Cover not available
Part of
La «cavalleria umanistica» italiana / The Italian “Humanistic Chivalry”: Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’ / Enyego (Inico) d’Àvalos and ‘Curial e Guelfa’
Edited by Antoni Ferrando and Anna Maria Babbi
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 29] 2021
► pp. 31–42

Ideologia cavalleresca e cavalleria sportiva nel Curial

| Universitat de València – IIFV
Questo articolo fa un percorso sulla ideologia della cavalleria, dalle proposte teoriche di Raimondo Lullo fino alle novelle Tirante il Bianco e Curial e Güelfa. Tra il Duecento ed il Quattrocento si osserva una evoluzione degli ideali e della pratica della cavalleria nella Corona d’Aragona. Si passa di una cavalleria ideologica e religiosa a una cavalleria dove il componente amoroso e di esibizione sociale ha un ruolo importantissimo. Tra le teorie di Lullo colla quale si formavano i cavaliere -anche nella letteratura del XV secolo- e la prassi delle novelle alla fine del Medioevo, le differenze sono evidentissime.
Keywords: Llull, Tirant lo Blanch, Curial e Güelfa, cavalleria, educazione cavalleresca, novelle di cavalleria, Quattrocento
Article outline
  • 1.Introduzione
  • 2.L’educazione di Curial: La sua formazione ideologica e la sua formazione pratica
  • 3.Cavalleria sportiva e amorosa
  • 4.A guisa di conclusione
  • Nota
  • Bibliografia

Article language: Italian

Published online: 18 November 2021
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.29.03esc
References (16)
Bibliografia
Curial. 2007. Curial e Güelfa, a cura d’A. Ferrando. Toulouse: Anacharsis.Google Scholar
Escartí, V. J. 2018. “Memory Construction: The Knight King Jaume I According to Troubadors and Chronicles”, in Cortijo Ocaña, A. (ed.) Chivalry, the mediterranean, and the Crown of Aragon, Newark – Delaware: Juan de la Cuesta, pp. 151–170.Google Scholar
2020. “Les festes del casament de Lucrècia Borja amb Alfons d'Aragó, el 1498”, Papers de la Costera, 18, pp. 95–103.Google Scholar
Ferrando, A. 2010. “El Llibre dels feits del rei en Jaume. La versió canònica de la crònica jaumina”, in Llibre dels feits del rei en Jaume, a cura d’A. Ferrando i V. J. Escartí. València: AVL, pp. 25–58.Google Scholar
Hauf, A. 1990. “Artur a Constantinoble. Entorn a un curiós episodi del Tirant lo Blanc”, L’Aiguadolç, 12/13, pp. 13–31.Google Scholar
Llull, R. 1988. Llibre de l’orde de cavalleria, a cura d’Albert Soler i Llopart. Barcelona: Barcino.Google Scholar
Martorell, J. 2003. Tirant lo Blanch, a cura d’A. Hauf. València: Tirant lo Blanc /AVL.Google Scholar
Martorell, J. / Galba, M. J. de. 1990. Tirant lo Blanch, a cura d’A. Hauf i V. J. Escartí, València: Generalitat Valenciana.Google Scholar
Martos, J. L. 1995. “La doctrina cavalleresca lulliana en l’obra de Joanot Martorell. L’episodi de l’ermità”, in Miscellània Germà Colón, 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 37–46.Google Scholar
Negrín Fajardo, O. (coord.). 2011. Historia de la Educación Española. Madrid: UNED.Google Scholar
Pere el Cerimoniós. 1984. Crònica, a cura de F. Soldevila. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Riquer, M. de. 1983. Història de la literatura catalana. Vol. 3. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Soler, A. 2017a. “Enyego d’Àvalos, autor de Curial e Güelfa?”, Estudis Romànics, 39, pp. 137–165.Google Scholar
2017b. La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, 4 vols. València: Publicacions de la Universitat de València – Institució Alfons el Magnànim – Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
2018a. Enyego d’Àvalos i l’autoria del Curial. València: Institució Alfons el Magnànim – CEIV – Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
2018b. “Cap a una nova interpretació del Curial”, Revista Valenciana de Filologia, 2, pp. 171“204.Google Scholar