Anàlisi del discurs de la Gramàtica catalana (1933), de Pompeu Fabra / Discourse analysis of Pompeu Fabra's Catalan Grammar (1933)
This presentation attempts to contribute to answering the question “In what sense is linguistics or grammar always prescriptive?” This contribution will be anchored in the statements of Bonet (1989) and Cuenca (2001), who clearly state that it is both description and prescription which finally impose a model on linguistic reality. In addition, when the descriptivism or prescriptivism of a text is discussed, what is actually being considered is its aim. Thus, a direct approach from the point of view of the speech act theory (locutionary, illocutionary and perlocutionary) is needed. The way of providing the answer is to present an analysis of Fabra’s discourse in his Gramàtica catalana (1933), which is still currently the official Catalan grammar. This analysis will encompass a two-pronged approach. On the one hand it will be based on Berrendonner’s (1982) theoretical foundations and classification that demonstrate how French normative grammar hides its arbitrary and authoritarian character and on the other, Costa Carreras’ (2008) general outlook on Catalan prescriptive discourse will also be taken into account.
References (16)
Bibliografia
Adam, J.M. 1985. “Tipologies a textuals”. Dins Com. Ensenyar Català als Adults, extra núm. 2.
Austin, John L. 1962. How to do things with words. [
Palabras y acciones
. 1971. Buenos Aires: Paidos.].
Bassols, Margarida. 2001. Les claus de la pragmàtica, 99 i s. i 253–255. Vic: Eumo.
Berrendoner, Alain. 1982. L’éternel grammairien. Étude du discours normatif. Berna: Peter Lang.
Bonet, Sebastià. 1989. “Els manuals de gramàtica i la llengua normativa”. Dins Actes de les Terceres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa. Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. 17 i 18 de desembre de 1987, Jordi Martí; Lídia Pons i Joan Solà (eds.), 61. Barcelona: Abadia de Montserrat.
Costa Carreras, Joan. 2008. “Sobre el discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans” ([URL]).
Costa Carreras, Joan. 2009. La norma sintàctica del català segons Pompeu Fabra. Berlín:
Peniope ([URL]).
Cuenca, Maria Josep. 2001. “Norma, gramàtica i teoria lingüística”. Dins Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana, Miquel Àngel. Pradilla (ed.), 13–19. Benicarló: Alambor.
Fabra, Pompeu. 1933. Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1995. ([URL]).
Garvin, Paul. 1992. “La langue standard: Concepts et processus”. Dins II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Àrea 3: Lingüística social, 503–514. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears.
Institut d’Estudis Catalans. 2013. Gramàtica de la llengua catalana. Versió electrònica provisional ([URL]) Consultada el 19/6/2013.
Lamuela, Xavier. 1994. Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.
Pérez Saldanya, Manuel. 1998. Diccionari de lingüística. Oliva, València: Colomar.
Quer, Josep. 2002. “Subordinació i mode”. Dins Gramàtica del català contemporani, Joan Solà et al.. (ed.), 2801–2868. Barcelona: Empúries.
Searle, John Rogers, Ferenc Kiefer, i Manfred Bierswich. 1980. Speech act theory and pragmatics. Dordrecht: Reidel.
Solà, Joan, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya. 2002. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.
Cited by (2)
Cited by two other publications
Martínez Martínez, Caterina
This list is based on CrossRef data as of 25 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers.
Any errors therein should be reported to them.