Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 119–138

Chapter 9
Forty years of language policy in Catalonia (1980–2020)

Intervention in linguistic skills, practices and ideologies

ORCID logo | Pompeu Fabra University
This article provides a summary of language policies implemented in Catalonia since the recovery of self-government in 1979, drawing attention to their main successes and failures and to their current challenges. It distinguishes three stages regarding the governmental intervention in linguistic skills, practices and ideologies. First, a large stage (1980–2002) of initial impetus and development, characterised by a significant social consensus around the need of recovering Catalan as a democratic right and unequivocal sign of the collective identity after Franco dictatorship. Second, a stage (2003–2010) of adaptive growth, marked by a huge demo-linguistic impact of international immigration, political instability and more contestation of language policies. Third, a stage (2011–2020) of discreet work, impacted by a strong nation-building conflict between Catalonia and Spain, the rise of secessionism and its subsequent repression by the State.
Keywords: language policy, Catalonia, language skill, language practice, language ideology
Article outline
  • 1.“Catalan is for everybody” and the notion of own language: 1980–2002
  • 2.“Catalan, our common language”: The impact of international immigration (2003–2010)
  • 3.Language policy in times of crisis (2011–2020)
  • 4.Conclusions
  • Acknowledgements
  • Notes
  • References
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.09rie
References (28)
References
Argelaguet, J. (1998). El procés d’elaboració de la Llei de política lingüística. Barcelona: Mediterrània.Google Scholar
Bastardas, A. (2007). Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era “glocal”. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Branchadell, A. (1997). Liberalisme i normalització lingüística. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Branchadell, A. & Kraus, P. A. (2019). Polítiques lingüístiques: entre la promoció del català i la gestió del multilingüisme. In: Gomà, R.; Subirats, J. (coords). Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya. Barcelona: Galaxia Gutenberg.Google Scholar
Castells, M. (2004). “Globalització i identitat. Una perspectiva comparada”. Idees, no. 21, pp. 17–28.Google Scholar
Catalonia (2018). The language model of the Catalan education system. Language learning and use in a multilingual and multicultural educational environment. Barcelona: Government of Catalonia. Ministry of Education. (Last accessed 4 March 2021)Google Scholar
Catalunya (2009). Pacte Nacional per a la Immigració. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció Social i Ciutadania.Google Scholar
(2019a). Estadística d’usos lingüístics de la població 2018. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Direcció General de Política Lingüística i Institut d’Estadística de Catalunya.Google Scholar
(2019b). Pacte nacional per la interculturalitat. Document marc per al procés participatiu, Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. (Last accessed 4 March 2021)Google Scholar
Conesa, Alba & Ibarz, Rosa (2015). El Consorci per a la Normalització Lingüística: “25 anys fent bategar el català”. Llengua i ús 56 (70–78).Google Scholar
Flors-Mas, A. (2021). Canvis socials i evolució de les polítiques lingüístiques a catalunya (1979–2020). Dins: Actes de la Sisena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra. Barcelona: Uiversitat Pompeu Fabra.Google Scholar
Grup Koiné (2016). Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent. Llengua i República.Google Scholar
Kymlicka, W. (1995). Multicultural Citizenship. Oxford: Oxford University Press.Google Scholar
(2001). Politics in the Vernacular. Oxford: Oxford University Press. DOI logoGoogle Scholar
Oakes, L. & Peled, Y. (2017). Normative Language Policy: Ethics, Politics, Principles. Cambridge University Press. DOI logoGoogle Scholar
Offe, C. & Preuss, U. K. (1991). ‘Democratic Institutions and Moral Resources’ in Political Theory Today, edited by David Held. Cambridge: Polity Press.Google Scholar
Pons Parera, E. (2019). 40 anys de legislació lingüística: balanç i reptes de futur. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 72, 1–4. DOI logoGoogle Scholar
Reixach Pla, M. (1985). Coneixement i ús de la llengua catalana a la provincial de Barcelona. Anàlisi dels resultats del padró de 1975 i de l’avanç dels de 1981. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Requejo, F. (2005). Multinational Federalism and Value Pluralism. The Spanish case. London – New York: Routledge.Google Scholar
Riera, E. (2011). La intervenció en les competències, els usos, les ideologies: D’«El català, cosa de tots» a «El català, llengua comuna». Treballs de Sociolingüística Catalana 21 (155–167).Google Scholar
Riera-Gil, E. (2016). Why languages matter to people: Communication, identity and justice in western democracies. The case of mixed societies. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis de l’Autogovern.Google Scholar
(2022). Linguistic rights and duties of immigrants and national identity in Catalonia: between accommodation and transformation. Nations and Nationalism, 28(2), 483–500. DOI logoGoogle Scholar
Sanjaume-Calvet, M. & Riera-Gil, E. (2022). Languages, secessionism and party competition in Catalonia: A case of de-ethnicising outbidding? Party Politics, 28(1), 85–104. DOI logoGoogle Scholar
Sendra, M. & Vila, F. X. (2016). L’estatus de les llengües a la República Catalana: Una breu anàlisi del desenvolupament del debat. Els Marges 108 (33–50).Google Scholar
Taylor, C. (1992). Multiculturalism and “the Politics of Recognition”. New Jersey: Princeton University Press.Google Scholar
Vernet i Llobet, J. (2003). Dret lingüístic. Valls: Cossetània Edicions.Google Scholar
Voltas, E. (1996). La guerra de la llengua. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Woolard, K. A. (2016). Singular and plural: ideologies of linguistic authority in 21st century Catalonia. New York: Oxford University Press. DOI logoGoogle Scholar
Cited by (2)

Cited by two other publications

Iglésias Franch, Narcís
2023. Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (primera part). Revista de Llengua i Dret :80 ► pp. 152 ff. DOI logo
Iglésias Franch, Narcís
2024. Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (segona part). Revista de Llengua i Dret :81 ► pp. 170 ff. DOI logo

This list is based on CrossRef data as of 4 july 2024. Please note that it may not be complete. Sources presented here have been supplied by the respective publishers. Any errors therein should be reported to them.