Cover not available
Part of
Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan
Edited by Hans-Ingo Radatz
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 27] 2020
► pp. 141–160

A Alcanar ja no volen palometes

Presència del lèxic tortosí a les aules de primària

 | Universitat Autònoma de Barcelona
En aquest article s’analitza el patró d’estàndard vehiculat a Alcanar, població catalana de la zona central del domini català, en territori tortosí, amb l’objectiu de comprovar si els docents de primer de primària de l’escola municipal implementen les formes estàndard tortosines previstes en el model de l’Institut d’Estudis Catalans. Emmarquem aquest estudi en l’àmbit de planificació lingüística (Haugen, 1987), en la tercera etapa d’aquest model, l’extensió de les variants codificades. Per a fer-ho, s’han enquestat 15 alumnes d’aquest curs mitjançant un àlbum d’imatges i s’ha preguntat quines formes lèxiques empren a l’entorn familiar, quines aprenen a l’escola i, en darrer lloc, com escriuen aquella variant a l’escola. Els resultats mostren que hi ha la inclusió de solucions del català central.
Keywords: Català, occidental, nord-occidental, tortosí, lèxic, estàndard oral, vehiculació, extensió del model planificat, planificació lingüística, sistema educatiu
Article outline
  • 1.Introducció
  • 2.Objectiu, objecte d’estudi i mètode
  • 3.Antecedents
  • 4.Marc teòric
  • 5.Contextualització
  • 6.Consciència lingüística de les ensenyants
  • 7.Resultats
    • 7.1Promoció de variants genuïnes estàndard
      • 7.1.1Ametla i ametlla
      • 7.1.2Dèsset i disset
      • 7.1.3Espill i mirall
      • 7.1.4Mangrana i magrana
      • 7.1.5Roig i vermell
    • 7.2Introducció dels geosinònims del català central
      • 7.2.1Botella i ampolla
      • 7.2.2Caragol i cargol
      • 7.2.3Mançana i poma
      • 7.2.4Rabosa i guineu
      • 7.2.5Tomaca i tomàquet
      • 7.2.6Xocolate i xocolata
    • 7.3Desconeixement de les solucions genuïnes i estàndards
      • 7.3.1Palometa i papallona
      • 7.3.2Cullerot i capgròs
  • 8.Conclusions
  • Notes
  • Referències bibliogràfiques

Article language: Catalan

Published online: 29 May 2020
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.08ull
References (42)
Referències bibliogràfiques
Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006). Gramàtica normativa valenciana. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
(2014). Diccionari normatiu valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
Aragonés, Albert. (2005). Tractament de la diversitat lingüística en els llibres de text. Els models de llengua i la cartografia d’una mostra de llibres de text d’ESO de català i valencià (curs 2004–2005). Recuperat de:[URL] (15 de desembre de 2018, 19h).
Areny, Maria. (2002). “Directrius en relació amb l’estandardització i la diversitat dialectal en l’ensenyament infantil i primari a Catalunya”. In Núria Alturo & Francesc Xavier Vila (Eds.), Variació dialectal i estandardització (pp. 99–108). Barcelona: Universitat de Barcelona.Google Scholar
Bastardas, Albert. (1996). Ecologia de les llengües. Barcelona: Proa.Google Scholar
. (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Centre d’Estudis de Temes Contemporanis; Angle Editorial.Google Scholar
Bibiloni, Gabriel. (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: Editorial 3 i 4.Google Scholar
Blanch, Xavier & Laura Espot. (2014). TRAM 2.0 Llengua 1. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Buj Alfara, Àngela. 1999. “Llenguatge discriminatori i canvi lingüístic”. In Marí Tarazona, Teresa, Ús de Llenguatges No Discriminatoris (pp. 37–46). Xàtiva: Federació d’Ensenyament del País Valencià; CCOO; L’Ullal Edicions.Google Scholar
. (2000). La diversitat lingüística a l’aula: els llibres de lectura. Recapte, Núm. 17–18, pp. 12–13.Google Scholar
. (2001). Model de llengua per a l’ensenyament. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre. Exemplar multicopiat.Google Scholar
. (2003). “Alguns trets lingüístics comuns entre la parla d’Alcanar i el valencià”. In Ajuntament d’Alcanar, Actes del II Congrés d’Història d’Alcanar, 123–162. Calaceit: Ajuntament d’Alcanar.Google Scholar
. (2017). “Allò que no diuen mai els llibres de text”. In Miquel Àngel Pradilla (Eds.), I Jornada in memoriam de Josep Panisello. Llengua i ensenyament: llengua estàndard i variació lingüística (pp.63–81). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Carrasco, Xavier (Eds.) (2007). Llengua 1: Cicle inicial. Barcelona: La Galera text.Google Scholar
Casals i Martorell, Daniel. (2009). “Equilibri geolectal als media públics del Principat de Catalunya. Els casos de TV3 i Catalunya Ràdio”. In Johannes Kabatek i Claus D. Pusch (Eds.), Variació, poliglòssia i estàndard: Processos de convergència i divergència lingüístiques en català, occità i basc (pp. 210–230). Aachen: Shaker (Biblioteca Catalànica Germànica = Beihefte zur Zeitschrift für Katalanistik).Google Scholar
Casanova, Emili. (2002). “El lèxic valencià en el DIEC”. In per Emili Casanova, Joaquim Martí & Abelard Saragossà (Eds.), Estudis del valencià d’ara. Actes del IV Congrés de Filologia Valenciana del 20 al 22 de maig de 2000. En homenatge al Doctor Joan Veny (pp. 55–83). València: Universitat de València; Editorial Denes.Google Scholar
Costa Carreras, Joan. (2010). “Conceptes labovians pertinents per a la planificació lingüística del català”. Llengua & Literatura, 21, 249–268.Google Scholar
Escola Joan Baptista Serra (2014). Projecte Lingüístic de Centre. [document intern del centre]Google Scholar
Generalitat de Catalunya i Departament d’Ensenyament (2017). Currículum educació primària. En línia: [URL]
Gimeno Betí, Lluís. (1997). Atles lingüístic de la diòcesi de Tortosa. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Haugen, Einar. (1972). The ecology of language. Essays by Einar Haugen. Stanford; Califòrnia: Stanford UP.Google Scholar
. (1987). Blessings of Babel. Bilingualism and language plannings: problems and pleasures. Berlín: Mouton de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Institut d’Estudis Catalans (32001). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I. Fonètica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. En línia: [URL]
(42001). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II. Morfologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. En línia: [URL]
(22007). Diccionari de la llengua catalana. En línia: [URL]
Izquierdo, Tere. (2003). “Els xiquets i xiquetes de Tortosa diuen nen i nena”. In Vicent Martines (Eds.), Llengua, societat i ensenyament, 2 (pp. 347–362). Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. En línia: [URL]
Lamuela, Xavier. (1987). Català, occità i friülà: llengües subordinades i planificació lingüística. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar
Martines, Josep, Héctor Gonzàlvez, M. Isabel Guardiola & Sandra Montserrat. (2005). “Lèxic i identitat: lexicografia i estandardització al País Valencià (Guia d’usos lingüístics II. Aspectes lèxics de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana)”. In Bàrbara Roviró, Aina Torrent-Lenzen, & Andreas Wesch (Eds.), Normes i identitats. Normen und Identitäten (pp. 192–213). Titz: Lenzen.Google Scholar
Massanell i Messalles (2012). « Feve temps que no diva tants verbs! » Manteniment i transformació de paradigmes verbals en el català nord-occidental del tombant de segle. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (Textos i estudis de cultura catalana, 176).Google Scholar
Massip, Àngels. (1989). Aproximació descriptiva al parlar tortosí. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer iv.Google Scholar
. (1996): «La variació lèxica: un assaig d’estudi en el dialecte tortosí». Estudis de sociolingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit. Volum 3. Barcelona: Abadia de Montserrat (pp. 133–173).Google Scholar
Montoya Abat, Brauli. (2006). Normalització i estandardització. Alzira: Bromera.Google Scholar
Navarro, Pere. (1995). Interrelació entre varietat geogràfica i varietat estàndard a la comarca de la Terra Alta. Jornades sobre llengua i ensenyament, 1, (pp. 153–163). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
Navarro, Pere & Cubells, Olga. (2010). “Descripció lingüística del català a la diòcesi de Tortosa”. In Jordi À. Carbonell & Jacobo Vidal (Eds.), Història de les Terres de l’Ebre, 5: Art i Cultura (pp. 383–399). Tortosa; Tarragona: Fundació Ilercavònia Futur; Universitat Rovira i Virgili.Google Scholar
Pont, Màrius. (2003). “Model de llengua a l’aula”. In Anna Domingo (Eds.), Una radiografia social de la llengua catalana. Actes de les Jornades sobre la Llengua a les Comarques de Tarragona (pp. 551–557). Tarragona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Pradilla, Miquel Àngel. (2015). La catalanofonia. Una comunitat del segle xxi a la recerca de la normalitat lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Segura-Llopes, Carles. (2002). “Estàndard i variació dialectal en la població escolar del sud valencià”. In Núria Alturo & Francesc Xavier Vila (Eds.), Variació dialectal i estandardització (pp. 125–147). Barcelona: Universitat de Barcelona.Google Scholar
Ulldemolins-Subirats, Amanda. (2018). Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i per l’ensenyament. Tesi doctoral. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
. “Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal televisiu”, Llengua & Literatura. [en premsa]
Veny, Joan (1982 [2012]). Els parlars catalans (Síntesi de dialectologia). Mallorca: Editorial Moll.Google Scholar
Veny, Joan & Lídia Pons i Griera. (2001). Atles Lingüístic del Domini Català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Veny, Joan & Mar Massanell. (2015). Dialectologia catalana. Barcelona; Alacant; València: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona; Publicacions de la Universitat d’Alacant; Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar