Cover not available
Part of
Desired Language: Languages as objects of national ideology
Edited by Francesc Feliu
[IVITRA Research in Linguistics and Literature 35] 2023
► pp. 219–235

Les consonants que separen el catalanovalencià de l’occità

 | Universitatea din Bucureşti
In this paper we verify the lists of linguistic differences that multiple authors have presented to characterize Catalan-Valencian in contrast to Occitan. From all the phenomena that have been put forward, we look at the 29 oppositions of the field of sounds – which is the most discussed aspect by the authors – and we study a majority of them, namely the 17 consonantal pairs. In light of current dialectology and historical linguistics, we establish the evolutionary relationship between the opposed forms (especially if one evolved from the other) and their synchronic and diachronic geographical distribution within Catalan-Valencian and Occitan. This analysis provides results that clearly show that those lists simplify reality in excess and invisibilize the intense relationship of Catalan-Valencian with the rest of Occitano-Romance. Therefore, they are not adequate nor sufficient to characterize Catalan-Valencian in contrast to Occitan, at least in the domain of consonants.
Keywords:
Article outline
  • 1.Introducció
  • 2.Els llistats d’oposicions
  • 3.Terminologia i abreviatures
  • 4.Anàlisi de les oposicions consonàntiques
    • 4.1Guardar vs. gardar (C1)
    • 4.2Vint vs. [b]int (C2)
    • 4.3Caixa vs. caissa (C3)
    • 4.4[ʒ]utge vs. [ʤ]utge (C4)
    • 4.5Coma vs. comba (C5) i bena vs. benda (C6)
    • 4.6Pa [ ] vs. pan (C7)
    • 4.7Canya vs. cana (C8)
    • 4.8Gallina vs. galina (C9)
    • 4.9Llana vs. lana (C10)
    • 4.10Mal vs. mau (C11)
    • 4.11Altra vs. autra (C12)
    • 4.12Su[ ]ar vs. susar (C13)
    • 4.13Perdiu vs. perditz (C14)
    • 4.14Grau vs. gra[ ] (C15)
    • 4.15Creure vs. creire (C16)
    • 4.16Ma[ ]re vs. maire (C17)
  • 5.Resultats dels fenòmens consonàntics
    • 5.1Relació evolutiva
    • 5.2Presència en catalanovalencià
    • 5.3Presència en occità
    • 5.4Isoglossa vs. frontera
  • 6.Conclusió
  • Notes
  • Bibliografia

Article language: Catalan

Published online: 4 January 2023
DOI logo
https://doi.org/10.1075/ivitra.35.12cas
References (34)
Bibliografia
Alibèrt, Loís. 1935. Gramatica occitana segón los parlars lengadocians. Tolosa: Societat d’Estudis Occitans.Google Scholar
Badia i Margarit, Antoni Maria. 1986. Llengua i poder: Textos de sociolingüística catalana. Barcelona: Laia.Google Scholar
Batlle, Mar, Joan Martí i Castell, Josep Moran i Joan Anton Rabella. 2016. Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Abadia de Montserrat.Google Scholar
Bèc, Pèire [Pierre Bec]. 1963. La langue occitane, París: Presses universitaires de la France. [Citem per la traducció catalana: La llengua occitana. Barcelona: Edicions 62, 1977]Google Scholar
. 1970. Manuel pratique de philologie romane. Tome I: italien, espagnol, portugais, occitan, catalan et gascon. París: Picard.Google Scholar
Bruguera, Jordi. 1977. “Influx de l’occità en la llengua catalana.” Dins Nationalia I. Primeres Jornades del CIEMEN. Abadia de Cuixà 22–29 d’agost de 1976. Dret i minories nacionals. Relacions lingüístiques occitano-catalanes editat pel Centre Internacional Escarré sobre minories ètniques i nacionals, 91–139. Barcelona: Abadia de Montserrat.Google Scholar
Calaforra, Guillem. 1998. Wilhelm Meyer-Lübke i Das Katalanische: Introducció i traducció. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Castellanos, Carles. 2000. Llengua, dialectes i estandardització. Barcelona: Octaedro.Google Scholar
Duarte, Carles i Àlex Alsina. 1984. Gramàtica històrica del català, vol. I. Barcelona, Curial.Google Scholar
Fernández González, José Ramón. 1985. Gramática histórica provenzal. Oviedo: Universidad de Oviedo.Google Scholar
Gimeno, Lluís. 2005. Aproximació lingüística als inicis de la llengua catalana (segles viii al xiii). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.Google Scholar
Grosclaude, Michel i Robert Darrigrand. 1975. “La langue catalane.” Dins Notre langue maternelle. Huit études sur la langue occitane, 45–58. Ortès: Per noste [Una primera versió d’aquest treball s’havia difós el 1967]Google Scholar
Kloss, Heinz. 1976. “Abstandsprachen und Ausbausprachen.” Dins Zur Theorie des Dialekts: Aufsätze aus 100 Jahren Forschung mit biographischen Anmerkungen zu den Autoren, ed. per Joachim Göschel, Norbert Nail i Gaston Van der Elst, 301–322. Wiesbaden: F. Steiner.Google Scholar
Krüger, Fritz. 1911–1913. “Sprachgeographische Untersuchungen in Languedoc und Roussillon.” Revue de dialectologie romane iii: 144–183 i 287–338; iv: 1–15; v: 1–88 (publicat en 4 entregues).Google Scholar
Lamuela, Xavier. 2012. “La llengua occitana: caracterització i situació actual.” Dins Mot So Razo 10–11: 31–44. DOI logoGoogle Scholar
López del Castillo, Lluís. 2000. El català, llengua romànica. Barcelona: Edicions 62.Google Scholar
Martí-Badia, Adrià. 2019. “Els postulats de la filologia romànica internacional sobre l’origen, la identitat i el nom de la llengua catalana (1806–1906).” Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna 13: 60–80. [Disponible on line: [URL] Consultat 24 de febrer 2021] DOI logo
Meyer-Lübke, Whilhelm. 1890–1901. Grammatik der romanischen Sprachen (4 vols). Leipzig: Reisland.Google Scholar
. 1925. Das Katalanische. Seine Stellung zum Spanishen und Provenzalischen. Heidelberg: Carl Winter’s UniversitätsbuchhandlungGoogle Scholar
Ossenkop, Christina i Otto Winkelmann (eds). 2018. Manuel des frontières linguistiques dans la Romania. Berlín / Boston: De Gruyter. DOI logoGoogle Scholar
Radatz, Hans-Ingo. 2012. “Per què els elements gal·loromànics fan ‘heavy’ en català: Arran del clàssic debat sobre la subagrupació del català.” eHumanista/IVITRA 2: 202–218. [Disponible on line: [URL] Consultat 24 de febrer 2021]
Rafanell, August. 2006. La il·lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Barcelona: Quaderns Crema.Google Scholar
Recasens, Daniel. 2017. Fonètica històrica del català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Ronjat, Jules. 1930 i 1932. Grammaire istorique [sic] des parlers provençaux modernes, vols. 1 i 2. Montpellier: Société des Langues Romanes.Google Scholar
Salow, Karl. 1912. Sprachgeographische Untersuchungen über den östlichen Teil des katalanisch-languedokischen Grenzgebietes. Hamburg: Société Internationale de Dialectologie Romane. [Amb un apèndix de K. Salow i F. Krüger: “Linguistische Karten des languedokischen-katalanischen Grenzgebietes”].Google Scholar
Sánchez Miret, Fernando. 2016. “Clasificar el catalán no es cosa fácil (y no por culpa suya).” Dins Cantares de amigos. Estudos en homenaxe a Mercedes Brea, ed. per Esther Corral, Elvira Fidalgo i Pilar Lorenzo, 801–812. Santiago de Compostela: Universidade de Santiago de Compostela.Google Scholar
Schädel, Bernhard. 1909. “Die Katalanische Pyrenäendialekte.” Revue de dialectologie romane I: 15–98 i 386–412.Google Scholar
Solà, Joan, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dirs). 2002. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Solà, Joan, Ramon Lapiedra, Artur Quintana, Brauli Montoya i Abelard Saragossà. 2004. “El nom del valencià en les lleis valencianes.” Setmanari Presència 1676 (9–15 abril 2004): 14.Google Scholar
Sumien, Domergue. 2006. La standardisation pluricentrique de l’occitan. Nouvel enjeu sociolinguistique, développement du lexique et de la morphologie. Turnhout: Brepols. DOI logoGoogle Scholar
Veny, Joan. 1978. Els parlars. Barcelona: Dopesa. [Citem per la versió de 2002: Els parlars catalans: síntesi de dialectologia. Mallorca: Moll]Google Scholar
Veny, Joan i Lídia Pons (dirs). 2007. Petit atles lingüístic del domini català, vol. I. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.Google Scholar
Wartburg, Walther von. 1922. “W. Meyer-Lübke, Einführung in das Studium der romanischen Sprachwissenschaft. 3. neubearbeitete Auflage, Heidelberg, Carl Winter’s Universitätsbuchhandlung 1920,…” (recensió). Zeitschrift für romanische Philologie 42: 371–377.Google Scholar
Weinreich, Uriel. 1954. “Is a Structural Dialectology Possible?” Word 10 (2–3): 388–400. DOI logoGoogle Scholar