació i del cristianisme com a pern de la societat civilitzada. Siguin epopeies, epil·lis, panegírics o poesia narrativa, aquests escrits devien ser sentits com a èpica pels contemporanis. 10 01 JB code ivitra.16.p2 175 1 Section header 12 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">II. Cent anys de literatura catalana: 1859-1959</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.09mal 177 190 14 Chapter 13 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La ironia tropical de Josep Carner</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">ironia tropical de Josep Carner</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Jordi Malé Malé, Jordi Jordi Malé Universitat de Lleida 20 crítica literària 20 ironia 20 Josep Carner 20 literatura catalana 20 periodisme 01 L’objectiu d’aquest text és estudiar els articles escrits per Josep Carner des de<br />Costa Rica durant el període en què va ser cònsol a San José, entre octubre de 1924 i novembre de 1926, que van ser publicats a <i>La</i> <i>Veu de Catalunya</i> entre desembre de 1924 i desembre de 1926. S’hi analitzarà principalment l’ús de la ironia, a través de la qual Carner va expressar el seu judici crític sobre les terres i els costums tropicals, molt allunyats dels d’Europa. 10 01 JB code ivitra.16.10rib 191 201 11 Chapter 14 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Algunes observacions sobre la ironia espriuana</TitleText> 1 A01 Patrizio Rigobon Rigobon, Patrizio Patrizio Rigobon Università Ca’Foscari, Venezia 20 Aspectes 20 Espriu 20 Ferrater Mora 20 humor 20 ironia 20 Perot Lolladre 20 sarcasme 01 L’article estudia la ironia espriuana en algunes de les seves obres publicades<br />durant la Segona República i la Guerra Civil (Miratge a Citerea, Aspectes). Per tal d’entendre’n millor el desenvolupament, s’han considerat també obres publicades durant les etapes posteriors (Primera història d’Esther i el conte Tres sorores) així com la relació entre ironia, humor i sarcasme. Segons el filòsof Ferrater Mora, la ironia és una actitud típica de les èpoques de crisi que amb dificultats arriba a ser humor en el cas d’Espriu. L’article s’ocupa també de la autoironia espriuana que està estrictament connectada amb l’actitud ètica de l’autor. 10 01 JB code ivitra.16.11san 202 215 14 Chapter 15 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Les dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana</TitleText> <TitlePrefix>Les </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">dues ironies de Dalí en el marc de l'avantguarda catalana</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Vicent Santamaria de Mingo Mingo, Vicent Santamaria de Vicent Santamaria de Mingo ACCA 20 avantguarda catalana 20 Dalí 20 ironia 01 En el marc de l’avantguarda catalana de la segona meitat dels anys vint del segle passat, Dalí fa servir dues accepcions molt diferents de la paraula ironia. La primera, molt estreta i particular, és la que deriva del músic, escriptor i pintor italià Alberto Savinio i la segona és la que es correspon amb una de les característiques d’allò que Ortega y Gasset va anomenar la «deshumanització de l’art». La primera d’aquestes accepcions està associada a la cultura clàssica i troba la seva justificació en una enigmàtica frase d’Heràclit que Dalí mai es cansarà de repetir, mentre que la segona està vinculada a la modernitat i queda identificada amb les figures de Buster Keaton i Erik Satie. Aquestes dues accepcions de la ironia reflecteixen la bipolaritat que caracteritza l’avantguardisme català, sempre vacil·lant entre la tradició i la novetat, entre la santa continuïtat i la santa innovació. 10 01 JB code ivitra.16.12fra 216 227 12 Chapter 16 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda</TitleWithoutPrefix> 1 A01 M. Àngels Francés-Díez Francés-Díez, M. Àngels M. Àngels Francés-Díez Universitat d’Alacant 20 captatio benevolentiae 20 escriptora 20 ironia 20 Mercè Rodoreda 20 paratextos 20 Víctor Català 01 Aquest article té l’objectiu de constatar el paper subversiu de la ironia en la reflexió que Caterina Albert / Víctor Català i Mercè Rodoreda efectuen sobre la seua condició d’escriptores i les expectatives que aquesta genera en la recepció crítica de les seues obres. Així, examinarem diversos textos que podríem encabir dins de la literatura del jo (bàsicament, entrevistes i articles de premsa) datats del primer terç del segle XX o que reflexionen sobre aquells anys, i ens centrarem, sobretot, en tres paratextos que precedeixen a les seues primeres obres: concretament, el «Prec» a <i>Drames rurals</i> (1902) i el «Pòrtic» a <i>Caires vius</i> (1907), de Víctor Català, i la «Endreça» a <i>Sóc una dona honrada?</i> (1932), de Mercè Rodoreda. 10 01 JB code ivitra.16.13est 228 240 13 Chapter 17 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Un viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila</TitleText> <TitlePrefix>Un </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">viatge a l'alteritat: <i>Hores angleses</i>, de Ferran Soldevila</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Anna Esteve Esteve, Anna Anna Esteve Universitat d’Alacant 20 alteritat 20 Anglaterra 20 Catalunya 20 dietari 20 Ferran Soldevila 20 identitat 01 En aquest article oferim una aproximació al dietari de Ferran Soldevila Hores<br />angleses amb els instruments que ens aporten els estudis autobiogràfics. Des<br />d’aquesta perspectiva crítica volem subratllar el seu valor dins la literatura autobiogràfica catalana del segle xx i plantejar una hipòtesi de lectura segons la qual la tria del gènere resulta decisiva per a interpretar el propòsit literari de l’historiador. El viatge permet el descobriment de l’alteritat com a via per a arribar a conèixer la pròpia identitat. Així doncs, ens centrarem en l’estratègia que fa servir l’autor per proposar un diàleg entre la societat anglesa, en què s’emmiralla seguint els postulats de l’època, i la catalana. 10 01 JB code ivitra.16.14mae 241 251 11 Chapter 18 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Sobre fractures traumàtiques i ideològiques: la guerra en "<i>El carro dels morts</i>" de Joan Santamaria</TitleText> 1 A01 Antoni Maestre Brotons Brotons, Antoni Maestre Antoni Maestre Brotons Universitat d’Alacant 20 fractura 20 nacionalisme 20 patriotisme 20 Primera Guerra Mundiale 20 relat gòtic 20 trauma 01 La intenció d’aquest capítol és explorar la funció del trauma en els usos de la memòria històrica i el passat, concretament en el conte titulat “El carro dels morts”, de Joan Santamaria. A partir del concepte del trauma com a fractura, analitze les seqüeles personals que la guerra té en el protagonista del conte –fractura interna o personal–, a més de la ruptura que es produeix entre el personatge i la societat – fractura social i cultural. D’altra banda, des d’un punt de vista col·lectiu, el trauma també genera una discontinuïtat en la història de la comunitat –fractura històrica. Tanmateix, el concepte de fractura traumàtica resulta ambivalent, ja que en discursos dissidents com el de Santamaria, el trauma de la guerra no constitueix un punt de cohesió nacional al voltant del dolor compartit, sinó que representa al contrari una esquerda en el discurs patriòtic –fractura política– que desacredita l’ús de la violència. 10 01 JB code ivitra.16.15gal 252 266 15 Chapter 19 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Teatre i bilingüisme a la Barcelona de postguerra</TitleText> 1 A01 Enric Gallen Gallen, Enric Enric Gallen Universitat Pompeu Fabra 20 Barcelona 20 bilingüisme 20 Franquisme 20 postguerra 20 teatre català 01 La implantació del franquisme va produir grans canvis en el funcionament general<br />de la cultura catalana i, concretament, en el teatre. En el primer franquisme, alguns autors desapareguts (i altres de supervivents) van ser representats en llengua espanyola fins a 1946, quan els dramaturgs desapareguts i vius es van tornar a escenificar en català. Paral·lelament, en la dècada de 1950 va aparèixer un grup d’autors nascuts bàsicament en els anys vint, que inicialment escrivien exclusivament en espanyol. A partir dels anys seixanta, l’ús literari de la llengua catalana va ser assumit com a exclusiu per alguns d’aquests dramaturgs que van esdevenir escriptors exclusius en llengua catalana. La present aportació pretén descriure el tema, tot establint-ne la història, la nòmina i la característica dels autors implicats. 10 01 JB code ivitra.16.16rib 267 281 15 Chapter 20 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02"><i>Incerta glòria</i> de Joan Sales: viatge entre les edicions i les traduccions</TitleText> 1 A01 Patrizio Rigobon Rigobon, Patrizio Patrizio Rigobon Università Ca’Foscari, Venezia 20 Cattaneo 20 censura 20 critica textual 20 Incerta glòria 20 Lesfargues 20 Pujol 20 Sales 20 traducció 01 La història textual d’Incerta glòria de Joan Sales és força complicada com, d’altra banda, bona part dels textos publicats a Espanya durant la dictadura franquista. A més a més, com la novel·la tracta de la Guerra Civil Espanyola des del punt de vista dels vençuts, fou llegida curosament pels censors i fou censurada. Les edicions de la novel·la després de la primera (1956) van ser continuament cambiades i eixamplades per l’autor que, a la vegada, n’era també l’editor. Quan l’autor va morir (1983), la seva dona es va fer càrrec de les edicions posteriors. Així que seria útil i necessari que una propera edició es pogués fer des d’un punt de vista estrictament filològic. 10 01 JB code ivitra.16.p3 Section header 21 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">III. Multilingüisme i interculturitat</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.17raf 285 315 31 Chapter 22 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Lingüística i diccionaris. Un dels reptes de la lexicografia actual</TitleText> 1 A01 Joaquim Rafel i Fontanals Fontanals, Joaquim Rafel i Joaquim Rafel i Fontanals Institut d’Estudis Catalans 20 combinatòria lèxica 20 estructura sintàctica 20 lexicografia pràctica 20 lexicografia teòrica 20 restriccions de selecció 20 teoria lingüística 01 En aquest treball s’analitzen les relacions entre la teoria lingüística i la pràctica<br />lexicogràfica. La major part dels diccionaris tradicionals se solen caracteritzar per una manca de fonaments teòrics i pel fet de no tenir en compte els avenços que s’han produït en la descripció de les unitats lèxiques. Tot amb tot, al llarg del segle xx han tingut lloc alguns intents d’incorporar en els diccionaris criteris de base lingüística, d’una manera més o menys sistemàtica, especialment pel que fa a la combinatòria lèxica, a les estructures sintàctiques i a les restriccions de selecció, cosa que ha estat facilitada pel recurs als grans corpus textuals de referència. En el cas del català s’il·lustra aquest fet amb el Diccionari descriptiu de la llengua catalana i amb una nova versió del Diccionari manual de la llengua catalana, que és en curs de redacció. 10 01 JB code ivitra.16.18val 316 330 15 Chapter 23 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Les llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana</TitleText> <TitlePrefix>Les </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">llegendes sobre la Passió de Jesús a la tradició catalana</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Caterina Valriu Llinàs Llinàs, Caterina Valriu Caterina Valriu Llinàs Universitat de les Illes Balears / Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE-IEC) / Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears (GREIB) 20 folklore català 20 llegenda etiològica 20 llegenda mimològica 20 llegendes sobre la Passió 20 Nou Testament 01 En aquest estudi revisem cent llegendes sobre la passió i mort de Jesús de la tradició catalana i n’analitzem les fonts i la contextualització, la seva vinculació amb el Nou Testament, els motius, els arguments i els personatges que les conformen, les escenes evangèliques que s’hi tracten, la presència de la naturalesa com a personatge, l’estructura i la funcionalitat que presenten i l’especificitat de les que usen formes mimològiques. Les conclusions ens duen a constatar llur abundància i varietat, l’estreta vinculació al món femení i la seva uniformitat estructural, així com l’alt grau de rendibilitat funcional que presenten per explicar característiques determinades de l’entorn natural i per a transmetre pautes de conducta a través d’una formulació literària atractiva que presenta una gran capacitat de perviure en la tradició. 10 01 JB code ivitra.16.19per 331 348 18 Chapter 24 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Els quaderns de camp d'Antoni M. Alcover en l'era digital</TitleText> 1 A01 Maria-Pilar Perea Perea, Maria-Pilar Maria-Pilar Perea 20 dialectologia 20 geolingüística 20 variació lingüística 01 Aquest article té l’objectiu de descriure el procés de cartografia a Internet de la<br />base de dades resultant de la informatització dels 65 quaderns que Alcover va<br />recopilar durant els nombrosos viatges que va dur a terme. Aquests quaderns<br />contenen una quantitat considerable d’informació dialectal de característiques<br />diferents. S’han classificat un total de 74.000 registres en les categories següents: 5.351 corresponent a fonètica; 9.967, a la morfologia; 3.435, a la sintaxi; 59.150, al lèxic; i 1.676 al folklore. Actualment, la base de dades s’allotja a la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans (Portal d’Antoni M. Alcover = <a href="http://alcover.iec.cat">http://alcover.iec.cat</a> /) així com els diferents mapes que se n’han derivat. En aquest treball es descriurà el procés de creació de diversos tipus de mapes i s’explicaran les conseqüències de la selecció i l’adaptació dels materials lingüístics a partir de la base de dades. També es mostrarà com llocs i zones geogràfiques específiques es poden combinar per aconseguir una representació visual més acurada. La cartografia de les dades dels quaderns de camp ofereix una nova visualització dels materials lingüístics i en facilita l’explotació i interpretació tant des d’un punt de vista sincrònic –que<br />mostra les dades dialectals d’un període determinat– com diacrònic –a través de la comparació amb dades actuals. 10 01 JB code ivitra.16.20ser 349 360 12 Chapter 25 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La paraula digital i els usos lingüístics escrits</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">paraula digital i els usos lingüístics escrits</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Neus Nogué Serrano Serrano, Neus Nogué Neus Nogué Serrano Universitat de Barcelona 20 comunicació digital 20 convencions 20 correcció de textos 20 lingüística aplicada 20 noves tecnologies 20 registres 20 traducció 01 Aquest text té l’objectiu de reflexionar sobre la concepció que tenen dels usos<br />lingüístics escrits els usuaris del que encara anomenem noves tecnologies, tant en l’àmbit privat com en el públic, i dins d’aquest últim, tant des d’una perspectiva general com des del punt de vista dels professionals de la llengua (revisió de textos, traducció i edició de textos periodístics, bàsicament). La tecnologia fa molt més fàcil que mai la comunicació escrita immediata (pública i privada), la revisió dels textos i l’autoedició. També ha provocat, en contrapartida, l’aparició –i a vegades l’assumpció com a “normals”– d’errors no desitjats en contextos comunicatius formals. I en el rerefons de tot plegat, una pregunta que només el temps i l’evolució dels avenços tecnològics mateixos permetran, potser, respondre: ¿com s’hauran d’adaptar les normes que regulen l’escrit a les noves condicions de producció i recepció en què s’insereixen els usos de la paraula digital? 10 01 JB code ivitra.16.21lor 361 379 19 Chapter 26 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Neologia verbal i tendències del canvi lingüístic</TitleText> 1 A01 Mercè Lorente Casafont Casafont, Mercè Lorente Mercè Lorente Casafont Institut de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra 20 canvi lingüístic 20 disponibilitat 20 morfologia 20 neologia 20 productivitat 20 semàntica 20 verb 01 Tot i que la creació de nous verbs és reduïda al costat de la de substantius i<br />adjectius, la neologia verbal documentada per l’Observatori de Neologia de la<br />Universitat Pompeu Fabra ens permet detectar tendències en els processos de<br />formació, ja que els nous verbs segueixen només alguns dels processos morfològics disponibles, i reconsiderar la noció mateixa de neologicitat, per tal com els parlants poden concebre més o menys neològics aquests verbs d’acord amb la predictibilitat gramatical. En la revisió de les dades sobre neologia verbal de l’Observatori de Neologia, comprovem la productivitat de certs processos de formació, distingim la neologia verbal predictible d’altres casos d’innovació lèxica i correlacionem les tendències neològiques principals amb principis del canvi lingüístic. 10 01 JB code ivitra.16.22ber 380 394 15 Chapter 27 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Usos lingüístics en famílies italocatalanes i francocatalanes. Famílies mixtes de Catalunya davant del català</TitleText> 1 A01 Francesc Bernat Bernat, Francesc Francesc Bernat Universitat de Barcelona 2 A01 Rosa Maria Torrens Guerrini Guerrini, Rosa Maria Torrens Rosa Maria Torrens Guerrini Universitat de Barcelona 20 famílies mixtes 20 francocatalans 20 italocatalans 20 sociolingüística 20 transmissió lingüística intergeneracional 01 El nostre objectiu és presentar les dades d’un estudi en curs, fet a partir d’entrevistes semidirigides, en el qual s’analitzen i comparen els usos lingüístics declarats d’un conjunt de famílies italocatalanes i francocatalanes amb fills en edat escolar de Catalunya. L’estudi s’emmarca dins els projectes EVOTRANLING i GLOBINMED de la Universitat de Barcelona, centrats en l’estudi qualitatiu de diferents tipus de parelles lingüísticament mixtes. Descrivim els usos lingüístics dins la parella, de pares a fills, entre germans i els globals entre tots els membres familiars, així com els diferents factors que influeixen en un major o menor ús del català, i el manteniment i transmissió de les llengües dels pares als fills. 10 01 JB code ivitra.16.23saf 395 404 10 Chapter 28 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">El dir i el fer lingüístic dels tortosins: entre la voluntat i la confusió</TitleText> 1 A01 Aurélie Saffroy Saffroy, Aurélie Aurélie Saffroy ESPE de Lorraine France 20 bilingüisme 20 identitat 20 tortosí 01 En un context de bilingüisme, és interessant estudiar des d’un punt de vista sociolingüístic la comarca del Baix Ebre per caracteritzar els hàbits lingüístics dels habitants d’aquesta zona que han provocat la creació d’una identitat pròpia. En efecte, per la seva ubicació geogràfica, en aquesta zona es combina l’ús del castellà i del català, a l’hora que també hi ha un fort contacte amb les varietats valencianes, cosa que explica moltes de les característiques de la varietat lingüística tortosina i l’interès que suscita. La relació que s’estableix en aquesta zona entre llengua, els altres i el procés identitari és molt particular i de vegades origina un cert grau de confusió lingüística i de comportament que presenta un gran interès sociolingüístic. L’interès del nostre estudi es troba en l’observació dels contextos en què s’utilitzen les llengües catalana i espanyola, mirant al mateix temps quina idea tenen els interlocutors de la seva utilització. Així l’objectiu serà confrontar el dir i el fer dels interlocutors del Baix Ebre quant a la utilització de les llengües per destacar les ideologies lingüístiques més rellevants. 10 01 JB code ivitra.16.24lah 405 418 14 Chapter 29 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">La reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna</TitleText> <TitlePrefix>La </TitlePrefix> <TitleWithoutPrefix textformat="02">reversibilitat lingüística: un estudi de cas a la Valldigna</TitleWithoutPrefix> 1 A01 Àngela Lahosa Enguix Enguix, Àngela Lahosa Àngela Lahosa Enguix Universitat de València 20 castellanització 20 immigració 20 reversibilitat lingüística 20 Tavernes de la Valldigna 20 transmissió intergeneracional 01 Proposem l’anàlisi de la transmissió lingüística de fills a pares de 10 famílies nouvingudes a Tavernes de la Valldigna (València), duta a terme a partir d’una anàlisi qualitativa que, si bé no aporta dades estadístiques, dóna compte de la realitat sociolingüística. Al País Valencià, a la Valldigna, la transmissió intergeneracional és clau per al manteniment del valencià: malgrat la castellanització, l’ús del valencià augmenta (Montoya &#38; Fabà 2012). La diferència, en aquest cas, rau en la transferència: de fills a pares. S’anomena “reversibilitat lingüística” (Fishman 2001), i es propicia per les particularitats sociolingüístiques. Aquest fenomen també ocorre en l’irlandès, ja que els pares aprenen la llengua per parlar-la amb els fills (Harris 2006). 10 01 JB code ivitra.16.25gal 419 430 12 Chapter 30 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Els "altres catalans" a <i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal. Ús de la llengua en la construcció de personatges</TitleText> 1 A01 Montse Gatell Pérez Pérez, Montse Gatell Montse Gatell Pérez Universitat Autònoma de Barcelona 20 caracterització psicològica 20 consciència metalingüística 20 identitat 20 immigració 20 Maria Barbal 20 memòria 20 tardofranquisme 01 <i>Carrer Bolívia</i> de Maria Barbal literaturitza un dels fenòmens més importants del<br />segle xx en relació a la identitat catalana: les onades migratòries des de diferents punts de l’estat Espanyol que, a banda d’altres impactes, incideixen sobre la idiosincràsia de la llengua que els nouvinguts assimilen o rebutgen en funció del seu encaix en la societat d’acollida. L’estudi analitza de quina manera l’ús de la llengua és fonamental en la caracterització dels personatges com a instrument per a l’articulació de la tensió entre els espais, els models socials i de llengua i els personatges. S’analitza l’ús de la llengua en la construcció dels personatges i com la consciència metalingüística incideix en la seva creació psicològica. 10 01 JB code ivitra.16.26top 431 434 4 Miscellaneous 31 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Índex toponomàstic</TitleText> 10 01 JB code ivitra.16.27con 435 439 5 Miscellaneous 32 <TitleType>01</TitleType> <TitleText textformat="02">Índex de conceptes</TitleText> 02 JBENJAMINS John Benjamins Publishing Company 01 John Benjamins Publishing Company Amsterdam/Philadelphia NL 04 20180906 2018 John Benjamins B.V. 02 WORLD 08 920 gr 01 JB 1 John Benjamins Publishing Company +31 20 6304747 +31 20 6739773 bookorder@benjamins.nl 01 https://benjamins.com 01 WORLD US CA MX 21 10 24 01 02 JB 1 00 105.00 EUR R 02 02 JB 1 00 111.30 EUR R 01 JB 10 bebc +44 1202 712 934 +44 1202 712 913 sales@bebc.co.uk 03 GB 21 24 02 02 JB 1 00 88.00 GBP Z 01 JB 2 John Benjamins North America +1 800 562-5666 +1 703 661-1501 benjamins@presswarehouse.com 01 https://benjamins.com 01 US CA MX 21 1 24 01 gen 02 JB 1 00 158.00 USD