Cover not available
Part of
Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan
Edited by Hans-Ingo Radatz
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 27] 2020
► pp. 51–70

El model lingüístic de la música en català al País Valencià

Una aproximació al lèxic

| Universitat d’Alacant
Aquest estudi analitza el lèxic que fan servir en les cançons els intèrprets més representatius de la música en català al País Valencià. L’anàlisi lingüística de les lletres permet de descriure fenòmens vinculats a (1) la difusió de l’estàndard i l’assumpció d’elements de la norma, (2) la construcció d’un model genuí per als usos coŀloquials planificats, (3) la proliferació de manlleus i interferències d’altres llengües, (4) la generació de mots nous i (5) el marcatge de la parla juvenil i els llenguatges argòtics. A més a més, s’identifiquen els principals factors que condicionen les tries lingüístiques–en aquest cas lèxiques–de les composicions musicals.
Keywords: català, País Valencià, música, model de llengua, lèxic, estàndard, normativa, coŀloquial, interferència, neologia, llenguatge juvenil, argot
Article outline
  • 1.Introducció
  • 2.La situació i el paper actual de la música popular en català al País Valencià
  • 3.Criteris de selecció i de descripció
  • 4.Anàlisi dels models
    • 4.1Els artistes pioners: Raimon, Ovidi i Al Tall
    • 4.2La generació del canvi de segle
      • 4.2.1Les primeres generacions escolaritzades en català: Feliu Ventura, Pau Alabajos i Obrint Pas
      • 4.2.2Models contraculturals: la Gossa Sorda i Orxata Sound System
  • 5.Conclusions
  • Notes
  • Bibliografia

Article language: Catalan

Published online: 29 May 2020
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.03gar
References (38)
Bibliografia
Andrés, R. (31 de gener de 2015). La música en valenciano se consolida, pese a la falta de apoyo de las instituciones públicas. La Vanguardia. Recuperat de [URL]
ALDC = Veny, J. & Pons, L. (2001–2008). Atles Lingüístic del Domini Català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Baldaquí, J. M. (2015). Els joves valencians i el model normatiu: valoració de les varietats formals de referència de la llengua catalana. En C. Sinner, & K. Wieland (Eds.), Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana (pp. 127–149). Leipzig: Leipziger Universitätsverlag.Google Scholar
Beltran, V., & Segura, C. (2017). Els parlars valencians. València: Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
Bibiloni, G. (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: 3i4.Google Scholar
Bassols, M. (2009). Els sociolectes. En M. Bassols, & M. Segarra (Eds.), El coŀloquial dels mitjans de comunicació (pp. 211–231). Vic: Eumo Universitat de Vic.Google Scholar
Bernal, E., & Sinner, C. (2009). Al seu rotllo: aproximació al llenguatge juvenil català. Zeitschrift für Katalanistik, 22, 7–36.Google Scholar
Blay, P. (2012). Literatura i rock: el català mola? Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, 209–218.Google Scholar
Cabré, M. T. (2006). La clasificación de los neologismos: una tarea compleja. Alfa, 50(2), 229–250.Google Scholar
Cabré, M. T., Domènech, O., & Estopà, R. (2014). Mots nous en català. New words in Catalan. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.Google Scholar
Cadenas, N. (2002). L’Ovidi. València: 3i4.Google Scholar
CERCATERM = TERMCAT, Centre de Terminologia. Cercaterm. Disponible a Internet: [URL]
DCVB = Alcover, A. M., & F. de B. Moll. (1985). Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll.Google Scholar
DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62 / Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Domènech, O., & Estopà, R. (2016). Paraules que usen els joves parlants del català i que els diccionaris no recullen. En Observatori de Neologia (Ed.), Mots d’avui, mots de demà (pp. 87–96). Barcelona: Institut Interuniversitari de Lingüística Aplicada.Google Scholar
DRAE = Real Academia Española (2014). Diccionario de la lengua española. Disponible a Internet: [URL]
Frechina, J. V. (2011). La cançó en valencià: dels repertoris tradicionals als gèneres moderns. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
GDLC = Enciclopèdia Catalana (1998). Gran diccionari de la llengua catalana. Disponible a Internet: [URL]
Gendrau, Ll. (2012). Joves, mitjans de comunicació i consum cultural. Treballs de Sociolingüística Catalana, 22, 179–188.Google Scholar
González, C. (2008). Una llengua musicada. Palma de Mallorca: Documenta Balear.Google Scholar
Maestre, A. (2014). El discurso sobre la música popular contemporánea: crítica artística y divulgación periodística. Revista de Estudios Culturales de la Universitat Jaume I, 13, 69–83.Google Scholar
Martí, J. (2006). Diccionari històric del valencià coŀloquial. València: Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
Martines, J. (2002). L’aragonès i el lèxic valencià. Una aproximació. Caplletra, 32, 157–201.Google Scholar
Mas, J.-À. (2008). El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians. Benicarló: Onada Edicions.Google Scholar
(2010). Les connotacions ideològiques dels models lingüístics valencians: situació actual i condicionants històrics. Caplletra, 48, 47–70.Google Scholar
Montoya, B. (2006). Normalització i estandardització. Alzira: Bromera.Google Scholar
Payrató, L. (1985). La interferència lingüística. Comentaris i exemples català-castellà. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
(1996). Català coŀloquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. València: Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
Pomares, J. (1997). Diccionari del català popular i d’argot. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Poch, D. (2016). Cançons que han fet mal. Recuperat de [URL]
Pradilla, M. À. (2004). El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte. Benicarló: Onada Edicions.Google Scholar
(2008). La tribu valenciana: Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat lingüística. Benicarló: Onada Edicions.Google Scholar
Saladrigas, Xavier. (1997). L’ús del català en la música pop-rock (1987–1994). Treballs de sociolingüística catalana, 13, 57–75.Google Scholar
Salvanyà, J. (2009). Diccionari del català coŀloquial. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Sánchez, Daniel (26 febrer de 2012). El ‘boom’ de la música en valencià: 20 grups en 60 enllaços. Ara. Recuperat de [URL]
Sentí, A. (octubre, 2016). Norma i actituds lingüístiques en la (re)construcció d’un estàndard per al País Valencià: el lèxic. 25è Coŀloqui Germanocatalà. Coŀloqui de l’Associació Germano-Catalana, Bamberg.Google Scholar
Tormo, J. (2015). Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula. València: Sembra Llibres.Google Scholar
Wieland, K. (2008). Transgresiones lingüísticas bidireccionales: el lenguaje juvenil entre el castellano y el catalán. En C. Sinner, & A. Wesch (Eds.), El castellano en las tierras de habla catalana (155–179). Frankfurt/Madrid: Vervuert/Iberoamericana. DOI logoGoogle Scholar