Article published In:
Language Problems and Language Planning
Vol. 45:1 (2021) ► pp.3155
References (75)
References
Abtahian, M. R. (2019). Language Shift. In J. Darquennes et al.. (Eds.), Language Contact: An International Handbook (441–54). Berlin: De Gruyter Mouton.Google Scholar
Argenter, J. A.; Castellanos, J.; Jorba, M.; Molas, J.; Murgades, J.; Nadal, J. M.; Sullà, E. (1979). Una nació sense estat, un poble sense llengua? Els Marges, 151, 3–13.Google Scholar
Arnau, J.; Vila, F. X. (2013). Language-in-education policies in the Catalan language area. In J. Arnau. (Ed.), Reviving Catalan at School. Challenges and Instructional Approaches (1–28). Bristol: Multilingual Matters. DOI logoGoogle Scholar
Baggioni, D. (1997). Langues et nations en Europe. Paris: Payot.Google Scholar
Baylac-Ferrer, A. (2009). Societat, llengua i ensenyament del català a Catalunya Nord. PhD thesis. Universitat de Perpinyà.Google Scholar
Boix-Fuster, E.; Farràs, J. (2013). Catalan, another medium-sized community? In F. X. Vila. (Ed.), Survival and Development of Language Communities. Prospects and Challenges. Bristol: Multilingual Matters.Google Scholar
Branchadell, A. (2012). One Nation, One (Common) Language? Language and Nationalism in 21st Century Catalonia. RECODE Online Working Paper 101. [URL]
Cabré, A. (1999). El sistema català de reproducció. 100 anys de singularitat demogràfica. Barcelona: Pòrtic.Google Scholar
Cagiao, J. (2015). Políticas lingüísticas en democracias federales con diversidad lingüística: Bélgica, Canadá, Suiza ¿Un modelo para España? In J. Cagiao & J. Jiménez-Salcedo. (Eds.), Políticas lingüísticas en democracias multilingües: ¿es evitable el conflicto? (105–28). Madrid: Catarata.Google Scholar
Caminal, R.; Di Paolo, A. (2018). Language Policy and Social Segmentation: Evidence from Catalonia. In Language Policy and Linguistic Justice. Bern: Springer. DOI logoGoogle Scholar
Castonguay, C. (2019). Quebec’s new language dynamic: French fading fast. Language Problems and Language Planning, 43(2), 113–34. DOI logoGoogle Scholar
Centre de Documentació (2009). Transmissió lingüística intergeneracional (1982–1999). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
(2015a). Transmissió lingüística intergeneracional II. Altres llengües (2000–2014). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
(2015b). Transmissió lingüística intergeneracional II. Llengua catalana (2000–2014). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
(2020). Transmissió lingüística intergeneracional III (2015–2020). Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. [URL]
Chessa, E. (2012). Another case of language death? The intergenerational transmission of Catalan in Alghero. PhD thesis. Queen Mary University of London.Google Scholar
Dewaele, J. -M. (2018). Why the Dichotomy ‘L1 Versus LX User’ Is Better than ‘Native Versus Non-Native Speaker’. Applied Linguistics, 32(2), 236–40.Google Scholar
Domingo, A. (2014). Catalunya al mirall de la immigració. Barcelona: LAvenç.Google Scholar
Fishman, J. A. (1991). Reversing Language Shift: Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages. Bristol: Multilingual Matters.Google Scholar
Flors-Mas, A. (in press). Immigration and languages in Catalonia: From policies to results. Journal of Iberian and Latin American Research.
Galindo, M.; de Rosselló, C.; Bernat, F. (in press). Història d’una bilingüització. El castellà a la Catalunya contemporània. Benicarló: Onada Edicions.
García, O.; Li, Wei. (2014). Translanguaging: Language, Bilingualism and Education. Basingstoke: Palgrave-McMillan. DOI logoGoogle Scholar
Generalitat de Catalunya (2019). Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018. [URL]
Gifreu, J. (2011). Language Policies in the Public Media and the Promotion of Catalan in the Private Media, Arts and Information Technologies. In M. Strubell & E. Boix-Fuster. (Eds.) (182–200). DOI logoGoogle Scholar
Giles, H.; Bourhis, R.; Taylor, D. (1977). Towards a Theory of Language in Ethnic Group Relations. In H. Giles. (Ed.), Language, Ethnicity and Intergroup Relations (307–48). London: Academic Press.Google Scholar
Glinert, L. (2017). The story of Hebrew. Princeton: Princeton University Press.Google Scholar
Grosjean, F. (2010). Bilingual: Life and Reality. Cambridge, MA: Harvard University Press. DOI logoGoogle Scholar
Heller, M.; Bell, L. A.; Daveluy, M.; McLaughlin, M.; Noël, H. (2015). Sustaining the Nation. The Making and Moving of Language and Nation. Oxford: Oxford University Press.Google Scholar
Holliday, Adrian. (2018). «Native-Speakerism». In J. I. Liontas. (Ed.), The TESOL Encyclopedia of English Language Teaching. New York: Wiley. DOI logoGoogle Scholar
Hornsby, M. (2015). Revitalizing Minority Languages: New Speakers of Breton, Yiddish and Lemko. London: Palgrave Macmillan UK. DOI logoGoogle Scholar
Humbert, P.; Coray, R.; Duchêne, A. (2018). Compter Les Langues: Histoire, Méthodes et Politiques Des Recensements de Population. Une Revue de La Littérature. Fribourg/Freiburg: Institut de plurilinguisme.Google Scholar
Jiménez-Salcedo, J. (2019). Los límites jurídicos de las políticas lingüísticas y la desterritorialidad del catalán. Language Problems and Language Planning, 43(1), 74–92. DOI logoGoogle Scholar
Junyent, C. (Ed.) (2020). El futur del català. Trenta-una mirades per a reflexionar-hi. Vilaweb. [URL]
Junyent, C.; Zaballa, B. (2020). El futur del català depèn de tu. Barcelona: La Campana.Google Scholar
Lewis, M. P.; Simons, G. F. (2010). Assessing Endargement: Expanding Fihman’s GIDS. Revue Roumaine de Linguistique, 55 (2), 103–20.Google Scholar
Li, Wei. (2018). Translanguagging as a practical theory of language. Applied Linguistics, 39(1), 9–30. DOI logoGoogle Scholar
López del Castillo, L.; Martí i Castell, J.; Vallverdú, F. (1980). Una Resposta a ‘Els Marges.’ Serra d’Or, 2471, 23–25.Google Scholar
Marí, I. (2011). Policies governing the use of language in relations between the authorities and the public. In M. Strubell & E. Boix-Fuster. (Eds.) (84–118). DOI logoGoogle Scholar
Martínez Melo, M. (2018). 3. Els coneixements lingüístics. In Direcció General de Política Lingüística (Ed.), Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics (58–81). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
May, S. (Ed.) (2014). The Multilingual Turn: Implications for SLA, TESOL, and Bilingual Education. New York: Routledge.Google Scholar
Milian, A.; Muro, X.; Pla Boix, A. M.; Pons, E. (2010). La llengua. Revista Catalana de Dret Públic, 0(0), 131–153. DOI logoGoogle Scholar
Monteagudo, H.; Loredo, X.; Vázquez, M.; Subiela, X. (2016). Lingua e sociedade en Galicia: a evolución sociolingüística 1992–2013. Real Academia Galega.Google Scholar
Montoya, B.; Mas, A. (2011). La transmissió familiar del valencià. València: AVL.Google Scholar
Nelde, P. H.; Strubell, M.; Williams, G. (1996). Euromosaic: The Production and Reproduction of the Minority Language Groups of the EU. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities.Google Scholar
Ó Giollagáin, C. (2014a). Unfirm Ground: A Re-Assessment of Language Policy in Ireland since Independence. Language Problems and Language Planning, 38(1), 19–41. DOI logoGoogle Scholar
(2014b). From Revivalist to Undertaker: New Developments in Official Policies and Attitudes to Ireland’s ‘First Language. Language Problems and Language Planning, 38(2), 101–27. DOI logoGoogle Scholar
O’Rourke, B.; Ramallo, F. (2015). Neofalantes as an active minority: understanding language practices and motivations for change amongst new speakers of Galician. International Journal of the Sociology of Language, 2311, 147–65. DOI logoGoogle Scholar
O’Rourke, B.; Walsh, J. (2020). New Speakers of Irish in the Global Context: New Revival? New York: Routledge. DOI logoGoogle Scholar
Pháidín, C. N.; Ó Cearnaigh, S. (2008). A New View of the Irish Language. Dublin: Cois Life Teoranta.Google Scholar
Pons, E. (2015). The Position of Catalan in Higher Education in Catalonia. In F. X. Vila & V. Bretxa. (Eds.), Language Policy in Higher Education. The Case of Medium-sized Languages (153–180). Bristol: Multilingual Matters.Google Scholar
Pradilla, M. À. (2011). “La Catalanofonia”. A community in search of linguistic normality. In M. Strubell & E. Boix-Fuster. (Eds.) (17–56). DOI logoGoogle Scholar
Pujolar, J. (2007). The future of Catalan: Language endangerment and nationalist discourses in Catalonia. In A. Duchêne & M. Heller. (Eds.), Discourses of Endangerment. Ideology and Interests in the Defence of Languages (121–148). London: Continuum.Google Scholar
Pujolar, J.; Puigdevall, M. (2015). Linguistic Mudes : How to Become a New Speaker in Catalonia. International Journal of the Sociology of Language, 2311, 167–87. DOI logoGoogle Scholar
Querol, E. (2011). Per una sociolingüística prospectiva: de la profecia a la prospectiva. Treballs de Sociolingüística Catalana, 211, 141–154.Google Scholar
Recaño, J. (2004). Las migraciones internas de retorno en España durante la primera mitadde la década de los noventa: implicaciones demográficas y territoriales. ScriptaNova, 81, 157–80.Google Scholar
Reixach, M. (1990). Difusió social del coneixement de la llengua catalana: Anàlisi de les dades lingüístiques del padró d’habitants de 1986, de Catalunya, Illes Balears i País Valencià. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.Google Scholar
Riera, E. (2016). Why Languages Matter to People. Communication, identity and justice in western democracies. The case of mixed societies. Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern.Google Scholar
Rodríguez Osuna, J. (1979). Desarrollo regional, democracia, autonomías. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 61, 183–233. DOI logoGoogle Scholar
Seals, C. A. (2019). Choosing a Mother Tongue: The Politics of Language and Identity in Ukraine. Bristol: Multilingual Matters.Google Scholar
Segura, L. J. (2019). Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes. Revista de llengua i dret, 721, 5–20.Google Scholar
Sendra, M.; Vila, F. X. (2016). L’estatus de les llengües a la República Catalana: una breu anàlisi del desenvolupament del debat. Els Marges, 1081, 33–50.Google Scholar
Sorolla, N. (2016). Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials. PhD thesis. Universitat de Barcelona. [URL]
Strubell, M. (2001). Catalan a Decade Later. In J. A. Fishman. (Ed.), Can Threatened Languages Be Saved?: Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Century Perspective (260–283). Bristol: Multilingual Matters. DOI logoGoogle Scholar
Strubell, M.; Boix-Fuster, E. (Eds.). (2011). Democratic Policies for Language Revitalisation: The Case of Catalan. London: Palgrave Macmillan UK. DOI logoGoogle Scholar
Subirats, M. (2010). Els trets lingüístics de la població metropolitana. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, Estratègies, Planejament, 521, 78–90. [URL]
Tenorio, X. (2013). Llengua inicial i llengua amb progenitors. Una mateixa realitat o dues variables diferents? Treballs de Sociolingüística Catalana, 231, 407–426. DOI logoGoogle Scholar
Torres-Pla, J. (2018). Capítol 5. La transmissió lingüística intergeneracional. In Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics (98–123). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
(2019). Capítol 4. L’ús familiar i la transmissió lingüística intergeneracional. In Direcció General de Política Lingüística & Xarxa CRUSCAT-IEC (Eds.), Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana (53–63). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. [URL]
UNESCO (2003). Language Vitality and Endangerment. [URL]
Vila, F. X. (2005). Language, Education and Ideology in an Integrationist Society. In E. Witte et al.. (Eds.), Language, Attitudes & Education in Multilingual Cities (53–86). Brussels: Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten.Google Scholar
(2007). Una, dues… moltes? Llengües inicials i transmissió lingüística a Catalunya. In J. Martí i Castell & J. M. Mestres. (Eds.), La multiculturaliat i les llengües. Actes del seminari del CUIMP-CEL 2006. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
(2014). Language policy, management and planning. In C. Fäcke. (Ed.), Manual of Language Acquisition (50–68). Berlin: De Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
(2020). Language demography. In J. A. Argenter & J. Lüdtke. (Eds.), Manual of Catalan Linguistics (629–48). Berlin: De Gruyter.Google Scholar
Williams, G. (2005). Sustaining Language Diversity in Europe. Evidence from the Euromosaic Project. London: Palgrave Macmillan UK. DOI logoGoogle Scholar
Woolard, K. A. (2016). Singular and Plural. Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia. Oxford: Oxford University Press. DOI logoGoogle Scholar
Cited by (2)

Cited by two other publications

Flors-Mas, Avel·lí
2024. Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Introducció a la secció monogràfica. Revista de Llengua i Dret :81  pp. 1 ff. DOI logo
Giménez García, Roser
2023. A la gent els (hi) o li(s) agrada? La llengua inicial i el clític datiu de tercera persona del plural en un corpus oral adolescent. Revista de Llengua i Dret :79  pp. 264 ff. DOI logo

This list is based on CrossRef data as of 5 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers. Any errors therein should be reported to them.