Aproximació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Güelfa
Hem estudiat el lèxic del Curial e Güelfa dins el context de l’evolució del català al s. xv. Posem atenció especial sobre els elements que representen una novetat (primeres atestacions d’un mot o variant i d’un sentit) o que, inversament, resulten més propis d’estadis evolutius anteriors. Això ens ha permès concretar l’aportació d’aquesta obra a la història del lèxic català en vessants de tan de relleu com ara: (a) la incorporació de cultismes en un context de rellatinització de les llengües romàniques i dins una obra en què és molt palesa la reflexió filològica; (b) la presència de manlleus d’altres llengües (francès, occità, italià, espanyol), en bona part condicionada per les fonts de l’obra i per ambient poliglota en què degué escriure’s; i (c) la caracterització dels dialectes catalans a la darreria de l’edat mitjana i, doncs, la possible adscripció dialectal del text
Article language: Catalan