Cover not available
Part of
The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 409–432

El diccionari normatiu valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Una contribució al benestar lingüístic dels valencians

| Acadèmia Valenciana de la Llengua – Universitat d’Alacant

In the paper we will do a little history of the Acadèmia Valenciana de la Llengua, a Valencian normative institution created in 2001 by a consensus of the main Valencian parties with the Valencian universities and with the particularistic institutions.

We will explain our experience as coordinator of the DNV: elaboration criteria, difficulties in achieving consensus; structure of the work; main contributions to the normative lexicography. We will deal with the reception of the DNV as a tool for social pacification among Valencians. Finally we will refer to the usefulness of the DNV in the creation of a viable language model in all the lands where Catalan-Valencian-Balearic is spoken.

Article outline
  • 1.Unes notes personals
  • 2.Cap a la resolució del conflicte lingüístic valencià
  • 3.Qüestió de noms
  • 4.Un diccionari del segle xxi
  • 5.El marc legal i els criteris d’elaboració del DNV
  • 6.Uns quants exemples de recuperacions i de prioritzacions
  • 7.Fonts lexicogràfiques i literàries d’un centenar d’innovacions del DNV
  • 8.Documentació antiga i moderna de cinc innovacions lèxiques del DNV
  • 9.Justificació de dos innovacions morfològiques del DNV
    • 9.1La preposició composta com a amb valor comparatiu en el DNV
    • 9.2Els derivats en -ximent en el DNV
  • 10.Un diccionari per a contribuir al benestar lingüístic dels valencians
  • Nota
  • Referències bibliogràfiques

Article language: Catalan

Published online: 30 October 2019
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.24col
References (24)

Referències bibliogràfiques

GNV = Gramàtica normativa valenciana
2006 València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
CIVAL = Corpus informatitzat del valencià
en línia]. [URL] [Consulta 5/12/2016]
Colomina, Jordi
2007 “L’aportació dels escriptors valencians septentrionals a la llengua literària.” Dins Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes del 32, ed. per Josep Palomero i Lluís Meseguer, 249–273. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
2010a “Enric Valor i el lèxic normatiu”. Dins Enric Valor. El valor de les paraules, ed. per Verònica Cantó, 152–167. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
2010b “ Anar així com a cec. Un estudi de la preposició com a en Francesc Eiximenis”. Dins Eiximenis i la seua obra, ed per Ramon Ferrer Navarro, 364–383. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua 2010.Google Scholar
2011 “La llengua literària segons Ferran Torrent”. Dins El món i l’obra de Ferran Torrent. Actes de la I Jornada sobre Escriptors Valencians Actuals (2010) ed per Josep Palomero, 47–59. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
2012 “La llengua literària segons Josep Piera”. Dins Actes de la II Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Josep Piera (2011), ed per Josep Palomero, 89–115. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
2013a “La llengua literària segons Vicent Andrés Estellés”. Dins L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil, ed. per Vicent Salvador i Manuel Pérez Saldanya, 653–721. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
2013b “¿Coneiximent o coneixement? Visió panromànica i assaig d’explicació d’una irregularitat de la normativa”. Dins Estudis de llengua i literatura catalanes LXVII (Miscel·lània Jordi Bruguera 1), 29–263. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
2016 “La llengua literària segons Carles Salvador”. Dins Carles Salvador (1893–1955) Escriptor, gramàtic, mestre, ed. per Emili Casanova i Josep Daniel Climent, 393–453. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
2017 El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Alacant: Universitat d’Alacant (Biblioteca de Filologia Catalana).Google Scholar
DAlcM=Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll
1975–1977 Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana. (2a ed. corr. i posada al dia). Palma de Mallorca: Moll [1a. ed. 1930–1962] [URL]. [consulta 5/12/2016]
DCor=Coromines, Joan
1980–2001 Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.Google Scholar
DFabra=Fabra, Pompeu
1932 Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia.Google Scholar
DIEC1 = Institut d’Estudis Catalans
1991 Diccionari de la llengua catalana. (1a. ed.). Barcelona / Palma de Mallorca / València: Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans
2007 Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
DRACB = Diccionari general de la llengua valenciana
2010 València: Real Acadèmia de Cultura Valenciana.Google Scholar
DRAE = Real Academia Española
2014 Diccionario de la lengua española (23a. ed.). Madrid: Espasa.Google Scholar
Enciclopèdia Catalana
1998 Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Fabra, Pompeu
1912 Gramática de la lengua catalana. Barcelona: L’Avenç.Google Scholar
1917 Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Ferrer Pastor, Francesc
1985 Diccionari general. València: Denes.Google Scholar
Giner, Josep i Francesc Ferrer Pastor
1956 Diccionari de la rima. València: Doménech.Google Scholar
Nadal, Josep Maria
2019 “Language intricacy: an issue of multi scalarity and feedback loop”. Dins The Intricacy of Languages, ed. per Francesc Feliu i Olga Fullana. Amsterdam: John Benjamins Publisher Company. DOI logoGoogle Scholar