Chapter 8
The linguistic landscape of the Raval
Language policy and contextualization
The research presented in this chapter has three
purposes. The first purpose is to propose a new taxonomy of the
linguistic landscape with two overarching functions, the emblematic
and instrumental ones. The second purpose is to show that Google
Maps provides no advantage over a physical documentation of signage
in synchronic studies. The third purpose is to analyze the mismatch
between languages in commercial signage and the languages spoken in stores of the
Raval neighborhood and other areas of Ciutat Vella in Barcelona. It
is advised that the Llei de política lingüística,
or Catalan Language Act, is adapted to contexts of high influx of
immigrants to reflect their sociolinguistic reality and to avoid a
perception of Catalan as a fossilized language.
Article outline
- Introduction
- The Linguistic Landscape, Barcelona, and language policy
- The Linguistic Landscape
- Barcelona and Ciutat Vella
- The Llei de Política Lingüística
- Methodology and data
- Results
- Discussion
- Conclusions
-
Acknowledgements
-
Notes
-
References
References (66)
References
Aguilera i Vilar, M. (1995). Actituds dels consumidors catalans davant l’ús
comercial del català. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política
Lingüística, 3, 55–59. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Ajuntament de Barcelona. (2013). Manual per combatre rumors i estereotips sobre la
diversitat cultural: El comerç regentat per persones
immigrades. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Ajuntament de Barcelona. (2015). Informes estadístics: La població estrangera a
Barcelona. Gener 2015. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Ajuntament de Barcelona. (2019). La població de Barcelona. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Aramburu-Otazu, M. (2002). Los otros y nosotros: Imágenes del inmigrante en Ciutat
Vella de Barcelona. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Madrid.
Arnaut, K., Blommaert, J., Rampton, B., & Spotti, M. (2016). Language and superdiversity. Routledge.
Bernat i Baltrons, F., Galindo Solé, M., & de Rosselló Peralta, C. (2020). El procés de bilingüització a Catalunya en el segle XX a partir de testimonis orals. Treballs de Sociolingüística Catalana, 30, 97#x2013;111.
Block, D., & Corona, V. (2019). Critical LLP and the intersection of class, race and language policy and practice in twenty first century Catalonia. Lang Policy.
Blommaert, J. (2013). Ethnography, superdiversity, and linguistic landscapes:
Chronicles of complexity. Multilingual Matters.
Brandão, P. (2011). La imagen de la ciudad: Estrategias de identidad y de
comunicación. Edicions de la Universitat de Barcelona.
Bruyèl-Olmedo, A., & Juan-Garau, M. (2020). Co-existing varieties of English in the
linguistic landscape of tourism: The bay of
Palma. Journal of Multilingual and Multicultural
Development, 41(2), 157–174.
Canyelles Marquès, C., & Villaverde i Vidal, J. A. (1994). Toponímia urbana i retolació
comercial. Lluc, 779, 24–25.
Carreras i Verdaguer, C. (2003). Atles comercial de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona/Universitat de Barcelona.
Castellanos, J. (2002). Las tres caras del espejo: Del Barrio Chino al
Raval. Revista de Filología Románica, III, 189–202.
Comajoan-Colomé, L. (2013). El paisaje lingüístico en Cataluña:
Caracterización y percepciones del paisaje visual y auditivo
en una avenida comercial de Barcelona. Revista Internacional de Lingüística
Iberoamericana, 11(1), 63–88.
Comajoan-Colomé, L., & Long, E. (2012). The linguistic landscape of three streets in
Barcelona: Patterns of language visibility in public
space. In D. Gorter, H. F. Marten, & L. van Mensel (Eds.), Minority languages in the linguistic landscape (pp. 183–203). Palgrave.
Consell Econòmic i Social de Barcelona. (2016). Característiques dels barris de Barcelona. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Drucker, J. (1984). Language in the landscape. Landscape, 28(1), 7–13.
Escoda, F., & Silva, A. (2004). Barcelona imaginada. Aguilar Colombia.
Feliu, J., Peñaranda-Cólera, M. C., & Gil-Juárez, A. (2012). Comunidades imaginadas: Nacionalismo banal en los
locutorios de Barcelona. Revista de Antropología Iberoamericana, 7(2), 197–224.
Fishman, J. A. (1991). Reversing language shift: Theoretical and empirical
foundations of assistance to threatened languages. Multilingual Matters.
Fought, C. (2011). Language and ethnicity. In R. Mesthrie (Ed.), The Cambridge handbook of sociolinguistics (pp. 238–257). Cambridge University Press.
Fundació Jaume Bofill & Consell Econòmic i Social de
Barcelona. (2006). Immigració i mercat de treball a la ciutat de
Barcelona. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
García, M., & Llaberia-López, M. (2009). La retolació comercial al Vallès Occidental 3:
Adaptació a la Llei de política lingüística. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política
Lingüística, 4, 77–83.
Garrido, M. R., & Codó, E. (2017). Deskilling and delanguaging African immigrants in
Barcelona: Pathways of labour market incorporation and the
value of ‘global’ English. Globalisation, Societies, and Education, 15(1), 29–49.
Generalitat de Catalunya. (1998). Llei 1/1998 de 7 de Gener de Política
Lingüística. Departament de la Presidència. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Generalitat de Catalunya. (2018). Informe de política lingüística. Departament de Cultura. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Generalitat de Catalunya. (2019). Els usos lingüístics de la població de
Catalunya. Departament de Cultura. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Grosso, G. I. (2008). Repertori linguistici urbani. Il caso del Raval
di Barcellona e della città di Santa Coloma de
Gramenet (Unpublished doctoral dissertation). Università per Stranieri di Siena.
Institut d’Estadística de Catalunya. (2019a). Usos lingüístics: Llengua inicial, d’identificació i
habitual. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Institut d’Estadística de Catalunya. (2019b). Evolució de la població total i estrangera
(2000–2019). Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Junyent, C. (2020). El futur del català depen de tu. La Campana.
Lado, B. (2011). Linguistic landscape as a reflection of the
linguistic and ideological conflict in the Valencian
Community. International Journal of Multilingualism, 8(2), 135–150.
Lago Caamaño, C., Silva Hervella, I., & Gómez Martínez, L. (2020). Unha análise da paisaxe lingüística compostelá: A
centralidade da catedral de Santiago de
Compostela. RiCOGNIZIONI, 7(13), 93–104.
Landry, R., & Bourhis, R. Y. (1997). Linguistic landscape and ethnolinguistic
vitality: An empirical study. Journal of Language and Social Psychology, 16(1), 24–49.
Leclerc, J. (1989). La guerre des langues dans l’affichage. VLB Editeur.
Leeman, J., & Modan, G. (2009). Commodified language in Chinatown: A
contextualized approach to linguistic
landscape. Journal of Sociolinguistics, 13(3), 332–363.
Lynskey, M. (2014). An Ghaeilge ar chomharthaí stáit. Coiscéim.
Malinowski, D., & Tufi, S. (2020). Reterritorializing linguistic landscapes: Questioning
boundaries and opening spaces. Bloomsbury.
Marten, H. F. (2010). Linguistic landscape under strict state language
policy: Reversing the Soviet legacy in a regional centre in
Latvia. In E. Shohamy, E. Ben-Rafael, & M. Barni (Eds.), Linguistic landscape in the city (pp. 115–132). Multilingual Matters.
Martínez-Rigol, S. (2010). Gentrificación: Una definición a partir del Raval
de Barcelona. In S. Martínez-Rigol (Ed.), El centro en cuestión, la cuestión del centro (pp. 217–228). Lleida: Editorial Milenio.
Martínez-Rigol, S., Carreres i Verdaguer, C., & Frago-Clols, Ll. (2015). El Raval de Barcelona, un laboratori d’estudis
urbans. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 79, 125–150.
Milà i Llambí, J. (2011). Contragramàtica il·lustrada: Lliçons pràctiques del
català amb exemples del carrer. Barcelona: Educaula.
Plataforma per la Llengua. (2019). Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts
de zones urbanes de Catalunya. Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Portell, S. (2016). El dia que va morir David Bowie. LaBreu Edicions.
Pradilla, M. A. (2015). La catalanofonia: Una comunitat del segle XXI a la
recerca de la normalitat lingüística. Institut d’Estudis Catalans.
Purschke, C. (2021). Crowdscapes: Participatory research and the collaborative (re)construction of linguistic landscapes with Lingscape. Linguistics Vanguard, 7(s1), 20190032. .
Puzey, G. (2016). Linguistic landscapes. In C. Hough (Ed.), The Oxford handbook of names and naming (pp. 395–411). Oxford University Press.
Roos, J., & Nicholas, H. (2020). Linguistic landscapes and additional language
development. In M. Dressman & R. W. Sadler (Eds.), The handbook of informal language learning (pp. 243–255). Wiley-Blackwell.
Rowland, L. (2013). The pedagogical benefits of a linguistic
lansdcape project in Japan. International Journal of Bilingual Education and
Bilingualism, 16(4), 494–505.
Russo, A. P., & Scarnato, A. (2018). “Barcelona in common”: A new urban regime for the
21st century tourist city? Journal of Urban Affairs, 40(4), 455–474.
Sabaté i Dalmau, M. (2013). La gestió del multilingüisme en un espai regulat
entre persones immigrades: El cas dels
locutoris. In F. X. Vila & E. Salvat (Eds.), Noves immigracions i llengües: Actes del 18è Col·loqui
Lingüístic de la Universitat de Barcelona (pp. 119–146). Agrupació d’Editors i Autors Universitaris, Barcelona.
Sanz, M. (2010). Black, black, black. Barcelona: Anagrama.
Serra del Pozo, P. (2006). El comercio étnico en el distrito de Ciutat Vella de
Barcelona. Fundació La Caixa.
Solé i Camardons, J., & Romaní, J. M. (1997a). Els usos lingüístics en l’activitat
comercial. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política
Lingüística, 9, 58–61.
Solé i Camardons, J., & Romaní, J. M. (1997b). Els usos lingüístics en la retolació a
Barcelona. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política
Lingüística, 10, 58–67.
Strubell, M. (2001). Catalan a decade later. In J. A. Fishman (Ed.), Can threatened languages be saved? (pp. 260–283). Multilingual Matters.
Strubell, M., & Boix-Fuster, E. (2011). Democratic policies for language revitalisation: The
case of Catalan. Palgrave MacMillan.
Trinch, S., & Snajdr, E. (2017). What the signs say: Gentrification and the
disappearance of capitalism without
distinction in Brooklyn. Journal of Sociolinguistics, 21(1), 64–89.
Vallès i Sanchis, I. (2003). Aproximació a la imatge lingüística de la ciutat
de València. Cuadernos de Geografía de la Universidad de
Valencia, 73–74, 391–400.
Van Parijs, P. (2011). Linguistic justice for Europe and for the world. Oxford University Press.
Vila i Moreno, F. X. (2004). Hora de fer balanç? Elements per valorar les
polítiques lingüístiques a Catalunya en el període
constitucional. Revista de Llengua i Dret, 41, 243–286.
Woolard, K. A. (2016). Singular and plural: Ideologies of linguistic authority
in 21st century Catalonia. Oxford University Press.
Xarxa Cruscat. (2016). IX Informe sobre la situació de la llengua catalana
(2015). Retrieved on 18 January,
2021 from: [URL]
Cited by (1)
Cited by one other publication
Gubitosi, Patricia & Paola Medina González
This list is based on CrossRef data as of 4 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers.
Any errors therein should be reported to them.