Cover not available
Part of
Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan
Edited by Hans-Ingo Radatz
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 27] 2020
► pp. 161–172

El model lingüístic de Pompeu Fabra

L’evolució dels seus usos sintàctics

 | Universitat d’Alacant
Pompeu Fabra és una figura cabdal en l’estandarització del català. La seua vida i obra han estat analitzades a fons però, hi ha pocs estudis sobre l’evolució de les solucions sintàctiques per les quals opta de manera espontània en textos no metalingüístics. En el present article s’explica, a partir del buidament del seu epistolari, quina ha estat aquesta evolució en tres d’aquests aspectes: l’ús de per i per a, el canvi i caiguda de preposició i l’ús de la preposició per a introduir complements directes.
Keywords: Pompeu Fabra, usos sintàctics, textos no normatius, normativització, diacronia
Article outline
  • 1.Introducció
  • 2.Objectius i metodologia
  • 3.Anàlisi dels usos sintàctics
    • 3.1Usos de per i per a
    • 3.2Canvi de preposició en les estructures de complement de règim verbal amb infinitiu
    • 3.3Ús de la preposició en el Complement Directe (CD)
  • 4.Conclusions
  • Agraïments
  • Notes
  • Referències bibliogràfiques

Article language: Catalan

Published online: 29 May 2020
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.27.09pon
References (14)
Referències bibliogràfiques
AVL (2006). Gramàtica normativa valenciana. Acadèmia Valenciana de la Llengua: València.Google Scholar
Fabra, P. (1907). Sobre diferents problemas pendents en l’actual catalá literari. Institut d’Estudis Catalans: Barcelona.Google Scholar
Costa, J. (2006). Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891–1948). Tesi doctoral. Universitat de Girona: Girona.Google Scholar
Fabra, P. (1913). Normes ortogràfiques. Institut d’Estudis Catalans: Barcelona.Google Scholar
(1917). Diccionari ortogràfic. Institut d’Estudis Catalans: Barcelona.Google Scholar
(1918). Gramàtica catalana. Institut d’Estudis Catalans: Barcelona.Google Scholar
(1932). Diccionari general de la llengua catalana. Catalònia: Barcelona.Google Scholar
Gil, V. (1994). Algunes consideracions sobre l’edició de textos pre-fabrians. Els Marges, 50, 41–63.Google Scholar
IEC (2016). Gramàtica de la llengua Catalana. Institut d’Estudis Catalans: Barcelona.Google Scholar
Marquet, Ll. (2000). Les Qüestions de gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Els Marges, 66, 47–74.Google Scholar
. (2002). Fabra abans de Fabra. Correspondència amb J. Casas Carbó. [Coŀlecció « Biblioteca Universitària », 8]. Vic. Eumo, Universitat de Girona, Universitat de Vic.Google Scholar
Mir, J., & Solà, J. (Eds.). (2012). Obres completes de Pompeu Fabra, Institut d’Estudis Catalans: Barcelona.Google Scholar
Segarra, M. (2009). El model, o models, de llengua d’Espectres. In J. Mir & J. Solà (Eds), Obres completes de Pompeu Fabra. Institut d’Estudis Catalans: Barcelona.Google Scholar
Solà, J. (1994). Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.Google Scholar