Cover not available
Part of
Verb and Context: The impact of shared knowledge on TAME categories
Edited by Susana Rodríguez Rosique and Jordi M. Antolí Martínez
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 34] 2023
► pp. 351–370

Potential and presuppositional predicative complements in Old Catalan

A diachronic study

| Universitat de València
The present study aims to describe the evolution of two types of predicative complements which developed in Old Catalan: the potential predicative complement and the presuppositional predicative complement. The first type of predicative complement, initially constructed through the use of the preposition a and, subsequently, through the use of the preposition per is a complement that has been present since the origins of the language. This complement maintains close similarities with non-finite final constructions. The presuppositional predicative complement, on the other hand, was constructed through the use of the preposition com (a) and tends to show properties similar to those of non-finite causal constructions. Our study shows that the evolution of these complements is linked to non-finite final and causal constructions.
Keywords:
Article outline
  • 1.State of the art
    • 1.1Introduction to the predicative complement
    • 1.2Potential and presuppositional predicative complements
  • 2.Potential and presuppositional predicative complements in Old Catalan
    • 2.1Evolution of the potential predicative complement
    • 2.2Evolution of the presuppositional predicative complement
  • 3.Methodology
  • 4.Results
  • 5.Conclusions
  • References
Published online: 4 January 2023
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.34.15tor
References (27)
References
Bastardas Parera, Juan. 1953. Particularidades sintácticas del latín medieval. Cartularios españoles de los siglos VIII al XI. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.Google Scholar
Bosque, Ignacio and Gutiérrez-Rexach, Javier. 2008. Fundamentos de sintaxis formal. Madrid: Akal.Google Scholar
Bresnan, Joan. 1982. “Control and Complementation.” In The Mental Representation of Grammatical Relation, Joan Bresnan (ed), 282–390. Cambridge: MIT press.Google Scholar
. 2001. Lexical-Functional Syntax. Oxford: Basil BlackwellGoogle Scholar
Briz Gómez, Antonio. 1997. “Sobre el atributo de algunos complementos del predicado.” In Actas do XIX Congreso Internacional de Lingüística e Filoloxía Románicas, 635–645. A Coruña: Fundación Pedro Barrié de la Maza.Google Scholar
Demonte, Violeta and Masullo, Pascual J. 1999. “La predicación: Los complementos predicativos.” In Gramàtica descriptiva de la lengua española 2, Ignacio Bosque and Violeta Demonte (eds), 2461–2523. Madrid: Espasa.Google Scholar
Escandell Vidal, Maria Victoria. 2004. Fundamentos de Semántica composicional. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Gazdar, Gerald, Klein, Ewan, Pullum, Geoffrey K. and Sag, Ivan A. 1985. Generalized phrase structure grammar. Cambridge: Harvard University Press.Google Scholar
Haspelmath, Martin. 1989. “From purposive to infinitive. A universal path to grammaticalization.” Folia Linguistica Historica 10 (1–2): 287–310. DOI logoGoogle Scholar
Haspelmath, Martin and Buchholz, Oda. 1998. “Equative and similative constructions in the languages of Europe.” In Adverbial Constructions in the Languages of Europe, Johan Van der Auwera (ed), 277–334. Berlin/New York: Mouton de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Hernanz, M. Lluïsa and Brucart, José Maria. 1987. La sintaxis. Barcelona: Crítica.Google Scholar
Hernanz, M. Lluïsa and Suñer, Avel·lina. 1999. “La predicación: la predicación no copulativa. Las construcciones absolutas.” In Gramàtica descriptiva de la lengua española 2, Ignacio Bosque and Violeta Demonte (eds), 2525–2560. Madrid: Espasa.Google Scholar
Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona: IEC.Google Scholar
Macià, Josep. 2002. “Referència, veritat i significat.” In Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració, M. Teresa Espinal (ed), 183–250. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Norberg, Dag. 1968 [1980]. Manuel pratique de latin médiéval. Paris: Picard.Google Scholar
Perera i Parramon, Joan. 1987. “Contribució a l’estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanc (segona part).” Llengua i literatura 2: 19–66.Google Scholar
Pérez Saldanya, Manel and Pineda, Anna. In press. “Les construccions causals i finals.” In Gramàtica del català antic.
Pollard, Carl and Sag, Ivan A. 1987. Information-based Syntax and Semantics. Volume 1: Fundamentals. Stanford: CSLI.Google Scholar
RAE and ASALE [Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española]. 2009. Nueva gramática de la lengua española. Madrid: Espasa.Google Scholar
Ramos, Joan Rafael. 1992. Introducció a la sintaxi. València: Tàndem.Google Scholar
. 2002. “El SV, II: la predicació no verbal obligatòria.” In Gramàtica del Català Contemporani 2, Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró and Manuel Pérez Saldanya (eds), 1953–2046. Barcelona: Empúries.Google Scholar
. In press. “La predicació no verbal (ii): el complement predicatiu i altres predicacions no verbals.” In Gramàtica del català antic.
Rigau, Gemma. 2002. “Els complements adjunts.” In Gramàtica del Català Contemporani, Joan, Maria Solà, Rosa Lloret, Joan Mascaró and Manuel Pérez Saldanya (eds), vol. 2, 2047–2110. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Rohlfs, Gerhard. 1954 [1969]. Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti, vol. III. Torino: Giulio Einaudi editore.Google Scholar
Suñer, Avel·lina. 2002. “Les construccions adjuntes en gerundi i participi”. In Gramàtica del Català Contemporani 3, Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró and Manuel Pérez Saldanya (eds.), 3027–3093. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Tordera Yllescas, Juan Carlos. In press. “Causals i finals no finites.” In Gramàtica del català antic.
Väänänen, Veikko. 1968 [1988]. Introducción al latín vulgar. Madrid: Gredos.Google Scholar