Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 195–206

Chapter 14
The linguistic transmission of Catalan

Current state of affairs and analysis

 | University of Alicante | Interuniversity Institute of Valencian Philology
 | University of Alicante | Institute of Catalan Studies
This article is divided into three parts. Firstly, the introduction deals with the need to regard transmission, which includes interruption and revernacularisation, as a process that is essential for understanding the sociolinguistic reality of a language. This analysis is based on the theoretical principles of Social Psychology, Sociology and Sociolinguistics. Secondly, there is a brief summary of the studies which have been carried out so far in Catalan on this topic, both from a quantitative and qualitative point of view. And finally, the conclusion outlines some suggestions and proposals, including the need for a specific theoretical-methodological framework and specific terminology, the importance of using this type of combined quantitative and qualitative analysis, and the possibility of redirecting planning towards the recovery of the Catalan language within the family.
Keywords: sociolinguistic, transmission, family, qualitative analysis, quantitative analysis, Catalan language
Article outline
  • 1.Introduction
  • 2.Analysis of linguistic transmission in the Catalan countries
    • 2.1Quantitative analysis
    • 2.2Qualitative analysis
  • 3.Conclusions and suggestions
  • References
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.14mas
References (35)
References
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) (2004). Enquesta sobre la situació social del valencià. Available at: [URL]
Bastardas, Albert, Boix, Emili & Torrens, Rosa M. (eds.) (2019). Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities. Bern·Berlin·Bruxelles·New York·Oxford: Peter Lang.Google Scholar
Boix, Emili. (1997). “Ideologías lingüísticas en familias lingüísticamente mixtas (catalán-castellano) en la región metropolitana de Barcelona”. In: Zimmermann, K.; Bierbach, C. (ed.). Lenguaje y comunicación intercultural en el mundo hispánico. Frankfurt: Vervuert, p. 169–190.Google Scholar
Casesnoves, Raquel. (2002). “La transmission intergénérationelle du valencien et son usage comme langue seconde”. Langage et Société, núm. 101, p. 11–33. DOI logoGoogle Scholar
Chessa, Enrico. (2003). La llengua interrompuda: Transmissió intergeneracional i futur del català a l’Alguer. Alguer: Càller. (Arxiu de Tradicions de l’Alguer. Lingua; 1).Google Scholar
. (2007). Enquesta sobre els usos lingüístics a l’Alguer 2004: Llengua i societat a l’Alguer en els inicis del segle XXI, Barcelona: Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Currubí, Anna. (2017). “Estudi de la substitució o del manteniment del català al Matarranya”, Treballs de Sociolingüística Catalana 27, p. 27–42.Google Scholar
Els usos lingüístics de la població de Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població. 2013, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2018.Google Scholar
Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. 2014. Anàlisi, Govern de les Illes Balears, 2017.Google Scholar
Fabà, Albert & Montoya, Brauli. (2012): “La transmissió lingüística intergeneracional del català al País Valencià. Una perspectiva territorial”. Caplletra 53, p. 211–231.Google Scholar
Llompart, Júlia. (2017). “La transmissió lingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyen llengua als progenitors”, Treballs de Sociolingüística Catalana 27, p. 63–76.Google Scholar
Mas, Antoni. (2006). La interrupció lingüística a Guardamar. Alacant: Universitat d’Alacant.Google Scholar
. (2018). “El valencià segons l’enquesta del SIES de 2015”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 28, p. 127–145.Google Scholar
Mollà, Damià (et al.) (1989). Enquesta sociolingüística al País Valencià: 1985. Alacant: Universitat d’Alacant. [4 microfiches]Google Scholar
Montoya, Brauli. (1996). Alacant: La llengua interrompuda. Valencia: Denes.Google Scholar
. (2014). “Reproducció primària de la llengua i sistema escolar al Carxe, un enclavament catalanoparlant en una regió castellanoparlant (Múrcia)”. Joan A. Argenter. (ed.), Enclavaments lingüístics i comunitats locals. El català a Sardenya, al Carxe i entre els gitanos catalans de França, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural, p. 187–208.Google Scholar
. (2015). “«Quan parlava el castellà, se’m notava que jo era de otra nación». Interrupció de la transmissión del català i autoodi entre els arrossers valencians d’Isla Mayor (Sevilla, Andalusia)”. Els Marges, núm. 106, primavera de 2015, 29–55.Google Scholar
. (2017a). “«Mé mon pare feia un dret de nos parlar francès». Testimoniatges de l’abandó del català a la Catalunya del Nord”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 27, p. 117–132.Google Scholar
. (2017b). La llengua dels mallorquins de San Pedro (Argentina), Barcelona / Palma, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de les Illes Balears.Google Scholar
Montoya, Brauli & Mas, Antoni. (2011). La transmissió familiar del valencià. Valencia: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
Montoya, Brauli, Vila, F. Xavier & Gomàriz, Eva. (ed.) (2010). La revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Ollé, Rosa. (2017). “La transmissió intergeneracional del català en parelles mixtes a l’illa de Formentera”, Treballs de Sociolingüística Catalana 27, p. 193–211.Google Scholar
Querol, Ernest. (1989). “El procés de substitució lingüística: la comarca dels Ports com a exemple”. Miscel·lània, no. 89 [Valencia], p. 85–196.Google Scholar
. (ed.) (2006). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística, p. 73–98.Google Scholar
Sanvicén, Paquita. (2017). “Dones i transmissió lingüística en llars d’origen immigrant. Impactes, reptes i oportunitats”, Treballs de Sociolingüística Catalana, 27, p. 149–174.Google Scholar
Sorolla, Natxo. (2018). “La llengua a casa i la transmissió lingüística intergeneracional.” N. Sorolla. (ed.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004–2014), Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, p. 93–120.Google Scholar
Strubell, Miquel. (2009). “Discussió de la ponència ‘La transmissió lingüística familiar intergeneracional: una proposta de model d’anàlisi’”. In: Estudis de demolingüística: Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 33–38.Google Scholar
Subirats, Marina (et al.) (1991). Transmissió i coneixement de la llengua catalana a l’àrea metropolitana de Barcelona. Vol. 20. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona.Google Scholar
Subirats, Marina. (1992). Informe general de l’estudi Educació, llengua i hàbits culturals. Vol. 4. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.Google Scholar
Torres, Joaquim. (2006). “Ús familiar i transmissió linguistic”. Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004: Llengua i societat a Andorra en els inicis del segle xxi. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística, p. 73–98.Google Scholar
. (2007). “Ús familiar i transmissió linguistic”. Enquesta sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003: Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle xxi. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística, p. 81–108.Google Scholar
. (2009). “La transmissió lingüística familiar intergeneracional: una proposta de model d’anàlisi”. Estudis de demolingüística: Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 23–37.Google Scholar
. (2012). “L’evolució dels usos privats a Catalunya del 1997 al 2008”, Treballs de Sociolingüística Catalana 22, p. 27–40.Google Scholar
Villaverde, Joan Albert. (2009). “La transmissió de la llengua catalana a les Illes Balears”. Text presented at the 14th Alcoi Symposium of Sociolinguistics “La transmissió intergeneracional del valencià. La integració lingüística de la immigració” (April 2009).Google Scholar
Wright, Sue. (ed.) (1996). Language and the state: Revitalization and revival in Israel and Eire. Clevedon: Multilingual Matters.Google Scholar