Cover not available
Article published In:
Language Problems and Language Planning
Vol. 43:1 (2019) ► pp.74–92

Los límites jurídicos de las políticas lingüísticas y la desterritorialidad del catalán

| Universidad Pablo de Olavide
El concepto de territorialidad lingüística remite a la existencia, para cada una de las lenguas de Europa, de un régimen jurídico propio circunscrito a un territorio determinado. Como categoría opuesta, el concepto de desterritorialidad implica la existencia de un no-territorio jurídico, en el que no se pueden desarrollar de manera óptima las políticas lingüísticas necesarias para hacer que una lengua se convierta en lengua pública común. El catalán puede considerarse lengua mediana de Europa desde el punto de vista demolingüístico, pero está desterritorializada, pues carece de plenitud institucional al tener que compartir espacio jurídico con el francés y el castellano. Este fenómeno es especialmente observable en el ámbito educativo, en el que pueden analizarse hasta tres niveles diferentes de desterritorialidad: la influencia del castellano y el francés como lengua franca y lengua vehicular tradicional en Andorra (nivel 1), la dificultad de encajar el sistema de conjunción lingüística de Cataluña en el entramado constitucional español (nivel 2) y la insuficiencia de la política lingüística educativa para revertir la ruptura de la transmisión lingüística intergeneracional en el Rosellón (nivel 3).
Keywords: territorialidad lingüística, desterritorialidad, Catalán, Andorra, Cataluña, Rosellón
Article outline
  • Introducción: Desterritorialidad y política lingüística en el contexto catalán
  • Nivel 1: El Principado de Andorra y la desterritorialidad transfronteriza
    • Diversidad social y monolingüismo oficial
    • La cohabitación de sistemas escolares como vector de desterritorialidad
  • Nivel 2: El difícil encaje constitucional de la política lingüística de Cataluña en el Estado español
    • Cataluña y el monolingüismo estatal
    • La jurisprudencia sobre las lenguas vehiculares y el complejo encaje Cataluña/Estado español
  • Nivel 3: El insuficiente régimen juridicolingüístico de la lengua del Rosellón
    • Francia, o la igualdad sin minorías
    • La reintroducción escolar de las lenguas regionales: Problemas materiales y jurídicos
  • Conclusión: La necesaria configuración de un territorio lingüístico catalán
  • Notas
  • Referencias

Article language: Spanish

Published online: 22 March 2019
DOI logo
https://doi.org/10.1075/lplp.00034.jim
References (69)
Referencias
Agirreazkuenaga, I. (2006). La Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias del Consejo Europeo como derecho interno. En J. M. Pérez Fernández (Ed.), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España (pp. 105–144). Barcelona: Atelier.Google Scholar
Areny Aché, J. M. (2003). Llengua i ensenyament al Principat d’Andorra. En J. González-Agapito (Ed.), Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat (pp. 36–51). Barcelona: IEC.Google Scholar
Argelaguet Argemí, J. (1993). La definició del problema de la llengua a Catalunya durant l’elaboració del marc normatiu de la política lingüística de la Generalitat. TSC, 111, 79–87.Google Scholar
Badia, M. (2000). Actituds, coneixements i usos lingüístics a Andorra. TSC, 14/151, 159–164.Google Scholar
(2003). Política lingüística al Principat d’Andorra: el català i les altres llengües. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp. 35–45). Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Ballarin, J. (2006). Identitats culturals i usos lingüístics a Andorra. TSC, 191, 183–220.Google Scholar
(2009). Moviments migratoris i diversitat lingüística a Andorra. En E. Boix-Fuster (Ed.), Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat (pp. 125–138). Barcelona: UB.Google Scholar
Bastardas Boada, A. (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Angle.Google Scholar
Bastardas Boada, A., Boix-Fuster, E. & Torrens Guerrini, R. M. (2018). El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro.Google Scholar
Bastida, R. (2003). L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’Andorra. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística (pp. 77–91). Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Bastida Serra, C., Nicolau, M. & Antequera, J. (2010). Model sistèmic de l’évolució del català a Andorra. Sant Julià de Lòria: UdA.Google Scholar
Bastida Serra, C. & Nicolau Vila, M. (2012). Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’évolució de l’ús del català a Andorra. Llengua i ús, 511, 100–112.Google Scholar
Baylac-Ferrer, A. (2013). L’ensenyament en català a la Catalunya del Nord: primer pas per a una eventual reversió sociolingüística. TSC, 231, 179–204.Google Scholar
(2014). La ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord. TSC, 241, 57–87.Google Scholar
Becat, J. (1991). L’Andorre, pays catalán d’économie ouverte, entre la France et l’Espagne. Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 21, 151–168. DOI logoGoogle Scholar
(2000). La situació del català a França. Aspectes jurídics i docents i estudis sobre la matèria. Barcelona: IEC.Google Scholar
Boix-Fuster, E. & Farràs, J. (1996). Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d’Andorra. Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans, 1994, 103–133.Google Scholar
Bui-Xuan, O. (2004). Langues régionales et droit public français: état des lieux. Pouvoirs locaux, 61/21, 141–147.Google Scholar
Cairat Vila, M. T. (2006). Plantejament lingüístic de l’Escola Andorrana. TSC, 191, 53–69.Google Scholar
Carbonell Ros, N. & Albiol Torres, G. (2013). Transmissió, pèrdua i recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Anàlisi d’alguns testimonis orals. Iunia, 13–11, 115–132.Google Scholar
Cavero, P. (1998). Crònica legislativa: Andorra. RLD, 301, 331–339.Google Scholar
(2006). El Principat d’Andorra i el català. TSC, 191, 101–114.Google Scholar
Corretja Torrens, M. (2013). De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. RLD, 591, 75–91.Google Scholar
(2016). L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió. RLD, 651, 76–89.Google Scholar
Cuenca, M. J. (2009). Metàfores de conflicte lingüístic: la “guerra” del castellà i el català à Catalunya. Quaderns de filologia, 141, 77–96.Google Scholar
De Swaan, A. (2001). Words of the World: The Global Language System. Cambridge: Polity Press.Google Scholar
Díaz, J.-M. (2006). El multilingüismo y el multiculturalismo en la Escola Andorrana. Cultura y Educación, 18/2, 173–183.Google Scholar
Domingo Peñafiel, L. (2007–2008). La Bressola, un projecte educatiu singular. Revista catalana de pedagogía, 61, 199–215.Google Scholar
Fabeiro Fidalgo, P. (2004). Estado, nación y lengua en Francia. RLD, 421, 203–230.Google Scholar
Farràs, J. (2003). La realitat sociolingüística andorrana a debat, segons els resultats d’estudis no impulsats per l’Administració. Noves SL, s/num. (primavera), 1–12.Google Scholar
Fullana Noell, O. (2013). La llengua i la identitat catalanes a la Catalunya esdevinguda francesa. Alguns aspectes històrics. Iunia, 13/11, 103–113.Google Scholar
Giordan, H. (1992). Les langues de France: de l’hégémonie républicaine à la démission de l’État. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp. 129–144). París: Éditions Kimé.Google Scholar
Grau, R. (1992). Le statut juridique des droits linguistiques en France. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme (pp. 93–112). París: Kimé.Google Scholar
Hélot, C. (2003). Language policy and the ideology of bilingual education in France. Language Policy, 21, 255–277. DOI logoGoogle Scholar
(2008). “Mais d’où est-ce qu’il sort ce bilinguisme?” La notion de bilinguisme dans l’espace scolaire français. En G. Budach, J. Erfurt & M. Kunkel (Eds.), Écoles plurilingues – multilingual schools: Konzepte, Institutionen und Akteure (pp. 55–80). Frankfurt: Peter Lang.Google Scholar
Le Bihan, J. P. & Rull, X. (2005). La Bressola, un projecte educatiu en català a la Catalunya Nord. Llengua i ús, 341, 67–74.Google Scholar
Llussà, R. (2002). L’État espagnol et ses langues vus de Catalogne. Hérodote, 1051, 135–141. DOI logoGoogle Scholar
Loyer, B. (2002). Langues nationales et régionales: une relation géopolitique. Hérodote, 1051, 15–37. DOI logoGoogle Scholar
Magán Perales, J. M. (2004). Andorra, Estat de dret. Barcelona: Atelier.Google Scholar
Margarit, E. (2012). Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell. Sant Julià de Lòria: CRS.Google Scholar
Margarit, Estel & Monné, A. (2010). Joves i llengües d’Andorra. Andorra la Vella: Govern d’Andorra.Google Scholar
Marquet, M. (2000). Tendències recents de la política lingüística a Andorra: ensenyament i usos lingüístics. TSC, 14/151, 151–158.Google Scholar
Martel, P. (2000). L’État français face à ses autres langues. En D. Vazeilles (Dir.), Identités et droits des minorités culturelles et linguistiques (pp. 31–38). Montpellier: UPVM.Google Scholar
Micó, J. (2006). Els estudis de sociolingüística a Andorra. TSC, 191, 269–290.Google Scholar
Molla, G. (2003). El català a Andorra: tota una lluita. Inua, 41, 73–90.Google Scholar
Moutouh, H. (2001). La République face à ses communautés. RLD, 351, 89–102.Google Scholar
Nicolau Vila, M., Antequera, J. & Bastida, C. (2011). Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Debats de recerca, 41, 207–219.Google Scholar
Oakes, L. (2017). Normative language policy and minority language rights: rethinking the case of regional languages in France. LPOL, 161, 365–384.Google Scholar
París Domènech, N. & Blanchar Roca, G. (2018). Comentari de les sentències del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE. RLD blog. Recuperado el 2 de junio de 2018, de [URL]
Peix, R. (2013). Origens, llengües i motivacions dels pares d’alumnes de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord. TSC, 231, 391–406.Google Scholar
Peytaví Deixona, J. (2009). Algunes reflexions sobre el català septentrional o rossellonès en un final d’etapa dialectal. Llengua i literatura, 201, 193–207.Google Scholar
Pons, E. (2011). Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. REAF, 121, 120–152.Google Scholar
(2004). La llengua catalana a l’escola després de la Llei de qualitat de l’educació. Llengua, societat i comunicació, 11, 16–28.Google Scholar
Pradilla Cardona, M. À. (2011). La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats? RLD, 561, 115–141.Google Scholar
(2016). El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis romànics, 381, 295–310.Google Scholar
(2017). Després de la tempesta arriba la calma? A propòsit de la dinamicitat de la política i la planificació lingüístiques en l’àmbit de la llengua catalana. Estudis romànics, 391, 399–414.Google Scholar
Puig Moreno, G. (1988). Reflexions sobre llengua i identitat. TSC, 71, 31–49.Google Scholar
(2004). Llengües i poders a la Catalunya Nord. Revista catalana de sociología, 201, 9–24.Google Scholar
Sans Urgell, J. (2015). Andorra. Revista divÈrsia, s/num., 2–18.Google Scholar
Simons, G. F. & Fennig, C. D. (Eds.) (2018). Ethnologue: Languages of the World, Twenty-first edition. Dallas: SIL International.Google Scholar
Sorolla, N. (2009). Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà. RLD, 521, 327–368.Google Scholar
Tedó, X. (2008). El català a Andorra: una oficialitat en entredit. L’Escletxa, 171, 18–20.Google Scholar
Torres, J. (2000). La llengua catalana a Andorra: problemes i perspectives. TSC, 141, 165–167.Google Scholar
Tourbeaux, J. (2011). L’évolution démographique en Andorre est-elle compatible avec le maintien de son identité culturelle? Espaces – populations – sociétés, 21, 279–290. DOI logoGoogle Scholar
Vallcorba Cot, J. (2009). La situació de la llengua als centres educatius: accions per consolidar-la i potenciar-la. TSC, 201, 261–275.Google Scholar
Van Parijs, P. (2011). Linguistic Justice for Europe and for the World. Oxford: OUP. DOI logoGoogle Scholar
Vernet, J. (Coord.). 2003. Dret lingüístic. Valls: Cossetània.Google Scholar
(2004). El marc constitucional i estatutari de la llengua a debat: balanç i perspectives. Llengua, societat i comunicació, 21, 39–42.Google Scholar
(2009). L’ús oficial: administracions publiques i àmbit institucional. En F. Vallverdú (Ed.), Simposi internacional sobre el català al segle XX: balanç de la situació i perspectives de futur (pp. 49–78). Barcelona: IEC.Google Scholar
Cited by (3)

Cited by three other publications

Carbonneau, J. Rémi & Juan Jiménez-Salcedo
2024. The Limits of Linguistic Diversity in a Federal Context: A Comparative View of Canada, Spain and Germany. In Comparative Federalism [Federalism and Internal Conflicts, ], ► pp. 269 ff. DOI logo
Flors-Mas, Aveŀlí, Natxo Sorolla, Miquel Àngel Pradilla & F. Xavier Vila
2021. The recent evolution of first languages in Catalonia. Language Problems and Language Planning 45:1 ► pp. 31 ff. DOI logo
Jiménez-Salcedo, Juan
2021. Pour une francophonie des communautés: Multilinguisme, tradition institutionnelle et langue de l’école dans la Principauté d’Andorre. International Journal of Francophone Studies 24:3 ► pp. 171 ff. DOI logo

This list is based on CrossRef data as of 8 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers. Any errors therein should be reported to them.