Cover not available
Part of
The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 409–432

El diccionari normatiu valencià (DNV) de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Una contribució al benestar lingüístic dels valencians

| Acadèmia Valenciana de la Llengua – Universitat d’Alacant
In the paper we will do a little history of the Acadèmia Valenciana de la Llengua, a Valencian normative institution created in 2001 by a consensus of the main Valencian parties with the Valencian universities and with the particularistic institutions.
We will explain our experience as coordinator of the DNV: elaboration criteria, difficulties in achieving consensus; structure of the work; main contributions to the normative lexicography. We will deal with the reception of the DNV as a tool for social pacification among Valencians. Finally we will refer to the usefulness of the DNV in the creation of a viable language model in all the lands where Catalan-Valencian-Balearic is spoken.
Article outline
  • 1.Unes notes personals
  • 2.Cap a la resolució del conflicte lingüístic valencià
  • 3.Qüestió de noms
  • 4.Un diccionari del segle xxi
  • 5.El marc legal i els criteris d’elaboració del DNV
  • 6.Uns quants exemples de recuperacions i de prioritzacions
  • 7.Fonts lexicogràfiques i literàries d’un centenar d’innovacions del DNV
  • 8.Documentació antiga i moderna de cinc innovacions lèxiques del DNV
  • 9.Justificació de dos innovacions morfològiques del DNV
    • 9.1La preposició composta com a amb valor comparatiu en el DNV
    • 9.2Els derivats en -ximent en el DNV
  • 10.Un diccionari per a contribuir al benestar lingüístic dels valencians
  • Nota
  • Referències bibliogràfiques

Article language: Catalan

Published online: 30 October 2019
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.20.24col
References (24)
Referències bibliogràfiques
GNV = Gramàtica normativa valenciana. 2006. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
CIVAL = Corpus informatitzat del valencià [en línia]. [URL] [Consulta 5/12/2016]
Colomina, Jordi. 2007. “L’aportació dels escriptors valencians septentrionals a la llengua literària.” Dins Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes del 32, ed. per Josep Palomero i Lluís Meseguer, 249–273. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
. 2010a. “Enric Valor i el lèxic normatiu”. Dins Enric Valor. El valor de les paraules, ed. per Verònica Cantó, 152–167. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
. 2010b. “Anar així com a cec. Un estudi de la preposició com a en Francesc Eiximenis”. Dins Eiximenis i la seua obra, ed per Ramon Ferrer Navarro, 364–383. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua 2010.Google Scholar
. 2011. “La llengua literària segons Ferran Torrent”. Dins El món i l’obra de Ferran Torrent. Actes de la I Jornada sobre Escriptors Valencians Actuals (2010) ed per Josep Palomero, 47–59. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
. 2012. “La llengua literària segons Josep Piera”. Dins Actes de la II Jornada sobre els Escriptors Valencians Actuals. Josep Piera (2011), ed per Josep Palomero, 89–115. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
. 2013a. “La llengua literària segons Vicent Andrés Estellés”. Dins L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. Gèneres, tradicions poètiques i estil, ed. per Vicent Salvador i Manuel Pérez Saldanya, 653–721. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
. 2013b. “¿Coneiximent o coneixement? Visió panromànica i assaig d’explicació d’una irregularitat de la normativa”. Dins Estudis de llengua i literatura catalanes LXVII (Miscel·lània Jordi Bruguera 1), 29–263. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
. 2016. “La llengua literària segons Carles Salvador”. Dins Carles Salvador (1893–1955) Escriptor, gramàtic, mestre, ed. per Emili Casanova i Josep Daniel Climent, 393–453. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
. 2017. El sufix -al/-ar amb valor col·lectiu, abundancial i augmentatiu. Un estudi de morfonologia lèxica iberoccitanoromànica. Alacant: Universitat d’Alacant (Biblioteca de Filologia Catalana).Google Scholar
DAlcM=Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll. 1975–1977. Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana. (2a ed. corr. i posada al dia). Palma de Mallorca: Moll [1a. ed. 1930–1962] [URL]. [consulta 5/12/2016]
DCor=Coromines, Joan. 1980–2001. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.Google Scholar
DFabra=Fabra, Pompeu. 1932. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia.Google Scholar
DIEC1 = Institut d’Estudis Catalans. 1991. Diccionari de la llengua catalana. (1a. ed.). Barcelona / Palma de Mallorca / València: Edicions 3 i 4 / Edicions 62 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans. 2007. Diccionari de la llengua catalana (2a ed.). Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
DRACB = Diccionari general de la llengua valenciana. 2010. València: Real Acadèmia de Cultura Valenciana.Google Scholar
DRAE = Real Academia Española. 2014. Diccionario de la lengua española (23a. ed.). Madrid: Espasa.Google Scholar
Enciclopèdia Catalana. 1998. Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Fabra, Pompeu. 1912. Gramática de la lengua catalana. Barcelona: L’Avenç.Google Scholar
. 1917. Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Ferrer Pastor, Francesc. 1985. Diccionari general. València: Denes.Google Scholar
Giner, Josep i Francesc Ferrer Pastor. 1956. Diccionari de la rima. València: Doménech.Google Scholar
Nadal, Josep Maria. 2019. “Language intricacy: an issue of multi scalarity and feedback loop”. Dins The Intricacy of Languages, ed. per Francesc Feliu i Olga Fullana. Amsterdam: John Benjamins Publisher Company. DOI logoGoogle Scholar