Cover not available
Part of
La «cavalleria umanistica» italiana / The Italian “Humanistic Chivalry”: Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’ / Enyego (Inico) d’Àvalos and ‘Curial e Guelfa’
Edited by Antoni Ferrando and Anna Maria Babbi
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 29] 2021
► pp. 43–56

Otium litteratum en la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa

| UNED
L’episodi nord-africà del llibre tercer de la novel·la ha estat ja revisat per diversos estudiosos com una recreació de la història de Dido i Eneas que ens transmet l’Eneida. Els especialistes han subratllat els trets particulars de la reescriptura d’aquest episodi virgilià, tot suggerint la intermediació d’autors italians com Petrarca o Boccaccio. En aquesta contribució pretenem explorar els aspectes que relacionen aquest passatge amb el nou concepte d’otium que els humanistes italians desenvolupen a partir del redescobriment d’alguns textos clàssics. En particular, suggerim l’anàlisi dels paral·lels amb De vita solitaria de Petrarca, autor ben present en la novel·la, com han mostrat els estudis de Francisco Rico o Júlia Butinyà.
Keywords: Petrarca, De vita solitaria, otium litteratum, Curial e Güelfa
Article outline
  • De vita solitaria
  • Otium sine literis mors est
  • “Un ort molt gran e bell e ben plantat de molts arbres”
  • Nota
  • Bibliografia

Article language: Catalan

Published online: 18 November 2021
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.29.04gro
References (36)
Bibliografia
André, Jean-Marie. 1966. L’«otium» dans la vie morale et intellectuelle romaine, des origines à l’époque augustéenne. Paris: Presses Universitaires de France.Google Scholar
Bastardas, Joan. 1987. “El suïcidi literari de Càmar. Una nota sobre el primer humanisme català en el Curial e Güelfa”. In Estudis de llengua i literatures catalanes XIV. Miscellània Antoni M. Badia i Margarit, 255–263. Barcelona: PAM.Google Scholar
Bondanella, Julia Conaway. 2008. “Petrarch’s Rereading of Otium in De vita solitaria”. Comparative Literature 60, 1: 14–28. DOI logoGoogle Scholar
Butinyà, Júlia. 1991. “Tres comentarios sobre la novela Curial e Güelfa”. Revista de Filología Románica VIII: 251–265.Google Scholar
. 2001. Tras los orígenes del humanismo: el «Curial e Güelfa». Madrid: Uned.Google Scholar
Calvo, Cesáreo. 2014. Trad. Curial e Güelfa. Roma: Aracne Editrice.Google Scholar
Carraud, Christophe (ed.). 1999. Pétrarque. La vie solitaire. Grenoble: Million.Google Scholar
(ed.). 2000. Pétrarque. Le repos religieux. Grenoble: Million.Google Scholar
Dosi, Antonietta. 2006. Otium. Il tempo libero dei Romani. Roma: Edizioni Quasar.Google Scholar
Ferrando, Antoni (ed.). 2007. Curial e Güelfa. Toulouse: Anacharsis.Google Scholar
. 2014. “Introduzione”. In Curial e Güelfa, ed. by Cesáreo Calvo, and Anna Giordano, 9–66. Roma: Aracne Editrice.Google Scholar
Grifoll, Isabel. 2011. “Càmar i les clares dones”. In Dones i literatura entre l’edat mitjana i el Renaixement, ed. by Ricard Bellveser, 283–318. València: Institució Alfons el Magnànim.Google Scholar
Gros, Sònia. 2013. “Sobre el passatge final de Lo Somni i la presència del Secretum”. eHumanista/IVITRA 4: 73–96.Google Scholar
. 2015. «Aquella dolçor amarga». La tradició amatòria clàssica en el «Curial e Güelfa». València: PUV.Google Scholar
Hillgarth, J. N. 1991. Readers and books in Majorca (1229–1550). Paris: CNRS.Google Scholar
Laidlaw, W. A. 1968. “Otium”. Greece and Rome 15, 1: 42–52. DOI logoGoogle Scholar
Lida, María Rosa. 1974. Dido en la literatura española. Su retrato y su defensa. Londres: Tamesis Books Limited.Google Scholar
Llovet, Jordi (ed.). 2011. Francesco Petrarca. Elogi de la vida solitària. Barcelona: Angle Editorial.Google Scholar
Mann, Nicholas. 1999. « Préface ». In Pétrarque. La vie solitaire. Grenoble: Million.Google Scholar
Mesa, Juan Francisco. 2012. “Pietro Alighieri, fuente de Curial e Güelfa”. eHumanista/IVITRA 1: 185–196.Google Scholar
. 2015. “Eneida en Curial e Güelfa: comentarios latinos a Dante como intermediarios”. In Miscellanea Latina, ed. by M. T. Muñoz, and L. Carrasco, 137–144. Madrid: SELAT.Google Scholar
Miguel, Jeroni. 2009. “Virtus et sapientia, elements integradors de la nobilitas de Curial”. eHumanista 13: 38–60.Google Scholar
Moreno, Rosario (ed.). 2011. Diccionario de motivos amatorios en la literatura latina (siglos III a.C.-II d.C.). Huelva: Universidad de Huelva.Google Scholar
Raffarin, Anne. 2011. “Aeneas Sylvius Piccolomini et les homes de lettres de son temps: entre histoire littéraire et théorie litteraire”. Cahiers d’études italiennes 13: 141–159. DOI logoGoogle Scholar
Rico, Francisco. 1982. “Para el Curial”. In Primera cuarentena y Tratado general de literatura, 89–90. Barcelona: El Festín de Esopo.Google Scholar
. 2002. “Petrarca y el humanismo catalán”. In Estudios de literatura y otras coses, 147–178. Barcelona: Destino.Google Scholar
Ruiz, Íñigo. 2010. “Caminos de Petrarca en la España del siglo XV”. Boletín de la Real Academia Española 90: 291–310.Google Scholar
Sánchez, Francisco Franco. 2012. “Lo musulmán y lo árabe en el Curial e Güelfa”. In Estudis lingüístics i culturals sobre «Curial e Güelfa» ed. by Antoni Ferrando, 287–325. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company. DOI logoGoogle Scholar
Soler, Abel. 2017. “Enyego d’Àvalos, autor de Curial e Güelfa?” Estudis Romànics 39: 137–165.Google Scholar
Stocchi, Manuela. 1996–97. “Curial e Güelfa e il Decamerone”. BRABLB 45: 295–316.Google Scholar
Turró, Jaume. 1991. “Sobre el «Curial», Virgili i Petrarca”. In Miscellània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura III, ed. by Antoni Ferrando, and Albert Hauf, 149–168. Barcelona: PAM.Google Scholar
Valero, Juan Miguel. 2015a. “Petrarca y el Humanismo en la península Ibérica. Marco”. Quaderns d’Italià 20: 11–35.Google Scholar
. 2015b. “Guía rápida para el estudio de Petrarca en la península Ibérica. Versiones y menciones”. Quaderns d’Italià 20: 191–213.Google Scholar
Vickers, Brian. 1990a. “Leisure and idleness in the Renaissance: the ambivalence of «otium» (Part I). Renaissance Studies 4, 1: 1–37. DOI logoGoogle Scholar
. 1990b. “Leisure and idleness in the Renaissance: the ambivalence of «otium» (Part II). Renaissance Studies 4, 2: 107–154. DOI logoGoogle Scholar