Llengua i dialecte al teatre català (segles xvi-xix)

L’estudi de les obres literàries que fan servir, en un mateix text, més d’una llengua obre un punt de vista nou a tot un seguit de problemes i procediments estilístics que altrament podrien passar desapercebuts. Aquest article se centra en un aspecte generalment inadvertit, tot i que és força present en les obres dramàtiques en català de l’edat moderna, que és l’ús que es fa d’una variant dialectal per caracteritzar el personatge del graciós, tan típic de la comèdia barroca, i que contrasta amb l’ús lingüístic no marcat de la resta de personatges.

Published online: 06 September 2018
https://doi.org/10.1075/ivitra.16.05ros