Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 159–172

Chapter 11
Language law in the Catalan domain

 | University of Barcelona
The scientific study of linguistic law in the Catalan field begins, during the decade of the eighties of the twentieth century, with the approval of the first laws of linguistic normalization of the Autonomous Communities of the Spanish State, at a time when the development of this area of study is still incipient at European and world level. Theoretical studies share common premises, when articulated around the notions of official languages and Catalan as the own language and their projection in the regulation of linguistic uses in the different sectors, and adopt a propositional approach, often critical to the jurisprudence of the Constitutional Court. As of the Judgement of 28 Of June of 2010, on the Statute of Autonomy of Catalonia of 2006, this constitutional jurisprudence imposes an even stricter limits to the regional legislator, that are at the same time reinterpreted restrictively by the ordinary tribunes, which supposes a clear brake to the development of these studies. The legal and doctrinal evolution in the territories located under Andorran, French and Italian jurisdiction responds to different patterns, such as the constitutionalization of Catalan as the official language of the Andorran State in the decade of the 1990s and the interpretation and deployment of constitutional notions of linguistic minority, in Italy, and regional language, in France, of application to the Catalan language in these territories.
Keywords: Catalan, language law, ofificial language, legal research, constitucional jurisprudence, Catalan-speaking territories
Article outline
  • 1.The recent history of language law
  • 2.The evolution of language law in Catalan-speaking territories
  • 3.The autonomy of language law and its relation to other disciplines
  • 4.Looking to the future
  • Notes
  • References
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.11pon
References (47)
References
Alcaraz, Manuel (1999). Régimen jurídico de las lenguas en la Comunidad Valenciana. Alacant: Universitat d’Alacant.Google Scholar
Alcaraz, Manuel, Isabel, Ferran & Ochoa, Josep (ed.) (2005). Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Alzira: Bromera.Google Scholar
Ballester, Maria (2016). “Una nova empenta per a l’ús social de la llengua catalana a les Illes Balears. L’avanç inestable, i no sempre lineal, de la normalització lingüística”. Revista de Llengua i Dret, no. 46 (December), pp. 85–104.Google Scholar
Barceló, Mercè, Bernadí, Xavier i Vintró, Joan (coord.) (2010). Especial Sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Revista Catalana de Dret Public, special issue (December).Google Scholar
Caria, Rafael (2006). “El català a l’Alguer: apunts per a un llibre blanc”. Revista de Llengua i Dret, no. 46 (December), pp. 29–102.Google Scholar
Castellà, Santiago (2018). “La protección de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: una mirada als disset anys de l’entrada en vigor a l’Estat espanyol”. Revista de Llengua i Dret, no. 69 (June), pp. 91–102.Google Scholar
Colom, Bartomeu (1987). “Els principis de la Llei de normalització lingüística a les Illes Balears”. Revista Jurídica de Catalunya, vol. 86, no. 1, pp. 47–78.Google Scholar
Corretja, Mercè (1995). L’acció europea per a la protecció dels drets lingüístics. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.Google Scholar
De Witte, Bruno (2009). “L’évolution des droits linguistiques (1983–2008)”. Revista de Llengua i Dret, no. 51 (June), pp. 47–61.Google Scholar
Escribano, Daniel (2014). “La introducció del concepte de llengua oficial en el llenguatge jurídic espanyol”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 24, pp. 345–371.Google Scholar
(2020). El conflicte lingüístic a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears durant la Segona República. Mallorca: Lleonard Muntaner.Google Scholar
Heraud, Guy (1973). “Por un derecho lingüístico comparado”. Revista Jurídica de Catalunya, vol. 72, no. 4, pp. 846–869.Google Scholar
Herrero de Miñon, Miguel (et al.) (1999). Estudis jurídics sobre la Llei de política lingüística. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics; Madrid: Marcial Pons.Google Scholar
Institut d’Estudis Autonòmics (1994). La lengua de enseñanza en la legislación de Cataluña. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
Jou, Lluís (2009). L’oficialitat lingüística, un concepte jurídic. Barcelona: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.Google Scholar
(2011). “La Sentència 31/2010, reinterpretada. Legislació lingüística, realitat social i política“. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, no. 12 (March), pp. 153–191.Google Scholar
Milian, Antoni (1992). Drets lingüístics i dret fonamental a l’educació: Un estudi comparat: Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Espanya. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
(2002). “Les formes d’intervenció lingüística i les tècniques jurídiques de protecció de les llengües i dels grups lingüístics en les societats plurilingües: Una llambregada al dret comparat”. Revista de Llengua i Dret, no. 37 (September), pp. 105–128.Google Scholar
(2009). “Dels drets lingüístics al dret lingüístic: vint-i-cinc anys d’evolució a Catalunya”. Revista de Llengua i Dret, no. 51 (June), pp. 63–93.Google Scholar
(coord.) (2009). El plurilingüisme a la Constitució española: Seminari, Barcelona, 18 de març de 2009. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
Milian, Antoni (et al.) (2008). Mundialització, lliure circulació i immigració, i l’exigència d’una llengua com a requisit: El cas del català, llengua oficial en part del territori d’un estat. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
Milian, Antoni (ed.) (2012). Language Law and Legal Challenges in Medium-Sized Language Communities. A Comparative Perspective. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
Mir, Narcís (2020). “El dret de la Unió Europea sobre l’ús de les llengües en l’àmbit del mercat interior: una legalitat questionable? Especial referència a la llengua catalana. Directum: Revista d’Anàlisi i Actualitat Jurídica, no. 4 (January), pp. 22–29.Google Scholar
Nogueira, Alba (et al.) (ed.) (2012). Shaping language rights. Commentary on the European Charter for Regional or Minority Languages in light of the Committee of Expert’s evaluation. Strasbourg: Council of Europe Publishing.Google Scholar
Ochoa, Josep. (2006). “Estatuto jurídico del valenciano”. In: Pérez, José Manuel (coord.) (2006). Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Barcelona: Atelier.Google Scholar
Pérez, José Manuel (coord.) (2006). Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Barcelona: Atelier. [This collective work contains the references in the text by López Susín, Ochoa, Pons i Viver.]Google Scholar
Pla, Anna (2005). Règim jurídic de les llengües a l'administració de justícia. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
Pons, Eva & Argelaguet, Jordi (2009). “Vint-i-cinc anys de la Revista de Llengua i Dret: una aproximació qualitativa i quantitativa als seus continguts”. Revista de Llengua i Dret, no. 51, pp. 285–303.Google Scholar
Pons, Eva (2010). “Lengua y Constitución”. In: Vernet, J. (coord.). Estudios sobre la reforma de la Constitución Española. Palma: Institut d’Estudis Autonòmics, pp. 275–307. (L’esperit de les Lleis; 8)Google Scholar
(2011). “Els efectes de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre el règim lingüístic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya”. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, no. 12 (March), pp.120–154.Google Scholar
(2015). L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.Google Scholar
(2020). “Language law and language policies”. In: Argente, J.; Lüdtke (eds.). Manual of Catalan Linguistics. Berlin: De Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Pons, Eva & Vila, F. Xavier (2005). Informe sobre la situació de la llengua catalana 2003–2004. Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana.Google Scholar
Puig, Lluís M. de (1991). “Debat i elaboració de la Carta Europea de les Llengües”. Revista de Llengua i Dret, no. 16 (December), pp. 153–172.Google Scholar
Vernet, Jaume & Punset, Ramon (2007). Lenguas y Constitución. Madrid: Iustel.Google Scholar
Ridao, Joan (2018). “La llengua catalana al Principat després de quaranta anys d’autonomia política: un balanç des de la perspectiva jurídica”. Revista de Llengua i Dret, no. 70 ()Google Scholar
Segura, Lluís J. (1984). “Comentario sobre el régimen jurídico lingüístico del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares”. Revista Vasca de Administración Pública, no. 8 (January–April), pp. 235–250.Google Scholar
(2019). “Al voltant de quaranta anys d’oficialitat i d’usos institucionals de les llengües pròpies de les comunitats autònomes”. Revista de Llengua i Dret, no. 72 (December), pp. 5–20.Google Scholar
Solé i Durany, Joan Ramon (coord.) (2007). Legislació lingüística de Catalunya: La llei de política lingüística i altres normes lingüístiques anotades. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (Legislació Bàsica; 6)Google Scholar
Tasa, Vicenta (2019). Llengua i Estat. València: Publicacions de la Universitat de València.Google Scholar
Vernet, Jaume (1999). “Principios constitucionales y derechos en un estado plurilingüe”. In: Lucas, Francisco Javier de (dir.). Derechos de las minorías en una sociedad multicultural. Madrid: Consejo General del Poder Judicial, pp. 11–42. (Cuadernos de Derecho Judicial; 11)Google Scholar
(2005). “Processos de normalització de la llengua catalana”. In: Alcaraz, Manuel; Isabel, Ferran; Ochoa, Josep (ed.). Vint anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Alzira: Bromera.Google Scholar
(2015). “Los conflictos jurídicos abiertos en la jurisprudencia constitucional española”. In Cagiao, Jorge; Jiménez-Salcedo, Juan (ed.). Políticas lingüísticas en democracias multilingües:¿es evitable el conflicto?. Madrid: Catarata, pp. 52–87.Google Scholar
(coord.) (2003). Dret lingüístic. Valls: Cossetània.Google Scholar
Vila, Francesc Xavier (2004). “Aportacions de les altres ciències socials a la sociolingüística catalana”. Caplletra, no 37, pp. 89–152.Google Scholar
Viver, Carles (2006). “Prólogo”. In: Pérez, José Manuel (coord.) (2006). Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas en España. Barcelona: Atelier.Google Scholar
Woehrling, Jean-Marie (2001). “Le droit constitutionnel français à l’épreuve des langues regionales”. Revista de Llengua i Dret, no. 35 (September), pp. 79–87.Google Scholar