Edited by Manuel Pérez-Saldanya and Rafael Roca Ricart
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 16] 2018
► pp. 349–360
Aquest text té l’objectiu de reflexionar sobre la concepció que tenen dels usos lingüístics escrits els usuaris del que encara anomenem noves tecnologies, tant en l’àmbit privat com en el públic, i dins d’aquest últim, tant des d’una perspectiva general com des del punt de vista dels professionals de la llengua (revisió de textos, traducció i edició de textos periodístics, bàsicament). La tecnologia fa molt més fàcil que mai la comunicació escrita immediata (pública i privada), la revisió dels textos i l’autoedició. També ha provocat, en contrapartida, l’aparició –i a vegades l’assumpció com a “normals”– d’errors no desitjats en contextos comunicatius formals. I en el rerefons de tot plegat, una pregunta que només el temps i l’evolució dels avenços tecnològics mateixos permetran, potser, respondre: ¿com s’hauran d’adaptar les normes que regulen l’escrit a les noves condicions de producció i recepció en què s’insereixen els usos de la paraula digital?
Article language: Catalan