Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 261–274

Chapter 17
Linguistic anthropology

Concepts and field sites

| Autonomous University of Barcelona | Institute of Catalan Studies
Since ethnography is born out of anthropological science, the article focuses on ethnographic sociolinguistic research. From a theoretical and methodological framework, the notions of social meaning, speech community and context are dealt with and so is the role of indexicality, particularly non-referential indexicality. Subsequently, several phenomena that have been studied by Catalan sociolinguists following this line of research are identified and significant contributions in each area are underlined: language choice, code-switching, youth linguistic practices, social inequality and the ethnography of school, intercultural communication, language shift, language attrition and language death, language ideologies and historical linguistic ethnography. Finally, some contributions by Catalan anthropologists studying South American or African indigenous communities are described.
Keywords: language choice, code-switching, language shift, language ideologies, linguistic ethnography
Article outline
  • 1.
  • 2.
  • 3.
  • 4.
  • Notes
  • References
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.17arg
References (57)
References
Aracil, Lluís V. (1982). “Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova”. In: Papers de sociolingüística. Barcelona: La Magrana, pp. 23–38.Google Scholar
Argenter, Joan A. (2001). “Code-switching and dialogism: verbal practices among Catalan Jews in the Middle Ages”. Language in Society, no. 30. pp. 377–402. DOI logoGoogle Scholar
(2005). “Did our ancestors code-switch? Inferring from written records”. In: Cohen, J.; McAlister, K.; Rolstad, K.; MacSwan, J. (ed.). ISB4: Proceedings of the 4th International Symposium on Bilingualism. Somerville, MA: Cascadilla Press, pp. 84–93.Google Scholar
(2006). “Responsibility in discourse: evidence, report and entitlement to speak in the Book of Deeds of King James”. Language in Society, no. 35, pp. 1–25. DOI logoGoogle Scholar
(2008). “Political oratory, power and authority in a medieval Mediterranean kingdom”. Sociolinguistic Studies, no. 2, pp. 1–30. DOI logoGoogle Scholar
(2013). “Intergenerational permeability and cleavages: from parents as agents of language shift to grandparents as a source of knowledge. Catalan: a heritage language in Alghero, Sardinia”. In: Norris, Mary Jane et al.. (ed.), Endangered Languages beyond Boundaries: Community Connections, Collaborative Approaches, and Cross-Disciplinary Research. Bath: Foundation for Endangered Languages, pp. 150–156.Google Scholar
Boix, Emili. (1993). Triar no és trair. Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Boix-Fuster, Emili. (2009). Català o castellà amb els fills? La transmissió de la llengua en famílies bilingües a Barcelona. Sant Cugat del Vallès: Rourich.Google Scholar
Boix-Fuster, Emili & Torrens, Rosa M. (ed.) (2011). Les llengües al sofà: El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Lleida: Pagès.Google Scholar
Bretxa, Vanessa. (2009). “El salt a secundària: els preadolescents, consum cultural i llengua”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 22, pp. 171–209Google Scholar
. (2013). El salt a secundària. Els canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Cambra, Margarida. (2003). Une approche ethnographique de la classe de langue. París: Didier.Google Scholar
Casanova, Eugeni. (2016). Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès/Barcelona: Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural, Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Chessa, Enrico. (2007). Enquesta sobre els usos lingüístics a l’Alguer 2004: Llengua i societat a l’Alguer en els inicis del segle XXI. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
. (2010). Another case of language death? The intergenerational transmission of Catalan in Alghero. Doctoral thesis. University of London.
Codó, Eva. (2008). Immigration and bureaucratic control: Language practices in public administration. Berlin: Mouton de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Conill, Josep. (2007). Del conflicte lingüístic a l’autogestió: Materials per a una sociolingüística de la complexitat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Corona, Víctor. (2012). Globalización, identidades y escuela: lo latino en Barcelona. Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona.
Cots, Josep Maria & Nussbaum, Lucile. (2008). “Communicative competence and institutional affiliation: interactional processes of identity construction by immigrant students in Catalonia”. International Journal of Multilingualism, no. 5, pp. 17–40. DOI logoGoogle Scholar
DiGiacomo, Susan. (1985). The politics of identity: Nationalism in Catalonia. Ann Arbor: University Microfilms International.Google Scholar
Frekko, Susan. (2006). ‘Catalan that doesn’t hurt the eyes’: Linguistic display and linguistic regimentation in Barcelona. Doctoral thesis. University of Michigan.
Fukuda, Makiko. (2009). Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: Comunitat, llengües i ideologies. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Garrido, Maria Rosa. (2014). Emmaus as a transnational imagined community: Narrative, interdiscursivity, multilingualism and relationality in a social movement. Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona.
Hymes, Dell H. (1966). “Two types of linguistic relativity (with examples from Amerindian ethnography)”. In: Bright, William. (ed.). Sociolinguistics. The Hague: Mouton, pp. 114–167.Google Scholar
(1973). “On the origins and foundations of inequality among speakers”. Daedalus, no. 102, pp. 59–85.Google Scholar
Malinowski, Bronislaw. (1924). “The problem of meaning in primitive languages”. In: Ogden, Charles K.; Richards, Ivor A. The meaning of meaning. Suplement I. New York: Harcourt, Brace, & World, pp. 296–336.Google Scholar
Mallart, Lluís (2008). El sistema mèdic d’una societat africana: Els evuzok del Camerun. Barcelona: Càtedra UNESCO de Llengües i Educació – Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Montoya, Brauli. (1986). Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’Edat Moderna. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.Google Scholar
. (1996). Alacant: La llengua interrompuda. Valencia: Denes.Google Scholar
. (2000). Els alacantins catalanoparlants: Una generació interrompuda. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Moyer, Melissa G. (2011). “What Multilingualism? Agency and Unintended Consequences of Multilingual Practices in a Barcelona Health Clinic”. Journal of Pragmatics 43, pp. 1209–1221. DOI logoGoogle Scholar
Nussbaum, Luci & Unamuno, Virginia. (ed.) (2006). Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
Pujolar, Joan. (1997): De què vas, tio? Barcelona: Empúries.Google Scholar
. (2001). Gender, heteroglossia and power: A sociolinguistic study of youth culture. Berlin: Mouton de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
. (2007). “African Women in Catalan Language Courses: Struggles over Class, Gender and Ethnicity in Advanced Liberalism”. In: McElhinny, Bonnie. (ed.). Words, worlds and material girls: Language, gender, globalization. Berlin: Mouton de Gruyter, pp. 305–347.Google Scholar
Pujolar, Joan et al.. (2010). Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Queixalós, Francesc & Jiménez, Rosalba. (comp.) (2010). Entre cantos y llantos: Tradición oral sikuani. Bogotà: Fundación Etnollano.Google Scholar
Querol, Ernest. (1999). Cap a un nou marc teòric per a l’estudi de les variables dels processos de substitució lingüística. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
. (coord.) ( et al..) (2007). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI: L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja, Illes Balears, i Comunitat Valenciana. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Rosselló, Carles de. (2010), Aprendre a triar. L’adquisició de les normes d’ús i alternança de codis en l’educació infantil. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Silverstein, Michael. (2003). “Indexical order and the dialectics of sociolinguistic life”. Language and Communication, no. 23, pp. 193–229. DOI logoGoogle Scholar
Simon, Sophia. (2009). “«Algherese? Sì, ma solo per scherzare.»” “Zum Gebrauch katalanischer Versatzstücke in der Jungendsprache von l’Alguer”. Zeitschrift fürKatalanistik, no. 22, pp. 37–70.Google Scholar
Surrallés, Alexandre. (2003). “Face to face: Meaning, feeling and perception in Amazonian welcoming ceremonies”. Journal of the Royal Anthropological Institute, no. 9, pp. 775–791. DOI logoGoogle Scholar
. (2008). “Interiorité, cœur et âme en Amérique indienne”. In: Aubry, Gwenaëlle; Ildefonse, Frédérique (ed.). Le Moi et l’interiorité. Paris: J. Vrin, pp. 295–312.Google Scholar
. (2009). En el corazón del sentido: Percepción, afectividad, acción en los candoshi, Alta Amazonia. Lima: Instituto Francés de Estudios Andinos (IFEA); Copenhaguen: Grupo Internacional de Trabajo sobre Estudios Indígenas (IWGIA). DOI logoGoogle Scholar
Tusón, Amparo. (1990). Language, community and school in Barcelona. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona. [Microfiche]Google Scholar
Unamuno, Virginia. (1997). Lenguas, identidades y escuela: Etnografía de la acción comunicativa. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
. (2003). “Quién es qui a l’escola?: el reto de observarnos diversos”. In: Poveda, David. (coord.). Entre la diferencia y el conflicto: Miradas etnográficas a la diversidad cultural en la educación. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, pp. 31–66.Google Scholar
. (2009). “Dinàmiques sociolingüístiques i immigració: l’escola com a microcomunitat”. In: Junyent, Carme. (ed.). Llengua i acollida. Barcelona: Horsori.Google Scholar
Ventura, Montserrat. (2009). Identité, cosmologie et chamanisme des Tsachila de l’Equateur: À la croisée des chemins. Paris: Harmattan.Google Scholar
Vila, Francesc Xavier. (1996). When classes are over: Language choice and language contact in bilingual education in Catalonia. Doctoral thesis. Vrije Universiteit Brussel.
Woolard, Kathryn. (1989). Double talk: Bilingualism and the politics of ethnicity in Catalonia. Stanford: Stanford University Press. DOI logoGoogle Scholar
. (2002). “Bernardo de Aldrete and the Morisco problem: A study in early modern Spanish language ideology”. Comparative Studies in Society and History, vol. 44, no. 3, pp. 446–480. DOI logoGoogle Scholar
. (2004). “Is the past a foreign country? Time, language origins, and the nation in early modern Spain”. Journal of Linguistic Anthropology, no. 14, pp. 57–80. DOI logoGoogle Scholar
. (2008). “Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística”. Revista de Llengua i Dret, no. 49, pp. 179–199.Google Scholar
. (2009). “Linguistic consciousness among adolescents in Catalonia: A case study from the Barcelona urban area in longitudinal perspective”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 22, pp. 125–149.Google Scholar
Woolard, Kathryn & Genovese, E. Nicholas. (2007). “Strategic bivalency in Latin and Spanish in early modern Spain”. Language in Society, no. 36, pp. 487–509. DOI logoGoogle Scholar