Part of
Constructing Languages: Norms, myths and emotions
Edited by Francesc Feliu and Josep M. Nadal
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 13] 2016
► pp. 8398
References (45)
Bibliografia
Badia Margarit, Antoni M. 1967. “Calcs lingüístics en les lletres reials escrites per Johan de Coloma, secretari de Ferran el Catòlic de 1483 a 1510”. Dins Homenaje a Jaime Vicens Vives. Vol. ii, 41–54. Barcelona: Facultat de Filosofia i Lletres.Google Scholar
Barreda, Pere Enric. 1999. “Elements retòrics en les clàusules dels documents llatins de la cancelleria reial (segles xiv–xv)”. Dins Actes del VII Congrés de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22–26 de setembre de 1997). Vol. i, 305–319. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.Google Scholar
Barrio, Juan Antonio. 2011. “‘Per servey de la Corona d’Aragó?’ Identidad urbana y discurso político en la frontera meridional del reino de Valencia: Orihuela en la Corona de Aragón, s. xiii–xv”. Hispania, lxxi, núm. 238: 437–466. DOI logoGoogle Scholar
Cerquiglini, Bernard. 2009. El naixement de la llengua francesa. Jordi Mascarella (ed.). 
Girona: Universitat de Girona. [1a ed: 1991. París: Presses Universitaires de France].Google Scholar
Cingolani, Stefano Maria. 2012. Diplomatari de Pere el Gran. I. Cartes i Pergamins (1258–1285). Barcelona: Fundació Noguera.Google Scholar
Colón, Germán. 1989. “El aragonés cancilleresco: sociología de un idioma”. Dins El español y el catalán: juntos y en contraste. Germán Colón (ed.), 237–270. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Coromines, Joan. 1971. Lleures i converses d’un filòleg. Barcelona: Club Editor.Google Scholar
Fabra, Pompeu. 1926. “La coordinació i la subordinació en els documents de la Cancelleria catalana durant el segle xivè”. Dins Memòries. Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Vol. i, 3–30. Barcelona: IEC.Google Scholar
Fagúndez Duarte, Luis. 1986. “Uma scripta em construção (A constituição de uma norma escrita do Galego-Português no século xiii)”. Dins Actas do I Congresso Internacional da Língua Galego-Portuguesa na Galiza, 663–674. Ourense: Associaçom Galega da Língua.Google Scholar
Feliu, Francesc, Joan Ferrer i Narcís Iglésias. 2008. “Entre el mite i la realitat. La llengua de la Cancelleria reconsiderada”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, lvi: 221–249.Google Scholar
Ferrando Francès, Antoni. 1980. Consciència idiomàtica i nacional dels valencians. València: Institut de Filologia Valenciana.Google Scholar
Ferrando Francés, Antoni. 2000. “El paper dels primers editors (1473–1523) en la fixació del català modern”. Caplletra 27 (tardor 1999): 109–136.Google Scholar
. 2005. “Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians: panorama històric”. Dins La configuración social de la norma lingüística a l’Europa llatina. Antoni Ferrando i Miquel Nicolás (eds.), 189–251. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.Google Scholar
Ferrando Francés, Antoni. 2011. “Elio Antonio de Nebrija i Jeroni Pau: fortuna diversa de dos humanistes interessats pels seus respectius vulgars”. Dins L’humanisme a la Corona d’Aragó (en el seu context hispànic i europeu). Júlia Butinyà i Antonio Cortijo (eds.), 145–183. Potomac (Maryland): Scripta Humanistica.Google Scholar
. 2013a. “La llengua cancelleresca a la Corona d’Aragó”. Dins Corpus documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó (1291–1420). Textos en llengua catalana. Mateu Rodrigo (ed.). Col·lecció Fonts Històriques, 56A i 56B, 13–52. València: Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
. 2013b. “Llengua, nació i territori en temps de sant Vicent Ferrer”. Dins Els valencians en el Compromís de Casp i en el Cisma d’Occident. Ricard Bellveser (coord.). València: Institució Alfons el Magnànim.Google Scholar
Ferrando Francés, Antoni i Miquel Nicolás Amorós (eds.). 2006. La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.Google Scholar
. 2011. Història de la llengua catalana. Barcelona: Editorial UOC. [1a ed: 2005. Barcelona: Pòrtic/UOC].Google Scholar
Gimeno Blay, Francisco. 2006. Escribir, reinar. La experiencia gráfico-textual de Pedro IV el Ceremonioso (1336–1387). Madrid: Editorial Abada.Google Scholar
Lusignan, Serge. 2004. La langue dels rois au Moyen Âge. Le français en France et en Angleterre. París: Presses Universitaires de France.Google Scholar
Marazzini, Claudio. 1994. “La lingua di koinè e le cancellerie”. Dins La lingua italiana. Profilo storico. Claudio Marazzini (ed.), 224–226. Bolonya: il Mulino.Google Scholar
Martel, Philippe. 2001. “L’occitan, le latin et le français du Moyen Âge au xvie siècle”. Dins Dix siècles d’usages et d’images de l’occitan. Des troubadours à l’Internet. Henri Boyer i Philippe Gardy (coords.), 65–118. París: L’Harmattan.Google Scholar
Martí, Sadurní i Francesc Feliu. 1995. Problemes i mètodes d’història de la llengua. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar
Martínez Sopena, Pascual i Ana Rodríguez (eds.). 2011. La construcción medieval de la memoria regia. València: Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
Nadal, Josep Maria. 1992. Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar
. 1999. “Normativa i història de la llengua”. Dins La invenció de les llengües nacionals. Francesc Feliu i Cristina Juher (eds.), 13–37. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar
. 2005. La llengua sobre el paper. Francesc Feliu (ed.). Girona: ccg Edicions.Google Scholar
Nadal, Josep M. i Modest Prats. 1982–1996. Història de la llengua catalana. Vol. i i ii. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Par, Anfòs. 1923. Sintaxis catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398). Halle: M. Niemeyer.Google Scholar
Péquignot, Stéphane. 2002. “Enregistrer, ordonner et contrôler: les documents diplomatiques dans les registra secreta de Jacques II d’Aragon”. Anuario de Estudios Medievales, 32: 431–479. DOI logoGoogle Scholar
Rodrigo, Mateu. 2013. Col·lecció de documents de la Cancelleria de la Corona d’Aragó (1291–1420). Textos en llengua catalana. 2 volums. València: Publicacions de la Universitat de València (amb la col·laboració de Jaume Riera).Google Scholar
Riquer, Martí de. 1964. “Prosa parlamèntaria i cancelleresca”. Dins Història de la literatura catalana. Vol. ii. Martí de Riquer (ed.), 335–356. Esplugues de Llobregat: Ariel.Google Scholar
. 1978. “Evolución estilística de la prosa catalana medieval”. Miscellanea Barcinonensia, xlix: 7–19.Google Scholar
Rubió i Balaguer, Jordi. 1947. “Sobre els orígens de l’humanisme a Catalunya”, Bulletin of Spanish Studies, xxiv: 88–98. [Reedició: La cultura catalana del Renaixement a la Decadència, 1964, 9–25. Barcelona: Teide].Google Scholar
. 1955. Documentos para la Historia de la imprenta y la librería en Barcelona (1474–1553). Barcelona: Gremio de Editores, de Libreros y de Maestros Impresores, Barcelona (amb col·laboració amb J. M. Madurell).Google Scholar
. 1957. “Influència de la sintaxi llatina en la Cancelleria catalana del segle xv”. Dins Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas. Vol. ii, 357–367. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Reedició: Revista de Llengua i Dret (1984) 3: 71–76].Google Scholar
Rubio Vela, Agustín (1985–1998). Epistolari de la València medieval. 2 volums. València/
Barcelona, IIFV/PAM. [2a ed., vol. i. 1998].Google Scholar
. 1995 L’escrivania municipal de València als segles xiv i xv: burocràcia, política i cultura. València: Consell Valencià de Cultura.Google Scholar
. 2012. El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segles xiv i xv. 2 volums. Castelló/Barcelona: Fundació Germà Colón/PAM.Google Scholar
Ruiz i Calonja, Joan. 1956. “Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo xv”. Dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, xxvi (1954–1956): 205–234.Google Scholar
Sanchis Guarner, Manuel. 1980. Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor. Barcelona: Salvat. [Reedició: 1992. Barcelona: Salvat].Google Scholar
Sevillano Colom, Francisco. 1968. “De la Cancillería de la Corona de Aragón”. Dins Martínez Ferrando, Archivero. Miscelánea de estudios dedicada a su memoria, 451–480. Barcelona: Anabad.Google Scholar
Tavoni, Mirko. 1992. “La lingua delle cancellerie”. Dins Storia della lingua italiana. Il Quattrocento, 47–55. Bolonya: Il Mulino.Google Scholar
Trenchs, José i Antonio M. Aragó. 1983. Las Cancillerías de la Corona de Aragón y de Mallorca desde Jaime I hasta la muerte de Jaime ii. Saragossa: Institución Fernando el Católico.Google Scholar
Veny, Joan. 2001. Llengua històrica i llengua estàndard. València: Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
Cited by (3)

Cited by three other publications

Pujol i Campeny, Afra
2022.  Sí and hoc in the history of Catalan. Revue Romane. Langue et littérature. International Journal of Romance Languages and Literatures 57:1  pp. 55 ff. DOI logo
Ayres-Bennett, Wendy
2021. Sociolinguistique historique et suivi de l’évolution des langues : sources, types et genres de textes. Cahiers internationaux de sociolinguistique N° 18:1  pp. 19 ff. DOI logo
Gesiot, Jacopo
2020. Ripensare la lingua del Flos sanctorum catalano. Zeitschrift für romanische Philologie 136:1  pp. 25 ff. DOI logo

This list is based on CrossRef data as of 25 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers. Any errors therein should be reported to them.