Cover not available
Part of
Constructing Languages: Norms, myths and emotions
Edited by Francesc Feliu and Josep M. Nadal
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 13] 2016
► pp. 393–411

El parlant multilingüe davant la llengua, el parlant monolingüe davant les llengües: a propòsit de dues autobiografies lingüístiques / The multilingual speaker facing language, the monolingual speaker facing languages: Two linguistic autobiographies

| Universitat de Girona
This paper focusses on multilingualism and language diversity from the point of view of speakers and, more specifically, of language autobiographies. It analyses the thoughts and feelings about languages of two speakers and their biographical experiences related to multilingual collective societies. In one case, a multilingual speaker gauges the languages he has learnt and spoken throughout different periods of his life, and claims the need for a shelter-language. In the other case, a speaker from a multilingual society justifies his monolingual option while appraising the other languages. Many studies related to language diversity focus on endangered languages. This current analysis, focusing on language biographies, goes into language diversity itself and attempts to project a new focus in the field.

Article language: Catalan

Published online: 25 August 2016
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.13.23igl
References (31)
Bibliografia
Ahearn, Laura M. 2012. Living language. Hoboken: Wiley-Blackwell.Google Scholar
Baker, Colin. 1992. Attitudes and language. Clevedon: Multilingual Matters Ltd.Google Scholar
Boix-Fuster, Emili. 2009. Català o castellà amb els fills? La transmissió de la llengua en famílies bilingües a Barcelona. Barcelona: Rourich.Google Scholar
Bretxa, Vanessa i Miquel Àngel Parera. 2003. “ Et dóna la base. Itineraris biogràfics d’adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Santa Coloma de Gramenet”. Comunicació presentada al IV Congrés Català de Sociologia. ([URL]. Consultada: 20/7/2009.)Google Scholar
Camps, Victoria. 2011. El gobierno de las emociones. Barcelona: Herder.Google Scholar
Caussat, Pierre. 2005. “W. von Humboldt, théoricien des lendemains de Babel”. Verbum, n. 1–2, 79–91.Google Scholar
Certeau, Michel de, Julia Dominique, Jacques Revel. 2002. Une politique de la langue. La Révolution française et les patois: l’enquête de Grégoire. París: Gallimard.Google Scholar
Chabrolle-Cerretini, Anne-Marie. 2007. La vision du monde de Wilhelm von Humboldt: Histoire d’un concept linguistique. Lyon: ENS, École normale supérieure lettres et sciences humaines.Google Scholar
Gomila, Miquel, Joan Melià i Sílvia Oliver. 2011. “La transmissió intergeneracional en matrimonis lingüísticament mixtos (català-castellà) a Mallorca”. Dins Les llengües al sofà. El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana, Emili Boix-Fuster i Rosa M. Torrens Guerrini (eds.), 119–146. Lleida: Pagès.Google Scholar
Iglésias, Narcís. 2013. “La llengua com a espai profà, la llengua com a espai sagrat: llengua i territori en narratives del desarrelament de la Catalunya contemporània”. Ianua. Revista Philologica Romanica. 13 (1): 57–71.Google Scholar
. 2011a. “La llengua davant les experiències individuals de l’exili: fugida, desarrelament i guerra (1939–1945)”. Afers 70 (2011): 771–790.Google Scholar
. 2011b. “La llengua com a lloc de supervivència frontera enllà”. Dins Observar la frontera, veure el món, Òscar Jané, Queralt Solé (eds.), 287–300. Catarroja: Afers.Google Scholar
Joubert, Aurélie. 2009. “Pour une sociologie du langage multidisciplinaire et de contraste: les exemples catalan et occitan”. Dins Sociolinguistique historique du domaine gallo-roman. Enjeux et méthodologies, 83–106. Berne: Peter Lang.Google Scholar
Junyent, M. Carme. 2009. “Transferències: una lectura”. Dins Transferències. La manifestació dels processos extralingüístics en les llengües del món, M. Carme Junyent (ed.), 11–26. Vic: Eumo Editorial.Google Scholar
Laporte, Jean. 1950. Le coeur et la raison selon Pascal. París: Éditions Elzévir.Google Scholar
Loseke, Donileen R. i Margarethe Kusenbach. 2008. “The social construction of emotion”. Dins Handbook of constructionist research, James A. Holstein i Jaber F. Gubrium (eds.), 511–529. New York/London: The Guilford Press.Google Scholar
Manea, Norman. 2008. La llengua nòmada. Barcelona: Arcàdia.Google Scholar
Mascaró, Joan. 2014. “El concepte de llengua i la història de la llengua catalana”. Els Marges 103 (maig): 39–68.Google Scholar
Mufwene, Salikoko S. 2004. “Language birth and death”. Annual Review of Anthropology 33 (octubre): 201–222. DOI logoGoogle Scholar
Nadal, Josep M. 2007. Las 1001 lenguas. Bellcaire d’Empordà: Aresta.Google Scholar
Nettle, Daniel. 2009. “Una explicació de la distribució global de la diversitat lingüístiques”. Dins Transferències. La manifestació dels processos extralingüístics en les llengües del món, M. Carme Junyent (ed.), 27–56. Vic: Eumo Editorial.Google Scholar
Nettle, Daniel i Suzanne Romaine. 2004. Veus que s’apaguen. La mort de les llengües del món. Girona: CCG Edicions.Google Scholar
Pavlenko, Anette. 2005. Emotions and multilingualism. Cambridge: Cambridge University Press.Google Scholar
. 2012. “Affective processing in bilingual speakers: Disembodied cognition?”. International Journal of Psychology 47 (6): 405–428. DOI logoGoogle Scholar
Pérez Andújar, Javier. 2011. Paseos con mi madre. Barcelona: Tusquets.Google Scholar
Plantin, Christian. 2011. Les bonnes raisons des émotions. Principes et méthode pour l’etude du discours émotionnel. Berne: Peter Lang. DOI logoGoogle Scholar
Seyhan, Azade. 2001. Writing outside the nation. Princeton: Princeton University Press.Google Scholar
Siouffi, Gilles. 2012. “Présentation”. Diachroniques. Sentiment de la langue et diachronie 2: 7–26.Google Scholar
Steiner, George. 1998. Errata. El examen de una vida. Madrid: Siruela.Google Scholar
Trabant, Jürgen. 1995. Humboldt et le sens du langage. Liège: Mardaga.Google Scholar