Cover not available
Part of
Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan
Edited by Hans-Ingo Radatz
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 27] 2020
► pp. 25–50

El model de llengua de Merlí i els peripatètics

Variació i canvi lingüístic als mitjans de comunicació

| Universitat d’Alacant
Aquest treball descriu el model de llengua de la sèrie Merlí a partir dels trets del coŀloquial mediatitzat, varietat usada en la ficció televisiva que recrea una parla oral coŀloquial planificada, i n’analitza l’adequació a aquesta varietat en els vessants fonètic, morfològic, sintàctic, lèxic i fraseològic. També reflexiona sobre la mesura en què els mitjans de comunicació mostren la variació lingüística, especialment l’argot juvenil català, i també sobre l’ús freqüent d’interferències o el canvi i mescla de codis. Des del punt de vista de redreçament de l’idioma s’ha debatut l’ús d’aquestes interferències i es posa en relleu la creació i difusió d’un model de llengua genuí i versemblant.
Keywords: model de llengua, coŀloquial mediatitzat, variació lingüística, ficció televisiva, argot juvenil, canvi i mescla de codis, mitjans de comunicació, llengua estàndard
Article outline
  • 1.Introducció
  • 2.Marc teòric
  • 3.La llengua i els mitjans de comunicació
    • 3.1La llengua de la ficció televisiva
  • 4.Model de llengua
    • 4.1Aspectes fonètics
    • 4.2Aspectes morfològics
    • 4.3Aspectes sintàctics
    • 4.4Aspectes lexicosemàntics
  • 5.El llenguatge juvenil
  • 6.Interferències
    • 6.1Canvi i mescla de codis
  • 7.El coŀloquial mediatitzat digital
  • 8.Conclusions
  • Notes
  • Bibliografia

Article language: Catalan

Published online: 29 May 2020
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.02mar
References (32)
Bibliografia
Alexandre, Víctor. (2016). La llengua a TV3. Nació Digital, gener 9. En línea: [URL]
Bassols, Margarida, Òscar Bladas, Josep Anton Castellanos, Neus Faura, i Adelaida Ferre. (2009). En Margarida Bassols i Mila Segarra (Eds.), El coŀloquial dels mitjans de comunicació, 271. Vic: EUMO Editorial/Universitat de Vic.Google Scholar
Bernal, Elisenda & Carsten Sinner. (2009). Al seu rotllo: aproximació al llenguatge juvenil catalá. Zeitschrift für Katalanistik, 22, 7–36.Google Scholar
Bibiloni, Gabriel. (2016). Els castellanismes de la ràdio i la televisió públiques de Catalunya. El blog de Gabriel Bibiloni. En línea: [URL]
Casals, Daniel & Neus Faura. (2010). El català als mitjans de comunicació. Barcelona: UOC (Universitat Oberta de Catalunya).Google Scholar
Cassany, Daniel. (2011). En_línia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.Google Scholar
Ferré i Garriga, Carmina. (2013). El llenguatge dels mitjans. En línea: [URL]
Galtés Relats, Àngels. (2010). Estudi de l’argot català a la sèrie Plats bruts: l’argot a les sèries de ficció de producció pròpia de TV3. En línea: [URL]
Gifreu, Josep. (2003). La llengua de TV3. Avui, juliol 2.Google Scholar
Gregory, Michael & Susanne Carroll. (1978). Language and Situation: Language Varieties and the Social Contexts. Londres: Routledge.Google Scholar
Grup Llengua i Mèdia (2004). Conclusions de la ‘Jornada sobre el català coŀloquial a la televisió’. Bellaterra. En línea: [URL]
Institut d’Estudis Catalans (2009). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I Fonètica. 3a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Julià-Muné, Joan. (2004). El llenguatge de la ràdio i de la TV. Alzira: Bromera.Google Scholar
Martínez, Caterina. (2014). Morfologització i semantització. El blending, un recurs de creativitat lexicosemàntica dels aprenents de català en l’Educació Secundària Obligatòria. Revista Internacional d’Humanitats, 31 (maig-agost 2014), 65–78.Google Scholar
Matamala, Anna. (2008). El guió a la pantalla: trets de l’oral coŀloquial en la ficció televisiva. Caplletra. Revista internacional de filologia, 45, 141–68.Google Scholar
Nadal, Josep Maria. (2003). Els mitjans de comunicació influeixen en la difusió dels models de llengua. Diari d’Andorra, desembre 9. En línia: [URL]
Ortega, Rudolf. (2016). El model de llengua és del tot vàlid, però potser hi ha una certa rigidesa. El País, febrer 10. En línea: [URL]
Paloma Sanllehí, David. (1999). De la llengua catalana a les sèries de televisió. Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, 23, 73–92. En línea: [URL]
. (2013). La representació del coŀloquial mediatitzat. Aproximació a un model de quatre constituents. Caplletra. Revista internacional de filologia, 55, 87–105.Google Scholar
. (2016). Norma de la llengua oral. El Punt Avui, gener 17. En línia: [URL]
Paloma Sanllehí, David, i Mila Segarra. (2000). Llengua oral i llengua escrita a les sèries de televisió. En Anna Cros, Mila Segarra, i Anna M. Torrent (Eds.), Llengua oral i llengua escrita a la televisió (pp. 49–73). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Payrató, Lluís. (1996). Català coŀloquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València: Servei de Publicacions Universitat de València.Google Scholar
Perramón, Sever. (1979). Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana. Barcelona: Millà.Google Scholar
Planas, Mònica. (2015). ‘Merlí’, per aŀlusions. Diari Ara, novembre 19. En línea: [URL]
Pompermayer, Sergi. (2003). Llengües brutes. En J. Martí & J. M. Mestres (Eds.), L’oralitat i els mitjans de comunicació (Actes del seminari del CUIMPB-CEL 2002) (pp. 57–61). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Pujol, Dídac. (2015). Models de traducció literària i audiovisual en català coŀloquial: el cas de ‘Jackie Brown’ de Quentin Tarantino. Caplletra. Revista internacional de filologia, 58, 235–64. DOI logoGoogle Scholar
Pujolar, Joan. (1997). De què vas, tio? Barcelona: Empúries.Google Scholar
Salvanyà, Jaume. (2003). L’argot i els mitjans de comunicació del grup Flaix. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 27, 26–28.Google Scholar
Santamaria, Laura. (2010). El coŀloquial de la ficció. La caracterització de la parla dels joves. Llengua i ús, 49, 78–89.Google Scholar
Tantinyà Calm, Albert. (2013). L’argot juvenil i el codi d’escriptura al web adolescents.cat. UOC. [URL]
Torres, Marta, i Lluís Payrató (2003). El català dels joves en els xats, correus electrònics i missatges a mòbils: una nova varietat coŀloquial? Llengua, Societat i Ensenyament, 3, 5–27. En línea: [URL]
Wieland, Katharina. (2009). El llenguatge juvenil a Barcelona i la seva representació als mitjans de comunicació. Noves SL, Revista de Sociolingüística, 7, 1–7. DOI logoGoogle Scholar
Cited by (1)

Cited by one other publication

Mastandrea, Paula Belén, Mar Binimelis-Adell, Gerard Coll-Planas, Diana Morena-Balaguer & Irene Cambra-Badii
2023. Violencias de género e intervenciones en la escuela en la serie Merlí. Perfiles Educativos 45:182 ► pp. 27 ff. DOI logo

This list is based on CrossRef data as of 29 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers. Any errors therein should be reported to them.