Part of
The Intricacy of Languages
Edited by Francesc Feliu and Olga Fullana
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 20] 2019
► pp. 393408
References (33)
Referències bibliogràfiques
Aguiló, Marià. 1914–1934. Diccionari Aguiló: materials lexicogràfics aplegats per Marià Aguiló i Fuster, revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Amengual, Juan José. 1858. Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín. Tomo 1. Palma: Imprenta y Librería Juan Colomar.Google Scholar
CICA=Torruella, Joan et al. (dir.). Corpus Informatitzat del Català Antic. [[URL]]
CIMTAC=Martines, Josep et al. (dir.). Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis. Alacant: IVITRA / Universitat d’Alacant [Darrer accés: 15/04/2016]
CIVAL = Acadèmia Valenciana de la Llengua. Corpus Informatitzat del Valencià. València: AVL. [[URL]; darrer accés: 30/06/2016]
Colon, Germà i Amadeu-J. Soberanas. 1986. Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Converse. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Colon, Germà. 1981. “Sinonímia i diatopisme.” Randa 11: 45–61.Google Scholar
Coromines, Joan. 1983–1991. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial.Google Scholar
CTILC=Rafel, Joaquim (dir.). Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [[URL]].
DCVB=Alcover, Antoni Maria i Francesc de Borja Moll. 1968. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll. [[URL]]
DDLC = Institut d’Estudis Catalans. Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Barcelona: IEC. [[URL].]
DIEC = Institut d’Estudis Catalans. 1995 i 2007. Diccionari de la llengua catalana. 1a i 2a edició. Barcelona: IEC. [[URL]]
DNV = Acadèmia Valenciana de la Llengua. 2014. Diccionari normatiu valencià. València: AVL. [[URL]].
Escrig, Josep. 1851. Diccionario valenciano-castellano. València: Librería de Pascual Aguilar.Google Scholar
Esteve, Joaquim, Josep Belvitges i Antoni Juglà. 1803–1805. Diccionario catalán-castellano-latino. 2 vol. Barcelona: Imprenta de la Viuda e Hijos de D. Antonio Brusi.Google Scholar
Fabra, Pompeu. 1932. Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia [Edició facsímil dins Jordi Mir i Joan Solà. 2007 (dirs.). Pompeu Fabra. Obres completes. Vol. 5. Barcelona / València / Palma: Proa / Edicions 62 / Tres i Quatre / Moll. 2a edició ampliada: 1954 a Impremta d’A. López Llausàs]Google Scholar
Figuera, Pere Antoni. 1840. Diccionari mallorquí-castellà. Palma: Imprenta y Llibreria de Esteva Trias.Google Scholar
GDLC = Enciclopèdia Catalana. 1998. Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. [[URL]].
Geeraerts, Dirk i Dirk Speelman. 2010. “Heterodox concept features and onomasiological heterogeneity in dialects”. Dins Advances in Cognitive Sociolinguistics, ed. per Dirk Geeraerts, Gitte Kristiansen i Yves Peirsman. Berlín/Nova York: De Gruyter Mouton, 23–39. DOI logoGoogle Scholar
Jané, Albert. 2015. Diccionari de sinònims. 3a edició actualitzada. En línia. [[URL].]
Kristiansen, Gitte. 2008. “Style-shifting and shifting styles: A socio-cognitive approach to lectal variation”. Dins Cognitive Sociolinguistics. Language Variation, Cultural Models, Social Systems, ed. per Gitte Kristiansen i René Dirven, 45–88. Berlín / NovaYork: Mouton de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Labèrnia, Pere. 1839–1840. Diccionari de la llengua catalana: ab correspondència castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels hereus de la V. de Pla.Google Scholar
Lacavalleria, Joan. 1696. Gazophylacium catalano-latinum. Barcelona: Antoni Lacavalleria editor.Google Scholar
Nadal, Josep Maria. 2015. “Language, normative and identity”. Dins Conditioned Identities – Wished for and Unwished for Identities, ed. per Flocel Sabaté, 33–48 Berna: Peter Lang. [ DOI logo]Google Scholar
Perea, Maria-Pilar. 2012. “Dynamic cartography with diachronic data: Dialectal stratigraphy”. Literary and Linguistic Computing 27, 4: 1–10. [[URL]].
Perea, Maria-Pilar i Germà Colón: Estratigrafia Dialectal. Recurs en línia. [[URL]; darrer accés 30/06/2016]
Pradilla, Miquel Àngel. 2015. La catalanofonia. Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Ramos, Joan-Rafael. 2013. “Norma y variación lingüística: coincidencias y divergencias entre el español y el catalán”. Normas. Revista de estudios lingüísticos hispánicos. 3: 127–159. [[URL].]
. 2015. “The Polysemy of the verbs ‘pegar’, ‘apegar’ and ‘empegar’ in Catalan: A synchronic manifestation of semantic change”. Catalan Journal of Linguistics 14: 137–157. [[URL].]
. 2016. “El cambio semántico del verbo pegar en catalán (siglos XIII–XXI)”. Zeitschrift für Romanische Philologie 132(3): 669–692. DOI logoGoogle Scholar
Societat de catalans [Miquel Anton Martí i Cortada, Lluís Bordas, Joan Cortada i Sala]. 1839. Diccionari catalá-castellá-llatí-francés-italiá. Barcelona: Imprempta Joseph Torner.Google Scholar
TERMCAT = Cercaterm. Fitxes Terminològiques. Recurs en línia actualitzat mensualment. [[URL]]
Torra, Pere. 1653. Dictionarium sev thesavrvs catalanvs-latinvs verborvm, ac phrasivm. Barcelona. [Edicions ampliades posteriors de 1700 i de 1775]Google Scholar