Cover not available
Part of
Syntactic Geolectal Variation: Traditional approaches, current challenges and new tools
Edited by Alba Cerrudo, Ángel J. Gallego and Francesc Roca Urgell
[Issues in Hispanic and Lusophone Linguistics 34] 2021
► pp. 35–76

Chapter 2
Using linguistic atlases to explore syntactic issues

The case of auxiliary selection in Catalan

| Universitat Autònoma de Barcelona
Traditional linguistic atlases are not designed to collect data about syntactic variation. Nonetheless, it is possible to obtain from them information about particular syntactic issues, as I exemplify with the Atles Lingüístic del Domini Català. This atlas offers evidence of the survival of the perfect auxiliary ésser ‘to be’ in some current Catalan varieties in the face of general replacement by haver ‘to have’. These examples are discussed in the context of the changes that Catalan has undergone since the Middle Ages. We see that the residual presence of ésser varies from region to region and reflects different processes. However, in order to be precise it will be necessary to undertake a further data collection specifically focused on auxiliary selection.
Keywords: syntactic variation, linguistic atlases, auxiliary selection, Catalan
Article outline
  • 1.Introduction
    • 1.1The Catalan linguistic domain
    • 1.2The dialectal divisions of Catalan
    • 1.3The Atles Lingüístic del Domini Català
  • 2.Auxiliary selection in Old Catalan
  • 3.Auxiliary selection according to the ALDC materials
    • 3.1Unaccusative change of location constructions
    • 3.2Indirect reflexive constructions and anticausative constructions
    • 3.3 ALDC survey points with perfect constructions containing the auxiliary ésser ‘to be’
  • 4.The survival of auxiliary ésser ‘to be’ in Catalan
    • 4.1L’Alguer
    • 4.2Northern Catalonia
    • 4.3Majorca and Minorca
    • 4.4Ribagorça
  • 5.Conclusions
  • Acknowledgements
  • Notes
  • References
  • Appendix
Published online: 26 November 2021
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ihll.34.02mas
References (57)
References
Alcover, A. M. (1926). Introducció. In Diccionari català-valencià-balear, first fascicle.Google Scholar
Alturo, N. (1995). La variació d’haver auxiliar en el català nord-occidental. In M. T. Turell (Ed.), La sociolingüística de la variació (pp. 221–255). Barcelona: PPU.Google Scholar
Aranovich, R. (2003). The semantics of auxiliary selection in Old Spanish. Studies in Language, 27(1), 1–37. DOI logoGoogle Scholar
Badia i Margarit, A. M. (1981). Gramàtica històrica catalana. València: Tres i Quatre.Google Scholar
Badia i Margarit, A. M., & Colon, G. (1955). L’Atles Lingüístic del Domini Català. In A. M. Badia i Margarit, A. Griera, & F. Udina (Eds.), VII Congreso Internacional de Lingüística Románica, II. Actas y memorias (pp. 655–660). Barcelona: Abadia de Sant Cugat del Vallès.Google Scholar
Badia i Margarit, A. M., Pons, L., & Veny, J. (1993). Atles Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Badia i Margarit, A. M., & Veny, J. (1965). Atlas Lingüístic del Domini Català. Qüestionari. Barcelona.Google Scholar
Batlle, M. (2002). L’expressió dels temps compostos en la veu mitjana i la passiva pronominal. El procés de substitució de l’auxiliar ésser per haver. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Belletti, A. (2009). Structures and strategies. London: Routledge.Google Scholar
Bonet, E., & Mascaró, J. (2016). Phase theory and prosodic domains. Presented at CLT-UAB Seminar, 20 May, 2016.
Cennamo, M. (2002). La selezione degli ausiliari perfettivi in napoletano antico: Fenomeno sintattico o sintattico-semantico? Archivio Glottologico Italiano, 87(2), 175–222.Google Scholar
Coromines, J. (19742[1971]). Les Vides de sants rosselloneses del manuscrit 44 de París. In J. Coromines, Lleures i converses d’un filòleg (pp. 276–362). Barcelona: Club Editor.Google Scholar
DCVB = Alcover, A. M., & Moll, F. de B. (1926–1962). Diccionari català-valencià-balear, 10 Vols. Palma: Moll.Google Scholar
Fabra, P. (1906). Les e toniques du catalan. Revue Hispanique, 5(47–48), 9–23.Google Scholar
(1912). Gramática de la lengua catalana. Barcelona: L’Avenç.Google Scholar
Garcia Sebastià, J. V. (2019). Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. xvi–xx). València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Gargallo Gil, J. E. (1990). Aspectos metodológicos en la elaboración del Atles Lingüístic del Domini Català. Valoración y cotejo con otros atlas previos. Revista de Filología Románica, 7, 175–190.Google Scholar
Gómez, G. (2011). Gramàtica del català rossellonès (Unpublished doctoral dissertation). Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.Google Scholar
(2016). Gramàtica del català rossellonès. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Griera, A. (1923–1964). Atlas Lingüístic de Catalunya, 8 Vols. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
IEC = Institut d’Estudis Catalans (2003). El català de l’Alguer: Un model d’àmbit restringit. Barcelona: Author.Google Scholar
Ledgeway, A. (2003). The distribution of the perfective auxiliary avere in Early Neapolitan: Split intransitives conditioned by modal factors. Archivio Glottologico Italiano, 88, 29–71.Google Scholar
Manzini, M. R., & Savoia, L. M. (2005). I dialetti italiani e romanci. Morfosintassi generativa, Vol. 2. Alessandria: Edizioni dell’Orso.Google Scholar
Marcet Rodríguez, V. J. (2010). El Atles Lingüístic del Domini Català: Descripción metodológica y análisis formal y lingüístico. Anuario de Lingüística Hispánica, 26, 117–139.Google Scholar
Massanell i Messalles, M. (2001). El primer volum cartogràfic de l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Llengua & Literatura, 12, 571–582.Google Scholar
(2017). Los atlas lingüísticos como fuente para estudios de sintaxis dialectal: El caso del Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Verba, 44, 271–315. DOI logoGoogle Scholar
(2020). “No m’à romasa sinó la honestat”. Rere la petja d’una innovació lingüística en el pas del català antic al modern. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Massanell, M., & Mateu, J. (2018). Gran bé vos ha vengut: Construccions existencials i selecció de l’auxiliar en català antic. Estudis Romànics, 40, 89–115. DOI logoGoogle Scholar
Mateu, J. (2005). La selecció de l’auxiliar en els verbs intransitius del català antic: Alguns aspectes descriptius i explicatius. Caplletra, 38, 211–240.Google Scholar
(2009). Gradience and auxiliary selection in Old Catalan and Old Spanish. In P. Crisma & G. Longobardi (Eds.), Historical syntax and linguistic theory (pp. 176–193). Oxford: Oxford University Press. DOI logoGoogle Scholar
Mateu, J., & Massanell, M. (2015). A constructional approach to auxiliary selection: evidence from existential constructions. In R. Kailuweit, & M. Rosemeyer (Eds.), Auxiliary selection revisited: Gradience and gradualness (pp. 183–211). Berlín: De Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
McFadden, T. (2007). Auxiliary selection. Language and Linguistics Compass, 1(6), 674–708. DOI logoGoogle Scholar
McFadden, T., & Alexiadou, A. (2010). Perfects, resultatives, and auxiliaries in Earlier English. Linguistic Inquiry, 41(3), 389–425. DOI logoGoogle Scholar
Milà i Fontanals, M. (1861). De los trovadores en España. Estudio de lengua y poesía provenzal. Barcelona: Libreria de Joaquín Verdaguer.Google Scholar
Moll, F. de B. (1991). Gramàtica històrica catalana. València: Universitat de València.Google Scholar
Par, A. (1923). Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398). Halle: Niemeyer. DOI logoGoogle Scholar
Pérez Saldanya, M. (1998). Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.Google Scholar
Pons, L., & Massanell, M. (2002). Traitement et exploitation du corpus oral Atles Lingüístic del Domini Català . In C. D. Pusch & W. Raible (Eds.), Romanistische Korpuslinguistik. Korpora und gesprochene Sprache (pp. 171–180). Tübingen: Gunter Narr.Google Scholar
Ramos, J. R. (2005). Els auxiliars dels temps compostos en català medieval. Caplletra, 38, 179–209.Google Scholar
Rigau, G. (1998). La variació sintàctica: Uniformitat en la diversitat. Caplletra, 25, 63–81.Google Scholar
(2001). Temporal existential constructions in Romance. In Y. D’Hulst, J. Rooryck, & J. Schroten (Eds.), Romance languages and linguistic theory 1999 (pp. 307–333). Amsterdam: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
Rosemeyer, M. (2014). Auxiliary selection in Spanish. Gradience, gradualness, and conservation. Amsterdam: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
Rosselló, J. (2002). El SV, I: Verb i arguments verbals. In J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró, & M. Pérez Saldanya (Eds), Gramàtica del català contemporani (pp. 1853–1949). Barcelona: Empúries.Google Scholar
Salvà, S. (2017). La som vista: Selecció d’auxiliar escindida motivada per la persona i per l’estructura esdevenimental. Presented at CLT-UAB Seminar, 10 March, 2017.
Shannon, T. (1995). Toward a cognitive explanation of perfect auxiliary variation: Some modal and aspectual effects in the history of Germanic. American Journal of Germanic Linguistics & Literatures, 7 (2), 129–163. DOI logoGoogle Scholar
Solà, J. (1973). Estudis de sintaxi catalana, Vol. 2. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Sorace, A. (2000). Gradients in auxiliary selection with intransitive verbs. Language, 76, 859–890. DOI logoGoogle Scholar
Suïls Subirà, J. (2008). La distribució d’haver i ser en ribagorçà. Una aproximació. Llengua & literatura, 19, 221–253.Google Scholar
Torruella, J. (2009). Bases científicas en la investigación a partir de corpus: el caso del Corpus Informatitzat del Català Antic . In A. Enrique-Arias (Ed.), Diacronía de las lenguas iberorománicas: Nuevas aportaciones desde la lingüística de corpus (pp. 95–115). Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert. DOI logoGoogle Scholar
(2016). Del Corpus (CICA) a la Gramática (GCA). In R. Mariño Paz, & X. Varela Barreiro (Eds.), Lingüística histórica e edición de textos galegos medievais (pp. 65–91). Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.Google Scholar
Torruella, J., Pérez Saldanya, M., & Martines, J. (Eds.). Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA). [[URL]]
Veny, J. (1978). La geolingüística als Països Catalans. In J. Veny, Estudis de geolingüística catalana (pp. 7–37). Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
(1998). Els parlars catalans, 12th ed. Mallorca: Moll.Google Scholar
(2015). Català occidental/català oriental, encara. Estudis Romànics, 37, 31–65. DOI logoGoogle Scholar
(2007–2019). Petit Atles Lingüístic del Domini Català, 7 Vols. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Veny, J., & Pons, L. (1998). Atles Lingüístic del Domini Català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
(2001–2018). Atles Lingüístic del Domini Català, 9 Vols. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar