The recent evolution of first languages in Catalonia
Between minoritization and language maintenance
The case of Catalonia has often been pointed out as a case of success in the field of language policy, based on
the improvement in its legal situation, the increase in the number of people who know it, and the extension of its use in certain
fields. To contribute to a complete evaluation of the current language policy model in Catalonia, this article assesses the
evolution of the first languages of the population over the last fifteen years. The study shows that during this period, despite
some oscillations, Catalan has remained in stable numbers of L1 speakers in absolute terms, thanks essentially to very strong
patterns of intergenerational transmission in both linguistically homogeneous and mixed couples. However, significant immigration
during this period has substantially increased the weight of other languages and, to a lesser degree, Castilian, so that in
relative terms Catalan has been reduced as a first language between 2003 and 2018.
Article outline
- Introduction: The crisis of the native speaker concept and its role in demolinguistics
- Catalan: A language between minoritization and normalization
- A language with a complex diagnosis and a difficult prognosis
- Language policies
- Demographic and demolinguistic dynamics
- The challenge of attraction
- The 2018 results and the new controversies
- Goals
- Methods
- Results
- The global evolution of first languages from 2003 to 2018
- Global evolution by age group
- The impact of immigration vs. endogenous demolinguistic trends
- Language reproduction within the family and transfers among groups
- The dynamics of language transfers: An age-graded perspective
- Conclusions
- Notes
-
References
References (75)
References
Abtahian, M. R. (2019). Language
Shift. In J. Darquennes et al.. (Eds.), Language
Contact: An International
Handbook (441–54). Berlin: De Gruyter Mouton.
Argenter, J. A.; Castellanos, J.; Jorba, M.; Molas, J.; Murgades, J.; Nadal, J. M.; Sullà, E. (1979). Una
nació sense estat, un poble sense llengua? Els
Marges, 151, 3–13.
Arnau, J.; Vila, F. X. (2013). Language-in-education
policies in the Catalan language area. In J. Arnau. (Ed.), Reviving
Catalan at School. Challenges and Instructional
Approaches (1–28). Bristol: Multilingual Matters.
Baggioni, D. (1997). Langues
et nations en
Europe. Paris: Payot.
Baylac-Ferrer, A. (2009). Societat,
llengua i ensenyament del català a Catalunya Nord. PhD
thesis. Universitat de Perpinyà.
Boix-Fuster, E.; Farràs, J. (2013). Catalan,
another medium-sized community? In F. X. Vila. (Ed.), Survival
and Development of Language Communities. Prospects and
Challenges. Bristol: Multilingual Matters.
Branchadell, A. (2012). One
Nation, One (Common) Language? Language and Nationalism in 21st Century Catalonia. RECODE
Online Working Paper 101. [URL]
Cabré, A. (1999). El
sistema català de reproducció. 100 anys de singularitat
demogràfica. Barcelona: Pòrtic.
Cagiao, J. (2015). Políticas
lingüísticas en democracias federales con diversidad lingüística: Bélgica, Canadá, Suiza ¿Un modelo para
España? In J. Cagiao & J. Jiménez-Salcedo. (Eds.), Políticas
lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el
conflicto? (105–28). Madrid: Catarata.
Caminal, R.; Di Paolo, A. (2018). Language
Policy and Social Segmentation: Evidence from Catalonia. In Language
Policy and Linguistic
Justice. Bern: Springer.
Centre de Documentació (2009). Transmissió
lingüística intergeneracional (1982–1999). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
Centre de Documentació (2015a). Transmissió
lingüística intergeneracional II. Altres llengües (2000–2014). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
Centre de Documentació (2015b). Transmissió
lingüística intergeneracional II. Llengua catalana (2000–2014). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
Centre de Documentació (2020). Transmissió
lingüística intergeneracional III (2015–2020). Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. [URL]
Chessa, E. (2012). Another
case of language death? The intergenerational transmission of Catalan in Alghero. PhD
thesis. Queen Mary University of London.
Dewaele, J. -M. (2018). Why
the Dichotomy ‘L1 Versus LX User’ Is Better than ‘Native Versus Non-Native Speaker’. Applied
Linguistics, 32(2), 236–40.
Domingo, A. (2014). Catalunya
al mirall de la
immigració. Barcelona: LAvenç.
Fishman, J. A. (1991). Reversing
Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened
Languages. Bristol: Multilingual Matters.
Flors-Mas, A. (in
press). Immigration and languages in Catalonia: From policies to
results. Journal of Iberian and Latin American Research.
Galindo, M.; de Rosselló, C.; Bernat, F. (in
press). Història d’una bilingüització. El castellà a la Catalunya
contemporània. Benicarló: Onada Edicions.
García, O.; Li, Wei. (2014). Translanguaging:
Language, Bilingualism and
Education. Basingstoke: Palgrave-McMillan.
Generalitat de Catalunya (2019). Els usos
lingüístics de la població de Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018. [URL]
Gifreu, J. (2011). Language
Policies in the Public Media and the Promotion of Catalan in the Private Media, Arts and Information
Technologies. In M. Strubell & E. Boix-Fuster. (Eds.) (182–200).
Giles, H.; Bourhis, R.; Taylor, D. (1977). Towards
a Theory of Language in Ethnic Group Relations. In H. Giles. (Ed.), Language,
Ethnicity and Intergroup
Relations (307–48). London: Academic Press.
Glinert, L. (2017). The
story of Hebrew. Princeton: Princeton University Press.
Grosjean, F. (2010). Bilingual:
Life and Reality. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Heller, M.; Bell, L. A.; Daveluy, M.; McLaughlin, M.; Noël, H. (2015). Sustaining
the Nation. The Making and Moving of Language and
Nation. Oxford: Oxford University Press.
Holliday, Adrian. (2018). «Native-Speakerism». In J. I. Liontas. (Ed.), The
TESOL Encyclopedia of English Language Teaching. New York: Wiley.
Hornsby, M. (2015). Revitalizing
Minority Languages: New Speakers of Breton, Yiddish and
Lemko. London: Palgrave Macmillan UK.
Humbert, P.; Coray, R.; Duchêne, A. (2018). Compter
Les Langues: Histoire, Méthodes et Politiques Des Recensements de Population. Une Revue de La
Littérature. Fribourg/Freiburg: Institut de plurilinguisme.
Junyent, C. (Ed.) (2020). El
futur del català. Trenta-una mirades per a reflexionar-hi. Vilaweb. [URL]
Junyent, C.; Zaballa, B. (2020). El
futur del català depèn de tu. Barcelona: La Campana.
Lewis, M. P.; Simons, G. F. (2010). Assessing
Endargement: Expanding Fihman’s GIDS. Revue Roumaine de
Linguistique, 55 (2), 103–20.
Li, Wei. (2018). Translanguagging
as a practical theory of language. Applied
Linguistics, 39(1), 9–30.
López del Castillo, L.; Martí i Castell, J.; Vallverdú, F. (1980). Una
Resposta a ‘Els Marges.’ Serra
d’Or, 2471, 23–25.
Marí, I. (2011). Policies
governing the use of language in relations between the authorities and the
public. In M. Strubell & E. Boix-Fuster. (Eds.) (84–118).
Martínez Melo, M. (2018). 3.
Els coneixements lingüístics. In Direcció General de Política
Lingüística (Ed.), Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a
Catalunya 2013. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds
lingüístics (58–81). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
May, S. (Ed.) (2014). The
Multilingual Turn: Implications for SLA, TESOL, and Bilingual Education. New York: Routledge.
Milian, A.; Muro, X.; Pla Boix, A. M.; Pons, E. (2010). La
llengua. Revista Catalana de Dret
Públic, 0(0), 131–153.
Monteagudo, H.; Loredo, X.; Vázquez, M.; Subiela, X. (2016). Lingua
e sociedade en Galicia: a evolución sociolingüística 1992–2013. Real Academia Galega.
Montoya, B.; Mas, A. (2011). La
transmissió familiar del
valencià. València: AVL.
Nelde, P. H.; Strubell, M.; Williams, G. (1996). Euromosaic:
The Production and Reproduction of the Minority Language Groups of the
EU. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities.
O’Rourke, B.; Ramallo, F. (2015).
Neofalantes
as an active minority: understanding language practices and motivations for change amongst new speakers of
Galician. International Journal of the Sociology of
Language, 2311, 147–65.
O’Rourke, B.; Walsh, J. (2020). New
Speakers of Irish in the Global Context: New Revival? New York: Routledge.
Pháidín, C. N.; Ó Cearnaigh, S. (2008). A
New View of the Irish Language. Dublin: Cois Life Teoranta.
Pons, E. (2015). The
Position of Catalan in Higher Education in Catalonia. In F. X. Vila & V. Bretxa. (Eds.), Language
Policy in Higher Education. The Case of Medium-sized
Languages (153–180). Bristol: Multilingual Matters.
Pradilla, M. À. (2011). “La
Catalanofonia”. A community in search of linguistic
normality. In M. Strubell & E. Boix-Fuster. (Eds.) (17–56).
Pujolar, J. (2007). The
future of Catalan: Language endangerment and nationalist discourses in
Catalonia. In A. Duchêne & M. Heller. (Eds.), Discourses
of Endangerment. Ideology and Interests in the Defence of
Languages (121–148). London: Continuum.
Pujolar, J.; Puigdevall, M. (2015). Linguistic
Mudes : How to Become a New Speaker in Catalonia. International Journal of the Sociology of
Language, 2311, 167–87.
Querol, E. (2011). Per
una sociolingüística prospectiva: de la profecia a la prospectiva. Treballs de Sociolingüística
Catalana, 211, 141–154.
Recaño, J. (2004). Las
migraciones internas de retorno en España durante la primera mitadde la década de los noventa: implicaciones demográficas y
territoriales. ScriptaNova, 81, 157–80.
Reixach, M. (1990). Difusió
social del coneixement de la llengua catalana: Anàlisi de les dades lingüístiques del padró d’habitants de 1986, de Catalunya,
Illes Balears i País Valencià. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
Riera, E. (2016). Why
Languages Matter to People. Communication, identity and justice in western democracies. The case of mixed
societies. Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Rodríguez Osuna, J. (1979). Desarrollo
regional, democracia, autonomías. Revista Española de Investigaciones
Sociológicas, 61, 183–233.
Seals, C. A. (2019). Choosing
a Mother Tongue: The Politics of Language and Identity in
Ukraine. Bristol: Multilingual Matters.
Segura, L. J. (2019). Al
voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats
autònomes. Revista de llengua i
dret, 721, 5–20.
Sendra, M.; Vila, F. X. (2016). L’estatus
de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat. Els
Marges, 1081, 33–50.
Sorolla, N. (2016). Tria
de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes
socials. PhD thesis. Universitat de Barcelona. [URL]
Strubell, M. (2001). Catalan
a Decade Later. In J. A. Fishman. (Ed.), Can
Threatened Languages Be Saved?: Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Century
Perspective (260–283). Bristol: Multilingual Matters.
Strubell, M.; Boix-Fuster, E. (Eds.). (2011). Democratic
Policies for Language Revitalisation: The Case of
Catalan. London: Palgrave Macmillan UK.
Subirats, M. (2010). Els
trets lingüístics de la població metropolitana. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona:
Territori, Estratègies,
Planejament, 521, 78–90. [URL]
Tenorio, X. (2013). Llengua
inicial i llengua amb progenitors. Una mateixa realitat o dues variables diferents? Treballs de
Sociolingüística
Catalana, 231, 407–426.
Torres-Pla, J. (2018). Capítol
5. La transmissió lingüística intergeneracional. In Anàlisi de
l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds
lingüístics (98–123). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
Torres-Pla, J. (2019). Capítol
4. L’ús familiar i la transmissió lingüística
intergeneracional. In Direcció General de Política Lingüística &
Xarxa CRUSCAT-IEC (Eds.), Els usos lingüístics als territoris de llengua
catalana (53–63). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
UNESCO (2003). Language Vitality and
Endangerment. [URL]
Vila, F. X. (2005). Language,
Education and Ideology in an Integrationist Society. In E. Witte et al.. (Eds.), Language,
Attitudes & Education in Multilingual
Cities (53–86). Brussels: Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten.
Vila, F. X. (2007). Una,
dues… moltes? Llengües inicials i transmissió lingüística a
Catalunya. In J. Martí i Castell & J. M. Mestres. (Eds.), La
multiculturaliat i les llengües. Actes del seminari del CUIMP-CEL
2006. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Vila, F. X. (2014). Language
policy, management and planning. In C. Fäcke. (Ed.), Manual
of Language
Acquisition (50–68). Berlin: De Gruyter.
Vila, F. X. (2020). Language
demography. In J. A. Argenter & J. Lüdtke. (Eds.), Manual
of Catalan
Linguistics (629–48). Berlin: De Gruyter.
Williams, G. (2005). Sustaining
Language Diversity in Europe. Evidence from the Euromosaic
Project. London: Palgrave Macmillan UK.
Woolard, K. A. (2016). Singular
and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century
Catalonia. Oxford: Oxford University Press.
Cited by (2)
Cited by two other publications
Flors-Mas, Avel·lí
2024.
Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Introducció a la secció monogràfica.
Revista de Llengua i Dret :81
► pp. 1 ff.
Giménez García, Roser
2023.
A la gent els (hi) o li(s) agrada? La llengua inicial i el clític datiu de tercera persona del plural en un corpus oral adolescent.
Revista de Llengua i Dret :79
► pp. 264 ff.
This list is based on CrossRef data as of 5 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers.
Any errors therein should be reported to them.