Magnum oculum et parvum os
Dones i silenci en la predicació de sant Vicent Ferrer
The purpose of this paper is to show the relationship established between women and silence during the Late Middle Ages. Silence itself was valued as a virtue for all the faithful; however it was demanded of every woman as the necessary condition to show honesty and devotion. Moreover, loquacity was considered a natural attribute of women, who, according to moralists, used the word in many negative ways, especially to criticize other women or to convince men to behave wrongly. As a result, the imposition of silence and therefore the restriction of the word – spoken or written – became tools aimed to exercise control over women and to perpetuate the prevailing models of imbalance and inequality between men and women at a time precisely in which female voices were gaining greater authority within some intellectual circles. To this end, we analysed the sermons of one of the most remarkable preachers at the time, saint Vicent Ferrer, since preaching was an effective way of propagation of role models. In addition to this, we studied images such as paintings or book illuminations, which contributed also to spread the ideal of the silent woman, following the example of the Virgin Mary, who barely spoke in the New Testament. Nevertheless, the Holy Mother and other female saints were often represented reading the Bible, which encouraged some women to read and possess Books of Hours or other Prayer Books.
Article outline
- 1.El silenci com a fonament de la vida religiosa
- 2.Faciamus ei destructorium simile Posar el títol entre cometes (és una cita literal)
- 3.Posar el títol entre cometes (és una cita literal) Bonum signum est de muliere taciturna, et malum de loquace
- 4.Trencar el silenci: Sociabilitat i confessió
- 5.Escriptura silenciada
- 6.Conclusió: L’ombra del silenci és allargada
-
Notes
-
Bibliografia
Article language: Catalan
References (32)
Bibliografia
Agustí, sant, bisbe d’Hipona (1845). Enarrationes in Psalmos. (C, S). A J. P. Migne (Ed.), Patrologiae Cursus Completus, sive bibliotheca universalis … omnium S.S. Patrum, Doctorum, Scriptorumque ecclesiasticorum qui ab aevo apostolico ad Innocentii III tempora floruerunt … Series Prima. París: Venit apud Editorem, vol. 36, cols. 67–1027.
Alà, de Lilla (1855). Summa Magistri Alani doctoris universalis de arte praedicatoria in qua optimi suggeruntur conceptus ad formandas conciones in omni fere materia morali, nunc primum in lucem edita. A J. P. Migne (Ed.), Patrologiae Cursus Completus, sive bibliotheca universalis … omnium S.S. Patrum, Doctorum, Scriptorumque ecclesiasticorum qui ab aevo apostolico ad Innocentii III tempora floruerunt … Series Secunda. París: Excudebatur et venit apud J. P. Migne Editorem, vol. 210, cols. 109–198A.
Beda, el Venerable, sant (1850). In Lucae Evangelium Expositio. (C). A J. P. Migne (Ed.), Patrologiae Cursus Completus, sive bibliotheca universalis … omnium S.S. Patrum, Doctorum, Scriptorumque ecclesiasticorum qui ab aevo apostolico ad Innocentii III tempora floruerunt … Series Secunda. París: Apud Editorem, vol. 92, cols. 310–634D.
Bíblia (1985). Biblia Sacra iuxta Vulgatam Clementinam. Nova editio logicis partitionibus aliisque subsidiis ornata a A. Colunga OP et L. Turrado. 7ª ed. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.
Bohler, D. (2012). “Voix et savoirs de femmes au Moyen Âge”. A R. Bellveser (Coord.), Dones i literatura entre l’Edat Mitjana i el Renaixement. València: Institució Alfons el Magnànim, vol. 1, 37–53.
Coderch, M. (2012). “Actituds davant les dones entre l’Edat Mitjana i el Renaixement Entre". i A R. Bellveser (Coord.), Dones i literatura entre l’Edat Mitjana i el Renaixement. València: Institució Alfons el Magnànim, vol. 2, 527–553.
Cortès, J. & Mandingorra, Mª. L. & Pons, V. (2019). “Aquestes són les obres que yo, sor Ysabel de Billena, é fetes en aquest monestir”. Notes autògrafes de sor Isabel de Villena. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Eiximenis, F. (1981). Lo libre de les dones. Edició crítica a cura de F. Naccarato. Barcelona: Curial; Universitat de Barcelona.
Esponera Cerdán, A. OP (2007). “Reflexiones de san Vicente Ferrer sobre la vida religiosa a las monjas dominicas de Estavayer-le-Lac (Suiza) en 1404”. Teología Espiritual, LI/151, p. 103–117.
Esponera Cerdán, A. (2018). “Els àmbits femenins en la vida i sermons de sant Vicent Ferrer”. Afers, 90/91, p. 335–373.
Ferrer, Vicent, sant (1975). Sermons. Edició a cura de G. Schib. Vol. III. Barcelona: Barcino.
Ferrer, Vicent, sant (1977). Sermons. Edició a cura de G. Schib. Vol. IV. Barcelona: Barcino.
Ferrer, Vicent, sant (2002). Sermones. Transcripción del manuscrito del Real Colegio y Seminario de Corpus Christi de Valencia, por F. M. Gimeno Blay y Mª L. Mandingorra Llavata. València: Ajuntament de València.
Ferrer, Vicent, sant (2006). Sermonario de Perugia. (Convento dei Domenicani, ms. 477). Introducción, edición y notas a cargo de F. M. Gimeno Blay y Mª L. Mandingorra Llavata. Traducción castellana de D. Gozalbo Gimeno, con la colaboración de R. Sánchez Romero. València: Ajuntament de València.
Ferrer, Vicent, sant (2009). Sermones de cuaresma en Suiza, 1404 (Couvent des Cordeliers, ms. 62). Edición crítica e introducción a cargo de F. M. Gimeno Blay y Mª L. Mandingorra Llavata. Traducción castellana a cargo de D. Gozalbo Gimeno. València: Ajuntament de València.
Ferrer, Vicent, sant (2019). Sermonario de Aviñón. Avignon. Bibliothèque Municipale ms 610. Introducción, edición crítica y notas a cargo de F. M. Gimeno Blay y Mª. L. Mandingorra Llavata. Traducción castellana a cargo de D. Gozalbo Gimeno. València: Publicacions de la Universitat de València.
Galbraith, G. R. (1925). The constitution of the dominican order, 1216 to 1360. Manchester: University Press; London, New York: Longmans, Gree & co.
Graña Cid, Mª M. (1999). “Libros religiosos y cultura femenina”. XX Siglos, 10/40, p. 64–69.
Graña Cid, Mª M. (2002). “¿Leer con el alma y escribir con el cuerpo? Reflexiones sobre mujeres y cultura escrita”. A A. Castillo (Coord.), Historia de la cultura escrita: del Próximo Oriente Antiguo a la sociedad informatizada. Gijón: Trea, p. 385–452.
Green, D. H. (2007). Women Readers in the Middles Ages. Cambridge: Cambridge University Press.
Hutton, L. J. (Ed.) (1967). Teresa de Cartagena, Arboleda de los enfermos, Admiración Operum Dei. Madrid: [Fundación Conde de Cartagena].
Mandingorra Llavata, Mª L. (2015). “Mujeres en los libros de memorias”. A E. Alba Pagán i L. Pérez Ochando (Eds.), Me veo luego existo. Mujeres que representan, mujeres representadas. Madrid: Consejo superior de Investigaciones científicas, p. 507–522.
Miglio, L. (2008a). “Donne e culture nel medioevo”. A L. Miglio, Governare l’alfabeto. Donne, scrittura e libri nel Medioevo. Roma: Viella, p. 33–34.
Miglio, L. (2008b). “Scrivere al femminile”. A L. Miglio, Governare l’alfabeto. Donne, scrittura e libri nel Medioevo. Roma: Viella, p. 77–102.
Miglio, L. (2008c). “Un mondo a parte: libri da donne, libri di donne”. A L. Miglio, Governare l’alfabeto. Donne, scrittura e libri nel Medioevo. Roma: Viella, p. 225–251.
Perarnau i Espelt, J. (1999). “Aportació a un inventari de sermons de Sant Vicent Ferrer: temes bíblics, títols i divisions esquemàtiques”. Arxiu de Textos Catalans Antics, 18, p. 479–811.
Pons Alós, V. (1987). Testamentos valencianos en los siglos XIII–XVI: Testamentos, familia y mentalidades en Valencia a finales de la Edad Media. Tesi doctoral inèdita en lloc d'inédita. València: Universitat de València.
Roig, J. (1978). Espill o Llibre de les dones. Barcelona: Edicions 62.
Santos Otero, A. de (2003). Los Evangelios apócrifos. Colección de textos griegos y latinos, versión crítica, estudios introductorios y comentarios. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.
Simó, M. (2012). “Dones escriptores, lectores i heroïnes de ficció als lais de Maria de França”. A R. Bellveser (Coord.), Dones i literatura entre l’Edat Mitjana i el Renaixement. València: Institució Alfons el Magnànim, vol. 1 p. 241–260.
Toldrà, A. (2002). “Sant Vicent contra el pintor gòtic. Sobre el «triangle» de l’expressió medieval”. Afers, 41, p. 37–55.
Zarri, G. (1990). Le sante vite. Cultura e religiosità femminile nella prima età moderna. Torí: Rosenberg & Sellier.