Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 107–118

Chapter 8
The (limited) contribution of Catalan political science to Catalan sociolinguistics

 | Autonomous University of Barcelona
This paper provides an assessment of the contribution of local political scientists to the study of the relationship between language and society in the Catalan-speaking area in the last 25 years. First, the contribution of local political scientists is quite modest in quantitative terms. As a matter of fact, it can be reduced to six people, two of whom are no longer active in the field. Second, this contribution is rather restricted in scope. Only in the areas of political theory and public policies has there been any noteworthy activity. Third, political scientists’ endeavours have had limited influence on the Catalan scholarly milieu and, more specifically, among sociolinguists, who clearly dominate the study of the relationship between language and society in the Catalan-speaking area.
Keywords: Catalan political science, Catalan sociolinguistics, Catalan-speaking area, political theory, language policy
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.08bra
References (43)
References
Argelaguet, Jordi (1993). “La definició del problema de la llengua a Catalunya durant l’elaboració del marc normatiu de la política lingüística de la Generalitat”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 11, pp. 79–87.Google Scholar
(1994). “El treball parlamentari sobre la llengua catalana i el seguiment del procés de normalització lingüística durant les tres primeres legislatures del Parlament de Catalunya (1980–1992)”. Revista de Llengua i Dret, no. 22, pp. 93–104.Google Scholar
(1996). L’impacte dels partits en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament obligatori. Doctoral thesis. Universitat Autònoma de Barcelona.
(1998). El procés d’elaboració de la Llei de política lingüística. Barcelona: Mediterrània.Google Scholar
(2007). “La qüestió lingüística en els primers passos del procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (1999–2003)”. Revista de Llengua i Dret, no. 47, pp. 145–181.Google Scholar
Blanco, Ismael (1999). “Moviments socials de militància lingüística en pro del català: Catalunya 1980–1998”. [Unpublished]Google Scholar
Bodoque, Anselm (2001). “Polítiques lingüístiques i fractures sociopolítiques al voltant de la identitat lingüística. Aproximació a la dimensió contemporània del conflicte lingüístic valencià”. Revista de Llengua i Dret, no. 36, pp. 157–205.Google Scholar
(2003). “Els discursos sociopolítics valencians sobre la llengua i les polítiques lingüístiques des de 1977. Una aproximació”. In: Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística: Andorra la Vella, 14, 15 i 16 de novembre de 2001. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Google Scholar
(2005). El valencià i la política lingüística dels governs autònoms (1983–2003): Un cas d’anàlisi de polítiques públiques. Doctoral thesis. Universitat de València.
(2009). La política lingüística dels governs valencians (1983–2008): Un estudi de polítiques públiques. Valencia: Universitat de València.Google Scholar
(2011). “El model valencià de política lingüística”. Revista de Llengua i Dret, no. 56, pp. 143–171.Google Scholar
Boix, Emili & Payrató, Lluís (1995). “An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics (1989–1996)”. Catalan Review, no. 9, pp. 317–403. DOI logoGoogle Scholar
Boix, Emili; Vila, F. Xavier (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Branchadell, Albert (1997). Liberalisme i normalització lingüística. Barcelona: Empúries.Google Scholar
(2003). La moralitat de la política lingüística: Un estudi comparat de la legitimitat liberaldemocràtica de les polítiques lingüístiques de Quebec i Catalunya. Doctoral thesis. Universitat Pompeu Fabra.
(2005). La moralitat de la política lingüística: Un estudi comparat de la legitimitat liberaldemocràtica de les polítiques lingüístiques del Quebec i Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
(2017). “Post-secession duties: about the equal recognition of languages in an independent Catalonia”. In: Peter A. Kraus & Joan Vergés (eds.). The Catalan Process. Sovereignty, Self-Determination and Democracy in the 21st Century. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern, pp. 175–193.Google Scholar
(2018). “Missing the overlap between theory and practice: Patten’s ‘equal recognition’ in the face of the Catalan case”. In: Sergi Morales-Gálvez & Nenad Stojanović (eds.). Equal Recognition, Minority Rights and Liberal Democracy. Alan Patten and his critics. London and New York: Routledge, pp. 114–126.Google Scholar
Climent, Vicent (2015). “The Language Debates on Immigrant Integration in France. Immigrant Integration or Immigrant Control?” Revista de Llengua i Dret, no. 63, pp. 144–164.Google Scholar
(2016). The European politics on language for immigrant integration: a multilevel comparative perspective. Doctoral thesis. Universitat Pompeu Fabra.
Colomer, Josep M. (1990). El arte de la manipulación política: Votaciones y teoría de juegos en la política española. Barcelona: Anagrama.Google Scholar
(1991). “La utilitat del bilingüisme”. L’Avenç, no. 144, pp. 26–34.Google Scholar
(1992). “Discriminació vs. Segregació”. Revista de Llengua i Dret, no. 17, pp. 207–228.Google Scholar
(1996). La utilitat del bilingüisme. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Costa, Josep (2003). “Catalan linguistic policy: liberal or illiberal?” Nations and Nationalism, no. 9, pp. 413–432. DOI logoGoogle Scholar
Kraus, Peter A.. Climent, Vicent. Frank, Melanie& Garcia, Núria (2020). “Governing complex linguistic diversity in Barcelona, Luxembourg and Riga”. Nations and Nationalism. 2020; pp. 1–18.Google Scholar
Laitin, David (1987). “Linguistic conflict in Catalonia”. Language Problems and Language Planning, no. 11, pp. 129–147. [Reproduced in Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana: III: Àrea 2: Sociologia de la llengua. Girona: Diputació de Girona, 1991] DOI logoGoogle Scholar
(1989). “Linguistic revival: politics and culture in Catalonia”. Comparative Studies in Society and History, no. 31, pp. 297–317. DOI logoGoogle Scholar
(1992). “Language Normalisation in Estonia and Catalonia”. Journal of Baltic Studies, no. 23, pp. 149–166. DOI logoGoogle Scholar
Laitin, David & Solé, Carlota (1986). “Aplicación de la teoría de los juegos a las actitudes y política lingüísticas. El caso de inmigrantes y autóctonos en Cataluña”. Papers: Revista de Sociologia, no. 27, pp. 11–47. DOI logoGoogle Scholar
Laitin, David, Solé, Carlota & Kalyvas, Stathis (1994). “Language and the construction of states: the case of Catalonia in Spain”. Politics and Society, no. 22, pp. 5–29. DOI logoGoogle Scholar
Morales-Gálvez, Sergi (2018). The languages of the republic. A republican theory of linguistic justice. Doctoral thesis. KU Leuven.
Riera, Elvira (2008). Ètica política i diversitat lingüística: Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.Google Scholar
(2016a). Why language(s) matter to people: a theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies: the case of mixed societies. Doctoral thesis. Universitat Pompeu Fabra.
(2016b). Why language(s) matter to people: a theoretical and comparative approach to linguistic justice in western democracies: the case of mixed societies. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern.Google Scholar
(2018). “Llengua, poder i justícia: una aproximació als debats actuals sobre els principis de territorialitat i personalitat”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 28 (2018), pp. 33–46.Google Scholar
(2019). “The communicative value of local languages: An underestimated interest in theories of linguistic justice”. Ethnicities, Vol. 19(1), pp. 174–199. DOI logoGoogle Scholar
Romaní, Joan M. (2002). “Estudis de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1994–2002)”. Noves SL: Revista de Sociolingüística, no. 4 (winter).Google Scholar
Sebastià, Efrem (2001). “Entitats per la llengua catalana: informe sobre l’arxiu i la base de dades d’entitats per la llengua”. [Unpublished]Google Scholar
Sonntag, Selma K. & Cardinal, Linda (2015). “Introduction: State Traditions and Language Regimes: Conceptualizing Language Policy Choices”. In: Cardinal, Linda; Sonntag, Selma K. State Traditions and Language Regimes. Montreal & Kingston: McGill-Queen’s University Press.Google Scholar
Strubell, Miquel (2000). “La investigación sociolingüística en los Países Catalanes”. In: Bossong, Georg; Báez de Aguilar González, Francisco (eds.). Identidades lingüísticas en la España autonómica: Actas de las Jornadas Hispánicas 1997 de la Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos. Frankfurt: Vervuert; Madrid: Iberoamericana, pp. 39–60. DOI logoGoogle Scholar
Vergés, Joan (2008). “Un liberal, pot defensar la política lingüística de la Generalitat de Catalunya?”. Els Marges: Revista de Llengua i Literatura, no. 84, pp. 51–73.Google Scholar
Vila, F. Xavier (2000). “Les polítiques lingüístiques als sistemes educatius dels territoris de llengua catalana”. Revista de Llengua i Dret, no. 34, pp. 169–208.Google Scholar