Part of
The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 379392
References (33)
Bibliografia
Aracil, Lluís Vicent. 1983. Dir la realitat. Barcelona: Edicions Països Catalans.Google Scholar
Archilés, Ferran. 2007. “La Renaixença al País Valencià i la construcció de la identitat regional.” Anuari Verdaguer 15: 483–519.Google Scholar
Badia i Margarit, Antoni Maria. 1989. “Presència internacional de la llengua catalana.” Dins Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, ed. per Antoni Ferrando, Vol. VIII, 3–18. València / Barcelona: Institut de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Barberà, Faustí. 1910. De regionalisme y valentinicultura. Discurs vell y comentaris nous. València: Estampa de Francés Vives Mora.Google Scholar
Bernat i Baltrons, Francesc. 2010. “La relació entre el català i l’occità a l’obra de Manuel Milà i Fontanals.” Dins Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. III, 85–95. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Bodria, Josep. 1895. Roselles. Poesíes valencianes. València: Estampa de D. M. Manáut.Google Scholar
. 1900. Fulles seques. Aplech de versos valencians. València: Estampa de D. M. Alufre.Google Scholar
Colon, Germà. 1978. La llengua catalana en els seus textos. Vol. I. Barcelona: Curial.Google Scholar
Cucó, Alfons. 1999. El valencianisme polític 1874–1939. Catarroja: Afers.Google Scholar
Ferrando, Antoni. 2006. “Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians: panorama històric (1238–1976)”. Dins La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina, ed. per Antoni Ferrando i Miquel Nicolás, 189–251. Alacant: Institut de Filologia Valenciana.Google Scholar
. 2008. “La presència valenciana al Congrés de 1906, punt de partida dels primers moviments reivindicatius de la llengua pròpia al País Valencià (1906–1918)”. Dins El primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i el País Valencià, ed. per Antoni Ferrando, 97–176. Catarroja: Afers.Google Scholar
Labaila, Jacint. 1864. Ecos de la juventud. València: Imprenta de José Rius.Google Scholar
. 1882. Flors del meu hort. València: Imprenta de la Casa de la Beneficencia.Google Scholar
Llombart, Constantí. 1879. Los fills de la morta-viva. Apunts bio-bibliográfichs per a la historia del renaiximent lliterari llemosí. València: Emili Pasqual.Google Scholar
Llorente, Teodor. 1885. Llibret de versos. València: Impr. de Doménech.Google Scholar
Martí-Badia, Adrià. 2014. “La contribució de Vicent Boix i Ricarte (1813–1880) a la recuperació de la consciència lingüística dels valencians.”. eHumanista/IVITRA 5: 52–74. [Disponible en línia a [URL]; Consulta: 2 maig 2016].
. 2015. “Llengua i identitat en l’obra de Benvingut Oliver i Joan Baptista Perales”. Scripta 6: 120–135.Google Scholar
. 2017. “La posició dels renaixencistes valencians davant els postulats de la filologia romànica sobre el valencià”. Dins Actes del Dissetè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ed. per Manuel Perez Saldanya i Rafael Roca, 367–378. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Martí Mestre, Joaquim. 2003. “Llengua i Renaixença. L’obra lingüística de Josep d’Orga i Pinyana (1800–1881). La Fraseologia per facilitar llegir i scríurer lo llemosí .” Dins Actes del dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ed. per Marie-Claire Zimmermann i Anne Charlon, Vol. III, 435–437. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Orga, Josep d’. 1878. “La llengua d’Oc.” Lo Rat-Penat. Calendari Llemosí corresponent al present any 1879, 64–68.Google Scholar
Pizcueta, Félix. 1880. “Discurs del President de la Societat.” Dins Lo Rat-Penat. Jochs Florals de 1879, 19–24. València: Emprenta de Emili Pasqual.Google Scholar
. 1881. “La meua llengua. Versos improvisats.” Lo Rat-Penat. Calendari Llemosí corresponent al present any 1882, 136–137.Google Scholar
. 1885. “Discurs llegit per lo president En Félix Pizcueta Gallel croniste de Valencia.” Lo Rat-Penat. Periódich Lliterari Quincenal 2: 11b–14b.Google Scholar
Rafanell, August. 1991. “El llemosinisme valencià a la darreria del segle XIX”. Caplletra 11: 35–50.Google Scholar
Roca, Rafel. 2006. “Un nou discurs del doctor Faustí Barberà, un valencianista flamejant (1903)”. Quaderns d’Investigació d’Alaquàs 26: 11–50.Google Scholar
. 2010. “Teodor Llorente i la llengua dels valencians”. Caplletra 49: 43–63.Google Scholar
. 2011. El valencianisme de la Renaixença. Alzira: Bromera.Google Scholar
. 2012. “Valencians als jocs florals de Barcelona (1862–1893)”. Dins Joc literari i estratègies de representació. 150 anys dels Jocs Florals de Barcelona, ed. per Josep M. Domingo, 199–247. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Societat Catalana de Llengua i Literatura.Google Scholar
Sanchis Guarner, Manuel. 1982. Renaixença al País Valencià. València: Tres i quatre.Google Scholar
Vilanova, Francesc. 1896. Arte y literatura. València: Imprenta de Federico Domenech.Google Scholar
. 1886. “El Folk Lore y los refraneros.” Almanaque Las Provincias para el año 1887, 203–206.Google Scholar
. 1884a. “Un opúsculo de Viciana.” Revista de Castellón 90: 182b–187b.Google Scholar
. 1884b. “Un opúsculo de Viciana. Continuación.” Revista de Castellón 92: 205a–209b.Google Scholar