Cover not available
Part of
Catalan Sociolinguistics: State of the art and future challenges
Edited by Miquel Àngel Pradilla Cardona
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 32] 2022
► pp. 207–244

Chapter 15
Research on educational sociolinguistics in the Catalan-speaking area

 | Universitat de Barcelona
This article starts with a definition of the field and the identification of the main agents that play a social role in language-in-education policies, and then moves to review the evolution and the state of the art of educational sociolinguistics research in the Catalan-speaking territories. The article surveys the main theoretical and applied debates during the Republican period in the 1930’s, the controversies about language and education in the late period of Francoist dictatorship, the many challenges associated with the definition of a school language model in the early decades of the autonomy between the 1970’s and the 1980’s, the development of a plurality of research studies connected, among others, with sociological and ethnographic perspectives, and the growing role of linguistic and cultural diversity in the first two decades of the 21st century. The article ends with a critical balance of achievement and what-to-does in the field.
Keywords: educational linguistics, immersion, Catalan conjunction model, Catalan language, Castilian language
Article outline
  • The field of educational sociolinguistics
  • Educational Sociolinguistic research in preprimary, primary and secondary education
    • First steps
    • The Establishment of the field in the 1980s: the immersion programmes
    • The 1990s: Between law, politics and language use
    • The beginning of the 21st century and its double multilingual turn
    • The 2010s: Doing research in the middle of several crises
  • Educational sociolinguistic research on Higher Education and Adult education
  • Final considerations
  • Acknowledgements
  • Notes
  • References
Published online: 1 December 2022
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.32.15vil
References (191)
References
Alsina i Keith, Àlex. (1985). “Panoràmica sociolingüística a l’ensenyament”. Revista de Llengua i Dret 6: 153–170. [URL]
Alsina i Keith, Àlex, Arnau i Querol, Joaquim & Bel i Gaya, Aurora. (1983). Quatre anys de català a l’escola: Estudi sobre el coneixement del català i del castellà dels alumnes de quart curs d’E.G.B. a Catalunya (1981–1982). Barcelona: Departament d’Ensenyament.Google Scholar
Aparici, Artur, Castelló, Rafael, Xambó, Rafael, Querol, Vicent, Garcia, Eloïna & Maties Segura. (2011). Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.Google Scholar
Aracil, Lluís Vicent. (1966). “Bilingualism as a myth”. Inter-American Review, no. 2 (4), pp. 521–533. [Catalan translation: Aracil, Lluís Vicent. (1973). “El bilingüisme com a mite”. Papers de sociolingüística. Barcelona: La Magrana, pp. 39–57.]Google Scholar
. (1979). “Educació i sociolingüística”. Treballs de sociolingüística catalana 2, 33–86. [URL]
Arenas i Sampera, Joaquim & Muset i Adel, Margarida. (2008). La immersió lingüística a Catalunya, un projecte compartit. Vic: EUMO Editorial.Google Scholar
Arenas i Sampera, Joaquim & Sabater i Siches, Ernest. (1982). Del català a l’escola a l’escola catalana: La visió i la tasca de la DEC d’Òmnium Cultural. Barcelona: La Magrana.Google Scholar
Areny, Maria, Mayans, Pere & Forniès, David. (2013). Catalan. The Catalan language in education in Spain. 2nd edition. Ljouwert / Leeuwarden: Mercator European Research Centre on Multilingualism and Language Learning. [URL]
Argelaguet i Argemí, Jordi. (1999). Partits, llengua i escola: Anàlisi de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament obligatori: 1980–1995. Barcelona: Mediterrània.Google Scholar
Arnau, Joaquim (et al.) (1992). La educación bilingüe. Barcelona: ICE: Universitat de Barcelona: Horsori.Google Scholar
Arnau, Joaquim. (2011). “Els alumnes del sistema educatiu català tenen dèficits en els coneixements escolars en comparació amb alumnes d’altres contextos?” Miquel Strubell i Trueta; Llorenç Andreu Barrachina; Elena Sintes Pascual. (ed.). Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 15–21. [URL]
Arnau, Joaquim i Vila, F. Xavier. (2013). “Language-in-education policies in the Catalan language area.” J. Arnau. (ed.) Reviving Catalan at School. Challenges and Instructional Approaches Clevedon, England: Multilingual Matters, 1–28. DOI logoGoogle Scholar
Arnau i Querol, Joaquim & Artigal, Josep Maria (ed.) (1998). Els Programes d’immersió lingüística: una perspectiva europea = Immersion Programmes: a European perspective. Barcelona: Universitat de Barcelona.Google Scholar
Arnó-Macià, Elisabet & Mancho-Barés, Guzman. (2015). “The role of content and language in content and language integrated learning (CLIL) at university: Challenges and implications for ESP”. English for Specific Purposes 37: 63–73. DOI logoGoogle Scholar
Artigal, Josep Maria. (1991). The Catalan immersion program: a European point of view. Norwood (N.J.): Ablex.Google Scholar
. (1990). “Els programes d’immersió lingüística: un projecte d’escola que s’escola?” Revista de Catalunya, no. 43, pp. 9–18.Google Scholar
Artigal, Josep Maria, Anglada, Fina & Aragonès, Núria. (1984). Com fer descobrir una nova llengua. Vic: EUMO.Google Scholar
Baldaquí i Escandell, Josep M. (2006). El model de llengua i la seguretat lingüística dels jóvens valencians. Valencia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
(2009). “Inseguretat lingüística o consciència normativa? Inseguretat i ús de la llengua entre els joves valencians”. Zeitschrift für Katalanistik, no. 22, pp. 71–94. Available at: [URL]
Ballester, Maria. (2016). “La restauració del marc legal del català a les Illes Balears”. Blog de la Revista de Llengua i Dret. [URL]
Barceló, Carme, Bernadí, Xavier & Vintró, Joan. (ed.) (2010). Revista catalana de dret públic. Especial sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.Google Scholar
Bassa, Ramon. (1990). El català a l’escola: 1936/39–1985, crònica d’una desigualtat: De la repressió a la resistència lingüística. Barcelona: La Llar del llibre.Google Scholar
Benito i Pérez, Ricard & González i Balletbò, Isaac. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Mediterrània: Fundació Jaume Bofill.Google Scholar
Benito i Pérez, Ricard; González i Balletbò, Isaac. (2009). “Intensitat i caracterització de la segregació a l’escola catalana en clau lingüística”. Noves SL (winter). Available online at: [URL]
Block, David. (2003). The Social turn in second language acquisition. Edinburgh: Edinburgh University Press.Google Scholar
de Bofarull, Jordi, Burata, Maria Jesús & Ginebra, Jordi. (1995). La llengua catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona: Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili.Google Scholar
Boixaderas, Rosa, Canal, Imma & Fernández, Estel. (1992). “Avaluació dels nivells de llengua catalana, castellana i matemàtiques en alumnes que han seguit el programa d’immersió lingüística i els alumnes que no l’han seguit. Resultat de les proves aplicades a divuit escoles de Badalona a l’inici de 3r d’EGB”. In: Segon simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants: Vic. 4,5 i 6 de setembre de 1991: Ponències, comunicacions i conclusions. Vic: Eumo, 165–182.Google Scholar
Boyd, Laura & Lorenzo, Neus. (2016). Els aprenentatges integrats en els projectes escolars: l’enriquiment competencial amb ABP (aprenentatge basat en projectes). Mònica Pereña. (ed.) Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu compartit. Metodologies i estratègies per al desenvolupament de projectes educatius i per a la pràctica docent, 173–189. Barcelona: Horsori.Google Scholar
Bretxa, Vanessa. (2014). El salt a secundària. Canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa. Unpublished Doctoral dissertation, Barcelona: Universitat de Barcelona.
Bretxa, Vanessa, Comajoan, Llorenç & Sorolla, Natxo. (2009). “De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja”. Noves SL (hivern). Available online at: [URL]
Bretxa, Vanessa, Comajoan, Llorenç, Ubalde, Josep & Vila, F. Xavier. (2016). “Changes in the linguistic confidence of primary and secondary students in Catalonia: a longitudinal study.” Language, Culture and Curriculum 29: 56–72. DOI logoGoogle Scholar
Bretxa, Vanessa, Comajoan-Colomé, Llorenç & Vila, F. Xavier. (2017). Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària. Barcelona: Horsori.Google Scholar
Cabré Castellví, M. Teresa. (1992). “Serveis lingüístics i normalització”. Revista de Llengua i Dret 17: 187–206. [URL]
Cabré, Maria Teresa. (2015). “Planificació i serveis lingüístics” Talks with M. Teresa Cabré Castellví. Reflexions al voltant de la lingüística aplicada i el lèxic, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. [URL]
Caglitutuncigil Martinez, Tulay. (2014). “Constructing Inequalities in Bilingual Spaces: Teaching Catalan to Female Immigrants”. Digithum 16, pp. 75–83Google Scholar
Caglitutuncigil, Tulay. (2018). “Between myth and reality: language classrooms in Spanish and Catalan social integration programmes”. Journal of Multilingual and Multicultural Development 39, 431–444. DOI logoGoogle Scholar
Calafat, Rosa Maria. (2019). “Usos lingüístics a la UIB: l’anglès a l’aula”. Treballs de Sociolingüística Catalana 29, 11–25. [URL]
Calero, Jorge & Álvaro Choi. (2019). Efectos de la inmersión lingüística sobre el alumnado castellanoparlante en Cataluña. Madrid: Fundación Europea Sociedad y Educación.Google Scholar
Cambra i Giné, Margarida. (1993). “Canvis de llengua i discurs a classe de francès llengua estrangera a l’ensenyament primari”. Unpublished Doctoral Dissertation. Microforma. Publicacions Universitat de Barcelona.
Cappellari, Lorenzo & Di Paolo, Antonio. (2018). “Bilingual schooling and earnings: Evidence from a language-in-education reform”. Economics of Education Review: 90–101. DOI logoGoogle Scholar
Carrera i Sabaté, Josefina. (2002). “Estàndard i variació dialectal en la població escolar nord-occidental”. In: Alturo, N.; Vila, F. X. (ed.). Variació dialectal i estandardització. Barcelona: PPU: Secció de Lingüística Catalana, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, pp. 109–124.Google Scholar
Casals i Andreu, David. (1992). “La dinamització lingüística a la Universitat de Barcelona”. Revista de Llengua i Dret 17: 229–243 [URL]
Cenoz, Jasone & Durk Gorter. (2017). “Minority languages and sustainable translanguaging: threat or opportunity?”. Journal of Multilingual & Multicultural Development 38: 901. DOI logoGoogle Scholar
Codó, Eva & Sunyol, Andrea. (2019). «“A plus for our students”: the construction of Mandarin Chinese as an elite language in an international school in Barcelona». Journal of Multilingual and Multicultural Development 40, 5: 436–52. DOI logoGoogle Scholar
Colom i Ortiz, Ferran. (1998). El futur de la llengua entre els joves de València: Coneixement, ús i actituds lingüístiques en els joves estudiants de la ciutat de València. Valencia: Denes.Google Scholar
Comellas, Pere. (2007). “Idees entorn del llenguatge i de les llengües a l’ensenyament secundari públic de Barcelona: visibilitat, diversitat i correcció”. Catalan Review, no. 21, pp. 174–206.Google Scholar
Comunitat Valenciana (2018). Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià. [URL]
Consell (2017). Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Vol. 7973 / 08.02.2017. [URL]
Consell Assessor de la Llengua a l’Escola (2006) Conclusions. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació 02 Available at: [URL]
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2008a). Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya: Avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. Available at: [URL]
(2014). Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. 2013. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. [URL]
(2019). L’avaluació de l’expressió oral a quart d’ESO. 2018–2019. Barcelona: Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya. [URL]
. (2020). “Els resultats en l’expressió oral en una llengua estan relacionats amb els de les altres llengües?” Tast de dades 20. [URL]
Corona, Víctor & Block, David. (2020). “Raciolinguistic micro-aggressions in the school stories of immigrant adolescents in Barcelona: a challenge to the notion of Spanish exceptionalism?” International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 0: 1–11. DOI logoGoogle Scholar
Corona, Víctor, Nussbaum, Luci & Unamuno, Virginia. (2013). “The emergence of new linguistic repertoires among Barcelona’s youth of Latin American Origin.” International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 16: 182–194. DOI logoGoogle Scholar
Corretja i Torrens, Mercè (2013). “Els drets lingüístics en el model educatiu vigent a Catalunya.” In Antoni Milian i Massana. (ed.) Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 91–131. [URL]
(2016). “L’impacte de la revisió judicial i de la LOMCE en el model lingüístic de l’escola catalana: estat de la qüestió”. Revista de Llengua i Dret 65: 76–89. DOI logoGoogle Scholar
Cortès-Colomé, Montserrat. (2011). “Els alumnes acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements de castellà pel fet d’estudiar (principalment) en llengua catalana?” In Miquel Strubell i Trueta; Llorenç Andreu Barrachina; Elena Sintes Pascual. (ed.) Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 23–28. [URL]
Cots Caimons, Josep Maria. (1992). “The pragmatics of communicative competence: the case of interactions between university professors and students.” Unpublished Doctoral Dissertation. Microforma. Tesis Doctorals Microfitxades 1638. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona.
Cots, Josep M. (2013). “Introducing English-medium instruction at the University of Lleida, Spain: Intervention, beliefs and practices.” In Doiz, Aintzane; Lasagabaster, David; Sierra, Juan Manuel (ed.). English-medium instruction at universities: 106–128.Google Scholar
Cots, Josep M., Lasagabaster, David & Garrett, Peter. (2012). “Multilingual policies and practices of universities in three bilingual regions in Europe.” International Journal of the Sociology of Language 216: 7–32. DOI logoGoogle Scholar
Cots, Josep M. & Luci Nussbaum. (1999). “Schooling, Language and Teachers: Language Awareness and the Discourse of the Educational Reform in Catalonia. Language Awareness 8. Taylor & Francis Ltd: 174–189. DOI logoGoogle Scholar
Crameri, Kathryn. (2015). Anti-Catalanism, Moral Panics and the Catalan Language: The Case of Ciudadanos de segunda.” Journal of Iberian & Latin American Research 21: 184–198. DOI logoGoogle Scholar
Departament de Cultura (1991). Primera Trobada de Serveis Lingüístics: Barcelona, 5 i 6 de novembre de 1990. Cultura. Política Lingüística. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.Google Scholar
Direcció General de Política Lingüística (ed.)(2018). Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població a Catalunya 2013. Volum 1: Coneixements, usos, transmissió i actituds lingüístics. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística. [URL]
Directorate for Education, Education and Training Policy Division (2010). “Recognising Non-formal and Informal Learning. Pointers for policy development”. OECD. [URL]
Domingo i Valls (2014). “Balanç i prospectiva demogràfica del conjunt dels territoris de llengua catalana”. In Direcció General de Política Lingüística. II Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 6–69. [URL]
Elliott, Nicole, F. Xavier Vila & Roger Gilabert. (2018). “The presentation of Catalan universities’ linguistic reality to a transnational audience”. European Journal of Education Policy 10, 1: 121–146. DOI logoGoogle Scholar
Erill i Pinyot, Gustau, Farràs i Farràs, Jaume & Marcos i Moral, Ferran. (1992). Ús del català entre els joves a Sabadell: Coneixement, ús i actituds dels estudiants de secundària: Sabadell, curs 1985–86. Barcelona: Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Estors Sastre, Laura. (2014). “Les actituds lingüístiques segons l’origen dels aprenents de català com a llengua d’acollida”. Treballs de Sociolingüistica Catalana 24: 153–171. DOI logoGoogle Scholar
Fabà Prats, Albert & Serena Davins, Antònia. (2015). “Resultats de les enquestes de satisfacció dels alumnes dels cursos de català per a adults”. Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística, 57, 51–60 [URL]
Fasold, Ralph W. (1984). The Sociolinguistics of society. Oxford [etc.]: Basil Blackwell.Google Scholar
(1990). The Sociolinguistics of language. Oxford [etc.]: Basil Blackwell.Google Scholar
Fargas, Assumpta & Tió, Josep. (ed.) (1982). Actes del 1er Sympòsium sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants: Vic, 8–10 d’abril de 1981. Vic: EUMO.Google Scholar
Ferrando, Aureli, Prats, Joaquim, Sorribes, Marisol & Arjona, Isabel. (1990). “L’ús del valencià i les actituds lingüístiques dels alumnes de BUP i COU de la ciutat de Castelló de la Plana”. Miscel·lània, no. 89, pp. 8–45.Google Scholar
Flors Mas, Avel·lí (2018). “Language use in secondary school classrooms in Catalonia and the Valencia Region: Students and teachers as actors in language-in-education policy”. Revista de Llengua i Dret 70: 103–116. DOI logoGoogle Scholar
Flors-Mas, Avel·lí (2020). «“No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar”: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant» . Treballs de Sociolingüística Catalana 30: 157–171. DOI logoGoogle Scholar
Flors Mas, Avel·lí & Vila i Moreno, F. Xavier. (2014). “Justificant les preferències. Com argumenten les opcions lingüístiques els adolescents catalans”. Treballs de Sociolingüística Catalana 23: 173–200. [URL]
Flors Mas, Avel·lí & Vila, F. Xavier. (2019). “¿Ahogados en una confusión?” Politikon [URL]
Flors-Mas, Avel·lí & Vila, F. Xavier. (2018). “El català i les tesis doctorals: una tria limitada?” Apunts de sociolingüística i política lingüística 4. [URL]
Fukuda, Makiko. (2009). “Els japonesos a Catalunya i la llengua catalana: comunitat, llengües i ideologies”. Unpublished Doctoral Dissertation. Barcelona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona. Available at: [URL]
Fundació Artur Martorell (1972). El bilingüisme escolar a Catalunya. Barcelona: Fundació Artur Martorell.Google Scholar
Galí, Alexandre. (1931). Per la llengua i per l’escola. Barcelona: La Revista.Google Scholar
Galindo, Mireia & F. Xavier Vila i Moreno. (2009). “Factors explaining informal linguistic usage among Catalan schoolchildren: initial language, social networks, competence and vehicular language for teaching.” Noves SL 9: 1–15. [URL]
Garvía, Roberto & Miley, Thomas Jeffrey. (2013). «“Linguistic immersion” and political conflict in contemporary Catalonia.» European Journal of Language Policy 5: 5. DOI logoGoogle Scholar
Garvía, Roberto & Santana, Andrés (2020). “The linguistic regime in Catalan Schools: some survey results.” European Journal of Language Policy 12. Liverpool University Press: 85–108. DOI logoGoogle Scholar
Huguet, Àngel & Janés, Judit. (2008). “Mother Tongue as a Determining Variable in Language Attitudes: The Case of Immigrant Latin American Students in Spain.” Language and Intercultural Communication 8. Multilingual Matters: 246–260. DOI logoGoogle Scholar
Huguet, Àngel & Llurda, Enric. (2001). “Language attitudes of school children in two Catalan/Spanish bilingual communities.” International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 4: 267–282. DOI logoGoogle Scholar
Huguet, Àngel, Navarro, José-Luis, Chireac, Silvia-Maria & Sansó, Clara. (2013). “The acquisition of Catalan by immigrant children.” The effect of length of stay and family language. In Reviving Catalan at School Challenges and Instructional Approaches, ed. Joaquim Arnau. 29–48. Bristol · Buffalo · Toronto: Multilingual Matters. DOI logoGoogle Scholar
Huguet Canalís, Àngel, Chireac, Silvia-Maria, Ibabe Erostarbe, Izaskun, Ianos, Adelina, Janés, Judit, Lapresta, Cecilio, Navarro, José-Luis & Sansó, Clara. (2012). Inmigración, lengua y escuela en sociedades bilingües. Revision de estudios. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado. Continuación de la antigua Revista de Escuelas Normales (RIFOP) 72. España: Asociación Universitaria de Formación del Profesorado (AUFOP): 137–159. 138998.Google Scholar
Huguet, Àngel & Suïls, Jordi. (1998). Llengües en contacte i actituds lingüístiques: El cas de la frontera catalano-aragonesa. Barcelona: Horsori. Huguet, Á., Navarro, J. L., Chireac, S. -M. i Sansó, C. (2012). “Immigrant children and access to school language. A comparative study between Latin American and non-Latin American students in Spain”. VIAL-International Journal of Applied Linguistics 9: 85–106.Google Scholar
Hult, Francis M. (2008). “The history and development of educational linguistics”. In: Spolsky, B.; Hult, F. M. The handbook of educational linguistics. Oxford: Basil Blackwell, pp. 10–24. DOI logoGoogle Scholar
Ianos, Maria Adelina, Àngel Huguet, Judit Janés & Cecilio Lapresta. (2017). “Can language attitudes be improved? A longitudinal study of immigrant students in Catalonia Spain”. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 20: 331–345. DOI logoGoogle Scholar
Ipsos Marketing. (2008). Usos, actituds i identitats lingüístics entre l’estudiantat universitari. Barcelona: Ipsos Marketing. [URL]
Lasagabaster, David & Huguet, Àngel (ed.) (2007). Multilingualism in European Bilingual Contexts: Language Use and Attitudes. Clevedon · Buffalo · Toronto: Multilingual Matters.Google Scholar
Llompart Esbert, Júlia. (2016). Pràctiques plurilingües d’escolars d’un institut superdivers: de la recerca a l’acció educativa. Unpublished Doctoral Dissertation. Universitat Autònoma de Barcelona.
Llompart, Júlia, Masats, Dolors, Moore, Emilee & Nussbaum, Luci. (2020). “‘Mézclalo un poquito’: plurilingual practices in multilingual educational milieus”. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 23: 98–112. DOI logoGoogle Scholar
Llurda, Enric, Cots, Josep Maria & Armengol, Lourdes. (2014). “Views on multilingualism and internationalisation in higher education: administrative staff in the spotlight”. Journal of Multilingual and Multicultural Development 35. Routledge: 376–391. DOI logoGoogle Scholar
Massip i Bonet, M. Àngels & Bastardas i Boada, Albert. (ed.) (2013). Complexity Perspectives on Language, Communication and Society. S.l.: Springer Berlin / Heidelberg. DOI logoGoogle Scholar
May, Stephen. (2014). The Multilingual Turn: Implications for SLA, TESOL, and Bilingual Education.Google Scholar
Mayans, Pere. (2019). Cròniques negres del català a l’escola: cròniques d’una improvisació, d’una persecució, d’una imposició i de moltes denúncies. Edicions del 1979.Google Scholar
Mayans, Pere & Tort, Teresa. (2011). “4. Ensenyament.” In Xarxa CRUSCAT IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2010). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana, 60–78. [URL]
Mayans, Pere, Tort, Teresa & Areny, Maria. (2014). “Education”. In Xarxa CRUSCAT VII Report on the situation of the Catalan language (2013). Barcelona: Observatory of the Catalan Language, 94–120. [URL]
Mayans, Pere; Tort, Teresa; Areny, Maria. (2016). 4. Ensenyament. In Xarxa CRUSCAT IX Informe sobre la situació de la llengua catalana (2015). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana, 96–129. [URL]
Melià, Joan. (1997). La llengua dels joves: Comportaments i representacions lingüístics dels adolescents mallorquins. Palma: Universitat de les Illes Balears.Google Scholar
Mena i Cortés, Carme, Serra i Bonet, Josep Maria & Vila i Mendiburu, Ignasi. (1993). “Catalanització escolar, tipologia lingüística de l’aula i ús de la llengua catalana”. ICE, Universitat de Barcelona, Departament de Psicologia, Universitat de Girona. [Unpublished]Google Scholar
Milian i Massana, Antoni. (1984). “De la separació a la conjunció lingüística a l’ensenyament: el títol II de la Llei 7/1983, de 18 d’abril”. Revista de Llengua i Dret 3: 33–41. [URL]
. (1992). Drets lingüístics i dret fonamental a l’educació: Un estudi comparat: Itàlia, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i Espanya. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics.Google Scholar
. (2013). “Marc internacional, constitucional i estatutari dels drets lingüístics en l’ensenyament no universitari”. In Milian i Massana, Antoni. (ed.) Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 11–55. [URL]
Moore, Emilee & Nussbaum, Luci. (2014). “Building a multilingual university in institutional policies and everyday practices”. In Unger, J. W.; Krzyżanowski, M.; Wodak, R. (ed.) Multilingual encounters in Europe’s institutional spaces. London: Continuum, 243–269.Google Scholar
Montoya Abat, Brauli, Vila i Moreno, F. Xavier & Gomàriz i Auró, Eva. (ed.) (2010). Actes de les Jornades sobre la revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant. Benicarló: Onada.Google Scholar
Muñoz, Carmen. (2020). “Boys like games and girls like movies: Age and gender differences in out-of-school contact with English.” Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics 33. John Benjamins Publishing Co.: 172–202. DOI logoGoogle Scholar
Ning, Ruochen. (2021). “Chinese graduate students in Catalonia: motivation to learn Catalan in a bilingual society.” Journal of Multilingual and Multicultural Development 0. Routledge: 1–14. DOI logoGoogle Scholar
Nussbaum, Luci. (2016). “Internationalisation pas uniquement en lingua franca”. In Borg, Serge; Cheggour, Maria; Desrochers, Nadine; Gajo, Laurent; Larivière, Vincent; Vlad, Monica; Miraoui, Abdellatif. (ed.) L’Université en contexte plurilingue dans la dynamique numérique. Paris, France: Édition des archives contemporaines, 195–202.Google Scholar
Palau i Puig, Carles. (2013). “Experiències per a l’extensió de l’ús del català en l’educació en el lleure. El Taller d’educació per la llengua”. Treballs de Sociolingüística Catalana 22: 137–145. [URL]
Pascual Granell, Vicent & Sala, Vicent. (1991). Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües. Valencia: Generalitat Valenciana.Google Scholar
Pascual Granell, Vicent. (2006). El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educatiu valencià. València: Generalitat Valenciana – Conselleria de Cultura, Educació i Esport.Google Scholar
Peña Bello, Andrea. (2008). “Motivació dels immigrants adults per aprendre català. Un estudi a la ciutat de Girona.” Unpublished doctoral Dissertation, Universitat de Barcelona.
Pereña, Mònica (ed.) (2016). Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu compartit. Metodologies i estratègies per al desenvolupament de projectes educatius i per a la pràctica docent. Barcelona: Horsori.Google Scholar
Pérez-Vidal, Carmen & Juan-Garau, Maria. (2010). “To CLIL or not to CLIL: From bilingualism to multilingualism in Catalan/Spanish communities in Spain”. In Ruiz de Zarobe, Yolanda; Lasagabaster, David. (ed.) CLIL in Spain: Implementation, Results and Teacher Training. Newcastle upon Tide, UK: Cambridge Scholars Publishing, 115–138.Google Scholar
Plataforma per la Llengua (2019). “Estudi sociolingüístic als patis d’escoles i instituts de zones urbanes de Catalunya”. Barcelona: Plataforma per la Llengua. [URL]
(2021). “El català, ignorat a les pàgines web oficials de l’Estat espanyol (2020). Estudi sobre la situació de la llengua catalana als portals de l’administració i les institucions públiques generals de l’Estat espanyol”. Barcelona: Plataforma per la Llengua. [URL]
Pons i Parera, Eva. (2012). “Bilingual higher education in Catalonia”. In Bilingual Higher Education in the Legal Context: Group Rights, State Policies and Globalisation, ed. Xabier Arzoz. 167–192. Leiden ; Boston: Martinus Nijhoff.Google Scholar
Pons Parera, Eva. (2013). “La llengua de l’ensenyament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem”. In Milian i Massana, Antoni. (ed.) Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, 57–89.Google Scholar
Pons i Parera, Eva. (2015). “The position of Catalan in higher education”. In Vila, F. Xavier; Bretxa, Vanessa. (ed.) Language Policy in Higher Education: The Case of Medium-sized Languages, 153–180. Bristol, UK: Multilingual Matters.Google Scholar
Pons, Josep M. (1996). “Linguistic Policy at the Universitat de Barcelona”. Revista de Llengua i Dret 25, 101–118. [URL]
Pueyo, Miquel. (1996). Tres escoles per als catalans: Minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya. Lleida: Pagès.Google Scholar
Puig Salellas, Josep M. (1995). “La llengua de l’ensenyament (Comentari a la Sentència del Tribunal Constitucional 337/1994, de 23 de desembre)”. Revista de Llengua i Dret 23: 23–40. [URL]
Pujolar, Joan. (2010). “Immigration and language education in Catalonia: Between national and social agendas”. Linguistics and Education 21, 3: 229–243. DOI logoGoogle Scholar
Querol, Ernest. (2004). “Comparació dels usos i les representacions de les llengües a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andorra”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 18, pp. 43–62. [URL]
Ridao i Martín, Joan. (2015). “La LOMCE o la construcció d’un dret educatiu inexistent: el de triar el castellà com a llengua vehicular.” Revista de Llengua i Dret 63: 77–91. DOI logoGoogle Scholar
de Rosselló i Peralta, Carles. (2003). “Catalan or Spanish? Language choice from home to school”. In: Sayahi, L. (ed.). Selected Proceedings of the First Workshop on Spanish Sociolinguistics. Somerville, MA, USA: Cascadilla Proceedings Project, pp. 30–42. Available at: [URL]
. (2010). “Aprendre a aprendre”. Doctoral thesis. Barcelona: Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona. Available online at: [URL]
de Rosselló i Peralta, Carles & Boix-Fuster, Emili. (2004). “El català, el castellà i l’anglès, tres llengües en joc: les ideologies lingüístiques dels estudiants de la Universitat de Barcelona”. Treballs de Sociolingüística Catalana 18: 189–208. [URL]
Sabaté-Dalmau, Maria. (2016). “The Englishisation of higher education in Catalonia: a critical sociolinguistic ethnographic approach to the students’ perspectives.” Language, Culture and Curriculum 29: 263–285. DOI logoGoogle Scholar
Sabaté Dalmau, Maria. (2020). “Neoliberal language policies and linguistic entrepreneurship in Higher Education: Lecturers’ perspectives.” Language, Culture & Society (2543–3164) 2: 174–196. DOI logoGoogle Scholar
Sendra, Montserrat & Vila, F. Xavier. (2019). “Catalonia”. In Lapresta-Rey, Cecilio. (ed.) Managing multilingualism in European schools. Multilingual Matters: Bristol · Buffalo · Toronto, 12–39.Google Scholar
Serra i Bonet, Josep Maria. (1997). Immersió lingüística, rendiment acadèmic i classe social. Barcelona: Horsori.Google Scholar
Servei de Llengua Catalana (1991). Coneixement i ús de la llengua catalana a la Universitat de Barcelona: 1987–1989. Barcelona: Servei de Llengua Catalana. Universitat de Barcelona.Google Scholar
Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (1994). Com parlem a la UPC. Enquesta sociolingüística de la UPC 1991–1992. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, Servei de Llengües i Terminologia.Google Scholar
Siguan, Miquel. (1984). “L’estudi psicològic del bilingüisme. Una revisió crítica”. In: Siguan, M. ( et al..). Estudi experimental del bilingüisme: Seminari. Barcelona: Fundació Caixa de Barcelona, pp. 13–42.Google Scholar
. (1992). “Coneixement i ús de la llengua”. In: Simpòsium sobre l’Ensenyament del Català a No-catalanoparlants. Segon simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants: Vic. 4,5 i 6 de setembre de 1991: Ponències, comunicacions i conclusions. Vic: Eumo, pp. 9–22.Google Scholar
. “Miguel Siguan”. Personal website. [URL]
Simposi sobre l’Ensenyament del Català a No-catalanoparlants (1991). Segon simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants: Vic. 4,5 i 6 de setembre de 1991: Comunicacions. Vic: Eumo.Google Scholar
(1992). Segon simposi sobre l’ensenyament del català a no-catalanoparlants: Vic. 4,5 i 6 de setembre de 1991: Ponències, comunicacions i conclusions. Vic: Eumo.Google Scholar
Singh, Madhu. (2015). Global Perspectives on Recognising Non-formal and Informal Learning Why Recognition Matters. Hamburg, Germany: UNESCO Institute for Lifelong Learning / Springer Open. DOI logoGoogle Scholar
Soler Carbonell, Josep. (2020). “University language policy in Estonia and Catalonia : Is there a north-south divide in European higher education?” Sociolinguistica: Internationales Jahrbuch für Europäische Soziolinguistik=International Yearbook of European Sociolinguistics=Annuaire International de la Sociolinguistique Européenne: 57–70. DOI logoGoogle Scholar
Soler Carbonell, Josep & Jürna, Merike. (2017). “Doing language policy: Teasing out the tensions for transnational scholars in Estonian and Danish higher education”. In Siiner, Maarja; Koreinik, Kadri; Brown, Kara D. (ed.) Language Policy Beyond the State. Language Policy 14. Cham: Springer International Publishing, 45–60. DOI logoGoogle Scholar
Soler, Josep & Gallego-Balsà, Lídia. (2019). The Sociolinguistics of Higher Education: Language Policy and Internationalisation in Catalonia. New York, NY: Palgrave Pivot. DOI logoGoogle Scholar
Spolsky, Bernard. (1999). “General introduction: the field of educational linguistics”. In: Spolsky, Bernard. (ed.). Concise encyclopedia of educational linguistics. Amsterdam: Elsevier.Google Scholar
Strubell i Trueta, Miquel. (1986). Perspectives de la llengua catalana a l’àrea barcelonina: comentaris a l’enquesta “Les expectatives d’ús, actituds i necessitats lingüístiques entre la població adulta de l’aglomeració urbana barcelonina” 1983. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.Google Scholar
Strubell, Miquel, Andreu, Llorenç & Sintes, Elena. (2011). Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. [URL]
Strubell, Miquel & Boix-Fuster, Emili. (ed.) (2011). Democratic Policies for Language Revitalisation: The Case of Catalan. London: Palgrave Macmillan. DOI logoGoogle Scholar
Sub-Directorate General for Language and Plurilingualism (2018). The language model of the Catalan education system. Language learning and use in a multilingual and multicultural educational environment. Barcelona: Generalitat of Catalonia, Ministry of Education. [URL]
Sunyol, Andrea & Codó, Eva. (2019). “Fabricating neoliberal subjects through the International Baccalaureate Diploma Programme”. In Martín Rojo, Luisa. (ed.) Language and Neoliberal Governmentality, 135–161. Routledge/Taylor & Francis Group. DOI logoGoogle Scholar
Torró Ferrero, Tudi. (2012). “El valencià a l’escola del País Valencià : dades i reflexions”. La Rella: anuari de L’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó: 213–226.Google Scholar
Trenchs-Parera, Mireia & Newman, Michael. (2009). “Diversity of language ideologies in Spanish-speaking youth of different origins in Catalonia”. Journal of Multilingual and Multicultural Develpment 30, 6: 509–524. DOI logoGoogle Scholar
Trenchs, Mireia & Newman, Michael. (2015). “Language policies, ideologies, and attitudes, Part 2: International immigration, globalization and the future of Catalan”. Language and Linguistics Compass 9: 491–501. DOI logoGoogle Scholar
Trenchs-Parera, Mireia & Patiño-Santos, Adriana. (2013). “Language attitudes among Latin-American newcomers in three secondary school reception classes in Catalonia”. In Arnau, Joaquim. (ed.) Reviving Catalan at School Challenges and Instructional Approaches. Bristol · Buffalo · Toronto: Multilingual Matters, 49–71. DOI logoGoogle Scholar
Turull i Rubinat, Albert. (1997). “Aspectes legals i institucionals de la política i la planificació lingüístiques a les universitats en què és oficial la llengua catalana”. Revista de Llengua i Dret 28: 199–230. [URL]
Unamuno, Virginia. (1997). “Lenguas, identidades y escuela: etnografía de la acción comunicativa”. Unpublished Doctoral Dissertation. Universitat de Barcelona.
Universitat de València (2000). Les Universitats davant els reptes del multilingüisme: actes de l’XI Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris: València, 4–5 de novembre de 1999. València: Universitat de València. Servei de Normalització Lingüística.Google Scholar
Universitat Jaume I (2001). La Projecció exterior dels serveis lingüístics universitaris: actes de la XII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (Morella, 30 de novembre i 1 de desembre de 2000 – Universitat Jaume I). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I.Google Scholar
Universitat Rovira i Virgili (1996). Marc legal i normalització lingüística a les universitats: actes de la VI Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris. Barcelona: Universitat Rovira i Virgili. Servei Lingüístic.Google Scholar
Vallverdú, Francesc. (1980). Aproximació crítica a la sociolingüística catalana: Balanç dels estudis de sociologia lingüística als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Vial i Rius, Santi & Canal, Imma. (2002). “Llengua i escola a l’ensenyament primari”. Barcelona: SEDEC. [Unpublished]Google Scholar
Vila, Ignasi. (1985). Reflexions sobre l’educació bilingüe: Llengua de la llar i llengua d’institució. Barcelona: Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.Google Scholar
. (1995). El català i el castellà en el sistema educatiu de Catalunya. Barcelona: Horsori.Google Scholar
. (2012). “Balanç de la política lingüística a l’educació escolar dels governs de Catalunya (2004–2011)”. Societat catalana 2011, 295–323. Available at: [URL]
. (2011). “Els alumnes castellanoparlants acaben l’escolarització obligatòria amb dèficits en els coneixements escolars per culpa del fet d’estudiat en una llengua -la catalana- que no és la seva?” In Strubell i Trueta, Miquel; Andreu Barrachina, Llorenç; Sintes Pascual, Elena. (ed.) Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 11–14. [URL]
Vila, F. Xavier; Salvat, Eulalia (ed.) (2013). Noves immigracions i llengües. Barcelona: Agrupación de Editores y Autores Universitarios – Universitat de Barcelona.Google Scholar
Vila, Ignasi, Canal, Imma, Mayans, Pere, Perera, Santiago, Serra, Josep Maria & Siqués, Carina. (2009). “Las aulas de acogida de la educación primaria de Cataluña el curso 2005–2006: sus efectos sobre el conocimiento de catalán y la adaptación escolar”. Infancia y Aprendizaje, vol. 32, no. 3, pp. 307–327. DOI logoGoogle Scholar
Vila, Ignasi, Siqués, Carina & Roig, Teresa. (2006). Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó.Google Scholar
Vila i Moreno, F. Xavier. (1996). “When Classes are over. Language Choice and Language Contact in Bilingual Education in Catalonia”. Proefschrift aangeboden tot het behalen van de graad van Doctor in de Taal- en Letterkunde. Faculteit. Brussels: Vrije Universiteit Brussel. Available at: [URL]
. (2004b). “De l’ús al coneixement: algunes reflexions sobre la promoció de la llengua al sistema educatiu”. In: Vallverdú, F. (ed.). Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Vic:17 i 18 d’octubre de 2003. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans; Vic: Universitat de Vic: Ajuntament de Vic, pp. 149–177.Google Scholar
Vila i Moreno, F. Xavier & Vial i Rius, Santi. (2005). Language practices in bilingual schools: Some observed, quantitative data. In Rodríguez-Yáñez, Xoan-Paulo; Lorenzo Suárez, Anxo M.; Ramallo, Fernando. (ed.). Bilingualism and Education: From family to school München: Lincoln, 263–273.Google Scholar
Vila i Moreno, F. Xavier; Vial i Rius, Santi. (2008). “Language-in-education policies in the Catalan language area: models, results and challenges”. AILA Review 21: 31–48. Available at: [URL]
Vila, F. Xavier. (2014). “Promoting language use in the school environment: some lessons from the Catalan-speaking regions”. In Sociolinguistic Cluster. Talking Pupils: The Arrue Project 2011: Research Results and Contributions of Experts. Vitoria-Gasteiz: Departamento de Educación, Política Lingüística y Cultura del Gobierno Vasco, 137–154. [URL]
. (2018). “Linguistic models in higher education in Catalonia: Origines, rationale, achievements and challenges”. In Knoerr, Hélène; Weinberg, Alysse; Buchanan, Catherine Elena (ed.) Current Issues in University Immersion. Ottawa: Groupe de recherche en immersion au niveau universitaire (GRINU), 55–88.Google Scholar
. (2020). “Teaching and learning of Catalan”. In Argenter, Joan A.; Lüdtke, Jens. (ed.) Manual of Catalan Linguistics. Berlin: De Gruyter, 669–683. DOI logoGoogle Scholar
Vila, F. Xavier & Boix-Fuster, Emili. (ed.) (2018). La promoció de l’ús de la llengua des del sistema educatiu: realitats i possibilitats. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
Vila, F. Xavier & Bretxa, Vanessa. (ed.) (2015). Language policy in higher education: the case of medium-sized languages. Multilingual Matters 158. Bristol ; Buffalo: Multilingual Matters.Google Scholar
Vila, F. Xavier, Comajoan-Colomé, Llorenç, Illamola, Cristina & Sendra, Montserrat. in press. “Una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals a la fi de l’educació secundària obligatòria a Catalunya”. Revista de Llengua i Dret / Journal of Language and Law 75.
Vila, F. Xavier, Larrea, Imanol & Sorolla, Natxo. (2013). “Les vies per als aprenentatges lingüístics del jovent d’origen marroquí establert a Catalunya”. In Vila, F. Xavier; Salvat, Eulàlia (ed.) Noves immigracions i llengües. Barcelona: Agrupación de Editores y Autores Universitarios – Universitat de Barcelona, 147–198.Google Scholar
Vila, F. Xavier, Ubalde, Josep, Comajoan Colomé, Llorenç & Bretxa, Vanessa. (2018). “Changes in language use with peers during adolescence: a longitudinal study in Catalonia.” International Journal of Bilingual Education and Bilingualism. DOI logoGoogle Scholar
Viladot, Maria Àngels. (1982). El bilingüisme a Catalunya: Investigació i psicologia. Barcelona: Laia.Google Scholar
Vilarrubias, Mercè (2013). Sumar y no restar. Razones para introducir una educación bilingüe en Cataluña. Montesinos.Google Scholar
Voltas, Eduard. (1996). La guerra de la llengua. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Woolard, Kathryn A. (1989). Double Talk: Bilingualism and the Politics of Ethnicity in Catalonia. Stanford University Press. DOI logoGoogle Scholar
(2020). “You Have to Be against Bilingualism!” Sociolinguistic Theory and Controversies over Bilingualism in Catalonia. WORD: Journal of the International Linguistic Association 66. Taylor & Francis: 255–281.Google Scholar
Woolard, Kathryn A. &Tae-Joong Gahng. (1990). Changing Language Policies and Attitudes in Autonomous Catalonia. Language in Society 19. Cambridge University Press: 311–330. DOI logoGoogle Scholar