Chapter 20
The kaleidoscopic universe of the sociolinguistics of variation in the Catalan language
In the transition from autonomous linguistics, that is to say linguistics centred exclusively on the structural analysis of language, to a type of discipline with an inherent concern for the interaction between linguistics and socio-pragmatic variables, a good deal of proposals have been made, both theoretical and methodological.Without a doubt the sociolinguistic variation model is one of the most successful. This model has made it possible to advance in the social characterisation of language, as well as in the organisation and interpretation of linguistic diversity. This article deals with the various approaches that have been proposed within the field of Catalan variationist studies: from W. Labov’s orthodox proposals to the socialisation component in dialectal and geolinguistic approaches.
Article outline
- 1.The ‘socialisation’ of linguistics
- 2.The sociolinguistics of variation
- 3.Work on variable phenomena of the Catalan language
- 3.1Variationist orthodoxy: The sociolinguistic vertex
- 3.1.1Studies on variable phenomena
- 3.1.1.1Phonic variables
- 3.1.1.2Morphosyntactic variables
- 3.1.1.3Language atrophy and language shrinkage
- 3.1.2Theoretical and methodological considerations
- 3.2The presence of variationism in the historical, pragmatic and geolinguistic vertices
- 3.2.1The historical vertex
- 3.2.2The pragmatic vertex
- 3.2.3The geolinguistic vertex
- 4.Conclusions
-
Notes
-
References
References (59)
References
Alturo, N. (1995). “La variació d’haver auxiliar al català nord-occidental”. In: Turell, M. T. (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, pp. 221–255.
Alturo, N. & Turell, M. T. (1990). “Linguistic Change in El Pont de Suert: The study of variation of /ʒ/”. Language Variation Change, no. 2, pp. 19–30. 

Argenter, J. A. (1997). “Els fenòmens de la diversitat i la variació lingüístiques, i llur pertinència en l’estudi del llenguatge”. In: Lloret, M. R. ( et al..) (ed.). Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: PPU, pp. 15–44.
Argenter, J. A. (1998). “La variació lingüística: el fet i la seva significació”. Caplletra, no. 25, pp. 11–19.
Boix, E. & Payrató, L. (1996). “An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics (1989–1996)”. Catalan Review, no. ix, pp. 317–403.
Carrera, J. (1999). “L’alternança A/E al Segrià”. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Carrera, J. (2002). Escola catalana i variació fonètica: Una evolució del vocalisme àton a Alguaire i a Lleida. Lleida: Pagès.
Carrera, J. (2003). “Variació verbal al Segrià: la pronunciació del morfema de 3a persona en diversos àmbits d’ús”. Available at: [URL]
Carrera, J. & Freixenet, E. (2003). “‘Ouliva’ o ‘oliva’? Caracterització de l’alternança al Segrià”. Available at: [URL]
Colomina, J. (1985). “La diftongació de /ɛ/ i d’altres canvis vocàlics a la Canyada de Biar”. L’alacantí: Un estudi sobre la variació lingüística. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, pp. 94–109.
Escrivà, V. (1993). “Aproximació sociolingüística al procés d’assimilació de la variable [ɛ] àtona final a Oliva”. In: Alemany, R.; Ferrando, A.; Meseguer, L. (ed.). Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9–14 de setembre de 1991. Vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 121–136.
Gimeno, F. & Montoya, B. (1989). Sociolingüística. Valencia: Universitat de València.
Güell, S., Buldó, M., Pradilla, M. À., Saura, A. & Verge, J. A. (2008). “Pervivència de la realització fricativa labiodental a Valls”. In: Blas, J. L.; Casanova, M.; Velando, M. (ed.). Discurso y sociedad: Contribuciones al estudio de la lengua en contexto social. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 391–400.
Labov, W. (1966). The social stratification of English in New York City. Washington D. C.: Center for Applied Linguistics. [Reworking of some chapters: Sociolinguistic patterns, 1972, chapters 2, 3, 4 and 6, pp. 43–122 and 143–159]
Labov, W. (1972). Sociolinguistic patterns. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.
Lavandera, B. (1984). Variación y significado. Buenos Aires: Hachette.
López Morales, H. (1989). Sociolingüística. Madrid: Gredos.
Mas, A. (1994). La substitució lingüística del català: L’administració eclesiàstica d’Elx en l’Edat Moderna. Alcoi: Diputació d’Alacant.
Mas, A. (2002). La variació lingüística en la consueta de la Festa d’Elx. Paiporta: Denes.
Mas, A. (2003). “La sociolingüística històrica: una alternativa a l’anàlisi del canvi lingüístic”. Noves SL (autumn). Available at: [URL]
Mas, A. & Montoya, B. (2004). “La sociolingüística de la variació als Països Catalans: estat de la qüestió”. Caplletra, no. 37, pp. 243–266.
Mier, J. (1986). “Estudi sociolingüístic de certs aspectes de la llengua catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 6, pp. 33–112.
Montoya, B. (1986a). “Al voltant de la substitució i el canvi lingüístic. Els casos d’Elx i Alacant durant la segona meitat del segle xix”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 6, pp. 113–125.
Montoya, B. (1986b). Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’Edat Moderna. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert.
Montoya, B. (1989). “Estratificació de la variació lingüística a Petrer”. In: Gimeno, F.; Montoya, B. Sociolingüística. Valencia: Universitat de València, pp. 67–95.
Montoya, B. (1993). Variabilitat i prestigi en el català de Valls i l’Alt Camp. Valls: Institut d’Estudis Vallencs.
Montoya, B. (1996). Alacant: La llengua interrompuda. Valencia: Denes.
Montoya, B. (2000). Els alacantins catalanoparlants: Una generació interrompuda. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Montoya, B. (2002). “L’estudi del canvi lingüístic segons la sociolingüística (aplicació a la morfologia del català balear”. In: Cano, M. A. ( et al..) (ed.). Les claus del canvi lingüístic. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana: Ajuntament de la Núcia: Caja de Ahorros del Mediterráneo, pp. 273–300.
Moreno, F. (1990). Metodología sociolingüística. Madrid: Gredos.
Payrató, L. (ed.) (1998). Oralment: Estudis de variació funcional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Plaza, C. (1995). “Lleialtat lingüística, edat i nivell educatiu. La e posttònica a la Conca de Barberà”. In: Turell, M. T. (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, pp. 117–138.
Pradilla, M. À. (1993). “Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental/valencià”. Doctoral thesis. Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).
Pradilla, M. À. (1995). “El desafricament prepalatal en el català de transició nord-occidental/valencià”. In: Turell, M. T. (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, pp. 53–116.
Pradilla, M. À. (1997). “Sociolingüística quantitativa i anàlisi qualitativa de variables foneticofonològiques: a propòsit del desafricament prepalatal”. Estudios de Fonética Experimental, no. 8, pp. 207–251.
Pradilla, M. À. (1998). “La sociolingüística de la variació”. In: Pradilla, M. À. (ed.). Ecosistema comunicatiu: Llengua i variació. Benicarló: Alambor, pp. 15–44.
Pradilla, M. À. (2001a). “La sociolingüística de la variació: aproximació metodològica (I)”. Noves SL (winter-spring). Available at: [URL]
Pradilla, M. À. (2001b). “La sociolingüística de la variació. Aproximació metodològica (i II)”. Noves SL (autumn). Available at: [URL]
Pradilla, M. À. (2002). “La variació fònica en la llengua catalana: inventari i avaluació metodológica”. Noves SL (tardor). Available online at: [URL]
Pradilla, M. À. (2008). Sociolingüística de la variació i llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Romero, S. (2001). “Canvi lingüístic en morfologia nominal a la Conca de Tremp”. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Saura, A., Buldó, M., Güell, S., Pradilla, M. À. & Verge, J. A. (2008). “La /a/ àtona final del parlar de Càlig (Baix Maestrat)”. In: Pradilla, M. À. (ed.). Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada, pp. 375–386.
Segura, C. (2001). “Variació dialectal i estandardització al Baix Vinalopó”. Doctoral thesis. Universitat d’Alacant.
Silva-Corvalán, C. (1989). Sociolingüística: Teoría y análisis. Madrid: Alhambra.
Torres, Joaquim, Vila, Francesc Xavier, Fabà, Albert & Bretxa, Vanessa i Miquel Àngel Pradilla. (2005). Enquesta dels Usos Lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Turell, M. T. (ed.) (1995). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU.
Turell, M. T. (1997). “Variació i variacionisme”. In: Lloret, M. R. ( et al..) (ed.). Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: PPU, pp. 45–64.
Turell, M. T. (2003). “El temps aparent i el temps real en estudis de variació i canvi lingüístic”. Noves SL (autumn). Available at: [URL]
Valls, Esteve. (2013). Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística. Universitat de Barcelona, tesi doctoral inèdita.
Valls, Esteve. (2016). Morphology changes faster than phonology. A Bouma, Goose; Van Noord, Gertjan i Martijn Wieling (ed.), From Semantics to Dialectometry. Groningen: University of Groningen. 117–127.
Valls, Esteve. (2019). La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Valls, Esteve. (en premsa). Hacia una nueva dialectometría: revisión crítica y perspectivas de futuro. A Giralt, Javier i Francho Nagore. (eds.). El contínuum románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera. Saragossa: Publicaciones de la Universidad de Zaragoza.
Valls, Esteve & Wieling, Martijn i John Nerbonne. (2013). Linguistic advergence and divergence in north-western Catalan: A dialectometric investigation of dialect levelling and border effects. Literary and Linguistic Computing 28(1). 

Valls, Esteve i Martijn Wieling. (pendent d’acceptació). Towards a social dialectometry: the analysis of internal border effects.
Verge, J. A., Buldó, M., Güell, S., Pradilla, M. À. & Saura Vizcarro, A. (2008). “Variació lingüística a Canet lo Roig (Baix Maestrat): la labiodental fricativa sonora /v/”. In: Pradilla, M. À. (ed.). Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada, pp. 471–482.
Viaplana, Joaquim. (1999). Entre la dialectologia i la lingüística. La distància lingüística entre les varietats del català nord-occidental. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Weinreich, U., Labov, W. & Herzog, M. I. (1968). “Empirical foundations for a theory of language change”. In: Lehmann, W. P.; Malkiel, J. (ed.). Directions for historical linguistics: A symposium. London: University of Texas Press, pp. 96–195.
Wieling, Martijn & Nerbonne, John i Harald Baayen. (2011). Quantitative Social Dialectology: Explaining Linguistic Variation Socially and Geographically. PLoS ONE, 6(9). 

Wieling, Martijn, Valls, Esteve & Baayen, Harald i John Nerbonne. (2018). Border effects among Catalan dialects. A D. Speelman, K. Heylen i D. Geeraerts. (eds.), Mixed-Effects Regression Models in Linguistics. Cham: Springer. 71–97. 
