Cover not available
Part of
The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 281–295

La perspectiva diastràtica en la Gramàtica de la llengua catalana. descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica (1994), d’Antoni M. Badia i Margarit

| Universitat Pompeu Fabra
Badia (1994) presents his grammar as diastratic, by which he means the distribution of variants into three stylistic levels. This use moves him away from the tradition, in which diastratic means social dimension. Therefore an analysis of the references Badia provides has been done to find out whether there is any clue in them to understand this decision. None of them use the term diastratic. So, two questions arise: where had he known it? Why did he decided to change its meaning? Our hypothesis are that (1) it is plausible that he read Flydal (1952) and/or Coseriu (1981), and (2) having to choose a fourth adjective meaning ‘dealing with stylistic variation’, he decided to set up a personal concept for functional variation.
Article outline
  • 1.El terme diastràtic en Badia (1994) per a referir-se a la variació funcional
  • 2.Les fonts de Badia (1994) pel que fa a la variació funcional
    • 2.1Estudis gramaticals rellevants en la història de la lingüística segons Badia
    • 2.2La “Guia bibliogràfica” de Badia (1994)
    • 2.3La “Bibliografia complementària” de Badia (1994)
    • 2.4Altra bibliografia esmentada per Badia en altres textos
  • 3.La variació en altres textos de Badia
  • 4.L’establiment del concepte de diastratia en la lingüística estructuralista
  • 5.Conclusions
  • Nota
  • Referències bibliogràfiques

Article language: Catalan

Published online: 30 October 2019
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.16cos
References (32)
Referències bibliogràfiques
Alcina Franch, Juan i José Manuel Blecua. 1975. Gramática española. Barcelona: Ariel. [Citat a partir de la 8a edició, de 1991]Google Scholar
Badia i Margarit, Antoni M. 1977. “Gramàtica normativa enfront gramàtica descriptiva en català modern.” Treballs de Sociolingüística Catalana 1: 37–54.Google Scholar
1982a. “El català des de Pompeu Fabra fins a Carles Riba.” Dins Llengua i cultura als Països Catalans (9a ed.), 95–102. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Badia i Margarit, Antoni Maria. 1982b. “Tres problemes del català d’avui.” Dins Llengua i cultura als Països Catalans (9a. ed.), 103–114. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
. 1988. “Autopercepción intelectual de un proceso histórico: ensayo de autobiografia.” Anthropos 81: 13–48. [Traducció al català consultable a [URL].]
. 1994. Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
. 1995. “Gestació, història, contingut i formes d’aquest diccionari.” Dins Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona / Palma de Mallorca / València: Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, XI–XL.Google Scholar
Bloomfield, Leonard. 1933. Language. Chicago: University of Chicago. [Citat a partir de la 3a edició de 1984]Google Scholar
Boix, Emili i Xavier Vila. 1995. Sociolingüística catalana. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Colomina, Jordi. 1985. L’alacantí. Un estudi sobre variació lingüística. Alacant: Diputació Provincial d’Alacant.Google Scholar
Coseriu, Eugenio. 1952. “Sistema, norma y habla.” Dins Teoría del lenguaje y lingüística general. Madrid: Gredos, 11–113.Google Scholar
. 1981. “Los conceptos de ‘dialecto’, ‘nivel’ y ‘estilo de lengua’ y el sentido propio de la dialectologia.” Lingüística Española Actual 3: 1–32.Google Scholar
Costa, Joan. 2009. La norma sintàctica segons Pompeu Fabra. [[URL]].
. 2018. “La implantació de les propostes sintàctiques fabrianes segons Antoni M. Badia i Margarit.” Dins Comunitat lingüística i norma. Actes del IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013), ed. per Miquel Àngel Pradilla, 247–262. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Diccionari.cat = Diccionari de la llengua catalana en línia. Grup Enciclopèdia Catalana. Entrades consultades: Diafàsic [[URL]; juny 2016]; Diastràtic [[URL]; juny 2016]; Diatòpic [[URL]; juny 2016.]
Ferrando, Antoni. 1993. “Estudi preliminar.” Dins Gramàtica valenciana, Manuel Sanchis Guarner, I–XXXV. Barcelona: Alta Fulla.Google Scholar
Flydal, Leiv. 1952. “Remarques sur certains rapports entre le style et l’état de langue.” Norsktidskrift for Sprogvidenskap XVI: 241–258.Google Scholar
Gili Gaya, Samuel. 1948. Curso superior de sintaxis española. Barcelona: Bibliograf.Google Scholar
Gougenheim, Georges. 1939. Système grammatical de la langue française. (1a reimp.) París: Éditions d’Artrey.Google Scholar
Gregory, Michael i Susan Carroll. 1978. Language and situation. Language Varieties and Their Social Contexts. London: Routledge and Kegan.Google Scholar
Grevisse, Maurice. 1964. Le bon usage. Grammaire française avec des remarques sur la langue française d’aujourd’hui (8a ed.). Gembloux: Éditions Duculot.Google Scholar
Hjelmslev, Louis. 1963. El lenguaje. [Versió espanyola de M. Victoria Catalina, 1968. Madrid: Gredos]Google Scholar
Moll, Francesc de Borja. 1937. Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors balears. Mallorca: [Editorial Moll].Google Scholar
Pairolí, Miquel. 1997. Antoni M. Badia i Margarit. La passió i el rigor d’un investigador de la llengua catalana. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca.Google Scholar
Paloma, David. 2018. “La implantació de les propostes fonètiques fabrianes segons Antoni M. Badia i Margarit.” Dins Comunitat lingüística i norma. Actes del IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013) ed. per Miquel Àngel Pradilla, 233–246. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Real Academia Española. 1973. Esbozo de nueva gramàtica española. Madrid: Espasa-Calpe.Google Scholar
Sanchis Guarner, Manuel. 1950. Gramàtica valenciana. [Cito l’edició a cura d’Antoni Ferrando, 1993. Barcelona: Alta Fulla]Google Scholar
Saussure, Ferdinand de. 1916. Cours de linguistique générale. [Citat a partir de la 4a reimp., de 2005. París: Payot.Google Scholar
Tesnière, Lucien. 1959. Éléments de syntaxe structurale. París: Klincksieck.Google Scholar
Trubetskoi, Nikolai. 1943. Principes de phonologie. [Traducció de l’original rus de 1939]. París: Klincksieck.Google Scholar
Vendryes, Joseph. 1921. Le langaje. Introduction linguistique à l’histoire. Paris: La Renaissance du Livre. [Citat per la versió espanyola ampliada de 1958 El lenguaje. Introducción lingüística a la historia. México: Unión Tipográfica Editorial Hispano Americana.]Google Scholar
Weinreich, Uriel. 1953. Languages in contact. Findings and problems. Nova York: Publications of Linguistic Circle of New York.Google Scholar