Adelstein, Andreína
(2001) Unidad léxica y valor terminológico: Modelos léxicos para su representación. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada [Unpublished research paper].Google Scholar
(2007) Unidad léxica y significado especializado: Modelo de representación a partir del nombre relacional “madre”. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada.Google Scholar
Ahmad, Khurshid
(1998) “Special Texts and their Quirks”. In TAMA Proceedings. Vienna: TermNet. 141–157.Google Scholar
Ahmad, Khurshid; Rogers, Margaret
(2001) “Corpus Linguistics and Terminology Extraction”. In Wright, Sue Ellen; Budin, Gérard (eds.). Handbook of Terminology Management (vol. 2). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. 725–760. DOI logoGoogle Scholar
Alcaraz, Enrique
(2000) El inglés profesional y académico. Madrid: Alianza.Google Scholar
(2002) El español jurídico. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Aléong, Stanley; Chrétien, Michel; Ostiguy, Luc; Martin, André
(1981) “De la mise en oeuvre d’une terminologie de la langue française de l’automobile dans trois écoles d’enseignement technique au Québec: un premiar bilan”. La banque des mots, 21. 45–66.Google Scholar
Antia, Bassey E.
Arntz, Reiner; Picht, Heribert
(1989) Einführung in die Terminologiearbeit, Hildesheim. Hildesheim/Zürich/New York: Georg Olms Verlag.Google Scholar
(1989): Introducción a la terminología. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, Ediciones Pirámide.Google Scholar
Auger, Pierre
(1986) “Francisation et terminologie: l’aménagement terminologique”. In Sager, Juan C.; Rondeau, Guy (eds.). Termia 84: terminologie et coopération internationale: la terminologie, outil indispensable au transfert des technologies. Colloque International de terminologie, Luxemburg, 27th-29th August 1984. Québec: Gisterm. 47–55.Google Scholar
(1999) L’implantation des officialismes halieutiques au Québec : Essai de terminométrie. Montreal: Office de la langue française (Langues et sociétés, no. 37).Google Scholar
Auger, Pierre; Rousseau, Louis-Jean
(1978) Méthodologie de la recherche terminologique. Québec: Office de la langue française. (Études, recherches et documentation).Google Scholar
Béjoint, Henri; Thoiron, Philippe
(eds.) (2000) Le sens en terminologie. Lyon: Presses Universitaires de Lyon. (Travaux du CRTT).Google Scholar
Bernárdez, Enrique
(1982) Investigación a la lingüística del texto. Madrid: Espasa-Calpe.Google Scholar
Boulanger, Jean-Claude
(1988) “L’évolution du concept de néologie de la linguistique aux industries de la langue”. In Schaetzen, Caroline de (ed.). Terminologie diachronique. Paris: Conseil International de la Langue Française. 193–211.Google Scholar
(1995) “Présentation: Images et parcours de la socioterminologie”. Meta 40(2). 194–205. DOI logoGoogle Scholar
(2010) “Sur l’existence des concepts de “néologie” et “néologisme”. Propos sur un paradoxe lexicale et historique”. In Cabré, M. Teresa; Domènech, Ona; Estopà, Rosa; Freixa, Judit; Lorente, Mercè (eds.). Actes del I Congrés Internacional de Neologia de les Llengües Romàniques (vol. 1). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada/Universitat Pompeu Fabra. 31–73.Google Scholar
Bourigault, Didier; Jacquemin, Christian; L’Homme, Marie-Claude
(eds.) (1998) Computerm 98. First Workshop on Computational Terminology [Proceedings]. Université de Montréal: Montréal.Google Scholar
Bowker, Lynne; Pearson, Jennifer
(2002) Working with specialized language a practical guide to using corpora. London/New York: Routledge. DOI logoGoogle Scholar
Budin, Gerhard
(2001) “A critical evaluation of the state-of-the-art of terminology theory”. Terminology Science and Research 12(1–2). 7–23.Google Scholar
(2006) “Terminology studies in the German speaking countries”. In Picht, Heribert (ed.) (2006) 91–106.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(1992) La terminologia, la teoria, els mètodes, les aplicacions. Barcelona: Editorial Empúries.Google Scholar
(dir.) (1996) Terminologia: Selecció de textos d’E. Wüster. Barcelona: Servei de Llengua de la Universitat de Barcelona.Google Scholar
(1998a) “Presentació”. In Wüster, Eugen. Introducción a la teoría general de la terminología y a la lexicografía terminológica. Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. (Sèrie Monografies, no. 1). 5–7.Google Scholar
(1998b) “La noció de normalització terminològica per al treball documental”. In Cid, Pilar; Baró, Jaume (ed.). Anuario SOCADI de Documentación e Información. Barcelona: SOCADI. 113–120.Google Scholar
(1998c) “Discours de spécialité”. In Fiala, Pierre; Lafon, Pierre (eds.). Des mots en liberté: Mélanges Maurice Tournier (vol. 1). Fontenay-aux-Roses: Laboratoire Lexicométrie et textes politiques. 97–106.Google Scholar
(1998d) “Variació pel tema: El discurs especialitzat o la varietat funcional determinada per la temàtica: noves perspectives”. Caplletra: Revista Internacional de Filologia 25. 173–194.Google Scholar
(1998e) “Elementos para una teoría de la terminología: Hacia un paradigma alternativo”. El Lenguaraz 1(1). 59–78.Google Scholar
(1998f) “Una nueva teoría de la terminología: De la denominación a la comunicación”. VI Simposio de RITERM. Cuba. Forthcoming in 1999.Google Scholar
(1998g) “Hacia una teoría comunicativa de la terminología: Aspectos metodológicos”. Revista Argentina de Lingüística. Forthcoming in 1999.Google Scholar
(1999a) “Traducción y terminología: un espacio de encuentro ineludible”. In Cabré, M. Teresa. La terminología. Representación y comunicación. Elementos para una teoría de base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. 177–201.Google Scholar
(1999b) La terminología: Representación y comunicación: Elementos para una teoría base comunicativa y otros artículos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra. (Sèrie Monografies, vol. 3).Google Scholar
(ed.) (1999c) Terminología y modelos culturales. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.Google Scholar
(1999d) “La normalización de la terminología en el proceso de normalización de una lengua: Algunas precisiones”. In Narvaja, Elvira; Bein, Roberto (eds.). Políticas Lingüísticas para América Latina. Actas del Congreso Internacional. Buenos Aires: Faculty of Philosophy and Letters, Universidad de Buenos Aires. 25–38.Google Scholar
(2000a) “Sur la représentation mentale des concepts: Bases pour une tentative de modélisation”. In Béjoint, Henri; Thoiron, Philippe (dirs.). Le sense en terminologie. Lyon: Presses universitaires de Lyon. 20–39. ISBN: 2-7297-0641-0.Google Scholar
(2000b) “Terminologie et linguistique: La théorie des portes”. In Terminologies nouvelles: Terminologie et diversité culturelle 21. 10–15.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2000c). “Terminología y Documentación”. In Gonzalo, Consuelo; García, Valentín (eds.). Parte 1: Documentación, terminología y traducción. Madrid: Síntesis; Fundación Duques de Soria. 31–44. ISBN: 84-7738-748-6.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2001a) “Sumario de principios que configuran la nueva propuesta teórica”. In Cabré, M. Teresa; Feliu, Judit (eds.) (2001b) 17–26.Google Scholar
(2001b) “Consecuencias metodológicas de la propuesta teórica (I)”. In Cabré, M. Teresa; Feliu, Judit (eds.) (2001b) 27–36.Google Scholar
(2002a) “Textos especializados y unidades de conocimiento”. In García, Joaquín; Fuentes, M. Teresa (eds). Texto, terminología y traducción. Salamanca: Ediciones Almar. 15–36. ISBN: 84-7455-079-3.Google Scholar
(2002b) “Analisis textual y terminología, factores de activación de la competencia cognitiva en la traducción”. In Alcina, M. Amparo; Gamero, Silvia (eds.). La traducción científico-técnica y la terminología en la sociedad de la información. Castelló de la Plana: Servei de Comunicació i Publicacions, Universitat Jaume I. 87–107.Google Scholar
(2003) “Theories of terminology: Their description, prescription and explanation”. Terminology 9(2). 163–200.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2004). “La terminología en la traducción especializada”. In Gonzalo, Consuelo; García, Valentín (eds.). Manual de documentación y terminología para traducción especializada. Madrid: Arco/Libros. Collection: Instrumenta Bibliológica. 89–125. ISBN: 84-7635-578-5.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2005) “La Terminología, una disciplina en evolución: Pasado, presente y algunos elementos de futuro”. RITerm: Debate Terminológico [online] (1). ISSN: 1813-1867. [URL].Google Scholar
(2008a) “El principio de poliedricidad: la articulación de lo discursivo, lo cognitivo y lo lingüístico en terminología (I)”. Revista Ibérica 1(16). Castelló: AELFE (Asociación Europea de Lenguas para Fines Específicos – European Association of Languages for Specific Purposes). 9–36. ISSN: 1139-7241.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2008b). “Norma y normas en terminología: Concepto, tipología y justificación”. In Isquierdo, Apreciada N.; Finatto, M. José (org.). As ciências do léxico: Lexicologia, Lexicografia, Terminologia. Campo Grande: Editora UFMS. 365–396. ISBN: 978 85 7613 1632.Google Scholar
(2008c). “Cómo las nuevas tecnologías han modificado la metodología terminológica”. In Navarro, Carmen (ed.). Terminología, traducción y comunicación especializada: Homenaje a Amelia de Irazazábal. Actas del Congreso Internacional 11-12 de octubre 2007. Verona: Edizioni Fiorini. 51–77. ISBN 978-88-87082-80-7.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2009a) “La teoría comunicativa de la terminología, una aproximación lingüística a los términos”. Revue français de linguistique appliquée 14(2). Amsterdam: Éditions “De Werelt”. 9–15. ISSN: 1386-1204. DOI logoGoogle Scholar
(2009b) “Sobre la unidad terminológica: Análisis de su evolución y propuesta de caracterización”. In Veyrat, Montserrat; Serra, Enrique (eds.). La lingüística como reto epistemológico y como acción social: Estudios dedicados al Profesor Ángel López García con ocasión de su exagésimo aniversario. Madrid: Arco Libros. 1013–1026. ISBN: 978-84-7635-774-3.Google Scholar
(2010a) “Sobre la difusa y confusa noción de lo especializado”. In Gómez, Josefa; Rodríguez, Ignacio (eds.). El español lengua de comunicación en las organizaciones empresariales. Cizur Menor: Editorial Aranzadi. 33–40. ISBN: 978-84-470-3485-7.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2010b). “La implantación de la terminología: Conceptos, estrategias, recursos y estudios realizados sobre el francés de Quebec y el catalán” [online]. In Alberdi, Xabier; Salaburu, Pello (eds.). Ugarteburu terminologia jardunaldiak. Euskararen garapena esparru akademikoetan. Bilbao: Euskal Herriko Unibertsitatea (Universidad del País Vasco), Euskara Institutua.Google Scholar
(2010c). “La terminología en la normalización lingüística”. In Hizkuntza gutxituak administrazioan / Lenguas minoritarias em la administración. Vitoria-Gasteiz: Eusko Legebiltzarra (Basque Parliament). 81–99. ISBN 978-84-87122-98-9.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2012a) “Disciplinarisation de la terminologie : contribution de la linguistique”. Les dossiers de HEL : la disciplinarisation des savoirs linguistiques. Histoire et Epistémologie [supplément électronique à la revue Histoire Epistémologie Langage] 5. París: SHESL. ISSN 1638-1580. [URL].Google Scholar
(2012b) “Panorama des approches et tendances de la terminologie aujourd’hui”. In Quirion, Jean; Depecker, Loïc; Rousseau, Louis-Jean (dirs.). Dans tous les sens du terme. Ottawa: Presses de l’Université d’Ottawa. 133–168. ISBN: 978-2-7603-0790-2.Google Scholar
Cabré, M. Teresa
(2013). “Formation de terminologues et formation en terminologie: Des critères qui see sont maintenus au long des années”. In Stoean, Carmen-Stefania; Ivanciu, Nina; Constantinescu-Stefanel, Ruxandra, Lorentz, Antoaneta (eds.). La formation en terminologie: Actes de la Conférence Internationale de Bucarest 3-4 November 2011. Bucharest: Editura ASE. 17–30. ISSN 1584-3122.Google Scholar
(2015). “Bases para una teoría de los neologismos léxicos: primeras reflexiones”. In Alves, Ieda Maria; Simões Pereira, Eliane (eds.). Neologia das Línguas Românicas. São Paulo: Humanitas; CAPES. 79–107. ISBN 978-85-7732-289-3 (printed edition); 978-85-7732-290-9 (digital edition).Google Scholar
Cabré, M. Teresa; Adelstein, Andreína
(2003) “Representación lexicográfica y terminográfica de las unidades terminológicas”. In Terminologia e indústrias da língua: Actas do VII Simpósio Ibero-Americano de Terminologia. Lisbon: Instituto de Linguística Teórica e Computacional. 103–116.Google Scholar
Cabré, M. Teresa; Domènech, Ona; Morel, Jordi; Rodríguez, C.
(2001) “Las características del conocimiento especializado y la relación con el conocimiento general”. In Cabré, M. Teresa; Feliu, Judit (eds.) (2001b) 173–186.Google Scholar
Cabré, M. Teresa; Estopà, Rosa
(2001) “El conocimiento especializado y sus unidades de representación: diversidad cognitiva”. Lecture read in the II Congreso AELCO (Asociación Española de Lingüística Cognitiva). Madrid: Facultad de Filología, Universidad Complutense de Madrid. / Sendebar 12 (2001).Google Scholar
Cabré, M. Teresa; Estopa, Rosa; Vivaldi, Jorge
(2001) “Automatic term detection: A review of current systems”. In Bourigault, Didier; Jacquemin, Christian; L’Homme, Marie-Claude (eds.). Recent Advances in Computational Terminology (vol. 2). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. 53–87. DOI logoGoogle Scholar
Cabré, M. Teresa; Feliu, Judit
(eds.) (2001a) Terminología y cognición: II Simposio Internacional de Verano de Terminología (1999). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.Google Scholar
(eds.) (2001b) La terminología cientifico-técnica: reconocimiento, análisis y extracción de información formal y semántica. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.Google Scholar
Cabré, M. Teresa; Feliu, Judit; Tebé, Carles
(2001) “Bases cognitivas de la terminología: Hacia una visión comunicativa del concepto”. Sendebar 12. 301–310.Google Scholar
Cabré, M. Teresa; Morel, Jordi; Tebé, Carles
(2001) “Propuesta metodológica sobre la detección de relaciones conceptuales en los textos a través de una experimentación sobre la relación causa-efecto”. In Cabré, M. Teresa; Feliu, Judit (eds.) (2001b) 165–172.Google Scholar
Calsamiglia, Helena; Tusón, Amparo
(1999) Las cosas del decir: Manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Castellà, Josep M.
(1992) De la frase al text. Barcelona: Empúries.Google Scholar
Célestin, Tina; Godbout, Gilles; Vachon-L’Heureux, Pierrette
(1984) Méthodologie de la recherche terminologique ponctuelle. Québec: Office de la langue française.Google Scholar
Chomsky, Noam
(2002) “An interview on minimalism”. In On Nature and Language. Cambridge: Cambridge University Press. 92–161. DOI logoGoogle Scholar
Chrétien, Michel
(1981) “Reconnaissance, connaissance et utilisation de la terminologie française, québécoise et anglo-américaine de la haute-fidelité chez le públic montréalais”. In Klinkenberg, Jean-Marie; Racelle-Latin, Danièle; Connolly, Guy (eds.). Langages et collectivités: le cas du Québec. Actes du Colloque de Liège (March 1980). Montréal: Leméac. 145–160.Google Scholar
Ciapuscio, Guiomar
(1997) “Clases de textos y terminologías: La variación vertical del término en sus contextos de uso”. In Actas del I Seminario de Terminología y MERCOSUR. Recursos léxicos para la terminología. Buenos Aires: Recyt-ungs. 93–105.Google Scholar
Ciapuscio, Guiomar; Kuguel, Inés
(2001) “El discurso especializado: Propuesta de tipologización”. In II Coloquio de investigadores en estudios del discurso [Presentation]. La Plata: Asociación Latinoamericana de Estudios del Discurso.Google Scholar
Ciapuscio, Guiomar; Kuguel, Inés; Otañi, Isabel
(1999) “Texto especializado y criterios de tipologización”. In Ponencia presentada en el VI Simposio Iberoamericano de Terminología. La Habana.Google Scholar
Condamines, Anne
(1994) “Terminologie et représentation des connaissances”. La Banque des mots (6). 29–44. DOI logoGoogle Scholar
Corbeil, Jean-Claude
(1980) L’aménagement linguistique du Québec. Montreal: Guérin.Google Scholar
De Beaugrande, Robert-Alain; Dressler, Wolfgang U.
(1997) Introducción a la lingüística del texto. Barcelona: Ariel.Google Scholar
Diki-Kidiri, Marcel
(1998) “Le signifié et le concept dans la dénomination”. In Clas, André; Mejri, Salah; Baccouche, Taïeb (eds.). “La mémoire des mots”. Actes du Colloque de Tunis, 25–27 septembre 1997. Tunis: Serviced / Montreal: AUPELF-UREF. 217–227.Google Scholar
Diki-Kidiri, Marcel
(1999a) “Le signifié et le concept dans la dénomination”. Meta 44(4). 5073–581. DOI logoGoogle Scholar
Diki-Kidiri, Marcel
(1999b) “Terminologie pour le développement”. In Cabré, M. Teresa (Ed.) (1999) 67–74.Google Scholar
Domènech, Meritxell
(1998) Unitats de coneixement i texts especialitzats: primera proposta d’anàlisi [Academic work (Unpublished manuscript), Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona].Google Scholar
Estopà, Rosa
(1999) Extracció de Terminologia: Elements per a la Construcció d’un SEACUSE (Sistema d’Extracció Automàtica de Candidats a Unitats de Significació Especialitzada). Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada Universitat Pompeu Fabra. (Sèrie Tesis, 2), [Doctoral thesis].Google Scholar
Evens, Martha W.; Litowitz, Bonnie E.; Markowitz, Judith A.; Smith, Raoul N.; Werner, Oswald
(1980) Lexical-semantic relations: A comparative survey. Carbondale/Edmonton: Linguistic Research Inc.Google Scholar
Felber, Helmut
(1987) Terminology Manual. Paris: Unesco/Infoterm.Google Scholar
Feliu, Judit
(2000) Relacions conceptuals i variació funcional: elements per a un sistema de detecció automática. [Doctoral research work (Unpublished manuscript), Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona].Google Scholar
Freixa, Judit
(2002) La variació terminològica: Anàlisi de la variació denominativa en textos de diferent grau d’especialització de l’àrea de medi ambient [Doctoral thesis, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona].Google Scholar
Gaudin, François
(1993) Pour une socioterminologie: Des problèmes pratiques aux pratiques institutionnelles. Rouen: Publications de l’Université de Rouen.Google Scholar
(2002) Socioterminologie: Une approche sociolinguistique de la terminologie. Paris: Duculot.Google Scholar
Gläser, Rosemarie
(1981–1982) “The Problem of Style Classification in LSP (ESP)”. In Proceeding of III European Symposium on LSP. Copenhaguen.Google Scholar
(1993) “A Multi-level Model for a Typology of LSP Genres”. Fachsprache International Journal of LSP 15(1–2). 18–26.Google Scholar
Gómez de Enterría, Josefa
(2001) La enseñanza/aprendizaje del español con fines específicos. Madrid: Edinumen.Google Scholar
Guilbert, Louis
(1973) “Théorie du néologisme”. Cahiers de l’Association Internationale des Études Françaises, 25. 9–25. DOI logoGoogle Scholar
(1975) La créativité lexicale. Paris: Larousse.Google Scholar
(1977) “Néologie et néologisme”. Beiträge zur Romanischen Philologie, 16(1). 113–118.Google Scholar
Harris, Zellig S.
(1952) “Discourse Analysis”. Language 28(1–30). 474–494. DOI logoGoogle Scholar
Heid, Ulrich
(1999) “Extracting terminologically relevant collocations from German technical texts”. In Sandrini, Peter (ed.). Terminology and Knowledge Engineering Proceedings. Austria: Innsbruck. 242–255.Google Scholar
Heinemann, Wolfgang; Viehweger, Dieter
(1991) Textlinguistik: Eine Einführung. Tübingen: Niewmeyer. DOI logoGoogle Scholar
Hoey, Michael
(1991) Patterns of Lexis in Text. Oxford: Oxford University Press.Google Scholar
(2001) Textual Interaction: An Introduction to Written Discourse Analysis. London: Routledge.Google Scholar
Hoffmann, Lothar
(1987) “Grundströmungen in der Fachsprachenforschung”. In Hoffmann, Lothar (1998) Llenguatges d’especialitat: Selecció de textos. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.Google Scholar
ISO 1087-1
(1997) Terminology work  – Vocabulary – Part 1: theory and applications. Geneva: International Organization for Standardization.
(2000) Terminology work  – Vocabulary – Part 1: Theory and application, Geneva: International Organization for Standardization.
ISO 1087-2
(2000) Terminology work  – Vocabulary – Part 2: computer applications. Geneva: International Organization for Standardization.
ISO 704
(2000) Terminology work – Principles and methods. Geneva: International Organization for Standardization.
ISO 860
(1996) Terminology work – Harmonization of concepts and terms. Geneva: International Organization for Standardization.
ISO/DTS 22134
(2007) Practical guidelines for socioterminology. Technical report. Geneva: International Organization for Standardization.
Jacobi, Daniel
(1987) Textes et images de la vulgarisation scientifique. Berna: Peter Lang.Google Scholar
Kageura, Kyo
Kewley-Draskau, Jennifer; Picht, Heribert
(eds.) (1992) International Conference on Terminology Science and Terminology Planning. Riga.Google Scholar
Kocourek, Rostislav
(1981) “Prerequisites for an applicable linguistic theory of terminology”. In Actes du 5e Congrès de l’Association internationale de linguistique appliquée. Québec: Presses de l’Université Laval. 216–228.Google Scholar
Kretzenbacher, Heinz L.; Harald Weinrich
(eds.) (1995) Linguistik der Wissenschaftssprache, Berlin: Walter de Gruyter.Google Scholar
Kromp, Richard
(1988): “Implantation des néologismes en micro-informatique”. Actes du colloque eterminologie et technologies nouvelles. Québec: OLF-CGLF. 173–183.Google Scholar
Kuguel, Inés
(2007) La semántica del léxico especializado: los términos en textos de ecología [Doctoral Thesis, Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires].Google Scholar
Kuhn, Thomas S.
(1962) The Structure of Scientific Revolutions. Chicago: University of Chicago Press.Google Scholar
L’Homme, Marie-Claude
(2005) “Sur la notion de ′terme′”. Meta 50(4). 1112–1132. DOI logoGoogle Scholar
Lakoff, George
(1987) Women, Fire, and Dangerous Things: What Categories Reveal about the Mind. Chicago: University of Chicago Press. DOI logoGoogle Scholar
Lara, Luis F.
(1998/1999) “ ‘Concepts’ and term hierarchy”. Terminology 5(1). 59–76.Google Scholar
Lauffler-Laurian, Anne-Marie
(1983) “Typologie des discours scientifiques: Deux approches”. Études de Linguistique Appliquée 51.Google Scholar
(1984) “Vulgarisation scientifique: Formulation, reformulation, traduction”. Langue Française 64. 109–125. DOI logoGoogle Scholar
Laurén, Christer; Myking, Johan; Picht, Heribert
(1998) Terminologie unter der Lupe. Vienna: TermNet.Google Scholar
Laurén, Christer; Picht, Heribert
(1993) “Vergleich der terminologischen Schulen”. In Ausgewählte Texte zur Terminologie. Vienna: TermNet. 493–539.Google Scholar
(2006) “Approaches to Terminological Theories: A Comparative Study of State-of-the-Art”. In Picht, Heribert (ed.) Modern Approaches to Terminological Theories and Applications. 163–186.Google Scholar
Leech, Geoffrey N.
(1990) Semantics: The Study of Meaning (2nd ed.). London: Penguin.Google Scholar
Lieber, Rochelle
(1981) On the Organization of the lexicon. Bloomington: IULC.Google Scholar
Linné, Carl
(1753) Species plantarum. Stockholm: Impensis Laurentii Salvii.Google Scholar
Lino, Maria Teresa; Xavier, Maria Francisca; Ferreira, Fátima; Costa, Rute; Silva, Raquel
(eds.) (2004) Proceedings of the 4th International Conference on Language Resources and Evaluation. LREC 2004. Lisbon: European Language Resources Association.Google Scholar
Lorente, Mercè
(2002) “Terminología y fraseología especializada: del léxico a la sintaxis”. In Guerrero, Gloria; Pérez, Fernando (eds.). Panorama actual de la terminología. Granada: Comares. (Colección Interlingua 30). 159–179Google Scholar
Lorente, Mercè; Bevilacqua, Cleci; Estopà, Rosa
(2002) “El análisis de la fraseología especializada mediante elementos de la lingüística actual”. In Terminologia, desenvolvimento e identidade nacional [ VI Simposio Iberoamericano de Terminología, La Habana (1998)].Google Scholar
Loubier, Christiane
(1994) “L’implantation du français: fondéments théoriques et faits d’expérience”. Actes du colloque sur la problématique de l’aménagement linguistique: enjeux théoriques et pratiques. Montréal: Office de la langue française, Université du Québec à Chicoutimi. 35–61.Google Scholar
Maingueneau, Dominique
(1995) “Présentation: Les analyses du discours en France”. Langages 117.Google Scholar
Martin, André
(1998) Les mots et leurs doubles: étude d’implantation de la terminologie officialisée dans le domaine de l’éducation au Québec. Quebec: Office québécois de la langue française. (Langues et sociétés, 36).Google Scholar
Mejri, Salah
(1995) La néologie lexicale. La Manouba: Publications de la Faculté de Lettres. Série Linguistique, v. IX.Google Scholar
Mel’čuk, Igor’Aleksandrovič; Clas, André; Polguère, Alain
(1995) Introduction à la lexicologie explicative et combinatoire. Louvain-la-Neuve: Duculot.Google Scholar
Meyer, Ingrid
(2001) “Extracting knowledge-rich contexts for terminography: A conceptual and methodological framework”. In Bourigault Didier; Jacquemin, Chistian; L’Homme, Marie-Claude (eds.). Recent Advances in Computational Terminology (vol. 2). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. (Natural Language Processing). 279–302. DOI logoGoogle Scholar
Montané, M. Amor
(2007) La implantació de la terminologia normalitzada en llengua catalana. Primera aproximació [Thesis project, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona].Google Scholar
(2012) Terminologia i implantació: anàlisi d’alguns factors que influencien l’ús dels termes normalitzats de la informàtica i les TIC en llengua catalana [Doctoral thesis, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona].Google Scholar
Moreno Ortiz, Antonio
(2002) “Representación de la información terminológica en OntoTerm: un sistema gestor de bases de datos terminológicas basado en el conocimiento”. In Faber, Pamela; Jiménez, Catalina (eds.). Investigar en terminología. Granada: Comares. 25–70.Google Scholar
Myking, Johan
(2001) “Against Precriptivism? The ‘Sociocritical’ Challenge to Terminology”. IITF Journal 12(1–2). 49–64.Google Scholar
Nuopponen, Anita
(1994) “On causality and concept relationships”. In Draskau, Jenniger; Picht, Heriber (eds.). Terminology Science and Terminology Planning: IITF-Workshop on Theoretical Issues of Terminology Science [Conference]. Vienna: TermNet. 217–230.Google Scholar
Pearson, Jennifer
(1998) Terms in Context. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
Picht, Heribert
(ed.) (2006) Modern Approaches to Terminological Theories and Applications. Bern: Peter Lang.Google Scholar
Pustejovsky, James
(1995) The Generative Lexicon. Cambridge (Massachusetts): MIT Press.Google Scholar
Quirion, Jean
(2003) La mesure de l‘implantation terminologique: Proposition d’un protocole. Étude terminométrique du domaine des transports au Québec. Québec: Office québécois de la langue française. (Langues et sociétés, no. 40).Google Scholar
Rey, Alain
(1976) “Néologisme, un pseudo-concept?”. Cahiers de Lexicologie, 28. 3–17.Google Scholar
(1979; 1992 for the second, amended edition) La Terminologie: Noms et notions. Paris: Presses Universitaires de France (Que sais-je?).Google Scholar
Riggs, Fred
(1984) The CONTA Conference Proceedings of the Conference on Conceptual and Terminological Analysis in the Social Sciences. Frankfurt: Indeks Verlag.Google Scholar
Rondeau, Guy
(1983) Introduction à la terminologie. Québec: Gaëtan Morin.Google Scholar
Rosch, Eleanor
(1978) “Principles of categorization”. In Rosch, Eleanor; Lloyd, Barbara B. (eds.). Cognition and Categorization. Hillsdale (New Jersey): Lawrence Erlbaum. 27–48.Google Scholar
Sablayrolles, Jean-François
(2000) La néologie en français contemporain. Examen du concept et analyse de productions néologiques récentes. Paris: Honoré Champion.Google Scholar
Sager, Juan C.
(1990) A Practical Course in Terminology Processing. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
Sager, Juan C., Dungworth, David; McDonald, Peter F.
(1980) English Special Languages: Principles and practice in science and technology. Wiesbaden: Oscar Brandstetter.Google Scholar
Sager, Juan C.; Rondeau, Guy
(1986) Termia 84: terminologie et coopération internationale: la terminologie, outil indispensable au transfert des technologies. Colloque international de terminologie. Luxemburg, 27th-29th August 1984. Québec: Gisterm.Google Scholar
Simposios de RITerm [Proceeding] [CD-ROM]
(1988–2000) Paris: Unión Latina.
Slodzian, Monique
(1993) “La V.G.T.T. et la conception scientifique du monde”. Le langage et l’homme 28(4). 223–232.Google Scholar
(1995) “Comment revisiter la doctrine terminologique aujourd’hui?”. La Banque des Mots, special issue (7). 11–18.Google Scholar
Scalise, Sergio
(1994) Le strutture del linguaggio, morfologia. Bologna: Il Mulino.Google Scholar
Spencer, Andrew
(1991) Morphological Theory. An Introduction to Word Structure in Generative Grammar. Oxford/Cambridge: Basil Blackwell.Google Scholar
Spillner, Bernd
(1989) “Stilelemente im fachsprachlichen Diskurs”. In Wolfgang Dahmen/Günter Holtus/Johannes Kramer/Michael Metzeltin (eds.). Technische Sprache und Technolekte in der Romania. Romanistisches Kolloquium II, Tübingen 1989, 2-19.Google Scholar
Tebé, Carles
(2005) La representació conceptual en terminologia: L’atribució temàtica en els bancs de dades terminològiques [Doctoral Thesis, Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona].Google Scholar
Temmerman, Rita
(1997) “Questioning the univocity ideal: The difference between sociocognitive Terminology and traditional Terminology”. Hermes-Journal of Linguistics 18. 51–91Google Scholar
(1998/1999) “Why traditional terminology impedes a realistic description of categories and terms in the life sciences”. Terminology 5(1). 77–92.Google Scholar
(2000) Towards New Ways of Terminology Description: The Sociocognitive Approach. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins. DOI logoGoogle Scholar
“Terminologie et diversité culturelle
” (2000) Terminologies nouvelles (21).Google Scholar
Terminologie et Intelligence Artificielle (TIA) [Proceeding]
(1995) Villetaneuse (France).
(1997) Toulouse (France).
(1999) Nantes (France).
(2001) Nancy (France).
Toft, Bertha
(1998) “Terminologi og leksikografi: Nye synsvinkler på fagene”. LexicoNordica 5. 91–105.Google Scholar
Turney, Peter D.
(2000) “Learning Algorithms for Keyphrase Extraction”. Journal of Information Retrieval 38(11). 303–336. DOI logoGoogle Scholar
UREF, Équipe IFA
(1988) Inventaire des particularités lexicales du français en Afrique noire. Paris: EDICEF/AUPELF.Google Scholar
Van Dijk, Teun A.
(1977) Text and context. London: Longman.Google Scholar
(1979a) The Structures and Functions of Discourse [ Lectures at the University of Puerto Rico, Río Piedras].Google Scholar
(1979b) Micro-structures. Hillsdale (New Jersey): Erlbaum.Google Scholar
(1997) “El discurso como interacción en la sociedad”. In (2000a). El discurso como interacción social: Estudios del discurso, inroducción multidisciplinaria. Barcelona: Gedisa. 19–66.Google Scholar
(2000) El discurso como estructura y proceso. Barcelona: Gedisa.Google Scholar
Vangehuchten, Lieve
(2005) El léxico del discurso económico empresarial: identificación, selección y enseñanza en español como lengua extranjera con fines específicos. Madrid: Iberoamericana. DOI logoGoogle Scholar
Vendler, Zeno
(1967) Linguistics in philosophy. Ithaca: Cornell University Press. DOI logoGoogle Scholar
Victorri, Bernard
(1996) “La construction dynamique du sens”. In Porte, Michèle (dir.) (1996). Passion des forms. Saint-Cloud: Editions de Fontenay-Saint-Cloud. 733–747.Google Scholar
Vidal, Vanesa
(2004) Combinaciones verbo-nominales especializadas: análisis y aplicaciones [Doctoral Thesis proposal, Barcelona, Institut de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra]Google Scholar
Vila, F. Xavier; Nogué, Marina; Vila, Ignasi
(2007) Estudis d’implantació terminológica. Una aproximació em l’àmbit dels esports. Barcelona: Eumo Editorial/Termcat Centre de Terminologia.Google Scholar
Vivaldi, Jorge
(2001) Extracción de candidatos a término mediante combinación de estrategias heterógenas [Doctoral Thesis, Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics, Universitat Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona].Google Scholar
(2003)  Sistema de extracción de Candidatos a Término YATE. Manual de utilización. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra.Google Scholar
Winter, Eugene O.
(1979) “Replacement as a fundamental function of the sentence in context”. In Forum Linguisticum 4(2). 95–133.Google Scholar
Wüster, Eugen
(1968) The Machine Tool. An interlingual Dictionary of Basic Concepts. London: Technical Press.Google Scholar
(1974) “Die allgemeine Terminologielehre  – Ein Grenzgebiet zwischen Sprach-wissenschaft, Logik, Ontologie, Informatik und den Sachwissenschaften”. Linguistics 119. 61–106.Google Scholar
(1979) Einführung in die allgemeine terminologielehre und terminologische lexikographie. Vienna/New York: Springer.Google Scholar
(1998) Introducción a la teoría general de la terminología y a la lexicografía terminológica. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra.Google Scholar
(1981) “L’étude scientifique générale de la terminologie, zone fromtalière entre la linguistique, la logique, l’ontologie, l’informatique et les sciences des choses”. In Rondeau, Guy; Felber, Helmut (eds.). Textes choisis de terminologie. Québec: Groupe interdisciplinaire de recherche scientifique et appliquée en terminologie, Université Laval. 55–114.Google Scholar
Académie Française
Dictionnaire de l’Académie française [online]. 9th ed. [URL]
Analyse et Traitement Informatique de la Langue Française
(2004) Trésor de la Langue Française informatisé [CD-ROM]. Paris: Éditions du CNRS.
(2009) Trésor de la Langue Française informatisé (TLFi) [online]. Paris: Éditions du CNRS. [URL]
Cassin, Barbara
(Ed.) (2004) Vocabulaire européen des philosophies: Dictionnaire des intraduisibles. Paris: Seuil.Google Scholar
Collectif Le Robert
(2008) Le nouveau Petit Robert de la langue française (New ed.). [CD-ROM]. Paris: Dictionnaire Le Robert.
Lambert, Jean-Marc; Côte, Richard
(1988) Vocabulaire des termes d’architecture et du bâtiment. Québec: HydroQuébec.Google Scholar
National Institute of General Medical Sciences (n. d.)
Protégé [online]. [URL].
Nouveau Petit Robert
(1993) Paris: Dictionnaires Le Robert.