Part of
Verb and Context: The impact of shared knowledge on TAME categories
Edited by Susana Rodríguez Rosique and Jordi M. Antolí Martínez
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 34] 2023
► pp. 4176
References
Albelda, Marta
2005La intensificación en el español coloquial. Doctoral dissertation, Universitat de València.
2007La intensificación como categoría pragmática: revisión y propuesta. Frankfurt: Peter Lang.Google Scholar
2010 “¿Cómo se reconoce la atenuación? Una aproximación metodológica basada en el español peninsular hablado.” In (Des)cortesía en español. Espacios teóricos y metodológicos para su estudio, Franca Orletti and Laura Mariottini (eds), 41–70. Rome/Stockholm: Università degli Studi Roma Tre-EDICE/Stockholm University.Google Scholar
2018 “¿Atenuación del compromiso del hablante?: el caso de los evidenciales ‘por lo visto’ y ‘se ve que’.” Rilce. Revista de Filología Hispánica 34 (3), 1179–1214. DOI logoGoogle Scholar
Amaral, Patrícia and Howe, Chad
2012 “Nominal and verbal plurality in the diachrony of the Portuguese Present Perfect.” In Patricia Cabredo Hofherr and Brenda Laca (eds), Verbal Plurality and Distributivity. Berlin: De Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
2010 “Detours along the perfect path.” In Romance Linguistics 2009: Selected papers from the 39th Linguistic Symposium on Romance Languages (LSRL), Tucson, Arizona, March 2009, Sonia Colina, Antxon Olarrea and Ana Maria Carvalho (eds), 387–404. John Benjamins Publishing Company. DOI logoGoogle Scholar
Antolí Martínez, Jordi M.
2018 “Estudio diacrónico de la locución tener entendido en español y catalán moderno (s. xvi-xviii). Construccionalización y expresión de la evidencialidad.” In Fraseología, Diatopía y Traducción, Pedro Mogorrón Huerta and Antonio Albaladejo-Martínez (eds), 310–333. Amsterdam/New York: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
Benveniste, Emile
1966 “De la subjectivité dans le langage.” In Problèmes de linguistique genérale, vol. I, 258–266. Paris: Gallimard.Google Scholar
Berta, Tibor
2006 “Construcciones de participio y de infinitivo en textos catalanes (siglos XIII-XV).” Acta Hispanica 11: 57–73. DOI logoGoogle Scholar
2013 “El castellano entre las lenguas romances de la Península Ibérica: la historia de la formación de los tiempos compuestos.” Colindancias: Revista de la Red Regional de Hispanistas de Hungría, Rumanía y Serbia 4: 325–338.Google Scholar
Briz Gómez, Antonio
2016 “Evidencialidad, significados pragmáticos y partículas discursivas en español: sobre la intensificación tácticamente evidencial.” In La evidencialidad en español: teoría y descripción, Ramón González Ruiz, Dámaso Izquierdo Alegría and Óscar Loureda Lamas (eds), 103–128. Madrid: Iberoamericana/Vervuert. DOI logoGoogle Scholar
CTILC = Rafel, Joaquim
dir Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana Barcelona Institut d’Estudis Catalans [URL]
DDLC = Rafel, Joaquim
(dir) 1985–Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. [URL]
De Saeger, Bram
2007 “Evidencialidad y modalidad epistémica en los verbos de actitud proposicional en españolInterlingüística 17: 268–277Google Scholar
DECat = Coromines, Joan
1995Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes/La Caixa.Google Scholar
Detges, Ulrich
DLewis&Short = Lewis, Charlton T. and Short, Charles
1879A Latin Dictionary. Oxford: Oxford University Press.Google Scholar
García Martín, José María
2001 “La formación de los tiempos compuestos del verbo en español medieval y clásico: Aspectos fonológicos, morfológicos y sintácticos.” Cuadernos de Filología anejo XLVII.Google Scholar
Gavarró, Anna and Laca, Brenda
2002 “Les perífrasis temporals, aspectuals i modals.” In Gramàtica del Català Contemporani, Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró, and Manuel Pérez-Saldanya (eds), vol. 3, 2663–2726. Barcelona: Editorial Empúries.Google Scholar
giec = Institut d’Estudis Catalans
2016Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
González Ruiz, Ramón
2006 “Enunciados performativos y verbos performativos: acerca de la performatividad como propiedad gradual (con especial referencia al español).” Hesperia. Anuario de Filología Hispánica 9: 107–126.Google Scholar
Harre, Catherine E.
1991Tener + Past Participle. A case study in linguistic description. London: Routledge.Google Scholar
Heine, Bernd and Kuteva, Tania
(eds) 2002World Lexicon of Grammaticalization, Cambrigde: Cambridge University Press. DOI logoGoogle Scholar
Jacob, D.
1998 “A propos de la périphrase habeo + participe parfait passif.” In Latin vulgaire-latin tardif IV, Louis Callebat (ed), 367–381. Olms-Weidmann.Google Scholar
Marcos Sánchez, María de las Mercedes
2004 “El territorio de la evidencialidad en español.” In Actas del V Congreso de Lingüística General, Milka Villayandre Llamazares (ed), 1857–1866. Madrid: Arco/Libros.Google Scholar
Martines, Josep
2015 “Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan.” Catalan Journal of Linguistics 14: 79–111. DOI logoGoogle Scholar
2018 “Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica. El condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic.” Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 8: 259–285.Google Scholar
Nuyts, Jan
2001aEpistemic Modality, Language and Conceptualization. Amsterdam: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
2001b “Subjectivity as an evidential dimension in epistemic modal expressions.” Journal of Pragmatics 33: 383–400. DOI logoGoogle Scholar
Pérez Saldanya, Manuel
1998Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica. València: Universitat de València.Google Scholar
Pinkster, Harm
1987 “The Strategy and Chronology of the Development of Future and Perfect Tense Auxiliaries in Latin.” In Historical Development of Auxiliaries, Martin Harris and Paolo Ramat (eds), 193–224. Berlin: Mouton de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Rodríguez Molina, Javier
2004 “Difusión léxica, cambio semántico y gramaticalización: el caso de haber + participio en español antiguo.” Revista de Filología Española LXXXIV: 169–209. DOI logoGoogle Scholar
Salvi, Giampaolo
1987 “Syntactic Restructuring in the Evolution of Romance Auxiliaries.” In Historical Development of Auxiliaries, Martin Harris and Paolo Ramat (eds), 225–236. Berlin: Mouton de Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Sanz, Blanca Elena
2015 “Evolución de la construcción tener + participio. De la predicación secundaria a la perífrasis.” En Chantal Melis and Marcela Flores (eds), El siglo XIX. Inicio de la tercera etapa evolutiva del español, 119–172. México: Instituto de Investigaciones Filológicas, Universidad Nacional Autónoma de México.Google Scholar
Seifert, Eva
1930 “Haber y tener como expresiones de la posesión en español.” Revista de Filología Española 17: 233–276, 345–389.Google Scholar
1957–1958 “Die Verben habere und tenere im katalanischen.” Estudis Romanics 6: 1–74.Google Scholar
Solà, Joan
2002 “Les subordinades de relatiu.” In Gramàtica del català contemporani, Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró and Manuel Pérez Saldanya (eds), 2459–2570. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Squartini, Mario
2008 “Lexical vs. Grammatical Evidentiality in French and Italian.” Linguistics 46 (5): 917–947. DOI logoGoogle Scholar
2012 “Evidentiality in interaction: The concessive use of the Italian Future between grammar and discourse.” Journal of Pragmatics 44 (15): 2116–2128. DOI logoGoogle Scholar
Traugott, Elizabeth C. and Dasher, Richard B.
2002Regularity in Semantic Change. Cambridge: Cambridge University Press. DOI logoGoogle Scholar
Traugott, Elizabeth C.
2010 “(Inter)subjectivity and (inter)subjectification: A reassessment.” In Subjectification, Intersubjectification and Grammaticalization. Topics in English Linguistics, Kristin Davidse, Lieven Vandelanotte and Hubert Cuyckens (eds), 29–71. Berlin: De Gruyter Mouton. DOI logoGoogle Scholar
Traugott, Elizabeth C. and Trousdale, Graeme
2013Constructionalization and Constructional Changes. Oxford: Oxford University Press. DOI logoGoogle Scholar