Cover not available
Part of
Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan
Edited by Hans-Ingo Radatz
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 27] 2020
► pp. 129–140

The historical instrumentalization of Lleida’s Catalan identity

Current echoes

| Universitat de Girona,
Lleida – its official Catalan name – is part of the Catalan linguistic community and this has been instrumentalized for ulterior motives on various occasions. The most blatant example was the Franco regime’s attempt to prise Lérida – its official Spanish name – from the rest of Catalonia. Such events have conditioned the character and self-esteem of the inhabitants who also feel that the standardization of the Catalan language took little of their north-western dialect into account. Lleida has been subject to internal and external pressures which have given rise to lleidatanisme, a movement opposed to both leridanismo and catalanism, and whose echoes are still seen today. In this article, we examine the discourse on Catalan identity and Lleida’s place within it.
Keywords: Catalan linguistic community, secession, lleidatanisme , Francoism, language standardization
Article outline
  • 1.Lleida, non-existent in the Catalan social imaginary
  • 2.Territorial and linguistic border
  • 3.The divide-and-rule policy of the Franco regime
  • 4.The end of Francoist tampering
  • 5.Looking back from the present
  • 6.Final reflections
  • Notes
  • Bibliography
Published online: 29 May 2020
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.07gra
References (20)
Bibliography
Barrull, Jaume. 1992. “La Lleida de Màrius Torres”. Ressò de Ponent 98: 6–9.Google Scholar
Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Les terres de Lleida en la geografia, en l’economia i en la cultura catalanes. 1971. Barcelona: Editorial Pòrtic.Google Scholar
Lladonosa, Josep. 1955. La ciutat de Lleida. Barcelona: Barcino.Google Scholar
Marimon, Sílvia and Barallat, Mercè. 2006. “Lleida, la Gernika catalana”, Sàpiens 41: 26–33.Google Scholar
Masip, Robert [ et al.]. 2010. Lo nou diccionari lleidatà-català. Lleida: Alfazeta.Google Scholar
]. 2014. Lo lleidatà és fàcil. Txarra’l, sisquere. Lleida: Alfazeta.Google Scholar
Massanell, Mar. 2017. “El adverbio desiderativo sisquera ‘ojalá’: un aragonesismo del catalán occidental”. In Gallego, Ángel J. [ et al.] (ed.). Relaciones sintácticas. Homenaje a José M. Brucart y M. Lluïsa Hernanz. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 471–492.Google Scholar
Murgades, Josep. 1984. “Notícia d’una reflexió sobre Lleida”, Els Marges 32: 129–130.Google Scholar
Pagès, Lluís (ed.). 2012. Cròniques de la transformació d’una ciutat. Lleida: Pagès Editors.Google Scholar
Pons, Marc. 2016. “Lleida, la catalana? La resurrecció del leridanismo ”. Online: [URL] [Consulted: 16/4/2018].
Pueyo, Miquel. 1984. Lleida: ni blancs, ni negres, però espanyols. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Pueyo, Miquel [ et al.]. 1996. Lleida, l’extrema: La societat de Ponent a les acaballes del segle xx. Lleida: Pagès Editors.Google Scholar
Rafanell, August. 1990. “Lleida, a part”, El Punt 30: 5.Google Scholar
Sàez, Anna. 2016. “Diari còmplice. Del complex a la reivindicació. El canvi de xip d’una generació orgullosa de ser de l’oest” [Blog entry]. Taken from: [URL]
Sancho, David. 2006. “Lleida, la nova província d’Aragó”, Sàpiens 49: 28–31.Google Scholar
Sistac, Ramon. 2000. “Pròleg”. In Julià, Joan (ed.). Llengua i ús a les Terres de Ponent. Criteris i àmbits d’aplicació. Lleida: Pagès Editors, 13–16.Google Scholar
Valls, Fernando. 1939. “La Falsa Ruta”, La Vanguardia 15/2/1939: 3.Google Scholar
Valls, Esteve. 2013. Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en curs del català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística, doctoral thesis, Universitat de Barcelona.Google Scholar
Vallverdú, Josep (ed.). 1967. Lleida, problema i realitat. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
. 1972. Viatge entorn de Lleida. Barcelona: Selecta.Google Scholar