References (24)
References
Costa i Llobera, Miquel. 1947. Obres completes. Barcelona: Biblioteca Perenne.Google Scholar
Curial y Güelfa. 1901. Antoni Rubió i Lluch (ed.). Barcelona: Estampa de E. Redondo.Google Scholar
Espadaler, Anton Maria. 2007. “Sobre el lloc i l’ocasió del Curial e Güelfa”. El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. E. Miralles i J. Solervicens (eds.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 221–231.Google Scholar
Ferrando Francés, Antoni. 2012. “Precaucions metodològiques per a l’estudi lingüístic del Curial e Güelfa”. Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, vol. I. A. Ferrando (ed.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 31–87. DOI logoGoogle Scholar
Gimeno Blay, Francisco M. 1993. “Notes d’un paleògraf a propòsit del matritensis 9750 de la Biblioteca nacional (Curial e Güelfa)”. Caplletra 15: 75–88.Google Scholar
Gómez Díaz, Rafael. 2001–2002. “Don Antonio Paz y Mélia, un archivero-bibliotecario en la Corte”. Cuaderna 9–10: 172–181.Google Scholar
Jorba, Manuel. 1984. Manuel Milà i Fontanals en la seva època. Barcelona: Curial, 101–102.Google Scholar
. 1989. L’obra crítica i erudita de Manuel Milà i Fontanals. Barcelona: Curial-PAM, 167–169.Google Scholar
Massot i Muntaner, Josep. 1996. “Falsificacions i falsificadors a la literatura catalana”. Escriptors i erudits contemporanis. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 3–9.Google Scholar
Milà i Fontanals, Manuel. 1876. “Notes sur trois manuscrits”. Revue des Langues Romanes 10: 225–240.Google Scholar
. 1922. Epistolari d’En M. Milà i Fontanals. Tom I. Anys 1840–1874, L. Nicolau d’Olwer (ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
. 1932. Epistolari d’En M. Milà i Fontanals. Tom II. Anys 1875–1880, L. Nicolau d’Olwer (ed.), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Miquel i Planas, Miquel. 1932. “Noticia editorial”. Curial e Guelfa. Text del XVen segle. Barcelona, IX-XLIV.Google Scholar
Navarro Durán, Rosa. 2014. “Curial e Güelfa, ‘mélange de gothique et de Renaissance’El texto infinito. Tradición y reescritura en la Edad Media y el Renacimiento, C. Esteve (ed.). Salamanca: SEMYR, 191–225.Google Scholar
Paz y Melia, Antonio. 1901. Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos 5: 935–937.Google Scholar
Perarnau i Espelt, Josep. 1992. “El manuscrit medieval del Curial e Güelfa”. Arxiu de Textos Catalans Antics 11: 362–372.Google Scholar
Perés, Ramon Domènec. 1901. “Hojeando libros”. La Vanguardia (29 de novembre de 1901): 4.Google Scholar
Riera i Sans, Jaume. 1993. “Falsos dels segles XIII, XIV i XV”, Actes del novè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. I, R. Alemany, A. Ferrando i Ll. B. Meseguer (eds.). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 425–491.Google Scholar
Roca, Rafael. 2015. “The reception of Tirant lo Blanch in Valencia in the second half of the 19th century and the beginning of the 20th century”. More about ‘Tirant lo Blanc’, A. M. Babbi i V. J. Escartí (eds.). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 139–152. DOI logoGoogle Scholar
Rubió i Lluch, Antoni. 1891a. “Curial y Guelfa. Novela catalana del segle XV”. La Veu de Catalunya 50 (20 de desembre de 1891): 591–592.Google Scholar
. 1891b. “Darrer capitol del llibre 1er de Curial y Guelfa”. La Veu de Catalunya 51 (25 de desembre de 1891): 603–604.Google Scholar
. 1901. “Observacions preliminars”. Curial y Guelfa. Novela catalana del quinzen segle. Barcelona: Estampa de E. Redondo, V-XVI.Google Scholar
Soler, Abel. 2017. “Enyego d’Àvalos, autor de Curial e Güelfa?”. Estudis Romànics 39: 137–165.Google Scholar
Torró Torrent, Jaume. 2012. “El manuscrit del Curial e Güelfa, els pròlegs i el Filocolo”. Revista de Literatura Medieval 24: 269–281.Google Scholar