Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 297–312

Chapter 19
Pragmatics and discourse analysis

| University of Barcelona
The aim of this article is to show the relationship between the general goals of pragmatics and discourse analysis research in modern linguistics and the particular goals of Catalan pragmatics and discourse analysis research. It is assumed that pragmatics and discourse analysis can be considered, on the whole, to be a single scientific discipline, the general aim of which is to offer an interdisciplinary functional view of language use and communication. According to this general aim, pragmatic and discourse analysis studies seek explanations on both use processes and the relationship between language use and language structures. From these two areas of interest, a series of interdependent scientific objectives have developed that have been studied to varying extents in Catalan language research.
Keywords: Catalan, pragmatics, discourse analysis, social variation, functional variation, grammar
Article outline
  • 1.Introduction
  • 2.Linguistic activity and social context
  • 3.Linguistic activity and culture
  • 4.Cognitive processing as part of the production and interpretation of language in context
  • 5.The nature of meaning in linguistic activity
  • 6.Intentionality in linguistic activity
  • 7.Analysis of the relationship between use and structures
  • 8.Thematic heterogeneity and the predominance of descriptivist and applied approaches
  • Acknowledgements
  • Notes
  • References
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.19alt
References (125)
References
Alturo, Núria. (2001). “Les activitats no són accions (situacions i tipus de text en anglès i en català”. Caplletra, no. 30, pp. 111–134.Google Scholar
Alturo, Núria & Chodorowska-Pilch, Marianna. (2009). “La gramaticalització de sisplau”. Els Marges, no. 88, pp. 15–37.Google Scholar
Alturo, Núria & Hengeveld, Kees. (2010). “La dimensió pragmàtica de la cohesió en la conversa”. Caplletra, no. 49, pp. 1–20.Google Scholar
Antolí Martínez, Jordi M. (2020). “Subjectivization and Intersubjectivization in the Evolution of the Verb Témer in Catalan (13th–19th c.)”. Catalan Journal of Linguistics. Special issue: Context and Linguistic Change, 2020, pp. 129–159. DOI logoGoogle Scholar
Aracil, Lluís Vicent. (1982). “Remarques al projecte Manual de llengua catalana”. In: Papers de sociolingüística. Barcelona: La Magrana, pp. 229–247.Google Scholar
. (1983). Dir la realitat. Barcelona: Països Catalans.Google Scholar
Bach, Carme. (2001). Els connectors reformulatius catalans: Anàlisi i proposta d’aplicació lexicogràfica. Doctoral thesis. Universitat Pompeu Fabra.
. (2017): “Les marqueurs de reformulation paraphrastique du catalan: une classe homogène?”. Pragmalingüística, no. 1, pp. 152–170.Google Scholar
Bassols, Margarida. (1989). “Aportacions de la pragmàtica a l’anàlisi del discurs”. Caplletra, no. 7, pp. 33–47.Google Scholar
. (1990). Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
. (1995). “Les inferències pragmàtiques”. In: Artigas, Rosa. El significat textual. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 29–46.Google Scholar
. (2001). Les claus de la pragmàtica. Vic: Eumo.Google Scholar
. (2006). “Qui s’està de defensar la seva opinió? Argumentació i pragmática”. In: Alturo, Núria; Besa, Josep; Bladas, Òscar; Nogué, Neus. (ed.). L’argumentació. Barcelona: PPU, pp. 63–87.Google Scholar
. (2007). El llenguatge dels polítics: Anàlisi del cas català. Vic: Eumo.Google Scholar
. (2011). “‘Here, many stories begin on a paper napkin’. Argumentation in Catalan discourse”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 247–271. DOI logoGoogle Scholar
Beltran, Vicenç. (2017). “Pragmàtica i història de la literatura”. In: Avenoza, Gemma; Simó, Meritxell; Soriano Robles, M. Lourdes (ed.) Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval. València: Universitat de València, pp. 9–15.Google Scholar
Berenguer, Josefa & Salvador, Vicent. (1998). “Análisis de algunos marcadores discursivos en un corpus conversacional bilingüe catalán-español”. Atti del XXI Congresso Internazionale de Linguistica e Filologia Romanza. Vol. IV. Tübingen: Max Niemeyer, pp. 863–872.Google Scholar
Bladas, Òscar. (2012). “Conversational Routines, formulaic language and subjectification”. Journal of Pragmatics, vol. 44, no. 8, pp. 929–957. DOI logoGoogle Scholar
Boix, Emili. (1993). Triar no és trair: Identitat i llengua en els joves de Barcelona. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
. (1998). “La variació social”. Caplletra, no. 25, pp. 135–162.Google Scholar
Boix, Emili & Payrató, Lluís. (1995). “An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics”. Catalan Review, vol. 9, no. 2, pp. 317–403. DOI logoGoogle Scholar
Cabré, M. Teresa. (1986). “L’anàlisi del discurs, entre la confusió i la polémica”. Llengua & Literatura, no. 1, pp. 281–304.Google Scholar
. (1999). La terminología: Representación y comunicación: Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: IULA.Google Scholar
Carrera i Sabaté, Josefina. (1998). “Estudi del comportament dels segments /bl/, /gl/ i /r/”. In: Payrató, Lluís (coord.). Oralment: Estudis de variació funcional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 57–74.Google Scholar
Castellà, Josep M. (1992). De la frase al text: Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries.Google Scholar
(2004). Oralitat i escriptura. Dues cares de la complexitat del llenguatge. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Climent, Laia M. (2012). “Devoradores i devorades: les dones a la publicitat”. In: Salvador, Vicenç (ed.) L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre, pp. 223–253.Google Scholar
Coll-Florit, Marta, Climent, Salvador, Sanfilippo, Marco & Hernández-Encuentra, Eulàlia. (2021). “Metaphors of Depression. Studying First Person Accounts of Life with Depression Published in Blogs”. Metaphor and symbol, vol. 36, no. 1, pp. 1–19. DOI logoGoogle Scholar
Cots, Josep M., Nussbaum, Lucila, Payrató, Lluís & Tusón, Amparo. (1989). “Conversa(r)”. Caplletra, no. 7, pp. 51–72.Google Scholar
Cuenca, M. Josep. (2003). “Two ways to reformulate: a contrastive analysis of reformulation markers”. Journal of Pragmatics, vol. 35, no. 7, pp. 1069–1093. DOI logoGoogle Scholar
. (2006). La connexió i els connectors: Perspectiva oracional i textual. Vic: Eumo.Google Scholar
. (2008). Gramàtica del text. Alzira: Bromera.Google Scholar
. (2009). “La pragmàtica en la gramàtica”. In: Institut d’Estudis Catalans. Memòria: Curs 2007–2008. Barcelona: IEC.Google Scholar
. (2011). “Catalan interjeccions”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 173–211. DOI logoGoogle Scholar
. (2020). “Pragmatics and Text Linguistics”. In: Argenté, Joan A.; Lüdtke, Jens. (ed.). Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: De Gruyter, pp. 287–310. DOI logoGoogle Scholar
Cuenca, M. Josep; Marín, M. Josep. (2001). “Verbos de percepción gramaticalizados como conectores. Análisis contrastivo español-catalán”. In: Maldonado, Ricardo. (ed.). Estudios cognoscitivos del español, pp. 215–238. [Article in Revista Española de Lingüística Aplicada (RESLA)]Google Scholar
. (2012). “Discourse markers and modality markers in Spoken Catalan: the Case of (és) clar”, Journal of Pragmatics 44, pp. 2211–2225. DOI logoGoogle Scholar
Cuenca, Maria Josep & Massip, Àngels. (2005): “Connectors i processos de gramaticalització”. Caplletra, no. 38, pp. 259–277.Google Scholar
Cuenca, M. Josep & Todolí, Júlia. (1996). “Actituds i components culturals en l’adquisició i l’ensenyament de llengües”. In: Pujol, M.; Sierra, F. (ed.). Las lenguas en la Europa Comunitaria: La enseñanza de segundas lenguas y/o de lenguas extranjeras. Amsterdam: Rodopi. (Diálogos Hispánicos; no. 18), pp. 179–200.Google Scholar
Curell, Hortènsia. (2011). “Politeness and cultural styles of speaking in Catalan”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 273–308. DOI logoGoogle Scholar
Darder, Laia. (2015). “La variació lingüística en els mitjans audiovisuals com a estratègia conscient”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 25, pp. 303–316.Google Scholar
De Coch, Barbara & Nogué, Neus. (2017). “The pragmatics of person reference: A comparative study of Catalan and Spanish parliamentary discourse”. Languages in Contrast, no. 17, 1, pp. 96–127. DOI logoGoogle Scholar
Espinal, M. Teresa. (1988). Significat i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
. (2001). “Sobre els límits del significat”. In: Lorente, Mercè; Alturo, Núria; Boix, Emili; Lloret, Maria-Rosa & Payrató, Lluís (ed.). La gramàtica i la semàntica en l'estudi de la variació. Barcelona: Universitat de Barcelona and PPU, pp. 251–295.Google Scholar
. (2011). “Pragmatic particles at the syntax-cognition interface”, In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 49–79. DOI logoGoogle Scholar
Fernández-Villanueva, Marta & Jungbluth, Konstanze. (ed.) (2016). Beyond Language Boundaries. Multimodal Use in Multilingual Contexts. Berlin: Walter de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Ferrerós Pagès, Carla. (2016). “Variació intralingüística en la categorització i l’etiquetatge de les parts del cos en català: una reflexió metodològica”. Estudis Romànics, no. 38, pp. 7–31.Google Scholar
Fitó, Jaume. (2009). “El gest i la dixi d’espai en textos instructius”. Caplletra, no. 46, pp. 9–41.Google Scholar
Flors, Avel·lí & Vila, Francesc X. (2014). “Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 24, pp. 173–199.Google Scholar
Gonzàlez, Carla & Olid, Isabel. (2012). “Claus lingüístiques de la manipulació ideològica a Canal 9”. In: Salvador, Vicenç (ed.) L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre, pp. 255–289.Google Scholar
González, Montserrat. (2004). Pragmatic markers in oral narrative. The case of English and Catalan. Amsterdam: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
. (2011). “Indirect evidence in Catalan: A case study”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 145–172. DOI logoGoogle Scholar
González, Montserrat, Roseano, Paolo, Borràs-Comes, Joan & Prieto, Pilar. (2017). “Epistemic and evidential marking in discourse: Effects of register and debatability”. Lingua, no. 186–187, pp. 68–87. DOI logoGoogle Scholar
González-Villar, Alejandro & Arias-Badia, Blanca. (2017). “Marcadors conversacionals en la traducció literària alemany-català: also i na a Jeder stirbt für sich allein”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 30, pp. 245–267.Google Scholar
Grau, Maria. (2003). La modalització: Manifestacions de la subjectivitat lingüística en els discursos acadèmics orals i escrits. Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona.
Guasch, Oriol & Nussbaum, Luci. (ed.) (2007). Aproximacions a la competència multilingüe. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
Guzmán, Josep R. (2002). “Cortesia i traducció al català de marques d’atenuació en les peticions”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 15, pp. 9–25.Google Scholar
Laborda, Xavier. (2012). De retòrica: La comunicació persuasiva. Barcelona: Editorial UOC.Google Scholar
Lloberes, Marina & Lluís Payrató. (2011). “Pragmatic coherence as a multimodal feature: Illustrative cospeech gestures, events and states”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 215–246. DOI logoGoogle Scholar
Luna, Xavier. (1994–1995). “El registre i el gènere en la lingüística sistèmica”. Llengua i literatura, no. 6, pp. 253–276.Google Scholar
Maingueneau, Dominique & Salvador, Vicent. (1995). Elements de lingüística per al discurs literari. Valencia: Tàndem.Google Scholar
Marín, M. Josep. (2004). Discurs i gramaticalització: Verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral. Doctoral thesis. Universitat de València.
. (2005). “Gramaticalització i funció discursiva dels verbs de percepció”. Caplletra, no. 38, pp. 47–71.Google Scholar
Marín, M. Josep & Cuenca, M. Josep. (2012). “De l’atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral”, Caplletra, no. 52, pp. 65–94.Google Scholar
Marín, M. Josep & Ribera, Josep. (2018). “Estructures encapsuladores amb valor metadiscursiu en el debat parlamentari: de l’estructuració a la modalitat”, Caplletra. no. 64, pp. 227–252. DOI logoGoogle Scholar
Martí-Badia, Adrià. (2018). Les ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854–1906). Doctoral thesis. Universitat de València.
Mayol, Laia. (2008). “Catalan “Déu n’hi do” and conventional implicatures in exclamatives”. Catalan Journal of Linguistics, no. 7, pp. 135–156. DOI logoGoogle Scholar
Meseguer, Lluís & Villanueva, María Luisa. (ed.) (1998). Intertextualitat i recepció. Castelló: Universitat Jaume I.Google Scholar
Milà-Garcia, Alba. (2017). L’acord i el desacord en català en tres gèneres discursius: anàlisi sociopragmàtica. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. (Doctoral dissertation).
Nogué, Neus. (2008). La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
. (2015). “Catalan”. In: Jungbluth, Konstanze; da Milano, Federica. (ed.). Manual of Deixis in Romance Languages. Berlín/Boston: De Gruyter, pp. 206–239. DOI logoGoogle Scholar
Nussbaum, Luci. (1992). “Manifestacions del contacte de llengües en la interlocució”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 10, pp. 99–124.Google Scholar
Nussbaum, Luci & Cots, Josep Maria. (2011). “Doing learning languages in a multilingual context: Pragmatic aspects of classroom discourse in Catalonia”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 331–359. DOI logoGoogle Scholar
Payà, Marta. (2004). “Interacció del grup tonal i el gest en el discurs: una aproximació d’anàlisi multimodal”. In: Payrató, Lluís; Alturo, Núria; Payà, Marta. (ed.). Les fronteres del llenguatge: Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: PPU, pp. 155–172.Google Scholar
Payrató, Lluís. (1985). La interferència lingüística: Comentaris i exemples català-castellà. Barcelona: Curial.Google Scholar
. (1988). Català col·loquial: Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana. 3rd ed. Valencia: Universitat de València. [3rd ed., 1996]Google Scholar
. (ed.) (1998). Oralment. Estudis de variació functional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
. (1999). Llengua catalana III. Anàlisi del discurs. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.Google Scholar
. (2002). “L’enunciació i la modalitat oracional”. In: Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Barcelona: Empúries, pp. 1149–1220.Google Scholar
. (ed.) (2003). Noves SL: El calidoscopi pragmàtic (winter).Google Scholar
. (2003 [2010]). Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos. Barcelona: Editorial UOC.Google Scholar
. (2009). “Pragmàtica i anàlisi del discurs. Els últims dotze anys (1997–2008)”. Versió revisada inèdita de la Conferència Pragmàtica (i anàlisi del discurs). Els últims dotze anys (1996–2007). II Simposi Internacional de Catalanística, Berlin, 1–2 d’octubre de 2007.Google Scholar
. (2016). “Estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs sobre la llengua catalana: un repàs de l’etapa 1997–2012”. Estudis Romànics, no. 38, pp. 55–88.Google Scholar
. (2018a). Introducción a la pragmática. Madrid: Síntesis.Google Scholar
. (2018b). “Cuarenta años de pragmática: 1976–2016. Un contraste bibliográfico”. In: Veloso, João; Guimarães, Joana; Silvano, Purificação; Sousa-Silva, Rui. (ed.). A Lingüística em diálogo. Volume comemorativo dos 40 anos do Centro de Lingüística da Universidade do Porto. Porto: Centro de Lingüística da Universidade do Porto, pp. 39–58.Google Scholar
. (2019). “Llengua oral i models de parla: el ‘grau zero’ en l’oralitat?”. Els Marges, no. 119: 38–51.Google Scholar
Payrató, Lluís, Alturo, Núria & Payà, Marta. (ed.) (2004). Les fronteres del llenguatge: Lingüística i comunicació no verbal. Barcelona: PPU.Google Scholar
Payrató, Lluís & Cots, Josep Maria. (ed.) (2011). The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton. DOI logoGoogle Scholar
Payrató, Lluís & Salvador, Vicent. (1990). “Recull bibliogràfic comentat sobre anàlisi del discurs”. Caplletra, no. 7, pp. 143–155.Google Scholar
Perera, Joan & Bel, Aurora. (2011). “Propietats pragmàtiques i gramaticals en el desenvolupament de la coreferència pronominal”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 24, pp. 183–211.Google Scholar
Piquer, Adolf. (2000). “Pragmaestilística del català”. Caplletra, no. 29, pp. 53–68.Google Scholar
Pla i Arxé, Ramon. (2013). “Reflexions sobre l’estil en literatura”. In: Payrató, Lluís; Nogue, Neus. (ed.) Estil i estils. Teoria i aplicacions de l’estilística. Barcelona: Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i AEAU.Google Scholar
Pradilla, Miquel Àngel & Prieto, Pilar. (2001). “Entonación dialectal catalana: la interrogación absoluta neutra en catalán central y en tortosino”. Actas del Segundo Congreso de Fonética Experimental (Granada, 5–7 abril).Google Scholar
Prieto, Pilar. (1995). “Aproximació als contorns entonatius del català central”. Caplletra, no. 19, pp. 161–186.Google Scholar
. (2002). “Entonació”. In: Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel. Gramàtica del català contemporani. Vol. 1. Barcelona: Empúries, pp. 395–465.Google Scholar
Prieto, Pilar & Rigau, Gemma. (2011). “Prosody and Pragmatics”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 17–47. DOI logoGoogle Scholar
Pujolar, Joan. (1993). “L’estudi de les normes d’ús des de l’anàlisi crítica del discurs”. Treballs de sociolingüística catalana, no. 11, pp. 61–77.Google Scholar
. (1997). De què vas, tio? Barcelona: Empúries.Google Scholar
. (1999). “Els gèneres verbals: reflexions sobre la seva significació per a una teoria de l’ús social del llenguatge”. Llengua i literatura, no. 10, pp. 125–155.Google Scholar
. (2011). “Catalan-Spanish language contact in social interaction”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 361–385. DOI logoGoogle Scholar
Ribas, Montserrat. (2000). Discurs parlamentari i representacions socials: La representació de la immigració que emergeix de les preguntes d’una Comissió d’Estudi Parlamentària. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Ribera i Condomina, Josep. (2012). La cohesió lèxica en seqüències narratives. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Ribera i Condomina, Josep E.; Maria-Josep Marín-Jordà i Núria Alturo-Monné. (ed.). (2018). Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició. Quaderns de Filologia. Estudis Lingüístics, no. 23. Universitat de València.Google Scholar
Rigau, Gemma. (1981). Gramàtica del discurs. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
Robles i Sabater, Ferran. (2009). “Lingüística aplicada a l’ensenyament i nous corrents d’investigació en lingüística”. Caplletra, no. 47, pp. 207–234.Google Scholar
Salvador, Vicent. (1984a). “Cap a un nou programa d’investigació en la lingüística catalana actual”. In: Casanova, Emili. (ed.). Estudis en memòria del professor Manuel Sanchis Guarner: Estudis de llengua i literatura catalanes. Valencia: Universitat de València, pp. 343–348.Google Scholar
. (1984b). “Cap a un nou programa d’investigació en l’àmbit de la lingüística catalana”. In: Ferrando, Antoni. (ed.). Miscel·lània Sanchis Guarner, III. Valencia: Universitat de València; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 229–251.Google Scholar
. (1989). “L’anàlisi del discurs, entre l’oralitat i l’escriptura”. Caplletra, no. 7, pp. 9–31.Google Scholar
. (1997). “Dialectologia, pragmàtica i anàlisi del discurs”. In: Lloret, Maria-Rosa ( et al..) (ed.). Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: PPU: Universitat de Barcelona, pp. 203–228.Google Scholar
. (2011). “Metaphor and style in Catalan”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 309–330. DOI logoGoogle Scholar
. (ed.) (2012). L’ull despert. Anàlisi crítica dels discursos d’avui. València: Edicions Tres i Quatre.Google Scholar
Salvador, Vicent & Guzmán, Josep R. (1999). “Retòrica i recepció de la literatura romàntica: sobre les traduccions d’un text d’ETA Hoffman”. Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics, no. 4, pp. 239–255.Google Scholar
Sentí, Andreu. (2017). Modalitat i evidencialitat en català antic. Barcelona/València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Servei de Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
Teruel Plana, M. Elvira. (1997). Retòrica, informació i metàfora: Anàlisi aplicada als mitjans de comunicació de massa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. (Aldea Global; 2)Google Scholar
Torrent, Aina. (2011). “Modal particles in Catalan”. In: Payrató, Lluís; Cots, Josep M. (ed.) The Pragmatics of Catalan. Berlin: The Gruyter Mouton, pp. 81–113. DOI logoGoogle Scholar
Trotzke, Andreas & Mayol, Laia. (2021). “Catalan focus markers as discourse particles”. Journal of Linguistics, pp. 1–35. DOI logoGoogle Scholar
Tuson, Amparo. (1995). Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Vallduví, Enric. (1992). The Informational Component. New York and London: Garland Publishing.Google Scholar
. (2002). “L’oració com a unitat informativa”. In: Solà, Joan; Lloret, Maria Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel. Gramàtica del català contemporani. Vol. 2. Barcelona: Empúries, pp. 1221–1279.Google Scholar
Viana, Amadeu. (1986). “Sobre el català col·loquial”. Els Marges, no. 35, pp. 86–94.Google Scholar
. (2004). Acròbates de l’emoció: Exploracions sobre conversa, humor i sentit. Tarragona: Arola.Google Scholar
Vila, F. Xavier. (2020). “L’insult com a finestra a la ideologia nacionalista”. In: Pons Ràfols, Xavier; et al.. Catalunya i Espanya (II). Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 89–104.Google Scholar
Vilà Santasusana, Montserrat & Grau Tarruell, Maria. (ed.) (2007). Modalització i cortesia lingüística. Articles: Revista de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, no. 42. Barcelona: Graó.Google Scholar
Villalba, Xavier. (2007). “La dislocació a la dreta en català i castellà: microvariació en la interfície sintaxi/pragmàtica”. Caplletra, no. 42, pp. 53–68.Google Scholar
. (2008). “Exclamatives: A thematic guide with many questions and few answers”. Catalan Journal of Linguistics, no. 7, pp. 9–40. DOI logoGoogle Scholar