Article published in:
Language Problems and Language Planning
Vol. 43:1 (2019) ► pp. 7492
Referencias

Referencias

Agirreazkuenaga, I.
(2006) La Carta europea de las lenguas regionales o minoritarias del Consejo Europeo como derecho interno. En J. M. Pérez Fernández (Ed.), Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. (pp. 105–144). Barcelona: Atelier.Google Scholar
Areny Aché, J. M.
(2003) Llengua i ensenyament al Principat d’Andorra. En J. González-Agapito (Ed.), Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat. (pp. 36–51). Barcelona: IEC.Google Scholar
Argelaguet Argemí, J.
(1993) La definició del problema de la llengua a Catalunya durant l’elaboració del marc normatiu de la política lingüística de la Generalitat. TSC, 11, 79–87.Google Scholar
Badia, M.
(2003) Política lingüística al Principat d’Andorra: el català i les altres llengües. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística. (pp. 35–45). Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
(2000) Actituds, coneixements i usos lingüístics a Andorra. TSC, 14/15, 159–164.Google Scholar
Ballarin, J.
(2009) Moviments migratoris i diversitat lingüística a Andorra. En E. Boix-Fuster (Ed.), Els futurs del català. Un estat de la qüestió i una qüestió d’estat. (pp. 125–138). Barcelona: UB.Google Scholar
(2006) Identitats culturals i usos lingüístics a Andorra. TSC, 19, 183–220.Google Scholar
Bastardas Boada, A., Boix-Fuster, E. & Torrens Guerrini, R. M.
(2018) El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro.Google Scholar
Bastardas Boada, A.
(2005) Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Angle.Google Scholar
Bastida Serra, C. & Nicolau Vila, M.
(2012) Un projecte de prospectiva sociolingüística: el model sistèmic de l’évolució de l’ús del català a Andorra. Llengua i ús, 51, 100–112.Google Scholar
Bastida Serra, C., Nicolau, M. & Antequera, J.
(2010) Model sistèmic de l’évolució del català a Andorra. Sant Julià de Lòria: UdA.Google Scholar
Bastida, R.
(2003) L’organització de l’ensenyament de les llengües a les escoles d’Andorra. En Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística. (pp. 77–91). Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Baylac-Ferrer, A.
(2014) La ideologia lingüística francesa i les llengües regionals avui. El cas del català a la Catalunya del Nord. TSC, 24, 57–87.Google Scholar
(2013) L’ensenyament en català a la Catalunya del Nord: primer pas per a una eventual reversió sociolingüística. TSC, 23, 179–204.Google Scholar
Becat, J.
(2000) La situació del català a França. Aspectes jurídics i docents i estudis sobre la matèria. Barcelona: IEC.Google Scholar
(1991) L’Andorre, pays catalán d’économie ouverte, entre la France et l’Espagne. Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 2, 151–168. CrossrefGoogle Scholar
Boix-Fuster, E. & Farràs, J.
(1996) Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d’Andorra. Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans 1994, 103–133.Google Scholar
Bui-Xuan, O.
(2004) Langues régionales et droit public français: état des lieux. Pouvoirs locaux, 61/2, 141–147.Google Scholar
Cairat Vila, M. T.
(2006) Plantejament lingüístic de l’Escola Andorrana. TSC, 19, 53–69.Google Scholar
Carbonell Ros, N. & Albiol Torres, G.
(2013) Transmissió, pèrdua i recuperació de la llengua catalana a la Catalunya del Nord. Anàlisi d’alguns testimonis orals. Iunia, 13–1, 115–132.Google Scholar
Cavero, P.
(2006) El Principat d’Andorra i el català. TSC, 19, 101–114.Google Scholar
(1998) Crònica legislativa: Andorra. RLD, 30, 331–339.Google Scholar
Corretja Torrens, M.
(2016) L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió. RLD, 65, 76–89.Google Scholar
(2013) De nou, sobre els tribunals i l’ús de les llengües vehiculars a l’escola. RLD, 59, 75–91.Google Scholar
Cuenca, M. J.
(2009) Metàfores de conflicte lingüístic: la “guerra” del castellà i el català à Catalunya. Quaderns de filologia, 14, 77–96.Google Scholar
De Swaan, A.
(2001) Words of the World: The Global Language System. Cambridge: Polity Press.Google Scholar
Domingo Peñafiel, L.
(2007–2008) La Bressola, un projecte educatiu singular. Revista catalana de pedagogía, 6, 199–215.Google Scholar
Domingo Coll, J.
(1997) Frontera i microstats. En J. Domingo Coll & L. Mallart Casamajor, (Eds.), A l’entorn de la frontera. (pp. 39–51). Barcelona: Oikos Tau.Google Scholar
Fabeiro Fidalgo, P.
(2004) Estado, nación y lengua en Francia. RLD, 42, 203–230.Google Scholar
Farràs, J.
(2003) La realitat sociolingüística andorrana a debat, segons els resultats d’estudis no impulsats per l’Administració. Noves SL, s/num. (primavera), 1–12.Google Scholar
Fullana Noell, O.
(2013) La llengua i la identitat catalanes a la Catalunya esdevinguda francesa. Alguns aspectes històrics. Iunia, 13/1, 103–113.Google Scholar
Giordan, H.
(1992) Les langues de France: de l’hégémonie républicaine à la démission de l’État. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme. (pp. 129–144). París: Éditions Kimé.Google Scholar
Grau, R.
(1992) Le statut juridique des droits linguistiques en France. En H. Giordan (Ed.), Les minorités en Europe: droits linguistiques et droits de l’Homme. (pp. 93–112). París: Kimé.Google Scholar
Hélot, C.
(2008) “Mais d’où est-ce qu’il sort ce bilinguisme?” La notion de bilinguisme dans l’espace scolaire français. En G. Budach, J. Erfurt & M. Kunkel (Eds.), Écoles plurilingues – multilingual schools: Konzepte, Institutionen und Akteure. (pp. 55–80). Frankfurt: Peter Lang.Google Scholar
(2003) Language policy and the ideology of bilingual education in France. Language Policy, 2, 255–277. CrossrefGoogle Scholar
Le Bihan, J. P. & Rull, X.
(2005) La Bressola, un projecte educatiu en català a la Catalunya Nord. Llengua i ús, 34, 67–74.Google Scholar
Llussà, R.
(2002) L’État espagnol et ses langues vus de Catalogne. Hérodote, 105, 135–141. CrossrefGoogle Scholar
Loyer, B.
(2002) Langues nationales et régionales: une relation géopolitique. Hérodote, 105, 15–37. CrossrefGoogle Scholar
Magán Perales, J. M.
(2004) Andorra, Estat de dret. Barcelona: Atelier.Google Scholar
Mallart, L.
(1998) Microstats: un camí per al seu coneixement. Quaderns microstatals, 1, 5–28.Google Scholar
Margarit, E.
(2012) Les relacions frontereres entre el Principat d’Andorra i l’Alt Urgell. Sant Julià de Lòria: CRS.Google Scholar
Margarit, Estel & Monné, A.
(2010) Joves i llengües d’Andorra. Andorra la Vella: Govern d’Andorra.Google Scholar
Marquet, M.
(2000) Tendències recents de la política lingüística a Andorra: ensenyament i usos lingüístics. TSC, 14/15, 151–158.Google Scholar
Martel, P.
(2000) L’État français face à ses autres langues. En D. Vazeilles (Dir.), Identités et droits des minorités culturelles et linguistiques. (pp. 31–38). Montpellier: UPVM.Google Scholar
Micó, J.
(2006) Els estudis de sociolingüística a Andorra. TSC, 19, 269–290.Google Scholar
Molla, G.
(2003) El català a Andorra: tota una lluita. Inua, 4, 73–90.Google Scholar
Moutouh, H.
(2001) La République face à ses communautés. RLD, 35, 89–102.Google Scholar
Nicolau Vila, M., Antequera, J. & Bastida, C.
(2011) Model sistèmic de l’evolució de l’ús del català a Andorra. Debats de recerca, 4, 207–219.Google Scholar
Oakes, L.
(2017) Normative language policy and minority language rights: rethinking the case of regional languages in France. LPOL, 16, 365–384.Google Scholar
París Domènech, N. & Blanchar Roca, G.
(2018) Comentari de les sentències del Tribunal Constitucional de 20 de febrer de 2018, que declara inconstitucional el sistema per determinar la proporció entre llengües vehiculars en l’àmbit de l’educació previst a la LOMCE. RLD blog. Recuperado el 2 de junio de 2018, de http://​eapc​-rld​.blog​.gencat​.cat​/2018​/03​/08​/comentari​-de​-la​-sentencia​-del​-tribunal​-constitucional​-sobre​-la​-lomqe​-que​-nega​-la​-capacitat​-de​-lestat​-per​-determinar​-la​-proporcio​-entre​-llengues​-vehiculars​-en​-lambit​-de​-ledu/
Peix, R.
(2013) Origens, llengües i motivacions dels pares d’alumnes de l’ensenyament en català a la Catalunya Nord. TSC, 23, 391–406.Google Scholar
Peytaví Deixona, J.
(2009) Algunes reflexions sobre el català septentrional o rossellonès en un final d’etapa dialectal. Llengua i literatura, 20, 193–207.Google Scholar
Pons, E.
(2011) Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. REAF, 12, 120–152.Google Scholar
(2004) La llengua catalana a l’escola després de la Llei de qualitat de l’educació. Llengua, societat i comunicació, 1, 16–28.Google Scholar
Pradilla Cardona, M. À.
(2017) Després de la tempesta arriba la calma? A propòsit de la dinamicitat de la política i la planificació lingüístiques en l’àmbit de la llengua catalana. Estudis romànics, 39, 399–414.Google Scholar
(2016) El model lingüístic educatiu a Catalunya. Crònica glotopolítica d’una involució. Estudis romànics, 38, 295–310.Google Scholar
(2011) La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat en la diversitat o diversitat d’unitats? RLD, 56, 115–141.Google Scholar
Puig Moreno, G.
(2004) Llengües i poders a la Catalunya Nord. Revista catalana de sociología, 20, 9–24.Google Scholar
(1988) Reflexions sobre llengua i identitat. TSC, 7, 31–49.Google Scholar
Sans Urgell, J.
(2015) Andorra. Revista divÈrsia, s/num., 2–18.Google Scholar
Simons, G. F. & Fennig, C. D.
(Eds.) (2018) Ethnologue: Languages of the World, Twenty-first edition. Dallas: SIL International.Google Scholar
Sorolla, N.
(2009) Els fluxos interlingüístics d’una societat migratòria: el cas andorrà. RLD, 52, 327–368.Google Scholar
Tedó, X.
(2008) El català a Andorra: una oficialitat en entredit. L’Escletxa, 17, 18–20.Google Scholar
Torres, J.
(2000) La llengua catalana a Andorra: problemes i perspectives. TSC, 14, 165–167.Google Scholar
Tourbeaux, J.
(2011) L’évolution démographique en Andorre est-elle compatible avec le maintien de son identité culturelle? Espaces – populations – sociétés, 2, 279–290. CrossrefGoogle Scholar
Vallcorba Cot, J.
(2009) La situació de la llengua als centres educatius: accions per consolidar-la i potenciar-la. TSC, 20, 261–275.Google Scholar
Van Parijs, P.
(2011) Linguistic Justice for Europe and for the World. Oxford: OUP. CrossrefGoogle Scholar
Vernet, J.
(2009) L’ús oficial: administracions publiques i àmbit institucional. En F. Vallverdú (Ed.), Simposi internacional sobre el català al segle XX: balanç de la situació i perspectives de futur. (pp. 49–78). Barcelona: IEC.Google Scholar
(2004) El marc constitucional i estatutari de la llengua a debat: balanç i perspectives. Llengua, societat i comunicació, 2, 39–42.Google Scholar
(Coord.) 2003Dret lingüístic. Valls: Cossetània.Google Scholar