Seducció (Làquesis), versus elecció i gràcia prevenint (Güelfa)

Un dels temes centrals del Curial és el paper dels ulls, tema que l’autor de la novel·la subratlla mitjançant un hàbil joc de motius associables amb els de la poesia tradicional i la novel·la sentimental, i amb el concepte moral de la seducció procedent dels tractats teòlogics medievals on es descriu un prototipus de dona vana i orgullosa del tot oposat al model de bellesa artificial preconitzat per la tradició clàssica, ben representada per la descripció d’Helena en les Històries Troianes de Guido de Columpnis. Curial, vassall i protegit de la Güelfa, cau en el parany dels ulls de Làquesis, donzella d’extraordinària i artificiosa bellesa i de nom semànticament relacionat amb el fat i la mort i també, amb el llaç i el pou de la perdició moral. Com el fill pròdig de la coneguda paràbola evangèlica, ell també viu una etapa de relaxació moral dels sentits, que li fa perdre la raó, seguida d’una necessària catarsi espiritual, i acaba acollint-se finalment a la gràcia prevident d’un amor que l’havia elegit des del principi i que acaba redimint-lo. La novel·la tindria així com a possible rerefons conceptual o correlat objectiu la mateixa èpica de l’homo viator cristià que “no pot servir dos senyors” (Mt. 6, 22–24) i es debat entre la gràcia divina i la temptació diabòlica. L’article tracta de mostrar la rellevància conceptual dels referents teològics detectats, a l’hora de llegir i potser d’interpretar la novel·la. Aquests referents, com ara el de l’elecció divina i el de gratia praeveniens o gràcia prevenint, explicitat en l’article, tot i oferir un estimulant canyamàs conceptual i ajudar en més d’un cas específic a una millor lectura del text, no semblen tanmateix suficients per a proposar una lectura esotèrica o al·legòrica del llibre, però sí permeten dubtar del caràcter humanístic de l’obra, que implicaria una defensa de l’art com artifici, rebutjada per la perspectiva més aviat tradicional de la dona, coincident amb els predicadors medievals, que perfila l’autor. Una visió, clarament antitètica a la clàssica de Guiu de Columpnis.