References
Alturo, N.
(1995) “La variació d’haver auxiliar al català nord-occidental”. In: Turell, M. T. (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, pp. 221–255.Google Scholar
Alturo, N. & Turell, M. T.
(1990) “Linguistic Change in El Pont de Suert: The study of variation of /ʒ/”. Language Variation Change, no. 2, pp. 19–30. DOI logoGoogle Scholar
Argenter, J. A.
(1997) “Els fenòmens de la diversitat i la variació lingüístiques, i llur pertinència en l’estudi del llenguatge”. In: Lloret, M. R. ( et al..) (ed.). Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: PPU, pp. 15–44.Google Scholar
(1998) “La variació lingüística: el fet i la seva significació”. Caplletra, no. 25, pp. 11–19.Google Scholar
Boix, E. & Payrató, L.
(1996) “An overview of Catalan sociolinguistics and pragmatics (1989–1996)”. Catalan Review, no. ix, pp. 317–403.Google Scholar
Carrera, J.
(1999) “L’alternança A/E al Segrià”. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
(2002) Escola catalana i variació fonètica: Una evolució del vocalisme àton a Alguaire i a Lleida. Lleida: Pagès.Google Scholar
(2003) “Variació verbal al Segrià: la pronunciació del morfema de 3a persona en diversos àmbits d’ús”. Available at: [URL]
Carrera, J. & Freixenet, E.
(2003) “ ‘Ouliva’ o ‘oliva’? Caracterització de l’alternança al Segrià”. Available at: [URL]
Colomina, J.
(1985) “La diftongació de /ɛ/ i d’altres canvis vocàlics a la Canyada de Biar”. L’alacantí: Un estudi sobre la variació lingüística. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, pp. 94–109.Google Scholar
Escrivà, V.
(1993) “Aproximació sociolingüística al procés d’assimilació de la variable [ɛ] àtona final a Oliva”. In: Alemany, R.; Ferrando, A.; Meseguer, L. (ed.). Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9–14 de setembre de 1991. Vol. III. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 121–136.Google Scholar
Gimeno, F. & Montoya, B.
(1989) Sociolingüística. Valencia: Universitat de València.Google Scholar
Güell, S., Buldó, M., Pradilla, M. À., Saura, A. & Verge, J. A.
(2008) “Pervivència de la realització fricativa labiodental a Valls”. In: Blas, J. L.; Casanova, M.; Velando, M. (ed.). Discurso y sociedad: Contribuciones al estudio de la lengua en contexto social. Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 391–400.Google Scholar
Labov, W.
(1966) The social stratification of English in New York City. Washington D. C.: Center for Applied Linguistics. [Reworking of some chapters: Sociolinguistic patterns 1972, chapters 2, 3, 4 and 6, pp. 43–122 and 143–159]Google Scholar
(1972) Sociolinguistic patterns. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.Google Scholar
Lavandera, B.
(1984) Variación y significado. Buenos Aires: Hachette.Google Scholar
López Morales, H.
(1989) Sociolingüística. Madrid: Gredos.Google Scholar
Mas, A.
(1994) La substitució lingüística del català: L’administració eclesiàstica d’Elx en l’Edat Moderna. Alcoi: Diputació d’Alacant.Google Scholar
(2002) La variació lingüística en la consueta de la Festa d’Elx. Paiporta: Denes.Google Scholar
(2003) “La sociolingüística històrica: una alternativa a l’anàlisi del canvi lingüístic”. Noves SL (autumn). Available at: [URL]
Mas, A. & Montoya, B.
(2004) “La sociolingüística de la variació als Països Catalans: estat de la qüestió”. Caplletra, no. 37, pp. 243–266.Google Scholar
Mier, J.
(1986) “Estudi sociolingüístic de certs aspectes de la llengua catalana”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 6, pp. 33–112.Google Scholar
Montoya, B.
(1986a) “Al voltant de la substitució i el canvi lingüístic. Els casos d’Elx i Alacant durant la segona meitat del segle xix”. Treballs de Sociolingüística Catalana, no. 6, pp. 113–125.Google Scholar
(1986b) Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’Edat Moderna. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert.Google Scholar
(1989) “Estratificació de la variació lingüística a Petrer”. In: Gimeno, F.; Montoya, B. Sociolingüística. Valencia: Universitat de València, pp. 67–95.Google Scholar
(1993) Variabilitat i prestigi en el català de Valls i l’Alt Camp. Valls: Institut d’Estudis Vallencs.Google Scholar
(1996) Alacant: La llengua interrompuda. Valencia: Denes.Google Scholar
(2000) Els alacantins catalanoparlants: Una generació interrompuda. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
(2002) “L’estudi del canvi lingüístic segons la sociolingüística (aplicació a la morfologia del català balear”. In: Cano, M. A. ( et al..) (ed.). Les claus del canvi lingüístic. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana: Ajuntament de la Núcia: Caja de Ahorros del Mediterráneo, pp. 273–300.Google Scholar
Moreno, F.
(1990) Metodología sociolingüística. Madrid: Gredos.Google Scholar
Payrató, L.
(ed.) (1998) Oralment: Estudis de variació funcional. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Plaza, C.
(1995) “Lleialtat lingüística, edat i nivell educatiu. La e posttònica a la Conca de Barberà”. In: Turell, M. T. (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, pp. 117–138.Google Scholar
Pradilla, M. À.
(1993) “Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental/valencià”. Doctoral thesis. Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).
(1995) “El desafricament prepalatal en el català de transició nord-occidental/valencià”. In: Turell, M. T. (ed.). La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU, pp. 53–116.Google Scholar
(1997) “Sociolingüística quantitativa i anàlisi qualitativa de variables foneticofonològiques: a propòsit del desafricament prepalatal”. Estudios de Fonética Experimental, no. 8, pp. 207–251.Google Scholar
(1998) “La sociolingüística de la variació”. In: Pradilla, M. À. (ed.). Ecosistema comunicatiu: Llengua i variació. Benicarló: Alambor, pp. 15–44.Google Scholar
(2001a) “La sociolingüística de la variació: aproximació metodològica (I)”. Noves SL (winter-spring). Available at: [URL]
(2001b) “La sociolingüística de la variació. Aproximació metodològica (i II)”. Noves SL (autumn). Available at: [URL]
(2002) “La variació fònica en la llengua catalana: inventari i avaluació metodológica”. Noves SL (tardor). Available online at: [URL]Google Scholar
(2008) Sociolingüística de la variació i llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Romero, S.
(2001) “Canvi lingüístic en morfologia nominal a la Conca de Tremp”. Doctoral thesis. Universitat de Barcelona.
Saura, A., Buldó, M., Güell, S., Pradilla, M. À. & Verge, J. A.
(2008) “La /a/ àtona final del parlar de Càlig (Baix Maestrat)”. In: Pradilla, M. À. (ed.). Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada, pp. 375–386.Google Scholar
Segura, C.
(2001) “Variació dialectal i estandardització al Baix Vinalopó”. Doctoral thesis. Universitat d’Alacant.
Silva-Corvalán, C.
(1989) Sociolingüística: Teoría y análisis. Madrid: Alhambra.Google Scholar
Torres, Joaquim, Vila, Francesc Xavier, Fabà, Albert & Bretxa, Vanessa i Miquel Àngel Pradilla
(2005) Enquesta dels Usos Lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.Google Scholar
Turell, M. T.
(ed.) (1995) La sociolingüística de la variació. Barcelona: PPU.Google Scholar
(1997) “Variació i variacionisme”. In: Lloret, M. R. ( et al..) (ed.). Anàlisi de la variació lingüística. Barcelona: PPU, pp. 45–64.Google Scholar
(2003) “El temps aparent i el temps real en estudis de variació i canvi lingüístic”. Noves SL (autumn). Available at: [URL]
Valls, Esteve
(2013) Direccionalitat, ritme, abast i naturalesa del canvi lingüístic en català nord-occidental. De l’anàlisi dialectomètrica a la reflexió sociolingüística. Universitat de Barcelona, tesi doctoral inèdita.Google Scholar
(2016) Morphology changes faster than phonology. A Bouma, Goose; Van Noord, Gertjan i Martijn Wieling (ed.), From Semantics to Dialectometry. Groningen: University of Groningen. 117–127.Google Scholar
(2019) La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Barcelona: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.Google Scholar
en premsa). Hacia una nueva dialectometría: revisión crítica y perspectivas de futuro. A Giralt, Javier i Francho Nagore eds. El contínuum románico. La transición entre las lenguas románicas, la intercomprensión y las variedades lingüísticas de frontera Saragossa Publicaciones de la Universidad de Zaragoza
Valls, Esteve & Wieling, Martijn i John Nerbonne
(2013) Linguistic advergence and divergence in north-western Catalan: A dialectometric investigation of dialect levelling and border effects. Literary and Linguistic Computing 28(1). DOI logoGoogle Scholar
Valls, Esteve i Martijn Wieling
pendent d’acceptació). Towards a social dialectometry: the analysis of internal border effects.
Verge, J. A., Buldó, M., Güell, S., Pradilla, M. À. & Saura Vizcarro, A.
(2008) “Variació lingüística a Canet lo Roig (Baix Maestrat): la labiodental fricativa sonora /v/”. In: Pradilla, M. À. (ed.). Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada, pp. 471–482.Google Scholar
Viaplana, Joaquim
(1999) Entre la dialectologia i la lingüística. La distància lingüística entre les varietats del català nord-occidental. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.Google Scholar
Weinreich, U., Labov, W. & Herzog, M. I.
(1968) “Empirical foundations for a theory of language change”. In: Lehmann, W. P.; Malkiel, J. (ed.). Directions for historical linguistics: A symposium. London: University of Texas Press, pp. 96–195.Google Scholar
Wieling, Martijn & Nerbonne, John i Harald Baayen
(2011) Quantitative Social Dialectology: Explaining Linguistic Variation Socially and Geographically. PLoS ONE, 6(9). DOI logoGoogle Scholar
Wieling, Martijn, Valls, Esteve & Baayen, Harald i John Nerbonne
(2018) Border effects among Catalan dialects. A D. Speelman, K. Heylen i D. Geeraerts. (eds.), Mixed-Effects Regression Models in Linguistics. Cham: Springer. 71–97. DOI logoGoogle Scholar