Literatura popular i formació lingüística en el sistema educatiu
valencià
Partint de la constatació que la literatura popular – entesa com
una literatura d’autoria anònima i transmissió oral, amb capacitat per a
crear i recrear l’imaginari col·lectiu d’una determinada comunitat
humana – ofereix una font de múltiples i suggeridors recursos
per als reptes educatius contemporanis, en aquesta contribució s’aporta, des
de premisses epistemològiques pròpies de l’etnopoètica, una reflexió teòrica
(amb inferències pràctiques i conclusions concretes finals) sobre l’interés
de les rondalles, les llegendes, les endevinalles, les unitats
fraseològiques i les cançons per a la formació lingüística de l’alumnat
d’educació infantil, primària i secundària. Tot i que les observacions, les
argumentacions, les consideracions i els resultats d’aquesta investigació se
centren específicament en el sistema educatiu valencià, el conjunt dels
coneixements que s’hi dedueixen resulten potencialment extrapolables a
qualsevol tipus de context cultural i pedagògic propi d’una situació de
conflicte lingüístic.
Article outline
- Conclusions
-
Notes
-
Bibliografia