References
Argenter, Joan A.
(ed.) (2000) Simposi Pompeu Fabra: Jornades científiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Argenter, Joan A.
(2010) cited in Branchadell, Albert. “Solà, llegat i successors”, El Quadern. El País, 25/11/2010.Google Scholar
Bach, Carme & Bernal, Elisenda
(2015) Percepció i realitat del (des)coneixement de la normativa de la llengua catalana en arribar a la Universitat. Estudi sobre els alumnes de primer de traducció i de llengües aplicades a la UPF, Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 64, p.156–170, DOI logoGoogle Scholar
Badia i Margarit, Antoni M.
(1977) Gramàtica normativa enfront gramàtica descriptiva en català modern, in Treballs de Sociolingüística Catalana, pp. 37–54.Google Scholar
Baldaquí, Josep M.
(2006) El model de llengua i la seguretat lingüística dels jóvens valencians. Valencia/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Bédard, Édith & Jacques Maurais
(ed.) (1983) La norme linguistique. Quebec: Govern. Ministeri de Comunicacions.Google Scholar
Bernal, Elisenda
(2019) Normative dictionaries. In: Lebsanft and Tacke [ed.] (2019), p. 519–535.Google Scholar
Bernstein, Basil
(2000) Sociolinguistics: a personal view. In: Pedagogy, symbolic control and identity. Theory, research, critique. Rev. ed. Lanham: Rowman & Littlefield, pp. 145–154.Google Scholar
Berrendonner, Alain
(1982) L’éternel grammarien. Geneva: Peter Lang.Google Scholar
Bladas Martí, Òscar
(2019) Dictionaries of Language Difficulties. In: Lebsanft and Tacke [ed.] (2019), p. 535–550.Google Scholar
Bonet, Sebastià
(1991) Els manuals gramaticals i la llengua normativa. Estudis de gramatografia catalana. PhD. thesis read in 1991 at the University of Barcelona.
Brumme, Jenny
(2019) Normative Grammars. In: Lebsanft and Tacke [ed.] (2019), p. 497–518. DOI logoGoogle Scholar
Cabré, Teresa
(2016) De la descripció a la norma: el model de llengua de l’Institut d’Estudis Catalans. In: Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, p. XIII–XV.Google Scholar
Cabré, M. Teresa & Joan Martí & Lídia Pons
(ed.) (1984) Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa. Barcelona: Abadia de Montserrat.Google Scholar
Cabré, M. Teresa & Montané, M. Amor
(2020) Terminology and Neology. In Argente, J. A. & Lüdtke, J. (eds.) (2020) Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH, p. 693–708. DOI logoGoogle Scholar
Camps Giralt, Oriol & Labèrnia Romagosa, Aina
(2020) Catalan in the Mass Media: The Rise of Stylebooks. In Argente, J. A. & Lüdtke, J. (eds.) (2020) Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH, p. 683–692. DOI logoGoogle Scholar
Cooper, Robert L.
(1989) Language Planning and Social Change. Cambridge: Cambridge University Press.Google Scholar
Costa-Carreras, Joan
(1998) La norma lingüística a l’ensenyament, Articles. Revista de Didàctica de la Llengua i la Literatura 16 (July-September): pp. 85–98.Google Scholar
(2000) El concepte de norma en lingüística, sociolingüística i planificació lingüística, Els Marges, 68 (December), pp. 89–105.Google Scholar
(2005 a) Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891–1948). PhD. thesis read at the University of Girona. Available at [URL]
(2005 b) Proposta d’ús de l’apòstrof davant de mots començats amb una consonant fricativa seguida d’una altra consonant. In: Llengua i Ús. Revista Tècnica de Normalització Lingüística, 34 (3rd term): pp. 58–59Google Scholar
(2007) Réflexions sur la diffusion de la norme linguistique catalane. In Viaut, Alain (dir.): Variable territoriale et promotion des langues minoritaires. Pessac, Maison des Sciences de l’Homme d’Aquitaine, pp. 287–300.Google Scholar
(2009 a) La norma sintàctica del català segons Pompeu Fabra. Berlin: Peniope. (Études linguistiques = Linguistische Studien Band; 2). Available at [URL]
(2009 b) Deladi: Un análisis estilístico de los relativos en catalán. In: Bretones, C. M. [ et al.] [ed.]. In: Applied Linguistics Now: Understanding Language and Mind / La lingüística aplicada actual: comprendiendo el lenguaje y la mente, pp. 1017–1026. Available at: [URL]
(2010) Sobre el discurs normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans ([URL])
(2012) Avalnorm sense AA. Working document.Google Scholar
(2016a) Anàlisi del discurs de la Gramàtica catalana (1933), de Pompeu Fabra / Discourse analysis of Pompeu Fabra’s Catalan Grammar (1933). Nadal, Josep Maria & Feliu, Francesc [ed.] (2016) Constructing languages. Norms, myths and emotions, Amsterdam, John Benjamins, pp. 163–177. DOI logoGoogle Scholar
(2016 b) Sobre el “marc de condicions sociolingüístiques favorables” per a la implantació de la normativa lingüística catalana. In: Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 61 (autumn), pp. 123–152. ISSN 0214-8188, ISSN electronic version 2386–7159. DOI logoGoogle Scholar
(2016c) La planificació de corpus sobre el català: bibliografia classificada i comentada. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26 (juliol), p. 123–137 [URL] ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrònica): 2013–9136. DOI logo
(2016d) The relationship between use and perception: the case of Catalan variants of a subject coreferential with an antecedent, Journal of Multilingual and Multicultural Development, 37:3, 286–296, DOI logoGoogle Scholar
(2017) La relació entre ús i percepció: el cas de les variants a qui, “a+article+qual”, “a+article+qui” i que li de la variable “relatiu complement indirecte”. In Actes del XVIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de València, entre el 7 i el 10 de juliol), organitzat pel Departament de Filologia Catalana i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; [Recurs electrònic] a cura de Manuel Pérez Saldanya i Rafael Roca i Ricart, Barcelona. IEC [coedició amb]: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, p. 647–661. ISBN: 978-84-9965-363-1. Available at [URL]
(2018) Variation and prescriptivism. In: Ayres-Bennett, Wendy & Carruthers, Janice [ed.], Manual of Romance Sociolinguistics, Berlin/Boston, Mouton de Gruyter, p. 302–332. DOI logoGoogle Scholar
(2019) L’avaluació de la reestandardització del català: la definició del problema. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 29 (2019), p. 155–169 [URL]. DOI logo
(2020 a) Are terminology planning evaluation and language policy and planning evaluation applicable to the evaluation of standardisation?, Current Issues in Language Planning, 21:1, 1–21, DOI logoGoogle Scholar
Costa-Carreras, J.
(2020 b) La gestión de la variación lingüística en vasco y en A Fala del Valle de Jálama: ¿“policéntrica” o “composicional”?. In Études romanes de Brno, 41,1, pp. 99–112. DOI logoGoogle Scholar
Costa-Carreras, Joan
(2020 c) La relació entre l’estàndard i els dialectes en català: una visió des de l’equitat. In: Boix, Emili & Perea, Maria Pilar (ed.). Llengua i dialectes: esperances per al català, gallec i basc, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 75–103. ISBN: 978-84-9168-407-7Google Scholar
(2020 d) Compositionality, Pluricentricity, and Pluri-Areality in the Catalan Standardisation. In: Cortijo Ocaña, Antonio & Martines, Vicent (2020) In:History of Catalonia and Its Implications for Contemporary Nationalism and Cultural Conflict. Hershey, Pennsylvania, USA, IGI Global, p. 182–197 Release Date: October, 2020|Copyright: © 2021 Pages: 300 | DOI logo. ISBN: 9781799866145Google Scholar
(2022) El “marc de condicions sociolingüístiques favorables”: aplicació a la “Gramàtica de la llengua catalana”. A: Agresti, Giovanni; Feliu, Francesc (ed.) (2022) Penser et évaluer les politiques linguistiques. Terrains, critères, indicateurs. Roma, Aracne, 229–248. [URL]
(in press). La definició de estàndard segons la lexicografia i la terminografia oficials del català i l’espanyol: contribució a l’estandardologia comparada. Actes del Simposio do Instituto da Lingua Galega “Estándar, norma e variación: procesos, problemas e perspectivas” (febrer 2021).Google Scholar
Costa-Carreras, J.
in peer review). “El concepte de estàndard segons els paratextos dels centres codificadors oficials del català i de l’espanyol”.
Costa-Carreras, Joan [ et al.
] [ed.] (2015) Secció Monogràfica “Implantació de la Normativa Lingüística”. Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 25 (2015)  [URL]. DOI logo
Costa-Carreras, Joan & Amorós-Negre, Carla
(2021) “Introducció”. Costa-Carreras, Joan & Amorós-Negre, Carla [ed.] (2021) Monogràfic “L’estandardologia comparada: teoria i pràctica”. Treballs de Sociolingüística Catalana, 31.Google Scholar
Costa-Carreras, Joan, Amorós-Negre, Carla & Pradilla, Miquel Àngel
(in press). ‘Compositionality’ in comparative standardology. Versió escrita per a les actes del XI Col·loqui Internacional “Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua”: La llengua desitjada (Girona, 25–28 de juny de 2019).
Costa-Carreras, Joan & Labèrnia, Aina
(2014) La implantació de la normativa dels relatius: els resultats en dos exercicis gramaticals. In: Caplletra, 56, pp. 99–129. Available at: [URL]
Cuenca, Maria Josep
(2020) La diversitat normativoestandarditzadora en català: criteris aplicats i propostes. In: Cabré, M. Teresa & Güell, Mònica (eds.) (2020) Norma i diversitat lingüística. Francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique : la gestion normative dans des contextes pluricentriques. Francophonie et catalanophonie, Barcelona/París, Institut d’Estudia Catalans / Universitat de la Sorbona, p. 101–124.Google Scholar
Fathi, Besharat
(2017) Terminology planning evaluation: The case of Persian language. PhD. Thesis. Institut de Lingüística Aplicada Universitat Pompeu Fabra. Available at [URL]
Gazzola, Michele
GIEC
(2016) Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Ginebra, Jordi & Joan Solà
(2007) Pompeu Fabra: vida i obra. Barcelona: Teide.Google Scholar
Grabe, William
(2002): Applied linguistics: an emerging discipline for the twenty-first century, in Kaplan (2002: 3–12).Google Scholar
IEC
(2018) Institut d’Estudis Catalans. Proposta per a un estàndard oral, III Lèxic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Available at [URL]
Iglésias, Narcís
(2002) L’obra lingüística de Josep Calveras Santacana. PhD. thesis read at the University of Girona.
Kaplan, R. B.
(2002) “Preface”, in Kaplan, R. B. (ed.). The Oxford Handbook of Applied Linguistics. Oxford: Oxford University Press.Google Scholar
Labèrnia, Aina
(2015) La incidència de certs factors sociolingüístics en la implantació de setze variants sintàctiques en català. PhD. Thesis available at [URL]
Labov, William
(1994–2001) Principles of linguistic change. Oxford, Blackwell. 2 vol.Google Scholar
Lacorte, Manel
(coord.) (2007) “Introducción: Lingüística aplicada del español. Consideraciones generales”, in Lingüística aplicada del español. Madrid: Arco/Libros, pp. 17–46.Google Scholar
Lamuela, Xavier
(1994) Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
(1995) “Criteris de codificació i de compleció lingüístiques”, Els Marges 53: pp. 15–30.Google Scholar
(2020) “Spelling”. In Argente, J. A. & Lüdtke, J. (eds.) (2020) Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH, p. 81–100. DOI logoGoogle Scholar
Lebsanft, Franz & Tacke, Felix
[ed.] (2019) Manual of Standardization in the Romance Languages, Berlin: Boston, Walter de Gruyter.Google Scholar
López Morales, Humberto
(1994) Métodos de investigación lingüística. Salamanca: Colegio de España.Google Scholar
Marí, Isidor
(2012) Intervention in the debate “Estàndard i correcció en el català”, organised by the Association of Graduates in Philosophy, Arts and Sciences, on 8 March 2012.Google Scholar
Martí, Joan
[ed.] (2018) Documents de la Secció Filològica, V. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Available at [URL]
Martí, Joan, Lídia Pons & Joan Solà
(ed.) (1989) Actes de les Terceres Jornades d’Estudi de la Llengua Normativa. Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. 17 i 18 de desembre de 1987. Barcelona: Abadia de Montserrat. (Milà i Fontanals; 12).Google Scholar
Martín Martín, José Miguel
(2005) “La adquisición de la lengua materna (L1) y el aprendizaje de una segunda lengua (L2) / lengua extranjera (LE): procesos cognitivos y factores condicionantes”, in Sánchez Lobato, Jesús & Isabel Santos Gargallo (dir.): Vademécum para la formación de profesores. Enseñar español como segunda lengua (L2) / lengua extranjera (LE). Madrid: SGEL. pp. 261–286.Google Scholar
Mas, Josep-Àngel
(2008) El morfema ideològic. Una anàlisi crítica dels models de llengua valencians. Benicarló: Onada edicions.Google Scholar
Maurais, Jacques
(2008) Les Québécois et la norme. L’évaluation par les Québécois de leurs usages linguistiques. Quebec: Office québécois de la langue française.Google Scholar
Mir, Jordi & Joan Solà
(ed.) (2005–2013) Pompeu Fabra: Obres completes. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Edicions 62 / 3i4 / Moll.Google Scholar
Montané, M. Amor
(2012) “Terminologia i implantació: anàlisi d’alguns factors que influencien l’ús dels termes normalitzats de la informàtica i les TIC en llengua catalana.” PhD. Thesis available at [URL]
Montané, Amor & M. Teresa Cabré
(2007) “La implantació de la terminologia normalitzada”. [URL]. [Last accessed on 24 April 2011].
(2010) “Factores de implantación en la terminología normalizada en lengua catalana: una aproximación metodológica”, in Bueno, J. L. [ et al.] (ed.). In: Analizar datos > Describir variación / Analysing data > Describing variation. Vigo: University of Vigo (Servizio de Publicacións), pp. 658–582.Google Scholar
Niedzielski, Nancy A. & Dennis R. Preston
(2000) Folk Linguistics. Berlin: Walter de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Paloma, David
(2019) “Orthography and orthoepy”. In: Lebsanft and Tacke [ed.] (2019), p. 481–496. DOI logoGoogle Scholar
Payrató, Lluís
(1997) De professió, lingüista. Panorama de la lingüística aplicada. Barcelona, Empúries. (In Spanish: Payrató, Lluís (2008): De profesión, lingüista. Panorama de la lingüística aplicada. 2nd ed. Extended and updated, 4th printing. Barcelona, Ariel.)Google Scholar
Pérez Saldanya, Manuel
(1998) Diccionari de lingüística. Oliva (Valencia): Colomar.Google Scholar
Pla Albert
(2010): Això del català: Podem fer-ho més fàcil? Barcelona: Columna.Google Scholar
Pla, Albert
(2012) Intervention in the debate “Estàndard i correcció en el català”, organised by the Association of Graduates in Philosophy, Arts and Sciences, on 8 March 2012.
Pons, Xavier
(2011) L’évaluation des politiques éducatives. Paris: Presses Universitaires de France. DOI logoGoogle Scholar
Pradilla, Miquel Àngel
(ed.) (2001) Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor.Google Scholar
(2015) La catalanofonia: Una comunitat del segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
(2018) (Ed.). Comunitat lingüística i norma. Institut d’Estudis Catalans. ISBN: 978-84-9965-415-7.Google Scholar
(2018) “El valor comunicatiu de la llengua: un criteri per a la gestió de la variació lingüística en la varietat formal de la llengua catalana”. En Comunitat lingüística i norma, p. 31–46. Institut d’Estudis CatalansGoogle Scholar
(2018) (Ed.). Comunitat lingüística i norma. Institut d’Estudis Catalans. ISBN: 978-84-9965-415-7.Google Scholar
(2020 a) “Social and Functional Variation in Catalan”. In Argente, J. A. & Lüdtke, J. (eds.) (2020) Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH, p. 397–420.Google Scholar
(2020 b) “Comunicació vs. demarcació. La modelització de la varietat formal de la llengua catalana”. In: Cabré, M. Teresa & Güell, Mònica (eds.) (2020) Norma i diversitat lingüística. Francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique : la gestion normative dans des contextes pluricentriques. Francophonie et catalanophonie, Barcelona/París, Institut d’Estudia Catalans / Universitat de la Sorbona, p. 75–98.Google Scholar
Quirion, Jean
(2012) “Diffusion et usage des termes au Québec: bilan des recherches socioterminologiques”, in Espais terminològics 2012: Difusió i ús dels termes (28 de juny de 2012), Barcelona, University of Barcelona. [Can be accessed at: [URL].]
Rafanell, August
(2020 a) “The Language Reform, the Institut d’Estudis Catalans and the Work of Pompeu Fabra”. In Argente, J. A. & Lüdtke, J. (eds.) (2020) Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH, p. 517–544. DOI logoGoogle Scholar
(2020 b) “From Pompeu Fabra to the Present Day: Language Change, Hindrance to Corpus and Status Planning”. In Argente, J. A. & Lüdtke, J. (eds.) (2020) Manual of Catalan Linguistics. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH, p. 545–561. DOI logoGoogle Scholar
Ramos, Joan-Rafael
(2013) “Norma y variación lingüística: paralelismos y divergencias entre el español y el catalán”. En Normas. Revista de Estudios Lingüísticos Hispánicos, N.º 3 2013, pp. 127–159, ISSN: 2174-7245.Google Scholar
(2020) “Intervenció de Joan-Rafael Ramos” In: Cabré, Maria Teresa & Güell, Monique [ed.] (2020) Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics: francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique: la gestion normative dans des contextes pluricentriques: francophonie et catalanophonie. Barcelona & Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica; Sorbonne Université. Centre d’études catalanes, p. 163–171.Google Scholar
(in press) “Variació lingüística i model de llengua: necessitat d’un pluricentrisme cooperatiu”. In: Meisnitzer, Benjamin & Martines, Josep ed. in press Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català Leipzig Leipziger Universitätsverlag
Reynaldos, Elisenda
(2012) “Anàlisi de set correctors electrònics”, paper presented at the I Jornada sobre Correcció i Assessorament Lingüístic, on 8 May 2012, by the Department of Catalan Philology, the Faculty of Translation and Interpretation and the Faculty of Communication Sciences of the Universitat Autònoma and the Institute of Catalan Studies.
Riba Campos, Enric
(2007) La metodologia qualitativa en l’estudi del comportament. Barcelona: UOC.Google Scholar
Rigau, Gemma
(2020) “Intervenció de Gemma Rigau” In: Cabré, Maria Teresa & Güell, Monique [ed.] (2020) Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics: francofonia i catalanofonia = Norme et diversité linguistique: la gestion normative dans des contextes pluricentriques: francophonie et catalanophonie. Barcelona; Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica; Sorbonne Université. Centre d’études catalanes, p. 177–182.Google Scholar
Segarra, Mila
(1985 a) Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.Google Scholar
(1985 b) Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.Google Scholar
Slama-Cazacu, Tatiana
(1984) Linguistique Appliquée: une introduction. Brescia: La Scuola.Google Scholar
Solà, Joan
(1994) Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Vila, Xavier, Marina Nogué & Ignasi Vila
(2007) Estudis d’implantació terminològica: Una aproximació en l’àmbit dels esports. Vic/Barcelona: EUMO/TERMCAT.Google Scholar
Wilton, Antie & Martin Stegu
(2011) Applied Folk Linguistics. A[ssociation] I[nternationale de] L[inguistique] A[ppliquée] Review, no. 24. [Monograph]Google Scholar