Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 29–38

Chapter 3
Linguistic ecology

| Endangered Languages Study Group, University of Barcelona
In Catalan sociolinguistics, ecolinguistics emerged early on and has recently undergone considerable development. The article briefly reexamines the history of this sphere of linguistics and the main areas of interest stemming from it. These areas are based on the adaptation of the epistemological model of ecology to sociolinguistics, with the adoption of concepts such as ecosystem or emergency and with a criticism of mechanical and analytical conceptions, being replaced by a holistic perspective. They are also based on the acceptance of certain proposals from ecology such as conservation and diversophilia. Finally, other areas are mentioned, such as catastrophe theory or ecological analogy in discourse analysis.
Keywords: ecolinguistics, ecosystem, diversity, holism
Article outline
  • 1.Linguistic ecology in the sociolinguistic tradition in Catalan
  • 2.The ecological model as an epistemological referent
  • 3.Linguistic ecologism
  • 4.Ecology and discourse
  • 5.Conclusions
  • References
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.03com
References (38)
References
Aracil, Lluís Vicent (1983). Dir la realitat. Barcelona: Països Catalans.Google Scholar
Argenter, Joan (2013). «Iberian language ecologies: notes on history and the current situation». In: Vandenbussche, Wim & Jahr, Ernst Håkon, & Trudgill, Peter (eds.). Language Ecology of the 21st Century: Linguistic Conflicts in their Social Environment. Oslo: Novus Forlag, pp. 137–164.Google Scholar
Artigues, Antoni & Calafat, Rosa (1998). Ecologia lingüística (per la vida de l’ecosistema català). Barcelona: La Busca.Google Scholar
Barrieras, Mònica, Vilaró, Sergi & Junyent, Maria Carme (2000). Quadern E.S.O. de la diversitat lingüística. Barcelona: Octaedro.Google Scholar
Barrieras, Mònica, Comellas, Pere, Fidalgo, Mònica, Junyent, M. Carme & Unamuno, Virginia (2009). Diversitat lingüística a l’aula. Barcelona: Fundació Bofill.Google Scholar
Bastardas, Albert (1996). Ecologia de les llengües: Medi, contactes i dinàmica sociolingüística. Barcelona: Proa.Google Scholar
(1997). “Contextos i representacions en els contactes lingüístics per decisió política: substitució versus diglòssia des de la perspectiva de la planetarització”. DiversCité Langues, no. ii. Available at: [URL] “[URL] [Last accessed: 27 August 2009]
(2002). “Política lingüística mundial a l’era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la ‘complexitat’”. Noves SL (summer). Available at: [URL] [Last accessed: 27 August 2009]
(2004). “Diversitat biològica i diversitat lingüística: algunes pistes transdisciplinàries per a una socioecologia de les llengües”. In: Bastardas, Albert (ed.). Diversitats: Llengües, espècies i ecologies. Barcelona: Empúries.Google Scholar
(2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Centre d’Estudis de Temes Contemporanis: Angle.Google Scholar
(2013). “General linguistics and communication science: Sociocomplexity as an integrative perspective”. In: Massip-Bonet, Àngels & Bastardas-Boada, Albert (eds.). Complexity perspectives on languages, communication, and society. Berlin: Springer, pp. 151–173. DOI logoGoogle Scholar
(2017a). “The ecology of language contact: minority and majority languages”. In: Fill, Alwin & Penz, Hermine (eds.). The Routledge Handbook of Ecolinguistics. New York: Routledge, pp. 26–39. DOI logoGoogle Scholar
(2017b). “Complexity in language contact: A socio-cognitive framework”. In: Mufwene, Salikoko et al. (eds.). Complexity in language: Developmental and evolutionary perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 218–244. DOI logoGoogle Scholar
(2019). From language shift to language revitalization and sustainability: A complexity approach to linguistic ecology. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
Joan, Bernat (2005). Projecte ecolingüística=ecolinguistics project. Eivissa: Mediterrània.Google Scholar
Comajoan, Llorenç (2009). “Què és l’ecolingüística i per a què serveix?” Revista d’Igualada, no. 31.Google Scholar
Comellas, Pere (2006). Contra l’imperialisme lingüístic: A favor de la linguodiversitat. Barcelona: La Campana.Google Scholar
Couto, Hildo Honório do (2007). Ecolingüística: Estudo das relações entre língua e meio ambiente. Brasília: Thesaurus.Google Scholar
Fill, Alwin (2001). “Ecolinguistics: state of the art 1998”. In: Fill, Alwin & Mühlhäusler, Peter (ed.). The ecolinguistics reader: Language, ecology and environment. London: Continuum, pp. 43–53.Google Scholar
(2002). “Tensional arches: language and ecology”. In: Fill, Alwin & Penz, Hermine & Trampe, Wilhelm (ed.). Colourful Green Ideas. Bern: Peter Lang, pp. 15–27.Google Scholar
Janer Manila, Gabriel (1982). Cultura popular i ecologia del llenguatge. Barcelona: Ceac.Google Scholar
Junyent, M. Carme (1989). Les llengües del món: Ecolingüística. Barcelona: Empúries.Google Scholar
(1992). Vida i mort de les llengües. Barcelona: Empúries.Google Scholar
(1998). Contra la planificació: Una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries.Google Scholar
(1999). La Diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Octaedro.Google Scholar
(2013). El Rol de les llengües dels alumnes a l’escola. Barcelona: Octaedro.Google Scholar
(2020). El futur del català depèn de tu. Barcelona: La Campana.Google Scholar
Junyent, M. Carme, Comellas, Pere, Barrieras, Mònica, Cortès-Colomé, Montserrat, Monrós, Eva & Fidalgo, Mònica (2014). La diversidad lingüística: una invitación a reconocerla, comprenderla e incoporarla. Barcelona: Octaedro.Google Scholar
Marí, Isidor (2006). “Un projecte intercultural compartible per tothom”. In: Mundialització, interculturalitat i multilingüisme. Palma: Lleonard Muntaner, pp. 21–32.Google Scholar
Massip-Bonet, Àngels & Bastardas-Boada, Albert (eds.) (2013). Complexity perspectives on languages, communication, and society. Berlin: Springer. DOI logoGoogle Scholar
(eds.) (2014). Complèxica: Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
Massip-Bonet, Àngels Bel-Enguix, Gemma & Bastardas-Boada, Albert (eds.) (2019). Complexity applications in language and communication sciences. Cham: Springer. DOI logoGoogle Scholar
Morant, Ricard & Peñarroya, Miquel (1995). Llenguatge i cultura: per una ecologia lingüística. València: Universitat de València.Google Scholar
Pennycook, Alastair (2004). “Language policy and the ecological turn”. Language Policy, vol. 3, no. 3, pp. 213–239. DOI logoGoogle Scholar
Querol, Ernest (2003). “Les catastrophes sont-elles écologiques? Un nouveau modèle pour l’étude de l’écologie des langues”. In: Boudreau, A. ( et al.). Colloque international sur l’écologie des langues. Paris: L’Harmattan, pp. 13–31.Google Scholar
Solé i Camardons, Jordi (1998). Poliglotisme i raó: El discurs ecoidiomàtic de Delfí Dalmau. Lleida: Pagès.Google Scholar
Tusón, Jesús (2004). Patrimoni natural: Elogi i defensa de la diversitat lingüística. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Unamuno, Virgínia (2003). La Carpeta de la diversitat lingüística: cicle mitjà de primària. Barcelona: Octaedro.Google Scholar